Aquesta setmana he arribat als 200 "amics" al meu Facebook. Per cert el cocepte amic del Facebook caldria crear una nova terminologia planiana: amic, conegut, saludat i amic de Facebook. El Facebook és una xarxa social creada el 2004 a la Universitat de Hardvard per Mark Zuckenberg i Dustin Moskovitz. Però així com l'any 2006 va ser l'any de YouTube, podríem dir que el 2008 i sobretot aquests darrers mesos hi hagut una explosió brutal. En aquest sentit coincideixo plenament amb l'apreciació que fa en aquest sentit l'amic Marcus en un article recent.
El Facebook, des del meu punt de vista ha calat fort entre la gent jove d'entre 20 i 35 anys, més que no pas els blocs per exemple. Curiosament també hi ha una proporció molt més equilibrada de dones. Per contra sovint s'utilitza per causes que no tenen una traslació, ni una utilitat pràctica. Tot i que també hi ha inetressants exemples de mobilització i de campanyes a través d'aquesta eina. Un altre exemple és la capacitat que té el Facebook per poder veure les xarxes socials i d'amics que hi ha , així com els connexions o connectors entre els diferents grups d'amics o d'interessos. Per posar un exemple, al meu poble s'ha creat un grup "Som de San Feliu" que en pocs mesos ha assolit el centenar llarg de persones. A través d'aquest grup pots veure els diferents colles d'amics i qui forma part de cada colla, per tant com a eina sociològica és força interessant sempre i qun tinguis un coneixement previ de la realitat.
Acaba el Debat de Política General amb un cert put d'eufòria, una síndrome similar a la del 30 de setembre amb l'aprovació inicial de l'Estatut. Com aleshores les negociacions han estat fins a darrera hora. I un estira i arronsa sobre si posar o no xifres, sobre la terminologia de l'acord... Com el 30 de setembre el que té de positiu -i amb això CiU en té un especial mèrit perquè està a l'oposició- és la capacitat dels partits catalans de fer un front comú. Lluny del que feien i haurien fet molts dels que ara ens reclamen unitat.
Ara tenim de nou una proposta catalana sobre el finançament, com al seu dia vam tenir una proposta catalana sobre l'Estatut i el marc jurídico-polític que volíem.
El perill com aleshores és que la negociació passa a Madrid, on com va passar amb l'Estatut ens poden fer una nova rebaixa. També hi ha un altre perill, que ara el responsable de dur a terme l'acord aprovat pel Parlament és el soci català del que ha d'afluixar la mosca. I no crec que el soci català vulgui deixar malament la casa matriu.
Així i tot avui és un dia per estar contents del fet que encara hi hagi capacitat d'entesa amb temes importants pel país.
Aquí pots seguir tot el que ha donat de sí el Debat de Política General al Parlament.
Divendres abans de baixar a l'Assemblea comracl de CDC on escollíem en Feliu Guillaumes com a president, vam annar junt amb la Cristina Buj i l'Andreu Castellet a la presnetació de la nova temporda d'Ona Codinenca. Un cop més els amics Quim Martínez, Àlex Mir, Pau Ibars i Ton Falqués entre altres ens han preparat una bona programació de ràdio. Una ràdio que vam iniciar fa uns anys un quants i que es consolida i creix des de la bese de ser una entitat d'entitats.
A més enguany comptarem amb uan terúlia política cada dos mesos, els mesos que no hi ha plena, que permetrà com a mínim recuperar la normalitat democàtica de poder parlar del poble cada mes, que és quan toca. No serà a la casa gran però podrem parlar i debatre més i millor. Felicitats doncs.
El proper 10 d'octubre tindrà lloc la Jornada i l'entrega dels Premis Blocs Catalunya. Entre els blocs presentants hi ha el meu a la secció de personals. Per cert si em voleu donar el vostre vot ho podeu fer aquí.
A banda del meu bloc s'hi es presenten el vídeobloc de l'Artur Mas a la categoria de política, el d'en Marc Pallarès i en Xavier Paytibi, Albert Medran o en Rubèn Novoa tota amics i que també figuren en aquesta secció. I alguns de bons amics meus com el d'en Jordi Torrents, ADN Blaugrana (vota a l'enllaç) sobre el Barça, o el dels amics Quim Martínez i Ton Falqués del Tu jugues (vota a l'enllaç) d'Ona Codinenca a la secció d'Esports. O la l'apartat de TIC el de l'amiga Núria Masdéu que podeu votar també aquí. O a la secció de literatura podeu votar l'amic Toni Ibañez.
Els Premis Blocs Catalunya 2008 pretenen prestigiar, divulgar i fomentar els blocs en català a la xarxa, essent el referent català en l’escriptura en bloc a tota la xarxa, cobrint així la demanda de molts blocaires i donant més visibilitat al català a Internet, una eina de promoció i innovació que cal promoure.
Dijous passat al vespre va tenir lloc la constitució de la nova sectorial de Noves
Tecnologies i Societat del Coneixement de CDC (SNTiSC). És un pas històric que permetrà organitzar tot l'àmbit de les nove stecnologies, les xarxes socials, els blocaires... Entre els
objectius de la Sectorial hi figuren aglutinar talent; elaborar,
promoure, estructurar i transmetre un discurs de partit en els àmbits
que li són propis; i obrir i contactar amb la societat del sector,
entitats, investigadors, professionals per aproximar-los a Convergència
i establir una relació bilateral per compartir coneixement i
experiències. Tot això encaminat a fer de CDC el referent en política
electrònica al nostre país i donar suport a electes i militants.
La sectorial que dirigirà Marc Pifarré compta a 3 grans àrees de treball: Política, Empresa i Sector, i e-CDC. A mi em tocarà junt amb companys i amics com en Marc Pallarès, en Rubèn Novoa, en Salvador Grifell i enMartí Cabré desenvolupar tot el que és mou a l'entorn d'Internet. Tenim molta il·lusió i moltes ganes de fer coses.
En Rubèn Novoa exlica al seu bloc molt més extensament els objectius del nostre àmbit i l'amic Xavier Paytibí també se'n fa ressò.
Ahir al vespre un grup d'amics i companys de lluita vam organitzar un sopar amb l'Àngel Colom a la Fonda Europa de Granollers.
Vam xerrar de forces coses, de la conveniència d'un gocvern nacionalista, de la necessària entesa entre CiU i ERC, de la immigració i els nous catalans, dels reptes que tenim com a país davant les nove sonaes migratories, de com podia afectar la crisi que estem vivint a la cohesió social del país, del Congrés de Convergència... Tot plegat i més en tres hores de bona conversa i bons amics.
Divendres a la tarda vam tenir sessió de formació a l'agrupació de CiU de Sant Feliu de Codines. Aquest cop féiem un curs d'oratòria amb en Ferran Ramon Cortés, publicista i comunicòleg i autor del llibre l'Illa dels cinc fars.
El curs va sortir del clàssic curs d'oratòria va resultar, almenys per a mi, enormement inetressant. Ferran Ramon Cortés va comparar els cinc fars de l'illa de Menorca (Far de Cavalleria, Far de Favàrich...) amb les claus de la comunicació. La teoria dels fars proposa cinc claus senzilles per
aconseguir un únic objectiu: millorar la nostra comunicació i fer-la
més memorable, persuasiva i convincent. "Un únic gran missatge...
explicat de forma memorable... amb un llenguatge que connecti... tenint
en compte que el missatge que val és el que capta la gent (no el que
nosaltres volem dir)... convidant en lloc d'intentar convèncer. I, tot
plegat, essent capaços de moure emocions!".
Fa dies que volia escriure al bloc sobre el "culebrón" del finançament però il·lús de mi espereva que acabés. I no acaba, ni té vistes de fer fer-ho en breu. L'escenificació de la pressa de pèl ens la faran durar perquè tragar-nos un gripau tant gran costa i cal dilatar bé.
A Madrid en Solbes fent de poli malo, en Zapatero que no diu res, en Guerra fent de poli malo i treient l'etern debat entre "izquierda i derecha" per tapar el debat "catalans-espanyols". A Catalunya un PSC descol·locat. Un conseller d'Economia que sembla el darrer catalanista de la Federació catalana del PSOE. En Montilla, del qual penso cada cop més que el seu gran actiu és aplicar Maquiavel a la perfecció, un dia dient que es quadrarà davant de Madrid i l'altre que el PSC votarà el pressupostos del PSOE.
No entenc com encara qhi ha gent que es fa dir intel·lactual i que és mínimament intel·ligent que no vegi que tot això és una ensarronada monumental. El PSC no votarà mai en contra del PSOE perquè és el mateix. Els socialistes el que ens estan muntant és un circo fenomenal, un teatre perquè saben que tenen mala peça al teler i que només en sortiran amb una gran dosi d'intepretació. La cançó de l'enfadós.
Però al final ens treuran un acord de mínims. A Cataluya el PSC ens el vendrà com una gran millora. I a Madrid el PSOE el vendrà com un acte de fermesa de Zapatero davant les pretensions dels nacionalistes. I el front català? Pot haver-hi front català amb els socialistes que són el mateix aquí i allà?.
Si hi ha algún concepte que crec que ens defineix és de mediterrani. Quan viatges pel món t'adones que la llum del Mediterrani és única. L'aroma dels pinssobre la mar, els diferents colors del mar, els poblets de casetes blanques. El mediterrani és el mar que ens ha transmès el que som, per ell arribaren, grecs i romans i totes les fonts culturals de les que bebem. Som mediterranis.
L'any passat que vam anar ala Toscana vam aprofitar per veure un xic de la costa de Liguria i de Cinque Terre -poc perquè vam haver de tornar abans d'hora- i tot i que alà les casetes no són blanques com a Calella de Palafrugell el paisatge era tant familiar, tant nostre.
Som mediterranis, tot i que vivim sovint sense entendre el nostre mar. Sense apreciar-lo i apreciar el que ens aporta. Però veure el mediterrani aquests dies de finals d'estiu és tornar a l'essència d'un mateix, del que som.
No hi ha res més impresionant que una nit de lluna plena sobre la mar. La mar es torna plata i el reflex de la lluna embadaleix i omple l'ànima d'una sensació de petitesa davant la immensitat del mar, davant la immensitat de l'univers. Hauríem de mirar més sovint el cel i els estels per adonar-nos de lo insignificants que són els nostres problemes i cabòries. Hauríem d'observar més sovint el mar i deixar perdre la nostra mirada en els seus tons i colors sempre canviants.
Aquí teniu una nit de lluna plena la platja del Canadell de Calella de Palafrugell.
Fa uns dies l'amic Joan Fontseré em va fer arribar un interessant article sobre el fenòmen de Twitter que podeu llegir aquí. L'article es basa en aquest estudi fet a partir d'una extensa enquesta a usuaris del Twitter.
Bàsicament en ell s'estudia el perfil del "twittero": Home (75%), entre 21 i 30 anys (56%), blocaire (83%) i vinculat al món d'internet i les TIC's (72%) i que l'empra per inetrés professional (52%). Això contrasta amb el fet que el microbloging no hagi captat encara l'usuari mig d'Internet. El Twitter segueix sent per malalts que ens agrada aquest món.
Però l'estudi també exposa les possibilitats de futur del Twitter com a eina. Segons l'estudi aquestes possibilitats es basen en el fet que la majoria d'usaris (93%) estan satisfets de l'eina i això sumat a l'increment de la frecuencia amb que s'utilitza l'aplicació (47%) diagnostica un bon futur.
Un altre eix d'anàlisi són els usos. A mi personalment sempre m'ha costat, excepte en comptades ocasions (viatges, esdeveniments) trobar-li una gran utilitat. L'estudi explica que els usuaris de Twitter el fan servir per: posar en comú coses mentre es navega per Internet (41%), comunicar notícies o tems d'interés col·lectiu (38%) o comentar el que diuen les persones a les que segueixen (30%).
Avui a les 8 del matí he fet 36 anys!. 36 és el doble de 18... I vol dir, que ja fa mitja vida que tinc carnet de conduir, que sóc major d'edat, que vaig entrar a la JNC i CDC, que vaig conèixer l'Eva... El temps passa inexorablement, però com diuen, millor que vagi passant, oi?. Hem anat a la platja Sant Roc a Calella, perquè a més d'aniversari faig el Sant.
De fet el perquè del meu nom és força curiós, tot i que m'ho va explicar ma mare fa força temps la cosa va anar més o menys així. Es veu que havia de néixer el 15 d'agost per Santa Maria. Ma àvia es deia així i si hagués nascut nena m'haurien posat quasi segur Maria. Però vaig néixer el 16 d'agost, i els meus pares teníen tres noms ben curts pensats: Roc, Pol i crec que Oriol. En néixer el 16 d'agost per Sant Roc, enlloc del 15 la tria era fàcil... Ara, m'agrada el meu nom, n'hi molt pocs de Roc, té força personalitat, no és pot traduir o almenys la traducció sona a un altre nom... En fi 36 anys!.
Dijous passat vam nar amb la Imma Mis i en Salvador Grifell a veure l'exposició sobre spots electorals que es fa fins al setembre al Palau de la Virreina i que duu per títol "Spots electorals. L'espectacle de la Democràcia". Realment és una exposició que us recomano, hi ha spots electorals d'arreu del món i classificats per diferents tipus.
Allà vaig comprar-me el llibre de l'esposició que aprfotant les vacances estic llegint. Es tracta d'un diari de campanya de l'assessor i comunicòleg, Roberto Alfa. Alfa va morir aquest any assassinat a Guatemala durant un intent de robatori. Aquest llibre és un recull d'apunts inèdits de la seva darrera campanya, però on narra de forma directa algunes de les seves experiències i reflexions. Us en afegeixo alguna mostra interessant on es veu l'estil directe i raig dels apunts:
- "Jo sempre he dit que hi ha un únic votant amb tres perfils: el profundament superficial (de dretes), el superficialment profund (d'esquerres) i els de centre, el partit independent segons".
- "la gent vota per la seva identitat i pels seus valors, la qual cosa no coincideix necessàriament amb els seus interesos".
- "la política es perceb com a positiva quan no causa problemes i com a negativa quan es fica amb la vida de la gent"
-"tot es basa a repetir l'slògan fins que quedi adherit a la pell del públic com un assecat"
Us recomano el llibre que a més inclou els 250 millors spots i també l'exposició.
Ahir uns quants de l'agrupació de CiU de Sant Feliu de Codines vam anar a visitar el nou esplai de Sant Feliu. L'esplai Makalu format per una vintena de joves monitors i monitores que amb empenta i moltes ganes ha posat en marxa el nou esplai.
També els vam anar a dur una televisió i un vídeo que és la nostra modesta aportació i ajuda i ens vam posar a la seva disposició pel que creguin convenient.
I perquè?. Primer perquè costa trobar joves que vulguin destinar unes hores a col·lectivitat, fent en aquest cas de monitors. Segon perquè a Sant Feliu una oferta com la seva és fonamental en un poble mancat d'oferta ludico-formativa pels nois i noies. I tercer perquè en una societat en que els pares cada cop tenim menys estona pels nostres fills, l'educació en el lleure adquireix una importància cabdal.
Em sembla absolutament curiós, que havent al nostre poble un Pla educatiu d'entorn en marxa -pla que es va aconseguir en etapa de CiU- no s'hagi inclós i aprofitat aqust esplai en aquest Pla. També em sembla curiós que aquest esplai hagi de buscar-se la vida quan el pobl disposa d'instal·lacions, com el Can Buixó, adecuades com a centre obert que podríen posar-se a disposició d'aquest esplai.
Malgrat tot espero que l'Ajutament entengui i valori la funció d'aquesta entitat i l'ajudi a tirar endavant perquè feia i fa falta un esplai com el Makalu. Endavant Makalu!
Aquesta setmana l’agrupació de CiU de Sant Feliu de Codines estem repartint casa a casa la nostra revista trimestral Parlem-ne. La revista exposa amb un article de la regidora de CiU, Anna Vilarrasa
la postura de CiU davant d’un pressupost de 2008 inflat i irreal,
tenint en compte la conjuntura actual. El pressupost de l’actual
Ajuntament preveia un increment d’un 7% dels ingressos. També exposa la incomprensible negativa de l’actual govern
a dur a terme la construcció de la nova escola Bressol municipal,
malgrat ser un projecte que disposava d’un finançament de 575.000 € de
la Generalitat i haver estat aprovat per unanimitat en la passada
legislatura. A més el no a l’Escola Bressol representa un altre
incompliment electoral de l’actual govern i ens situa a la cua de
pobles de l’entorn.
Finalment la revista fa un resum dels dos actes més importants que ha
fet la federació aquest trimestre. Per una banda, la inauguració del
local de CiU a càrrec d’Artur Mas, el passat 14 de maig. I de l’altra
la presentació del llibre “Memòries 1930-1980” a càrrec del President
Jordi Pujol. Actes que van tenir una gran afluència de persones.
La revista es distribueix abans del proper Ple del dissabte 26 de juliol. Un Ple en que plega un altre Tinent d'Alcalde, en Joan Puig. Deixeu-me que doni doblement les gràcies al Joan Puig. Una per la feina feta aquest any i escaig que ha estat al capdavant de via pública i sobretot pel seu tarannà dialogant i afable. Això en un govern encapçalat per una persona que confón els adversaris amb enemics té encara més mèrit.
Però dimissió d'en Joan Puig, l'home fort d'aquest goven feble, se suma a una cadena de despropòsits. L'Alcalde ens diu que entrarà l'Eric Blancafort que fa un any i mig va plegar perquè deia que tenia molta feina. A més ara acaba de tenir bessons, a mi almenys m'haurà d'explicar com ha sabut reorganitzar-se el temps en un any i mig i amb bessonada!. Entremig d'això les persones que havien d'entrar no han volgut entrar... i ja som al final de la llista del PSC que va presentar a les passades eleccions.
Per no parlar d'algunes coses que estan passant, per exemple els hi acaben de tombar l'estudi viari que van presentar -semàfor inclós-, ara en plena recessió ens tanquen la borsa de treball dient que costava masses diners quan venia tot subvencionat. I ens diuen que han obtingut de la Llei de Barris 2'5 M€ però no expliquen que l'Ajuntament n'ha de posar 2'5M€ més. D'on els treuran quan han dit que no podien fer l'Escola Bressol on només n'havien d'afegir 600.000€?
En definitiva, arribem a un any de la pressa de possessió amb un desgavell considerable. Tant de carteres com en temes. Algú encara es pot creure que el que passa a Can PSC és normal?. Que en un any arribem al final d'una llista de 13!.
Aquesta setmana he arribat als 200 "amics" al meu Facebook. Per cert el cocepte amic del Facebook caldria crear una nova terminologia planiana: amic, conegut, saludat i amic de Facebook. El Facebook és una xarxa social creada el 2004 a la Universitat de Hardvard per Mark Zuckenberg i Dustin Moskovitz. Però així com l'any 2006 va ser l'any de YouTube, podríem dir que el 2008 i sobretot aquests darrers mesos hi hagut una explosió brutal. En aquest sentit coincideixo plenament amb l'apreciació que fa en aquest sentit l'amic Marcus en un article recent. 
Acaba el Debat de Política General amb un cert put d'eufòria, una síndrome similar a la del 30 de setembre amb l'aprovació inicial de l'Estatut. Com aleshores les negociacions han estat fins a darrera hora. I un estira i arronsa sobre si posar o no xifres, sobre la terminologia de l'acord... Com el 30 de setembre el que té de positiu -i amb això 
Divendres abans de baixar a l'Assemblea comracl de CDC on escollíem en Feliu Guillaumes com a president, vam annar junt amb la Cristina Buj i l'Andreu Castellet a la presnetació de la nova temporda d'Ona Codinenca. Un cop més els amics Quim Martínez, Àlex Mir, Pau Ibars i Ton Falqués entre altres ens han preparat una bona programació de ràdio. Una ràdio que vam iniciar fa uns anys un quants i que es consolida i creix des de la bese de ser una entitat d'entitats.
El proper 10 d'octubre tindrà lloc la Jornada i l'entrega dels 
Dijous passat al vespre va tenir lloc la constitució de la nova sectorial de Noves
Tecnologies i Societat del Coneixement de CDC (SNTiSC). És un pas històric que permetrà organitzar tot l'àmbit de les nove stecnologies, les xarxes socials, els blocaires... Entre els
objectius de la Sectorial hi figuren aglutinar talent; elaborar,
promoure, estructurar i transmetre un discurs de partit en els àmbits
que li són propis; i obrir i contactar amb la societat del sector,
entitats, investigadors, professionals per aproximar-los a Convergència
i establir una relació bilateral per compartir coneixement i
experiències. Tot això encaminat a fer de CDC el referent en política
electrònica al nostre país i donar suport a electes i militants.
Ahir al vespre un grup d'amics i companys de lluita vam organitzar un sopar amb l'Àngel Colom a la Fonda Europa de Granollers. 
Divendres a la tarda vam tenir sessió de formació a l'agrupació de 
Si hi ha algún concepte que crec que ens defineix és de mediterrani. Quan viatges pel món t'adones que la llum del Mediterrani és única. L'aroma dels pinssobre la mar, els diferents colors del mar, els poblets de casetes blanques. El mediterrani és el mar que ens ha transmès el que som, per ell arribaren, grecs i romans i totes les fonts culturals de les que bebem. Som mediterranis. 
No hi ha res més impresionant que una nit de lluna plena sobre la mar. La mar es torna plata i el reflex de la lluna embadaleix i omple l'ànima d'una sensació de petitesa davant la immensitat del mar, davant la immensitat de l'univers. Hauríem de mirar més sovint el cel i els estels per adonar-nos de lo insignificants que són els nostres problemes i cabòries. Hauríem d'observar més sovint el mar i deixar perdre la nostra mirada en els seus tons i colors sempre canviants.
Fa uns dies l'amic Joan Fontseré em va fer arribar un interessant article sobre el fenòmen de 
Avui a les 8 del matí he fet 36 anys!. 36 és el doble de 18... I vol dir, que ja fa mitja vida que tinc carnet de conduir, que sóc major d'edat, que vaig entrar a la JNC i CDC, que vaig conèixer l'Eva... El temps passa inexorablement, però com diuen, millor que vagi passant, oi?. Hem anat a la platja Sant Roc a Calella, perquè a més d'aniversari faig el Sant. 
Ahir uns quants de l'agrupació de
Aquesta setmana l’agrupació de 
