Sempre m’ha agradat mirar a l’infinit. Ja ho feia de petita, tant a l’hivern com a l’estiu. A l’hivern, als vespres sense núvols, m’enfilava a la teulada ben tapada i m’estava una estona admirant tots els puntets de la nit que podia abastar. Provava de veure el carro gran i el carro petit i cassiopea, i altres constel·lacions de les què encara no en sabia el nom. Quan venia el bon temps, a l’estiu, ja no calia fer equilibris, al terrat de casa, tranquil·lament després de sopar, quan apagàvem el llum, sempre venien tots els estels del món a veure’ns. Era màgic i ho continua sent encara ara, per un miracle encara no hi ha contaminació lumínica suficient per amagar les meravelles de la nit. Què bé que aquesta casa no té aire condicionat, no li cal, el terrat és un plaer immens a qualsevol hora del dia i, sobretot, de la nit...   |  |
Anotacions diverses de Mònica Amorós
|
Sempre m’ha agradat mirar a l’infinit. Ja ho feia de petita, tant a l’hivern com a l’estiu. A l’hivern, als vespres sense núvols, m’enfilava a la teulada ben tapada i m’estava una estona admirant tots els puntets de la nit que podia abastar. Provava de veure el carro gran i el carro petit i cassiopea, i altres constel·lacions de les què encara no en sabia el nom. Quan venia el bon temps, a l’estiu, ja no calia fer equilibris, al terrat de casa, tranquil·lament després de sopar, quan apagàvem el llum, sempre venien tots els estels del món a veure’ns. Era màgic i ho continua sent encara ara, per un miracle encara no hi ha contaminació lumínica suficient per amagar les meravelles de la nit. Què bé que aquesta casa no té aire condicionat, no li cal, el terrat és un plaer immens a qualsevol hora del dia i, sobretot, de la nit... M'acaba d'arribar un correu d'aquest amic georgià, en Kakhi, on m'envia a aquesta web on es pot signar la petició d'aturar la guerra i a aquest altre bloc (Russia and Georgia at War), que informa de la situació que es viu a Geòrgia. En Kakhi és un amic georgià que està casat amb una catalana i viuen a Holanda, lloc on es van conèixer. A Geòrgia (a Tbilisi, la capital), encara hi viu la seua mare i molt amics i parents. Suposo que deu estar patint molt amb aquesta situació tan caòtica que s'està vivint en aquella part del continent... Si retrocedim més en temps, trobem el local que fa 30 anys era el refugi dels adolescents del poble i la comarca. No era aquest el nom que duia al cartell, però tothom li deia així per vestigis passats... Fa dies que Suzanne Vega va cantar al Palau de la música. Després de deu anys de no aparèixer per la capital catalana va oferir una hora i mitja de concert ben farcit de cançons antigues que han passat a ser clàssics. Tot un plaer escoltar-la en directe per fi, tot i què em van faltar més cançons noves i una mica més de concert... i és que sempre en volem més!  Posada a recordar èpoques pretèrites no hi pot faltar el Zona. Si el Barça és més que un club el Zona va ser més que un bar durant uns quants anys. Com passa a vegades, va morir d'èxit... Encara estem esperant que continuï el partit entre el nº1 i el nº2 mundial. Plou a Wimbledon. Estan més empatats que mai (2 sets per cadascú, dos jocs en el definitiu set i 40 iguals). Realment és una tarda llarga de bon tennis on una de les millors coses és que no saps quan durarà un partit ni qui el guanyarà ara com ara... Sembla que la moció de censura
al Barça ja té prou votants per a que tiri endavant. No podré votar-hi en
contra, però no deixa de saber-me greu que una colla de descontents intentin
fer fora per la porta del darrera a un dels presidents més independentistes de
la història del club i que, proporcionalment al mandat, ha aconseguit més
títols. És cert que ha comés errors, però també encerts i el Barça em sembla
ara un club més català, més de casa nostra, més “més que un club” que mai...  Fa dies que han sortit uns quants intel·lectuals espanyols amb un manifest per la llengua comuna. Paral·lelament l'Estat francès també s'hi abona. Aquí ha estat una mica com si sentíssim ploure, acostumats com estem a ajupir el llom i deixar fer i és que, malauradament, ja hi estem avesats, és la mateixa cançò de sempre que, sincerament, ja cansa. En Toni Cucarella té el costum d'escriure clar i català i ens demana que ens fem ressò del manifest que ell potencia contra el "manifest per la llengua comuna" i els atacs de l'Estat francès. (en la continuació hi ha el manifest).  No hi ha hagut sorpreses. Mugabe continua al poder sense que ningú, almenys de moment, li pugui dir res. El país continuarà en el caos i la misèria i els partidaris de l'oposició hauran d'amagar-se molt per evitar represàlies. Caldrà continuar mirant què hi passa, perquè si la comunitat internacional reacciona potser podran canviar les coses. Això d'anar fent eleccions fins a guanyar-les eliminant a l'oposició no està gaire ben vist... Eto'o és un bon davanter, però el perden les formes. Massa vegades he hagut de mirar a una altra banda per no sentir vergonya aliena i fer veure que no passa res i confiar que els seus gols salvaran la temporada... Encara que sigui nit de revetlla i de divertiment no puc deixar de pensar en Zimbabwe i el que està vivint la gent d'aquell país (Amb la mirada posada a Zimbabwe I i II). Si algú no hi posa remei Robert Mugabe continuarà essent el líder del país africà. No guanyar amb prou avantatge la primera volta ha condemnat a l'oposició (Morgan Tsvangirai) al fracàs. I és que els dictadors, siguin d'on siguin, acostumen a morir amb les botes posades...  Tot d'una he retornat al bloc i en Xavi va i m'atorga un premi que hauré de mirar-me amb calma i no puc anar a recollir perquè estic de congrés... i a mi això de "congrés" em sonava a una altra cosa de fa uns quants anys... Hem anat al cinema a veure Indiana Jones i el regne de la calavera de cristall. Ha estat molt bé i molt divertida i no entenc massa les crítiques que ha rebut sobre localitzacions i tot plegat. Cal saber què es va a veure: és una pel·lícula d'aventures per passar l'estona, a l'estil de l'Errol Flynt dels nostres pares, un parell d'hores de diversió assegurada... Durant aquesta setmana podeu veure aquesta 16 Mostra internacional de films de dones que organitza Drac Màgic i es realitzarà al CCCB, a l'Espai Francesca Bonnemaison i a la Filmoteca de la Generalitat. Us animo a anar-hi, cada any la mostra es supera en qualitat i participació... |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosASSOCIACIONS CULTURALS
ASSOCIACIONS DE DONES
BLOCS AMICS
BLOCS D'ALGUNS QUE M'HAN VISITAT
BLOCS D'INTERèS
EN ITALIà
GEOLOGIA
MúSICA
POLíTICS
SOLIDARITAT
VIATGES
XBS
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|