Humilment, des d’aquest bloc volem contribuir al debat vital que aquest dies estan duent la tropa de Lerma i companyia per a renovar allò que un dia s’anomenava PSPV. Com les qüestions interiors, també anomenades ideològiques, són assumptes sense importància ja que per aquesta gent el més significat és seure en cadires institucionals i que ningú se les furte, amb la remodelació estètica de denominacions pensen que tenen prou per arrasar a les properes fites electorals.
Als inicis dels 80, al congrés de Benicàssim soterraren i expulsaren totes les restes de nacionalisme i de l’antic PSPV que sobrevivien en el PSOE valencià i de fet des de llavors ideològicament són els hereus i ocupen l’espectre de l’antiga UCD. Amb l’arribada del segle XXI, a cada fita electoral (aspanyoles, autoNÒmiques, monocipardals...) a les paperetes i a la publicitat sols empren el nom de PsoE... i per acabar d’arrodonir-ho, aquesta tropa lermista va propiciar un gran pacte amb el PP valencià de cara a aprovar conjuntament un nou Estatutet, ja en vigor, que ens equipara a Ceuta i Melilla... Per tant, aconsellem que no perden el temps estúpidament i retiren directament les inicials S i O, i des de ara mateix passen a anomenar-se sense vergonya PE de la CV (amb aquestes darreres sigles adquiririen el toc folklòric que volen representar) i, a més, pel mateix preu els proposem que retiren la rosa del logotip i al seu joc aparega el Lerma vestit de fallera major, així com també que anomenen Presidents Espirituals d’Honor als seus admirats Bono i Ibarra. Seria una mascletada memorable!
Vegem: comence a estar fins els nassos de perdre el temps estúpidament defensant contradiccions completament contradictòries. Des dels sud, el País Valencià, portem una tasca engrescadora partint-nos la cara per tal de poder continuar sintonitzat cada dia la TV3 i Catalunya Ràdio. A canvi rebem dia sí i dia també continues puntellades al morros des del nord, Catalunya, transformant uns mitjans de comunicació públics en unes eines que acabaran plagiant al Canal 9 amb totes les aberracions possibles incloses...
InfoTV, a través del seu web, posa a disposició dels internautes nous continguts que complementen l’emissió en directe habitual des de principis d’abril i les notícies dels últims tres mesos, penjades i classificades per dies per facilitar l’accés dels usuaris. Sense perdre el disseny característic, el web s’ha retocat. Manté al centre el visor de l’emissió televisiva, trasllada a l’esquerra la columna de les notícies i incorpora en la part dreta una zona amb diversos enllaços que permeten accedir a les noves seccions d’entreteniment i temàtiques. A partir d’ara, els infonautes podran accedir cada dia a un nou capítol del Tenim Paraula, l’espai de dos minuts creat per corregir errors, difondre normes, aclarir dubtes o explicar curiositats de la nostra llengua; per a provocar el somriure o la perplexitat, que de tot n’hi haurà, incorporem cada dia un nou capítol de les nostres Ani-mail-ades, un amplíssim recull d’eixos vídeos curiosos que circulen per Internet. En el capítol musical hi ha dos incorporacions també: les Músiques, una completa col·lecció de peces, totes de grups i cantants valencians que han passat pels estudis d’InfoTV, un centenar en total, que ens han deixat 300 cançons, el més gran recull audiovisual en la nostra llengua. Cada dia posarem una d’estes peces a disposició dels internautes. Com també un videoclip, sobretot en valencià, però també en altres llengües: és la secció que anomenem Watts. (continua)
Per qüestions que no venen al cas, aquest estiu hem tingut l'oportunitat d'assabentar-nos com collons s'adjudiquen els xiringuitos aquests que es veuen arreu les platges de la geografia valenciana. Resulta que qui dona els permisos per a la seua instal·lació és el Ministeri de Medi Ambient a través de la direcció de costes. Després de dir el ministeri quan i on es podran col·locar, l'encarregat de la tramitació per la seua adjudicació és l'ajuntament corresponent (no entrarem a valorar o comentar la prevaricació que fan servir alguns regidors en l'adjudicació d'aquests concursos, i alguns casos coneixem). I qui regula el seu funcionament és la conselleria de Governació del nostre benvolgut Serafín Castellano, que posa els horaris de tancament, decideix sobre la música i el seu nivell decibèlic, etc. Podrà ser més desficaciat tot el procés? Ja ho sabeu, perquè un xiringuito de la platja puga obrir, han d'intervindre l'administració local, l'autonòmica i l'estatal. Aquesta història és una prova irrefutable de que les coses no funcionen en l'administració i de que així és impossible gestionar bé els recursos dels ciutadans.
Després de l'èxit que va tindre l'estiu passat la primera edició del festival Cantautors a Torrent, que organitza el Col·lectiu Safranar, una associació torrentina amb l'objectiu de vetlar i promoure la cultura pròpia, enguany (el 20 de juliol, a les 22:30 i a l’Hort de Trénor) el festival fa un pas endavant amb un cartell molt més ambiciós. La voluntat és la de consolidar l'oferta com a referència de la cançó d'autor en la nostra llengua, que situe l'esdeveniment com una trobada obligada per a tots els amants de la música cada estiu. Cantautors a Torrent, a més a més, compta aquesta vegada amb la col·laboració de l'ajuntament de Torrent, que ha inclòs el festival a l'agenda oficial de les festes patronals de la localitat de l'Horta. Al cartell destaca el veterà Miquel Gil, un músic d'arrel i raça que ha estat bregat en mil batalles des que començara amb Al Tall fins que ha consolidat una fecunda carrera en solitari, que l'ha portat a recórrer tot el món com una de les veus ineludibles de la música mediterrània. Un bon exponent d'aquest saber fer és el darrer treball amb què el catarrogí arriba a Torrent, Eixos. A més a més, també llueix la realitat que és ja Feliu Ventura, després d'haver consolidat amb el nou lliurament, Alfabets de futur, les expectatives que va alçar amb la gira conjunta que va realitzar amb Lluís Llach. Finalment, trobem Meritxell Gené, una jove cantautora de Lleida que acaba d'autoeditar-se el primer disc, Inesperadament. D'aquesta manera, Cantautors a Torrent aconsegueix l'objectiu que es proposa: aplegar referències consolidades de la nostra música amb d'altres que comencen a reivindicar amb força el lloc que els pertoca.
Patisc d’un ajuntament immobilista amb un batlle, cap de pardals, que porta cinc anys sense invertir en el seu poble. Tinc la condemna d’una Generalitat malbaratadora amb un president, cap desgavellat, que sagna l’economia dels valencians tan sols per alimentar el seu ego.Per imposició i ‘justo derecho de conquista’ forme part d’un Estat estafador amb un màxim responsable del govern, cap de trons, que m’espolia fiscalmenti, com els altres dos, se'm riu a la cara i afirmen que el proper any se superaran. Tots tres (Izquierdo, Camps i ZP, autèntics caps sense cervell) em refreguen a la cara que com tenen l’aval de les urnes poden fer i desfer com els vinga en gana, sense donar explicacions...
Mentrestant, al que subscriu aquestes paraules tan sols li donen l’opció i obligació de pagar puntualment els seus respectius impostos (ja que en cas contrari aplicarien el corresponent recàrrec) per a mantenir un ajuntament meninfot, una Generalitat dilapidadora i un Estat que engreixa saquejant.
No direu que el Zapatero no ho té tot estudiat. La prova fefaent és la successió de nomenaments en pocs mesos de Leire Pajín, la nova secretaria d'organització del PSOE. Era secretaria d'estat de cooperació, i va presentar-se a les eleccions de número 2 per Alacant, darrere de Bernat Sòria. Va tornar a ser nomenada secretaria d'estat al mes d'abril, la qual cosa la va obligar a dimitir de diputada i la llista del PSOE alacantí li atorgà l'acta a Guillermo Bernabé. Ara, a principi de juliol, és nomenada secretaria d'organització del PSOE, la qual cosa obliga Pajín a dimitir de secretaria d'estat. I ara bé el problema. S'ha quedat sense salari públic. Una cagada d'aquest calibre hauria d'obligar el seu partit a pagar-li el sou a la xicona aquesta, però no. Ara bé la millor, si acaba de consumar-se. Pajín treballarà en el partit (àmbit privat), però tindrà salari públic. Es diu que el PSOE nomenarà Leire Pajín senadora per designació territorial, la qual cosa obliga Andrés Perelló a dimitir (clar, no va a fer-ho Lerma, que és l'altre senador territorial socialista) i a convocar un ple de les Corts valencianes per tal de fer efectiu el nomenament. En tot cas, això no passarà fins el mes de setembre, després de l'estiu. Es quedarà sense salari públic Leire Pajín durant un trist dia de tot aquest procés? Ara ja està incorporada al seu despatx en la seu del PSOE però... ha dimitit de secretaria d'estat?
Desconec perquè encara no se si li han preguntat al senyor
aquest de cognom valencià per la qüestió, però és una evidència que qualsevol
pla de Juan Villalonga ha de passar necessàriament per la convertibilitat del
València a una empresa cotitzada. Ja va intentar fer-se amb el Liverpool, que a
la fi ha quedat en mans d'uns nord-americans, i la seua entrada en el València,
de moment només a gestionar la societat amb un contracte de quatre anys, però
reservant-se una opció de compra de les accions en mans de Juan Soler, no pot
tindre altre destí que ser el primer equip de l'Estat a cotitzar en la Borsa, a l'estil de
qualsevol dels grans clubs europeus que ja ho fan. Villalonga diu que ja té 400
milions d'euros de finançament per acabar les obres del nou Mestalla, fer front
al deute i poder gestionar l'explotació de l'estadi com ho fan, per exemple,
als Estats Units, que per això ell té una residència estable a Miami. No
s'entoixa que aquest tauró financer arribe al València de comissionista, per bé
que hem llegit que s'emportarà el 10% dels 400 milions que li van a prestar els
bancs al València o que s'enduga el 2,5% de totes les operacions rendibles que
aconseguisca fer amb el València. Del caire d'aquest controvertit personatge,
que va fer-se ric (molt ric) a l'ombra d'Aznar gestionant Telefònica, parla el
fet que haja nomenat directora de relacions externes Pilar Vicente,
exsubdirectora de Ràdio, casada amb un ex diputat del PP i anterior persona de
confiança de Federico Jiménez Losantos. Aquesta senyora (per dir alguna cosa)
té la mateixa idea de futbol, del funcionament d'un club i de l'especificitat
que té el tractament amb els mitjans un equip com el València que nosaltres de
xerojardineria. Sempre ens ha cridat l'atenció que els clubs de futbol siguen
confessionals, que facen una missa en començar la temporada, que tinguen una
capella a l'estadi, que celebren els títols amb ofrenes a les verges locals i
totes eixes coses. En el cas del València encara crida més l'atenció la
vinculació del club amb el PP des que Paco Roig assaltà la presidència.
El divendres al capvespre la va cascar el PC de casa. Varen ser uns instants dolços, amables i
serens. En altres circumstàncies haguera esgotat les paraulotes i la saliva
envers una situació circumstancialment caòtica. No va ser així, tot el
contrari. Vaig obrir la finestra i deixí que el cos s’impregnés del llevantet
que aleshores bufava. Agafí a la gosseta i donàrem un tomb pel poble amb un
somriure innocent que no s’aturà durant tota la llarga passejada i que
podeu observar a la imatge adjunta. Havia comprès
que durant un fum d’hores podria dedicar-me a fer totes aquelles coses de quan érem
feliços i indocumentats i embrutaven el papers amb lletres inintel·ligibles
festes a mà.Vaig pensar amb el Vicent,
perdut i desconnectat per la
Marina, i quan anava a trucar-lo m’adoní que encara quedava
un darrer gest valent: apaguí el mòbil i llavors esdevingué un cap de setmana
complet i fora de cobertura. Senzillament m’he dedicat a comptar estrelles...
Al llaurador li costa 0,20€/kg la producció, li la volen pagar a 0,07€/kg... i si anem al mercat ens la trobem a 0,70€/kg! Parlant clar: al camp val tres vegades menys que el que costa però a la que arriba al consumidor el preu s’ha multiplicat per 10. Xifres completament aberrants i desfasades, més tenint en comte que durant la passada campanya es pagava a 0,28 euros en el camp. Són declaracions públiques de Josep Botella, secretari general de La Unió-COAG, el qual denuncia que la ceba valenciana de Llíria morirà en el camp sense collir doncs als productors no els renda arreplegar-la tal com estan els preus de producció i el que reben en vendre els seus productes, provocant una situació autènticament insostenible per als llauradors del Camp de Túria.
Aquest és el títol de la setena edició de la Universitat d'Estiu de l'Horta que se celebrarà a Catarroja del 21 al 25 de Juliol a l'IES Berenguer Dalmau. El Col·lectiu Per l'horta ha programat tota una sèrie d’activitats de formació, treball de camp, debats i tertúlies, tallers i activitats culturals a les nits amb l'horta com a eix transversal, realitzades conjuntament amb la plataforma veïnal Salvem Catarroja. En aquest poble de l'Horta Sud hi ha previst un macroprojecte urbanístic anomenat "Nou Mil·lenni" que suposarà la destrucció de 1.200 fanecades de terreny agrícola, la construcció de 12.000 habitatges que multiplicaran la població actual per tres, en un espai mínim de temps amb les conseqüències negatives que aquest creiexement accelerat suposa, a més de veure liquidada una de les herències més preades que caracteritza el poble i la seua gent: l'horta. És per això que la Universitat d'Estiu de l'Horta realitza la setena edició en aquesta localitat.
L’impresentable i incompetent conseller d’Infraestructures i Transport, Mario Flores, el passat mes d’abril de bell nou tornà a prendre el pèl als diputats de les Corts valencianes. Per enèsima vegada va prometre que, després de tres prorrogues a l’empresa adjudicatària, les obres d’ampliació de la CV35 estarien enllestides a principis de juliol. Ahir demostrà altra vegada el seu caràcter de mentider compulsiu i manifestà que al llarg del mes d’agost seria el nou termini... sempre i quan no torne a autodesdir-se.
Tard o d’hora acabaran les obres, esperem que siga el més aviat possible, però una cosa es evident: si l’inepte conseller Flores haguera viscut a l’antic Egipte, avui en dia tan sols existirien els fonaments de les piràmides i un jeroglífic enorme on s’indicaria que “EN BREVE” estarien concloses.
L'alcalde d'aquest municipi de la Marina Alta, l'independent Juan Cardona, ha sigut detingut junt amb Hannelore Rheindorf, primera tinent d'alcalde, per un presumpte delicte de corrupció urbanística. Segons sembla, en l'operació també es va detindre un empresari amb interessos urbanístics en la zona. Se'ls acusa dels delictes de suborn i prevaricació ja que en el moment de la detenció els dos polítics estaven rebent, a través d'un intermediari alemany, al voltant de 50.000 euros d'un veí de la localitat com a presumpte pagament de favors urbanístics. Els arrestats es troben en els calabossos dels quarters de la Guàrdia Civil de Xàbia i Calp. Poble Nou de Benitatxell està governat amb majoria absoluta pel Partido Independiente Democrático de Benitachell, una escissió del PP (Cardona va ser el regidor d'Urbanisme durant la passada legislatura) que compta amb el suport d’una gran colònia d’estrangers, fonamentalment anglesos i centreeuropeus. A nivell administratiu, el valencià està més que marginat en aquest municipi de la Marina doncs totes les comunicacions l’obvien descaradament i estan exclusivament redactades en castellà i anglès. A nivell de territori, a Benitatxell s’han comés unes de les majors aberracions urbanístiques del País Valencià amb autèntics atemptats ecològics inclosos.
Les negligències en la gestió municipal és l’arma política del PP edetà on es passen baix cama tot allò que implique resoldre els problemes dels ciutadans. D’aquesta manera toleren, patrocinen i sustenten que una empresa constructora jugue amb la il·lusió de gent jove i sense recursos econòmics i el que, en teoria, era una promoció de VPO s’ha convertit senzillament en una nova operació especulativa. A punt d’encetar-se la campanya de les passades eleccions municipals l’ajuntament de Llíria va actuar com una immobiliària i patrocinà, a la façana de Ca la Vila, la promoció d’una constructora privada. L’equip de govern de Manuel Izquierdo gestionà la recollida de sol·licituds i el sorteig d’adjudicació de les VPO. Després... Ha passat quasi un any i les obres no s’han iniciat i, quan ho facen, tindran un termini de dos anys. La constructora mou fitxa i vol que els futurs propietaris els autofinancen les obres exigint-los un 20% del preu final (tan sols està finançat el 80% de l’habitatge). 17 de 84 afortunats han renunciat. No és que no vullguen la vivenda, es que no poden pagar ara un crèdit personal per fer l’avançament de diners i després un altre hipotecari per a completar la compra, a més d’altres càrregues que no semblava estar recollides en el plec de condicions inicials...
Mentrestant l’ajuntament de Manuel Izquierdo, que va actuar com a reclam immobiliari, mira cap a un altre costat i es desinteressa completament (com ja va succeir en altra ocasió) de la problemàtica dels seus veïns. Com a exemple les declaracions descarades al diari Levante-EMV de la regidora de desUrbanismeon manifesta que “para los precios de las viviendas -entre 91.000 y 143.556 euros- el ayuntamiento se ha basado en el de los antiguos módulos, ya que sí se hubiesen aplicado los nuevos precios las casas serían más caras...” I es queda tan ampla aquesta pardala amb unes manifestacions tan descarades doncs la realitat és que si els futurs propietaris sumen el préstec inicial més l'hipotecari, pagaran al banc més de 1.100 euros al mes! Quina colla de fardatxos.
La Conselleria de Sanitat ha contestat, respecte als 847 dies que ha esperat Mari Carmen Contreras a ser rebuda en consultes externes de l'hospital Arnau de Vilanova, que"hay casos de traumatismos en los que es conveniente dejar pasar un tiempo antes de operar ya que en muchas ocasiones, la dolencia desaparece sin cirugía". És mentida, directament. Però anem a suposar que poguera passar. Com saben ells si la molèstia es manté, si la malalta té dolor, l'evolució del menisc i si això li està provocant altres recialles? Han cridat a Mari Carmen a veure com li va durant els tres anys que porta esperant? S'ha de tindre el rostre forrat de baqueta per a contestar això després que una malalta estiga esperant tres anys a operar-se el menisc i, a més, el fet de no haver sigut operada a temps li ha provocat una tendinitis que no li poden tractar fins que no resolga el problema del menisc. N'hi havia un acudit que no podem agafar-nos al peu de la lletra, però que val en aquest cas: matant-los, no paguen.
Pobles en
la memòria és una
exposició itinerant que aprofundeix en el fenomen de l'abandonament de pobles i
aldees al llarg del territori valencià. L'emigració rural, però també la
construcció d'embassaments o un esdeveniment catastròfic com una riuada o una
pantanada, constitueixen les causes més freqüents que es produïsca fins i tot
l’oblit d'un poble. Alpont acull,
del 9 al 27 de juliol a la Casa de la Cultura, una exposició del Museu Valencià d'Etnologia que mostra les aldees deshabitades d'aquest municipi així
com també dels altres pobles dels Serrans, per a la qual ajuntaments i
institucions de la comarca han cedit fotografies i hi haurà el testimoni d’una
veïna que narrarà com va viure i va emigrar de la seua aldea natal. L'Hortichuela, Vizcota, Canal Seca o El Chopo (Alpont), Camp de Benacacira i Bercuta (Xelva) o els desapareguts nuclis de Domenyo, Benaixeve i Loriguilla són alguns dels llocs
representats. Els escriptors José Manuel Almerich i Agustí Hernández
presentaran també el seu llibre “Pobles
abandonats. Els paisatges de l'oblit”.
El 5 de juliol del 2006 es reunien els grups municipals de l’ajuntament de Llíria amb el Director General de Transports, José Vicente Dómine. L’encontre era exclusivament per a exposar la necessitat, tan per a Llíria com per a la comarca del Camp de Túria i els Serrans, de tindre uns serveis de transport públic en condicions, i més concretament exigir a la Generalitat que inclogués en el proper Pla d’Infraestructures l’ampliació de la Línia 5 del Metro fins a Llíria. Tirant mà de l’hemeroteca, llegim sobre aquesta reunió que “...segons el Director General, l’estudi passa per veure la disponibilitat de sòl i corredors d’infraestructures adients en els diferents municipis per fer possible el pas de la xarxa ferroviària. Com a elements que poden fer viable el projecte, es compta amb les actuals vies del tren i les que han quedat en desús, a més del pont de l’antic traçat de RENFE sobre el riu Túria (entre Vilamarxant i Benaguasil). La proposta d’ampliació de la línia ha estat presentada i aprovada en un moment idoni per fer les futures previsions del nou pla d’infraestructures, pla que arrancarà a partir del 2010. Tots els grups han assenyalat que Llíria es una ciutat que està creixent molt demogràficament, que les actual vies de comunicació s’han quedat obsoletes i que el tercer carril de l’autovia fins la Pobla de Vallbona no es la solució a mitjà i llarg termini. Cal articular nous serveis de transport públic que siguen competitius, eficients i moderns. A més, les connexions amb el port i l’aeroport mitjançant aquesta xarxa donarien un plus al transport metropolità de la Comarca del Camp de Túria i els Serrans...” Per a concloure l’encontre el Director General de Transports, José Vicente Dómine, és va comprometre públicament a que “l’estudi sobre la viabilitat de la Línia 5 estaria conclòs per a la tardor del 2006 i que del mateix es traslladaria una còpia als municipis afectats per tal de fer suggeriments i aportar idees de millora en una reunió que es realitzaria abans d’acabar l’any”...
Dos anys després, ni la Conselleria ha donat senyals de vida, ni els grups polítics se’n recorden de l’assumpte. Mentre tant, el Dómine continua descollonant-se de com en cinc minuts es pot prendre perfectament el pèl a uns indocumentats que es conformaran amb la foto corresponent de l’acte i que s’oblidaran de les necessitats de la gent del Camp de Túria fins a les properes eleccions on s’enrecordaran de les promeses pertinents. Un estudi que hauria d’estar en marxa des de la tardor del 2006! (A la imatge, el trenet que la Generalitat de Camps a atorgat a l’ajuntament de Llíria per a que es distraguen i s’obliden d’exigir el desdoblament de la línia 1 i la prolongació de la 5)
Dels amics arbres, imatges, versos, dites, pensaments, històries, .. i sobretot de la seva importància als pobles i ciutats, de com se'ls tracta i de com se'ls hauria de tractar, als arbres amics
Ateneu virtual d'acció política i social. Un espai web d’informació, discussió, opinió i debat, principalment per a la Pobla de Vallbona i Camp de Túria.
Amb RodaMots podeu rebre cada dia, per correu electrònic, un breu missatge amb una paraula o una expressió de la nostra llengua, amb el seu significat i un exemple d’ús.
