Que el PSOE retire les sigles PSPV del nom de les seues agrupacions valencianes ni m'estranya ni m'amoina, el que ha estat angoixant és que no havera fet abans. Les sigles PSPV les tenien amortitzades des de fa més de trenta anys i a la fi i a la cap mai no se les varen creure, millor així. Que el BLOC ho fera d'amagatotis en canviar el nom d'UPV a l'actual potser sí que siga una mica més esgarrifòs però també era una cosa que es veia vindre, amb aquest estatut(et) amb el que se'ls ompli la boca pa(r)lant de Comunitat als regidors locals i als Secretaris nacionals. Comptat i debatut el PSOE no ha fet que no haja fet Esquerra, abans Republicana i de Catalunya per afegir un altre exemple, vaja ja en són un gra massa, veritat?
Fa un temps a casa, quan es podia, es matava una gallina o un pollastre. A mi em resultava xocant vore com l'animal continuava caminant sobre les dues potes i el cap doblat desprès d'haver-li afaitat el gargantxò. Bé, això de caminar és un dir perquè el que feia l'au era donar voltes en cercles, amb més o menys velocitat com si s'estiguera preguntant què caram li havia passat.
Estava llegint un fil al Racó Català sobre el tema, ja vell, de l'existència de massa banderes per representar la nació.I crec que té raó. El fil obert planteja com de sobreres són les senyeres estelades en representar l'ensenya nacional que ha passat de ser símbol del col·lectiu a representació autonòmica i argumenta com de desaparèixer aquestes banderes falses (fakes) la senyera quatribarrada tornaria a representar allò que no hauria mai d'haver deixat de ser, l'ensenya de tot Catalunya. I es posa com a exemple Euskadi on l'Ikurriña ha estat i és l'única ensenya nacional a manifestacions i aplecs, al contrari que a Catalunya on es quasi impossible identificar la gran quantitat de banderes, ensenyes i draps que circul·len un 11 de Setembre o un 25 d'Abril. També i com no citar l'exemple valencià on la Senyera quatribarrada ha estat alienada per un drap amb un esguitx en blau. Caldria doncs vindicar l'ús de la Senyera a tot arreu i deixar-se de banderes de combat perquè la bandera de combat catalana per antonomàsia ha estat la de Sant Jordi, així tindriem de retop i penjada ja als edificis públics la major mostra de sobirania política que té una nació: la nostra senyera.
Hi ha un home a Riba-roja a l'hort del qual es donen fruits d'estranyes qualitats i dimensions, les pomes s'arrenglen en pomells de cinc o sis i la dacsa arriba a fer quatre metres de llargària, el sorprès llaurador atribueix els portentosos resultats a la proximitat de l'aeroport o bé uns cables d'alta tensió que travessen la finca, però el que compta hi és, de la mateixa manera que el creixent nombre de valencians i valencianes, més de 1.500 durant l'últim any, que han acudit a diferents centres d'hinòpsi per tractar-se la fòbia a l'immigrant i per la qual i per sessió paguen entre 70 a 100 euros.
Haurè de buscar una paraula en anglès perquè les paraules en català crec que no arriben a ser suficients per copsar la magnitud de la tragèdia, precisament per la seua grandària i per la seua inversemblança. A boqueta de canó d'una de les pitjors crisi en els últims seixanta anys he fet recapitolació d'això que ha fet el govern de Francisco Camps per protegir-nos els valencians davant del forat que se'ns obri al davant i no hi trobat res. Bé, he trobat un circuït de fòrmula 1 la viabilitat del qual és dubtosa, si més no es pot fer una comparança amb la America's Cup, també amb un circuït, el de Xest en fallida.
Fa temps que pense que el programa polític dels partits de cara a les municipals hauria de guiar-se per allò que desitgen els ciutadans, indepedentement del seu signe, i no les maquinàries més o menys democràtiques de les formacions locals. En arribar l'estiu hom no pot deixar de sentir nostàlgia per una Llíria que ja no existeix, o al menys en la forma que la vaig conèixer: sopars al carreró, tràfic inexistent o quasi inexistent, llargues vetlades de cinema a l'aire lliure, concerts però sobretot l'existència de vida al carrer, de vida veïnal feta de caragols i de meló d'alger amb la seguretat que quasi no res dolent hi podria passar-te.
Davant la ruptura del Compromís a les Corts Valencianes i el que això suposa hom no pot deixar de trobar-se, com a votant de Compromís, com aquell que llençar mà a la bitlletera es troba amb la sorpresa que li l’han furtat.
Des d'aquest cap de setmana la coal·lició a les Corts que formaven Esquerra Unida i el Bloc amb els Verds ja no existeix, amb l'expulsió del grup de la coordinadora d'Esquerra unida Glòria Marcos la possibilitat, i els resultats de les últimes municipals així ho avalen, de què hi haja un tercer espai a l'esquerra del PSOE desapareix. I aquestes coses són les que passen quan s'oblida el fons i es vol fer passar tot per formes: la coal·lició mai no es la va creure ningú, ni tan sols els seus promotors, a excepció clar de les bases d'EUPV que la varen votar democràticament. Però ara parlar d'això és història, allò interessant serà vore si Iniciativa sobreviu com a entremés o com a primer plat al dinar al qual l'ha convidat el Bloc, si Pepa Chesa i la seua colla d'anti-comunistes indòmits deixen algun lloc a les llistes al eco-socialistes, o si aquests al més pur estil macarthy reneguen públicament dels seus ideals de fa dotze mesos per abraçar el nacional-catolicisme de Morera i els seus cadells.
Una de les meues principals dèries al llarg de la per poc finita primera part de la meua vida ha estat no esdevindre ningú i us assegure que ha estat ben difícil. De bell antuvi em vaig negar a contribuir amb la meua persona a l'esforç militar espanyol i desprès vaig tindre que esforçar-me molt per passar d'esquitllentes per feines i ex-cambres. El pitjor de tot va ser en esdevindre nacionalista el negar-me a portar samarretes i banderoles identificatives que em feren sortir per damunt de la plebs perquè visquent a València tot allò que se'n vaja del blau és d'allò més inusual. En fer-me major tanmateix vaig continuar amb la meua aposta i vaig optar per ser un mono mecànic de la maquinària trista d'algun que altre partit polític però en vore que la militància era escadussera i pensaven que entre quatre feiem ball vaig preferir fer fugina, ara per fi ja estic instal·lat al ninguneig i a passar per invissible de tal manera que puc dir que sóc feliç amb la meua opció vital-
La Generalitat Valenciana ha estat concendint durant els últims sis anys assistència sanitària gratuïta a milers de estrangers resident al País Valencià, principalment britànics, que no tenien dret a rebre aqueixa prestació en els seus països d'origen per no ser treballadors en actiu ni pensionistes.
Els hospitals valencians atenen uns dos millons i mig d'urgències cada any i unes 75.000 són a vida o mort. El temps d'assistència volta les quatre hores i el d'espera depèn de com estiga el malalt de greu però allò que sembla important és que als serveis d'urgència dels hospitals valencians es necessiten entre 350 i 400 metges.
Si la capacitat de reaccionar de Francisco Camps fora tan ampla com la de Manolo Izquierdo, alcalde de Llíria la casa estaria salvada doncs podria convidar a tota l'audiència de possibles votants a fantàstics berenars-sopars, pantagruèliques festes per a mestresses famolenques i restes de sèrie de l'Inserso edetà però no, quan arriba diuen que arriba i mentre les rates abandonen el vaixell de l'America's Cup, d'altres comencen a dir això on dien allò i el Cabanyal es quedarà, afortunadament sense urbanitzar, el circuït de Formula 1 aprofitarà com el circuït de Karts més gran i car del País i poca cosa més. A tot açò i esperant l'arribada dels "amics" del PSOE hi ha qui ha començat, diuen, que a esborrar posts que en malparlaven i a fer punts per a quan vinguen "els nostres" i que li donen una plaça sinó de periodista fidel de bidell al Canal9 a compte de la propera passada de comptes entre els propis populars.
Va i un dia et diuen que estàs a boqueta de dinyar-la, que allò que semblava profètic està al girar del cantó i un xorro de suor banya l'escai del silló tapissat de la consulta del metge, passat el primer moment, el segon i el tercer, quan arriba el moment de calma te n'adones que tots els moments de la vida són així, que era qüestió de més tard o més d'hora i comences a saborejar amb ànsia cada moment, i tot es fa més exacerbat i deixes de pensar per viure.
Que tot el merder de Compromís vinga arran de l'afer Amadeu Sanchís al consell de l'ens de Radiotelevisió Valenciana no m'ho crec, que el tal Amadeu no fora la millor proposta per desenvolupar el càrrec sí, que Glòria Marcos no es caracteritze pels seus comportaments democràtics i que li tire la veta autoritària és més que possible però que l'Enric Morera done el seu vot a exfranquistes també. Que la Mollà i l'Oltra no siguen verges vestals doncs potser estiga fora de dubte però que el merder sencer que hi ha a les Corts Valencianes acabe amb el valencianisme polític dintre d'una maleta és una possibilitat per a les properes eleccions més que real, està com aquell que diu en girar el cantó.
Hi ha gent que està convençuda que la seua percepció de la realitat és l´única veritable i no només estan convençuts sinó que hi militen i volen fer proselitisme, una cosa semblant és el que li passa a Alejandro Font de Mora, antic treballador de l'Anatòmic Forense i ara per obra i gràcia del Partit Popular conseller d'Educació. Aquest mestre del bisturí, convençut del que seu camí és el millor per arribar al cel, un espai on hi van a parar tots els que es poden permetre un àula concertada, s'ha entestat en passar-se per baix cama la LOE que estableix l'obligatòrietat de l'ensenyament en valencià i en castellà. El pitjor de tot és que vol acomiadar els funcionaris que vulguen acomplir la llei i objecten de donar l'assignatura de Ciutadania en anglès, eixa llengua que en segon de l'ESO és més aliena que el japonès dels mangas. De totes totes, i coneixedor com és ell del món de la sanitat esperem que també acomiade els metges i metgesses que objecten de posar en pràctica la llei de l'avortament així com multe els farmacèutics que no despatxen mètodes anticonceptius, ah perdó que el conseller és forense però dona classes d'Educació. De totes totes des d'ací el meu suport i aplaudiment per al Claustre de l'IES Ballester Gozalbo i tots els mestres que es limiten a complir la llei i a donar les classes en valencià i castellà.
"El govern valencià mai ha negat la unitat de la llengua"Ascensió Figueres (Nules, 1962), llicenciada en filologia espanyola, exdiputada del PP al Parlament valencià i subsecretària d'Educació, és al capdavant de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, per designació del PP, des de la seva creació el 2001.
El propassat dissabte 21 va trapassar Kermit Love el titellaire encarregat de la confecció dels ninots del famòs programa infantil Sesam Street. Aquest senyor que de ninots sabia una bona estona va rebre a principis de la dècada dels vuitanta l'encàrrec per part de TVE, aleshores televisió única, de bastir un ninot que encaixara dintre de l'idiosincràsia nacional doncs la Gallina Caponata no havia cuallat. Com el titellaire anava cec de feina i recentement havien fracassat les negociacions per portar Sesam Street a Israel, el senyor Love va construir amb eixe propòsit un porcespí símbol de la fauna a l'estat jueu, i el va manar dintre d'una capsa a Madrid, així va nèixer Espinete. Cal dir que durant prop de d'una dècada un porcespí israelí de gomaespuma va ocupar el lloc de l'àliga espanyola per a gaudi i horror dels mileuristes d'avui.
En un primer moment i arran de l'impacte que els resultats de l'enquesta del CIS ha tingut sobre el meu pobre caporrutxo he pensat que el millor seria que l'UN ens trametera per via urgent la seua força de pau: els cascs blaus, per això que protegeixen les minories nacionals i ja que ha esdevingut del tot cert que ara som una minoria nacional i tenim certs drets caldria que el concert de les nacions es movilitzara per tal de manar-nos socors, però a la vista dels resultats de les investigacions sobre els cossos de pau de l'UN he posat el fre no siga que desprès de fotuts encara vinguen aquests i rematen la feina.
Que el PSOE retire les sigles PSPV del nom de les seues agrupacions valencianes ni m'estranya ni m'amoina, el que ha estat angoixant és que no havera fet abans. Les sigles PSPV les tenien amortitzades des de fa més de trenta anys i a la fi i a la cap mai no se les varen creure, millor així. Que el BLOC ho fera d'amagatotis en canviar el nom d'UPV a l'actual potser sí que siga una mica més esgarrifòs però també era una cosa que es veia vindre, amb aquest estatut(et) amb el que se'ls ompli la boca pa(r)lant de Comunitat als regidors locals i als Secretaris nacionals. Comptat i debatut el PSOE no ha fet que no haja fet Esquerra, abans Republicana i de Catalunya per afegir un altre exemple, vaja ja en són un gra massa, veritat?
Fa un temps a casa, quan es podia, es matava una gallina o un pollastre. A mi em resultava xocant vore com l'animal continuava caminant sobre les dues potes i el cap doblat desprès d'haver-li afaitat el gargantxò. Bé, això de caminar és un dir perquè el que feia l'au era donar voltes en cercles, amb més o menys velocitat com si s'estiguera preguntant què caram li havia passat. 
Estava llegint un fil al 
Hi ha un home a Riba-roja a l'hort del qual es donen fruits d'estranyes qualitats i dimensions, les pomes s'arrenglen en pomells de cinc o sis i la dacsa arriba a fer quatre metres de llargària, el sorprès llaurador atribueix els portentosos resultats a la proximitat de l'aeroport o bé uns cables d'alta tensió que travessen la finca, però el que compta hi és, de la mateixa manera que el creixent nombre de valencians i valencianes, més de 1.500 durant l'últim any, que han acudit a diferents centres d'hinòpsi per tractar-se la fòbia a l'immigrant i per la qual i per sessió paguen entre 70 a 100 euros. 
Haurè de buscar una paraula en anglès perquè les paraules en català crec que no arriben a ser suficients per copsar la magnitud de la tragèdia, precisament per la seua grandària i per la seua inversemblança. A boqueta de canó d'una de les pitjors crisi en els últims seixanta anys he fet recapitolació d'això que ha fet el govern de Francisco Camps per protegir-nos els valencians davant del forat que se'ns obri al davant i no hi trobat res. Bé, he trobat un circuït de fòrmula 1 la viabilitat del qual és dubtosa, si més no es pot fer una comparança amb la America's Cup, també amb un circuït, el de Xest en fallida. 
Fa temps que pense que el programa polític dels partits de cara a les municipals hauria de guiar-se per allò que desitgen els ciutadans, indepedentement del seu signe, i no les maquinàries més o menys democràtiques de les formacions locals. En arribar l'estiu hom no pot deixar de sentir nostàlgia per una Llíria que ja no existeix, o al menys en la forma que la vaig conèixer: sopars al carreró, tràfic inexistent o quasi inexistent, llargues vetlades de cinema a l'aire lliure, concerts però sobretot l'existència de vida al carrer, de vida veïnal feta de caragols i de meló d'alger amb la seguretat que quasi no res dolent hi podria passar-te.
Davant la ruptura del Compromís a les Corts Valencianes i el que això suposa hom no pot deixar de trobar-se, com a votant de Compromís, com aquell que llençar mà a la bitlletera es troba amb la sorpresa que li l’han furtat. 
Des d'aquest cap de setmana la coal·lició a les Corts que formaven Esquerra Unida i el Bloc amb els Verds ja no existeix, amb l'expulsió del grup de la coordinadora d'Esquerra unida Glòria Marcos la possibilitat, i els resultats de les últimes municipals així ho avalen, de què hi haja un tercer espai a l'esquerra del PSOE desapareix. I aquestes coses són les que passen quan s'oblida el fons i es vol fer passar tot per formes: la coal·lició mai no es la va creure ningú, ni tan sols els seus promotors, a excepció clar de les bases d'EUPV que la varen votar democràticament. Però ara parlar d'això és història, allò interessant serà vore si Iniciativa sobreviu com a entremés o com a primer plat al dinar al qual l'ha convidat el Bloc, si Pepa Chesa i la seua colla d'anti-comunistes indòmits deixen algun lloc a les llistes al eco-socialistes, o si aquests al més pur estil macarthy reneguen públicament dels seus ideals de fa dotze mesos per abraçar el nacional-catolicisme de Morera i els seus cadells.
Una de les meues principals dèries al llarg de la per poc finita primera part de la meua vida ha estat no esdevindre ningú i us assegure que ha estat ben difícil. De bell antuvi em vaig negar a contribuir amb la meua persona a l'esforç militar espanyol i desprès vaig tindre que esforçar-me molt per passar d'esquitllentes per feines i ex-cambres. El pitjor de tot va ser en esdevindre nacionalista el negar-me a portar samarretes i banderoles identificatives que em feren sortir per damunt de la plebs perquè visquent a València tot allò que se'n vaja del blau és d'allò més inusual. En fer-me major tanmateix vaig continuar amb la meua aposta i vaig optar per ser un mono mecànic de la maquinària trista d'algun que altre partit polític però en vore que la militància era escadussera i pensaven que entre quatre feiem ball vaig preferir fer fugina, ara per fi ja estic instal·lat al ninguneig i a passar per invissible de tal manera que puc dir que sóc feliç amb la meua opció vital-
La Generalitat Valenciana ha estat concendint durant els últims sis anys assistència sanitària gratuïta a milers de estrangers resident al País Valencià, principalment britànics, que no tenien dret a rebre aqueixa prestació en els seus països d'origen per no ser treballadors en actiu ni pensionistes.
Els hospitals valencians atenen uns dos millons i mig d'urgències cada any i unes 75.000 són a vida o mort. El temps d'assistència volta les quatre hores i el d'espera depèn de com estiga el malalt de greu però allò que sembla important és que als serveis d'urgència dels hospitals valencians es necessiten entre 350 i 400 metges.
Si la capacitat de reaccionar de Francisco Camps fora tan ampla com la de Manolo Izquierdo, alcalde de Llíria la casa estaria salvada doncs podria convidar a tota l'audiència de possibles votants a fantàstics berenars-sopars, pantagruèliques festes per a mestresses famolenques i restes de sèrie de l'Inserso edetà però no, quan arriba diuen que arriba i mentre les rates abandonen el vaixell de l'America's Cup, d'altres comencen a dir això on dien allò i el Cabanyal es quedarà, afortunadament sense urbanitzar, el circuït de Formula 1 aprofitarà com el circuït de Karts més gran i car del País i poca cosa més. A tot açò i esperant l'arribada dels "amics" del PSOE hi ha qui ha començat, diuen, que a esborrar posts que en malparlaven i a fer punts per a quan vinguen "els nostres" i que li donen una plaça sinó de periodista fidel de bidell al Canal9 a compte de la propera passada de comptes entre els propis populars. 
Va i un dia et diuen que estàs a boqueta de dinyar-la, que allò que semblava profètic està al girar del cantó i un xorro de suor banya l'escai del silló tapissat de la consulta del metge, passat el primer moment, el segon i el tercer, quan arriba el moment de calma te n'adones que tots els moments de la vida són així, que era qüestió de més tard o més d'hora i comences a saborejar amb ànsia cada moment, i tot es fa més exacerbat i deixes de pensar per viure.
Que tot el merder de Compromís vinga arran de l'afer Amadeu Sanchís al consell de l'ens de Radiotelevisió Valenciana no m'ho crec, que el tal Amadeu no fora la millor proposta per desenvolupar el càrrec sí, que Glòria Marcos no es caracteritze pels seus comportaments democràtics i que li tire la veta autoritària és més que possible però que l'Enric Morera done el seu vot a exfranquistes també. Que la Mollà i l'Oltra no siguen verges vestals doncs potser estiga fora de dubte però que el merder sencer que hi ha a les Corts Valencianes acabe amb el valencianisme polític dintre d'una maleta és una possibilitat per a les properes eleccions més que real, està com aquell que diu en girar el cantó.
El propassat dissabte 21 va trapassar Kermit Love el titellaire encarregat de la confecció dels ninots del famòs programa infantil Sesam Street. Aquest senyor que de ninots sabia una bona estona va rebre a principis de la dècada dels vuitanta l'encàrrec per part de TVE, aleshores televisió única, de bastir un ninot que encaixara dintre de l'idiosincràsia nacional doncs la 
En un primer moment i arran de l'impacte que els resultats de l'enquesta del CIS ha tingut sobre el meu pobre caporrutxo he pensat que el millor seria que l'UN ens trametera per via urgent la seua força de pau: 
