El projecte d'Enderrock, la Fundació Observatori per Societat de la Informació de Catalunya i Creative Commons Catalunya per editar el primer disc recopilatori en llicència lliure
Permeteu-me que avui continui amb el tema Xirinacs a Palau. Els qui hi vau ser de ben segur que vau quedar frapats per la performance que va obrir l'espectacle, reproduint una manifestació per l'amnistia del febrer de 1976. Uns minuts molt intensos, amb els grisos entrant a carregar per la platea de Palau i les sirenes de la policia armada ressonant arreu: la foto d'aquest apunt és de la intrèpida Roser Ortiz, que no se'n perd ni una. La imatge final reproduïa la famosa imatge presa pel fotògraf Manel Armengol, amb Xirinacs rebent els cops de porra dels antidisturbis. Doncs bé, ningú ho va dir, però la música que sonava de fons era la cançó d'Esquirols "Al banderer de la pau", en una nova versió electrònica feta pel músic Oriol Casas (entre d'altres coses, sabadellenc de pro i bateria de Conxita) i el trio De Calaix, i que podeu tornar a sentir de nou en aquest bloc amb especial dedicació a tots els mitòmans esquirolaires. [Més informació i la crònica d'El Punt]
Una nit per emmarcar. Penso que de tant en tant són necessaris actes d'afirmació com el d'ahir al Palau de la Música. Com el tribut a Ovidi Montllor d'ara fa un parell d'anys, l'homenatge a Lluís Maria Xirinacs va trascendir el mer espectacle musical o cultural per convertir-se en un clam col·lectiu per l'alliberament. Però com que seria molt fàcil fer un post completament autoreferencial carregat d'elogis als organitzadors, músics participants i públic en general, faré un exercici un pèl autocrític per mirar de destacar algunes coses que ens van agradar i d'altres que no tant. [N'hi ha més]
Josep Thió ha trobat un nou espai en el panorama de la música en català. després de cloure la seva etapa com a compositor i guitarrista de Sopa de Cabra i d'haver compost dos discos en solitari, Avui és demà (Música Global, 2004) i 5000 nits (Música Global, 2006), Thió presenta un disc en directe on, a més del concert realitzat al festival Barnasants el passat 23 de febrer, hi afegeix quatre composicions noves, com la que ressona en aquest apunt: "Nacions unides". Els teus cels (Música Global, 2008) mostra el Josep Thió més íntim, més llibertari, més sincer i més autèntic. [N'hi ha més]
Avui presentem un CD molt especial. Es tracta de GZ Pop! A nova fornada de pop en galego (Galician Tunes, 2008), un disc recopilatori amb divuit cançons representatives de les noves generacions del pop-rock gallec de tots els gèneres i estils, com aquesta banda de pop, The Homens, que ressona en aquest apunt. Es tracta d'un d'aquests projectes que fa temps i temps que anem forjant i que finalment, quan veuen la llum, fan goig. [N'hi ha més]
El company Jordi Garrigós [bloc] ens va fer arribar fa uns dies una perla d'antologia. Es tracta del grup mallorquí Antònia Punk, una jove banda illenca que s'ha proposat revisitar els temes dels seus admirats Antònia Font a ritme de punk-rock. La gravació, realitzada al local d'assaig, sona desafinada i té una qualitat sonora lamentable, però mola mogolló. N'han fet una maqueta-homenatge titulada Coser parxes i cantar mal. Entre les peces que versionen, "Loco", "Camps de maduixes", "S'univers és una festa", "Extraterrestres" i aquesta "Wa Yeah!". [Voleu saber més coses d'aquesta colla de freaks?]
Avui toca descoberta. D’un temps ençà, una bona colla d’artistes catalans han recuperat el gust pel so més orgànic. Des d’El Petit de Ca l’Eril –tenim pendent parlar algun dia en aquest bloc d'aquest personatge de Guissona– fins a Manel, passant per Anímic o Oliva Trencada, s’obre pas una nova escena neofolk de la qual el gironí Isaac Ulam n’és un altre nou exponent. El debut d’aquest músic i pintor es titula En els prats més llunyans (autoeditat, 2008) i inclou peces com aquest "Llop". [N'hi ha més]
Ja vam parlar fa uns mesos del retorn de Lupe Villar. La qui fou guitarrista de Sangtraït ha publicat un nou disc, Kcor de rock (Picap, 2008), on inclou tretze versions de clàssics del rock dur, el heavy i el mètal. Com aquesta "Ara ho vull tot" –"I want it all" de Queen– que ara ja té videoclip. I quin clip! Inclou tots els clàssics del gènere: un bar de carretera anomenat Lucky Luke (existeix en realitat i és a Olot: garrotxa metàl·lica!), una troupe d'amants de les harley, en Juls fent crits guturals, molt de cuir negre –és la segona pell de la Lupe– i un final vampíric d'allò més suggerent. Ara és quan cal!!!!! [Més]
El kitsch català avança, i no ens referim precisament a l'històric i imprescindible grup de Banyoles. Que aquest país és terreny abonat pel surrealisme és una cosa que ja sabíem de fa anys, el que no podiem sospitar és que la cosa podia evolucionar fins a extrems com el que ressona en aquest apunt. Fa unes setmanes vam fer de jurat al concurs Denominació d'Origen Tarragona (DOT). Una disputada final amb vuit bandes en directe de la que van resultar guanyadors induscutibles el grup de Vilafranca del Penedès Bogarde. Els podeu sentir en aquest post amb el seu hit "Marujes en 4x4", una peça sobre una sorprenent tendència que tots coneixeu: la de les senyores amb cotxots d'escàndol aparcant a les voreres dels col·legis dels nostres pobles i viles. Catàstrofe mundial! [Més]
Com ho llegiu. L'astre intercomarcal està aquests dies immers en la preparació del seu nou treball, que es dirà Sabadell. La cosa és que Portet ha decidit anar penjant mp3 de les cançons que en formaran part perquè la gent se les descarregui gratuïtament a la seva pàgina web. La darrera és aquesta "Excrusionista femella" que ressona en aquest post. La novetat de la cosa és que ho ha fet amb llicència Creative Commons (CC), en concret amb aquesta llicència de reconeixement-no comercial-no obra derivada. Com ja sabreu alguns, Creative Commons és una alternativa a la llicencia tradicional de copyright que ofereix l'SGAE i, entre d'altres coses, permet la còpia i descàrrega legal de la cançó sempre i quan no se'n faci un ús comercial sense el permís de l'autor. Grups que ho han posat en pràctica: molts i molt variats, al nostre país de Conxita a Guillamino passant per la gent de l'escuderia Radikal Records, els rapers d'At Versaris, el cantautor Cesk Freixas... I ara en Quimi es passa al copyleft! I nosaltres que ens pensavem que això era cosa només del jovent... [En vull saber més]
Avui us penjo el clip d'una petita descoberta que hem fet darrerament en aquesta redacció: es tracta de Mine![MySpace]. Aquest joveníssim grup de Barcelona acaba de publicar el seu primer
disc, Villa Antonieta, amb la discogràfica independent vigatana Laura
R. Perkins. Hi trobem temes com aquest "Fumar", del qual el senyor Pol Fuentes (cantant de Rosa-Luxemburg) n'ha elaborat un videoclip d'allò més currat. El primer CD és en anglès, català i castellà, i segons ens expliquen fonts pròximes a la banda el grup està preparant una nova entrega discogràfica per l'any vinent amb temes en català. Així que ja sabeu, fumadors: "Càncer mortal!!!".
Publico avui una perleta que ens ha arribat. Es tracta del nou disc de l'acordionista basc Kepa Junkera. Es diu Etxea (Warner, 2008) i és una autèntica obra magna: un doble disc amb 20 cançons tradicionals basques interpretades per un total de 42 cantants i 15 músics, de Santiago Auserón a Calamaro, passant per Maria del Mar Bonet, Loquillo, Pedro Guerra, Dulce Pontes, Miguel Bosé, Pau Donés, Luis Eduardo Aute... i Lluís Llach, que fa la seva primera aportació musical com a cantant des que va retirar-se posant veu al tema "Maitia Nun Zira" i cantant en euskera.
És l’únic músic dels Països Catalans capaç de fusionar en una sola cançó les bandes sonores d’Enrio Morricone, el folk xirucaire d’Esquirols, l’esperit contestatari de Bob Dylan, les simfonies preciosistes de Rufus Wainwright i la grandiloqüència pop de Jeff Buckley. Diu que el millor concert de la seva vida va ser quan va posar-se en la pell de Brian Wilson per versionar temes dels Beach Boys al Saló Nàutic de Barcelona. És d’Alella, al Maresme. Li agraden els còmics de Lucky Luke, Magnum i les sèries dels vuitanta, detesta els pijos i busca gent autèntica, té bloc, MySpace i web, i darrerament s’aixeca de mala lluna i una mica més rabiut. És Narcís Perich. Ha tornat. Presenta ara l'edició física del seu tercer disc, Narcís Perich i la Caravana de la Bona Sort (autoeditat, 2008). Tot un món diferent per descobrir. [N'hi ha més]
Retorno d'unes massa curtes vacances i empalmo la reentré amb un virus estomacal que m'ha deixat plegat durant dos dies. Per si això fos poc, demà farà un mes i mig que arrossego una mena de refredat estival que es resisteix a ésser erardicat malgrat l'exèrcit de fàrmacs que he ingerit en es últimes setmanes. Res millor per començar la nova etapa d'Al darrera la nevera que mostrar-vos aquest magnífic clip del tema "Som tots uns desgraciats", del senyor Estanislau Verdet, que s'adiu d'allò més bé amb la meva situació actual. [Més]
Suposo que el lector habitual o ocasional d'aquest bloc està esperant algun tipus de crònica sobre les novetats més rampants Mercat de Música Viva de Vic o sobre els massius esdeveniments musicals del BAM. Doncs ni una cosa ni l'altra. Som a Tarragona, fent de jurat del concurs Denominació d'Origen Tarragona (DOT), que celebra la seva final en el marc de les festes de Santa Tecla. Ahir vam poder veure quatre grups –Andreu Rifé, La Perra Gorda, Tenguerengue i LaRumbé– i avui quatre més -Plou Com Mai, Ego, Bogarde i Mighty Toxic Boy–. Com comprendreu no faré cap comentari sobre les seves propostes perquè no es pogués interpretar que em decanto per una o altra formació. Els concerts del DOT comencen tard (12h) i acaben encara més tard (03.30h mínim) amb la qual cosa ahir la cosa va anar per llarg. Vam acabar a Barraques, amb uns Revolta 21 complint com uns senyors sota l'amenaça de la pluja [Més]
Una nit per emmarcar. Penso que de tant en tant són necessaris actes d'afirmació com el d'ahir al Palau de la Música. Com el tribut a Ovidi Montllor d'ara fa un parell d'anys, l'homenatge a Lluís Maria Xirinacs va trascendir el mer espectacle musical o cultural per convertir-se en un clam col·lectiu per l'alliberament. Però com que seria molt fàcil fer un post completament autoreferencial carregat d'elogis als organitzadors, músics participants i públic en general, faré un exercici un pèl autocrític per mirar de destacar algunes coses que ens van agradar i d'altres que no tant. 
Josep Thió ha trobat un nou espai en el panorama de la música en català. després de cloure la seva etapa com a compositor i guitarrista de Sopa de Cabra i d'haver compost dos discos en solitari, Avui és demà (Música Global, 2004) i 5000 nits (Música Global, 2006), Thió presenta un disc en directe on, a més del concert realitzat al festival Barnasants el passat 23 de febrer, hi afegeix quatre composicions noves, com la que ressona en aquest apunt: "Nacions unides". Els teus cels (Música Global, 2008) mostra el Josep Thió més íntim, més llibertari, més sincer i més autèntic. 
Avui presentem un CD molt especial. Es tracta de GZ Pop! A nova fornada de pop en galego (Galician Tunes, 2008), un disc recopilatori amb divuit cançons representatives de les noves generacions del pop-rock gallec de tots els gèneres i estils, com aquesta banda de pop, The Homens, que ressona en aquest apunt. Es tracta d'un d'aquests projectes que fa temps i temps que anem forjant i que finalment, quan veuen la llum, fan goig. [N'hi ha més]
El company Jordi Garrigós 
Avui toca descoberta. D’un temps ençà, una bona colla d’artistes catalans han recuperat el gust pel so més orgànic. Des d’El Petit de Ca l’Eril –tenim pendent parlar algun dia en aquest bloc d'aquest personatge de Guissona– fins a Manel, passant per Anímic o Oliva Trencada, s’obre pas una nova escena neofolk de la qual el gironí Isaac Ulam n’és un altre nou exponent. El debut d’aquest músic i pintor es titula En els prats més llunyans (autoeditat, 2008) i inclou peces com aquest "Llop". 
El kitsch català avança, i no ens referim precisament a l'històric i imprescindible grup de Banyoles. Que aquest país és terreny abonat pel surrealisme és una cosa que ja sabíem de fa anys, el que no podiem sospitar és que la cosa podia evolucionar fins a extrems com el que ressona en aquest apunt. Fa unes setmanes vam fer de jurat al concurs Denominació d'Origen Tarragona (DOT). Una disputada final amb vuit bandes en directe de la que van resultar guanyadors induscutibles el grup de Vilafranca del Penedès Bogarde. Els podeu sentir en aquest post amb el seu hit "Marujes en 4x4", una peça sobre una sorprenent tendència que tots coneixeu: la de les senyores amb cotxots d'escàndol aparcant a les voreres dels col·legis dels nostres pobles i viles. Catàstrofe mundial! 
Com ho llegiu. L'astre intercomarcal està aquests dies immers en la preparació del seu nou treball, que es dirà Sabadell. La cosa és que Portet ha decidit anar penjant mp3 de les cançons que en formaran part perquè la gent se les descarregui gratuïtament 
Publico avui una perleta que ens ha arribat. Es tracta del nou disc de l'acordionista basc Kepa Junkera. Es diu Etxea (Warner, 2008) i és una autèntica obra magna: un doble disc amb 20 cançons tradicionals basques interpretades per un total de 42 cantants i 15 músics, de Santiago Auserón a Calamaro, passant per Maria del Mar Bonet, Loquillo, Pedro Guerra, Dulce Pontes, Miguel Bosé, Pau Donés, Luis Eduardo Aute... i Lluís Llach, que fa la seva primera aportació musical com a cantant des que va retirar-se posant veu al tema "Maitia Nun Zira" i cantant en euskera. 
És l’únic músic dels Països Catalans capaç de fusionar en una sola cançó les bandes sonores d’Enrio Morricone, el folk xirucaire d’Esquirols, l’esperit contestatari de Bob Dylan, les simfonies preciosistes de Rufus Wainwright i la grandiloqüència pop de Jeff Buckley. Diu que el millor concert de la seva vida va ser quan va posar-se en la pell de Brian Wilson per versionar temes dels Beach Boys al Saló Nàutic de Barcelona. És d’Alella, al Maresme. Li agraden els còmics de Lucky Luke, Magnum i les sèries dels vuitanta, detesta els pijos i busca gent autèntica, té 
Suposo que el lector habitual o ocasional d'aquest bloc està esperant algun tipus de crònica sobre les novetats més rampants Mercat de Música Viva de Vic o sobre els massius esdeveniments musicals del BAM. Doncs ni una cosa ni l'altra. Som a Tarragona, fent de jurat del concurs Denominació d'Origen Tarragona (DOT), que celebra la seva final en el marc de les festes de Santa Tecla. Ahir vam poder veure quatre grups –Andreu Rifé, La Perra Gorda, Tenguerengue i LaRumbé– i avui quatre més -Plou Com Mai, Ego, Bogarde i Mighty Toxic Boy–. Com comprendreu no faré cap comentari sobre les seves propostes perquè no es pogués interpretar que em decanto per una o altra formació. Els concerts del DOT comencen tard (12h) i acaben encara més tard (03.30h mínim) amb la qual cosa ahir la cosa va anar per llarg. Vam acabar a Barraques, amb uns Revolta 21 complint com uns senyors sota l'amenaça de la pluja 
