Amb l’objectiu de mantenir una de les tradicions més antigues del calendari festiu de la ciutat i del calendari firal de Catalunya, el Patronat Municipal de Turisme i Comerç de Reus organitza la tradicional Fira de Sant Jaume, que aquest any celebra el 665 aniversari des de que l'any 1343 el rei Pere III va atorgar a la ciutat de Reus la concessió per organitzar la fira, tot i que l'any 1342 ja consta que va fer-se fira i segurament els anys precedents també es va firar de valent.
Aquesta era una cita anual en què pagesos i ramaders es proveïen d’eines i animals que necessitaven per al seu treball al camp. En les darreres dècades la fira ha agafat un caire més lúdic, amb actes com exhibicions eqüestres, mostra de carruatges i curses de portadors de sacs d’avellanes, manifestacions que continuen mantenint vincles amb el món rural.
Amb l‘organització d’aquest certamen, el Patronat vol posicionar la Fira de Sant Jaume com un esdeveniment lúdic, com la “Fira de nit a Reus” on els ciutadans i visitants poden gaudir d’una extensa programació d’actuacions per a totes les edats, realitzar degustacions de productes típics i gaudir dels sopars a la fresca.
Com que aquesta Fira de Sant Jaume presenta un caire ben equí, em permeto de mostrar-vos una foto aèria de la nostra mula, la Lleona estirant el carró cap els Tres Tombs de Reus d'enguany. Per cert, que una component molt important de la nostra colla, participa en la Fira del Cavall d'enguany i la podrem veure manant les llongues com si res. Endavant Júlia i molta sort.
A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA Lo Consueta de Reus... i de tot arreu. Post núm. 860 ♦ bona@mesvilaweb.cat
A sota us fico un muntatge fotogràfic que vaig fer ara fa més d'un any. Estava per Montserrat i... "qui no té feina, el gat pentina". Un homenatge als Deep Purple, en concret al seu magnífic In Rock. Les capricioses formes de les roques de Montserrat son úniques al món. Ens recorden però d’altres conjunts naturals, com ara les curioses muntanyes Rushmore, les conegudes com a muntanyes Negres a l’estat de Dakota del Sud als Estats Units. Son aquelles que van estar tallades a la roca viva, les cares de quatre presidents americans; Washington, Jefferson, Roosvelt, i Lincoln. Els Deep Purple, l’any 1970, van publicar el seu disc In Rock. La portada del magnífic disc, ens presentava la formació Rushmore, però amb les cares dels músics, tallades a la roca. El muntatge montserratí ens mostra les formacions rocoses de la Tebaida.
Juntament amb Machine Head i Made in Japan, el disc In Rock ens presenta un recull de la millor època dels Purple a començaments dels 70,s. Era la nostra joventut. Si teniu a ma, el memorable LP dels Deep Purple, podeu riure una estona, amb la semblança.
Us he triat el tema: Child in Time un dels millors del disc In Rock dels Purple. Dedicat a tots els que us agrada el hard rock amb el Hammond a tota pastilla, especialment a cert Juantxi amb les sigles J.M. a la vila de Reus. Apa, molt bon rock.
A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA Lo Consueta de Reus... i de tot arreu. Post núm 859 ♦ bona@mesvilaweb.cat
Abans d'ahir va ser un dia històric pel Gegant Carrasclet, ja que va trepitjar per primera vegada el Fossar de les Moreres.
El Gegant va anar justament a Barcelona per participar en la festa de commemoració dels 300 anys del casament de l’Arxiduc d’Àustria, en Carles III amb la princesa Elisabeth Christine de Wolfen-büttel, a la basílica de Santa Maria del Mar.
Amb aquesta unió, Elisabeth es va convertir en la Reina de Catalunya-Aragó i Castella. I quan l’any 1711 el Rei va haver de sortir cap a Viena per succeir al tron el seu germà Leopold que havia mort i esdevenir Arxiduc, Elisabeth-Christine va restar a Catalunya com a Lloctinenta i Capitana.
Va defensar Catalunya de forma heroica, recolzan la causa i els ideals del seu poble fins a la seva marxa definitiva l’any 1713. Un any mes tard Felip V d'Anjou s’apoderava de Barcelona el dia onze de setembre i... En fi, que aviat farà 300 anys.
A Barcelona hi va fer cap la geganta Elisabeth, que ja va conèixer el Carrasclet en la visita a Frankfurt en la Fira del Llibre en Català de l'any passat. Si voleu veure més detalls de la festa de dilluns, podeu clicar l'arxiu pdf adjunt. Les informacions i la foto inferior, han estat proporcionades pel Pere Rius, membre dels Pentagralla, el grup de gralles i timbal que sempre fa ballar el gegant Carrasclet de Reus.
A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA Lo Consueta de Reus... i de tot arreu. Post núm 858 ♦ bona@mesvilaweb.cat
L'any vinent, el 2009, s'escau el cinquantenari de la mort de Joan Amades i Gelats (Barcelona 1890-1959), el folklorista mes prolífic, tant per materials recercats, continguts i obra escrita que ha tingut mai el nostre país.
L'Associació Cultural Joan Amades aprofitant l'efemèride vol impulsar la celebració d'un any homenatge amb l'objectiu de donar a conèixer l’obra de l'estudiós i reivindicar-lo, també, com una de les figures cabdals del panorama cultural català.
Joan Amades ha estat una peça clau en la cultura catalana i el seu treball ha estat essencial per tots els àmbits de la cultura popular, és un personatge amb el qual hi estem tots en deute i per això la iniciativa de l'homenatge és patrimoni de totes les associacions, organitzacions, i persones que valoren, es senten identificats o es dediquem a la cultura popular.
És per això, que per assolir aquest objectiu proposen l'adhesió a aquesta iniciativa de col·lectius, entitats, federacions, organitzacions, mitjans de comunicació, persones... sensibles a la proposta i a la figura de Joan Amades. Aquesta implicació pot materialitzar-se de moltes maneres com per exemple organitzant actes commemoratius a les poblacions, afegint-se a la iniciativa amb propostes en les programacions culturals, donant a conèixer el personatge i la seva obra ingent, fins i tot dedicant-li activitats concretes.
L'any 1990 va esdevenir-se l'any Amades, i es va celebrar el centenari del seu naixement. Tots els que vàrem participar en els actes d'aquella entranyable celebració recordem amb goig l'esdeveniment. Una impressionant exposició al Museu Marítim de les Drassanes de Barcelona ens va apropar tot el món del Joan Amades.
Ara tenim una nova oportunitat per honorar un altre cop l'estimat Amades i divulgar la seva figura i la seva obra. A la resta de l'article us he ficat una cronologia d'en Joan Amades amb l'esment de bona part de la seva obra.
A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA Lo Consueta de Reus... i de tot arreu. Post núm. 857 ♦ bona@mesvilaweb.cat
Moltes festes majors i patrons locals esdevenen aquesta setmana, que escampa sants i santes per tota la geografia del país.
Fires i altres saraus ens tenen en marxa nit i dia sense treva de cap mena. Guardeu forces que l'estiu és encara molt llarg i queden moltes nits per vetllar i molts dies per gaudir.
21
Dilluns: Sant Llorenç de Bríndisi (1559-1619), prev. caputxí i doctor de l’Església. Sant Daniel, profeta (s.VI-VII aC); santa Pràxedes, vg.
22
Dimarts: Santa Maria Magdalena (de Magdala), deixebla de Jesús. Sant Teòfil, pretor romà mr.; sant Menelau, abat.
23
Dimecres: Santa Brígida (Suècia 1303-Roma 1373), rel. viuda, fund. Institut del Salvador. Sant Bernat d'Alzira i santes Maria i Gràcia, mrs.; santa Cunegunda, rel. franciscana.
24
Dijous: Sant Víctor, mr.; sant Borís, mr.; santa Cristina, vg. i mr.; beates Pilar, Maria-Àngels i Teresa, vgs. carmelitanes i mrs. a Guadalajara.
25
Divendres: Diada de Sant Jaume (anomenat el Major), apòstol (+44, per Pasqua), de Betsaida, germà de Joan (fills de Zebedeu), patró de Galícia. Santa Valentina, vg. i mr.
26
Dissabte: Sant Joaquim i santa Anna, pares de la Verge Maria (aquesta tradició fou iniciada al s. II).
27
Diumenge: Sant Cugat (Cucufate), mr. barceloní (s. IV), d'origen africà, venerat al monestir de Sant Pere d'Octavià (Sant Cugat). Santes Juliana i Semproniana, vgs. i mrs. de Mataró, patrones d'aquesta ciutat i conegudes popularment com "les santes"; sant Pantaleó, metge mr.; sant Celestí I, papa (422-432); sant Aureli, mr.
També cal animar els que acomplint un somni, o realitzant un acte d'esforç suprem, arriben a la fi del camí de sant Jaume. Sigui per fe, o per satisfacció personal, la dedicació d'un període de la vida a la consecució de l'enigmàtic camí, és una pràctica ben admirable.
A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA Lo Consueta de Reus... i de tot arreu. Post núm. 856 ♦ bona@mesvilaweb.cat
Abans d'ahir era 18 de juliol. No cal tornar ara a insistir sobre la data històrica concreta del 18-J el malaurat any 36. El feixisme més extrem va revoltar-se contra la legalitat establerta. Una guerra vergonyant per la seva part i amb forces implicacions internacionals. Un preludi de la maleïda Segona Guerra Mundial. El material bèl·lic i les estratègies europees i mundials van tenir en el nostre conflicte armat, una ocasió per a preparar-se en l'art de matar impunement. Fou el primer dels enfrontaments armats que portaria la barbaritat del bombardeig sobre les ciutats de Catalunya. Reus va patir moltíssim sota l'açot de l'aviació italiana o alemanya, aliats del bàndol de l'exercit espanyol, en combat contra els territoris lleials a la República.
A la foto de dalt podem veure les bombes que esclaten sobre Reus. Les bombes son llençades per la zona del passeig Mata, ben prop de l'estació de trens de la línia Madrid-Saragossa-Alacant. Les imatges van estar preses des del mateix avió bombarder que aprofitava per espiar els objectius militars i elaborar noves estratègies per a fer encara més mal. A sota veiem les bombes sobre l'àrea de les Casernes i l'altra estació de trens, la dita del Nord que enllaçava amb Montblanc o Lleida. Podem conèixer les diferents ubicacions amb el contorn del tomb de ravals o el traçat de la riera i altres vies públiques actuals.
Si voleu veure més imatges dels cruels bombardejos de Reus, podeu anar a la Fototeca Consueta amb una vintena de fotos d'aquest àmbit històric. També us recomano un parell d'actes sobre aquesta temàtica, que es celebren pels voltants de Reus en els propers dies.
→ La setmana que ve, els dies 24, 25 i 26 de juliol es farà a Móra d’Ebre un Congrés Internacional d’Història sobre la Batalla de l’Ebre, 70 anys després. Tota la programació i els actes paral·lels del congrés, es fan en el marc de la Universitat d’Estiu de la URV a les Terres de l'Ebre.
→ La Generalitat inicia avui diumenge la itinerància de l’exposició "Quan plovien bombes. Els bombardejos sobre Catalunya durant la Guerra Civil" a l’Espluga de Francolí. La mostra, coproduïda per la Direcció General de Memòria Democràtica i el Museu d’Història de Catalunya, vol ser un espai de reflexió sobre l’experiència bèl·lica dels bombardejos sistemàtics que va patir la població civil durant la guerra i sobre el seu significat històric.
A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA Lo Consueta de Reus... i de tot arreu. Post núm. 855 ♦ bona@mesvilaweb.cat
Post addenda, dimarts 22 de juliol, 13:30 El mitja de comunicació reusenc REUS-DIGITAL també reprodueix algunes d'aquestes fotos dels bombardejos sobre Reus.
La font de la plaça de Prades (el Baix Camp), cada tercer dissabte de juliol, no para de rajar litres i litres de cava. Prades, terra de pataques, vellanes i castanyes, es deixa embriagar, un cop l'any, per aquesta alcohòlica beguda en una festa que atrau més de 3.000 persones de tota la contrada.
La Festa del Cava és una festa d'allò més pintoresca, iniciada fa 28 anys per una colla d'amics a qui se'ls va ocórrer que podrien fer rajar cava de la font. Dit i fet, el que va començar com una anècdota en un poble d'escassament 600 habitants, amb els anys s'ha anat convertint en una multitudinària revetlla, que comença a quarts de dotze i finalitza a les sis de la matinada.
Les orquestres són les encarregades que la festa no decaigui fins que surti el sol, per bé que els litres i litres de cava també hi ajuden. Tot i això, no tothom assisteix a la festa amb la intenció de beure litres i litres de cava, sinó que és ben habitual que la gent surti de la plaça ben xopa del suc del raïm.
La font raja, pels seus quatre brocs, litres i litres de cava, comprat en una cooperativa amiga. El procediment pel qual el suc del raïm brolla de la font, però, és curiós. Dalt de l'ajuntament, els pradencs destapen fins a 5.000 ampolles de cava. Buiden les ampolles en un tub, que va a parar a la font, possibilitant així que l'espumosa beguda sadolli els balladors.
Tots els pradencs col·laboren en la festa ajudant a destapar les ampolles. Van fent torns durant la nit perquè ningú no s'hagi de carregar tant ingrata tasca, mentre la resta dels assistents està ballant, rient i remullant-se sense parar al voltant de la font.
La majoria dels assistents a la revetlla, com que vénen de lluny i la carretera que condueix al poble no és gaire bona, opten per quedar-se a dormir al càmping de la localitat i, així, allargar la festa fins ben entrat el diumenge.
Demà diumenge dia 20 de juliol, dia de Santa Margarida, Festa Major de la Riera de Gaià s'escenificara'n diversos Balls Parlats, entre ells el de Santa Margarida, que només es fa de tant en tant al poble del Baix Gaià.
El Ball de Santa Margarida, és un ball parlat hagiogràfic documentat des de mitjans del segle XIX, que es representa a la Plaça Major de forma itinerant després de l'ofici.
A la tarda i després de la cercavila amb el seguici rierenc i els elements convidats es representaran a l'enrajolat dos balls de diables, el convidat d'enguany que ens arriba des d'Esplugues de Llobregat i el de la Riera que un any més ens aproparan a aquestes representacions teatrals de carrer, on la lluita entre el bé i el mal, i la ironia dels versots en son els protagonistes.
Si voleu llegir tot el programa de les Festes de Santa Margarida de la Riera de Gaià podeu clicar aquí.
A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA Lo Consueta de Reus... i de tot arreu. Post núm 853 ♦ bona@mesvilaweb.cat
La crosta nacionalista... i la ronya de tota la vida
Després de catorze temporades al capdavant de la programació matinal de Catalunya Ràdio, l'Antoni Bassas ens deixarà orfes aquest divendres 18 de juliol, diada de Santa Marina. Com la mateixa santa, a qui van arrencar els ulls, naltros ens veiem manllevats del sentit de l'oïda, amb la marxa de l'apreciat Bassas. Ell i el seu magnífic equip de col.laboradors ens han portat a casa la llibertat de pensament i la més amplia oferta d'opinió diversa i fonamentada. Crec que tots hem après moltes coses i hem passat estones molt agradables.
Val a dir que el trobaré a faltar, com un de la família que ens abandona de sobte. Un professional de l'alçada del nostre Bassas, estic segur que rebrà ofertes interessants per continuar al capdavant del lideratge comunicatiu ben aviat. Potser l'Antoni estarà allunyat algun temps de la primera línia de combat, però no dubto que en tot el que faci, triomfarà plenament guanyant audiències i complicitats de tots els seguidors, com ara mateix. Fa tres setmanes que ja ens ho va anunciar, i avui ha estat el dia del comiat. Ha estat el mateix Bassas el qui ha decidit fer un canvi en la seva carrera, doncs la proposta de la directiva de Catalunya Ràdio no lligava amb la seva línia de treball. Que ningú no s'enganyi, tots hi perdem. La justícia no sempre va lligada amb la llibertat.
Algú va dir algun cop que als mitjans de comunicació catalans, hi havia allotjada una certa crosta nacionalista que calia arrencar i eliminar totalment. Enhorabona manaires de la comunicació pública del país. Ara si que us heu sortit amb la vostra. Amputant el Bassas dels micròfons matinals ens priveu d'un comunicador lliure, sense colors polítics llepaires com a valtros us interessa. Després d'haver fet net amb altres líders de la llibertat d'expresió i controlar amb el gaiato alçat tots els altaveus esgarriats, la vostra ronya partidista sembla ben cofoia. Però, les malifetes es paguen cares amics meus.
Vàren córrer rumors de que el nou conductor dels matins de Catalunya Ràdio, sèria algú més addicte al partit de govern. També es va mig dir, que cert còmic de la casa el podria rellevar. Res de res. Ja ha sortit a la llum el nom de la nova conductora del programa de màxima audiència a Catalunya.
La periodista reusenca Neus Bonet, agafa el relleu de l'Antoni Bassas. Una professional d'alçada, que segur que no deceberà en absolut. Una carrera impecable que va començar a Reus, i va passar per diferents mitjans radiofònics i televisius. Professora universitària de la Pompeu i de la Llull. Una veu habitual en els reportatges del 30 minuts. Actualment era la cap de programes de les diverses emissores de Catalunya Ràdio. Desitjo molta sort i encert a la Neus Bonet que arrancarà el seu nou repte a principis de setembre.
A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA Lo Consueta de Reus... i de tot arreu. Post núm. 852 ♦ bona@mesvilaweb.cat
Entrevista de VilaWeb en motiu de la presentació del llibre: Què pensa Antoni Bassas - Proa, 2007
Post Addenda, 18/07/08 - 19:00 Podeu escoltar el comiat del Bassas del 27 de juny i el d'avui 18 de juliol. També hi ha forces materials referits al tema en la notícia publicada a VilaWeb si cliqueu aquí.
Demà divendres 18 de juliol, els membres de la Junta de la Federació de Diables realitzaran una reunió amb representants de les principals empreses piro-tècniques de Catalunya; Igual, Catalana i Estalella, i amb la presència de membres de l'Associació Carrutxa, la Confede-ració d'Agrupacions de Cultura Popular, l'Agrupació de Bestiari i també la Federació de Diables del País Valencià, per discutir les diferents dinàmiques de treball, per resoldre la problemàtica de les colles infantils de foc, generada per la nova normativa europea.
L'actualització de la normativa que regula l'ús d'explosius prohibeix que els menors de 12 anys en manipulin. A més el tipus de material específic dels diables; les carretilles i els brolladors, compresos a la categoria II, son d'us exclusiu per als majors de 18 anys. A Catalunya aquesta normativa compromet la participació en els correfocs i cercaviles, de les colles infantils de diables. La Federació de Colles de Diables de Catalunya demana que, excepcionalment, se'ls permeti continuar aquesta tradició també amb les colles infantils. El país té una gran tradició en aquest sentit. Són centenars les poblacions catalanes que tenen balls de diables, una festa que es comença de ben petit amb les colles infantils. A Reus hi ha certesa que fins i tot antigament els més menuts feien de diables. Hi ha conservats una colla de vestits del segle XIX de molt petita talla, que ens certifiquen la participació de la canalleta sota el foc.
Tot plegat dependrà de la llei marc, que encara està debatent el Parlament europeu i que ho acabarà regulant. Les companyies asseguradores consideren els diables entitats de baix risc i tots els seus membres reben una formació específica, amb independència de l'edat. Actualment, l'estat espanyol aplica una moratòria en l'aplicació d'aquesta reforma mentre no es publiqui la legislació europea corresponent, i la Delegació del Govern a Catalunya s'ha mostrat disposada a discutir el caràcter excepcional de les colles de diables si els seus caps es responsabilitzen de les actuacions.
Actualment són els ajuntaments els que assumeixen la responsabilitat de les actuacions de les colles de diables. Esperem que finalment es pugui trobar una solució ben digne per mantenir el nostre planter i assegurar les tradicions més ancestrals, per damunt de criteris poc documentats generats des de la llunyana centralitat europea.
A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA Lo Consueta de Reus... i de tot arreu. Post núm. 851
Dijous, 17 de juliol - 13:55 → Post addenda: Segons ens adverteix amablement el President de Carrutxa, en Ferran Sugranyes, l'associació no hi serà present en aquesta reunió, contràriament al que anuncia el comunicat referit a aquest acte i facilitat pels seus promotors.
TRADOSFERA Segons sembla, l'autor del Bloc CONSUETUDINARIUM
és el culpable del terme: T R A D O S F E R A
que fa referència concreta a la blogosfera en l'àmbit de les tradicions i la cultura popular. [ juny-2007 ]
UTILITATS CONSUETA
Tots els enllaços del bloc
els podeu trobar sempre a:
Blog & Roll CONSUETA
Cliqueu per anar al Blog & Roll,
i recuperar enllaços i utilitats
de tot l'Univers Consueta.