Aquest pany està a l'ermita de Sta. Bàrbara de Pruneres(Alta Garrotxa).
No he pogut entrar a l'ermita perquè l'ermita "Enric" aquell moment no hi era.
Però, en ocasió de l'evangeli d'avui...m'ha fet pensar si estic obert a la llavor que Jesús tira perquè doni fruit esperat...
Ah...llavor d'amor fraternal, de servei al germà, de testimoni personal...

- He conviscut amb 20 persones al meu grup, tot reflexionant si els jocs que fem amb la canalla i a la no tant canalla, porta implícits uns valors a educar i com fer-ho...
- Al camping...tenia veins al bungalow on estava...Nois i noies, cadascú amb el seu historial vital...una vintena venien de Castella a passar-ho bé i a viure uns dies de convivència...Què posaven en comú...quina era la seva reflexió?...
- Uns altres tenien la seva tenda plena d'eines diguem-ne ecològiques: dipòsits per recollir l'aigua de pluja...contenidors per fer-se el compostatge...bidons per a cada una de les escombraries...vidre, plàstic...rebuig... Una planxa per a fer-se l'electricitat..i l'aigua calenta...Un estiu ben ecològic.
- L'amo del camping m'ha dit la contrasenya perquè pugui tenir "internet" i poder llegir i enviar els E-Mails.. i escriure en el meu Blog...
- Un amic meu s'ha passat l'estona del dinar d'avui explicant acudits perquè passessim l'estona rient (risoteràpia...)i així comencessim la setmana amb il·lusió...
- Avui al "pipi-can" erem una bona colla de gossos... uns 12..i els seus amos corresponents discutien i valoraven costums dels "cans" i com repercutia en la pròpia vida de persones... 
- Clar, també hi ha ocasió de crear lligams nous de moltes menes...

Aquestes ocasions de convivència, d'intercanvi, d'enriquiment mutu, de servei... què més necessiten perquè la "llavor" de Jesús doni fruit esperat...?
En el projecte de Déu per a les persones...cal que existeixi una declaració "explícita" de la fe cristiana?...o cal una resposta i acollida d'amor, de servei, de millora...encara que no es tingui el do de la fe...
Per a la salvació amorosa de Déu..calen gaire requisits...?

Dissabte passat es va celebrar la "DIADA PER LA PLURALITAT"  a Barcelona
Va intervenir el teòleg José M. Castillo. L'esquema de la seva conferència és la que us ofereixo avui. Algun altre dia ja us en parlaré més vivencialment en el meu "Dia a dia"

L'ÈTICA DE CRIST: ÉTICA DEL PLURALISME EN L'ESGLÉSIA I LA SOCIETAT
1- No se trata de plantear el problema filosófico que se refiere a la posibilidad de una ética no-religiosa. Es una cuestión debatida en teoría. Pero resuelta en la práctica, puesto que la experiencia enseña que hay gente no religiosa que es éticamente ejemplar.
2- Tomamos como punto de partida un hecho: Jesús de Nazaret vivió una ética que es normativa para nosotros. Sabemos que Jesús ha inspirado a cientos de generaciones de personas para vivir con rectitud y ejemplaridad hasta el heroismo.
3- Uno de los componenetes más distintivos y elocuentes de la ética de Jesús fue la tolerancia. De forma que sólo fue intolerante con los intolerantes, tanto por motivos religiosos, como por motivos nacionalistas. Por eso se puede afirmar que la intolerancia es la manifestación más clara del comportamiento anti-cristiano y anti-evangélico.
4- Jesús y el pluralismo con su comunidad de discípulos y seguidores.
5- Jesús y el pluralismo con los pecadores: los "perdidos" y "extraviados".
6- Jesús y el pluralismo con los infieles: los "magos", los extrangeros, los romanos, los samaritanos...
7- La cuestión de fondo: el Dios que se revela en Jesús es el "Dios encarnado", el Dios que se funde y se confunde con lo humano, con todo lo humano.

Necessitava un matí de reflexió...
I vaig anar a la 4a. Trobada del voluntariat oncològic.
Havien vingut de Girona, Tarragona, Barcelona i Lleida.
Tots van comunicar-nos les seves vivències - com el diari personal - en la seva dedicació, com a voluntaris en hospitals i domicilis familiars.
Aquest servei era el més normal entre germans, com erem tots els que ens vam trobar...

Però a la tarda em vaig trobar amb altra gent...en el "pipi can" del meu barri.
- En Jordi va explicar tot el que es troba en la seva feina a "urgències" de l'hospital...famíles desestructurades, noietes violades, nens agredits...
- La Cristina explicava la tasca d'educació de gossos de companyia i sobretot per a aquells serveis a persones amb disminució, o malalts en la fase de rehabilitació, o per a ancians.
- També vaig poder saludar una noia amb disminució que portava la seva mascota a donar un vol. I també vaig saludar en miquel de 7 anys, en cotxet de rodes i que mirava, i somreia tot mirant per la barana com jugaven tots els gossos.

Crec que va ser un dia de reflexió ben rica...

Ahir diumenge la meva dona, Assumpció i jo vam tornar a casa després de set dies d'estar a l'hospital de Bellvitge per una intervenció quirúrgica que li van haver de fer.De moment tot bé.
Aquest hospital i molts d'altres són veritables ciutats sanitàries.
Quanta gent vàrem veure...! Quantes preocupcions...quantes llàgrimes...quantes alegries.
Gairebé tot orientat a la VIDA !!!
Mil i un esforços per assegurar, per salvar, per allargar la vida...
I la mort gairebé silenciada...

En el curs de formació permanent de teologia, on assisteixo, el pare R.Nogués ens parlava de les ganes de viure dels humans.
Hi ha animals marins que un cop han fet la posta dels seus ous per la reproducció es moren.
La mitjana de vida dels humans és de 40 anys.
I tots ens empenyem a viure i viure...Van sorgint noves malalties, van sortin nous medicaments, noves intevencions....tot per allargar la vida...fins ls 80...90...100 anys.
I la mort...com ens hi preparem...? I per a la vida "nova"...?
Un bon amic d'ell deia: M'agradaria morir d'un atac de cor i que no hi haguès cap metge a prop!!!

- L’Assumpció, la meva dona, va convocar unes amigues de la infantesa. Varen ser disset comensals. Curiós…els homes es posen junts. I les dones també. Així poden parlar de les seves coses: negocis, viatges, treball, iniciatives, curiositats de la gent de la ciutat de Mataró, de les amigues comunes. És que viuen a Mataró.

- No fa gaire dies en va tornar a convocar unes altres amistats. Varen ser onze comensals. En aquesta ocasió les dones amb la seva parella i tots barrejats. La conversa es va iniciar tot just posats a taula. Cadascun va explicar la seva vida des de ben petit. Començant pels propis pares, l’educació que varen tenir, els estudis i les seves iniciatives de la seva vida: direcció d’un ganivet d’arquitectes, de l’experìència en el món dels estibadors del port, del peregrinatge transformador en el Camí de Santiago, de la participació i suport en el comerç just amb els països del tercer món, de la participació en el món de la política municipal,  el camp educatiu i d’orientació psicológica, el camp del voluntariat –ONG, suport escolar, hospitalari...etc.

- Els dijous, a la tarda, els nostres néts ens convoquen per anar amb ells al “sorralet” on poden jugar amb altres infants de la seva edat. Es deixen les pales i les galledetes, juguen i juguen. Ens trobem amb els pares d’altres nens i nenes que van a la mateixa escola. Parlem de l’educació, del creixement, de les malalties. I també ens trobem amb ells quan la mestra ens convoca per explicar el procés de creixement dels nostres fills i néts.

- També els dimarts i dijous se’ns convoca per participar en el reforç escolar de nens i nenes i joves del barri. Allí ens trobem amb els monitors i voluntaris. I ens comuniquem les iniciatives, les dificultats de la tasca, el seguiment i el seu progrès curricular.

- Ara que tenim un gosset cocker, de 4 mesos, en “Trap”, hem d’anar al “pipi can” i allà ens trobem ben bé uns deu gossos, amb els seus amos i mestresses. Quines converses més assenyades i de bons educadors canins. Ja ens coneixem tots. I també surten altres temes del poble i preocupacions personals. Fins i tot s’han fer “kedades” per anar a sopar…etc.

- A travès dels Blogs que faig i que cerco segons interessos i edats....he fet molts amics, que ens comuniquem les nostres vides. També fan “trobades” i expliquen les seves descobertes , aficions, qualitats, dificultats en l’educació dels fills, els seus viatges i les qualitats i virtuts dels seus països I cultures.

- Quantes ocasions de comunicació...quantes convocatòries per comunicar-nos les nostres vides, de grups de militans, de comunitats on participem...per parlar del que passa al món que ens ha tocat de viure i on succeeixen tantes coses...desgràcies, acords, guerres, explotacions de l’home per l’home...etc...

- I al diumenge se’ns “convoca” a la celebració de l’Eucaristia... Quina diferència de convocatoria! Quina diferencia d’intercanvi! Quina diferencia “d’aliment”!

Quina diferencia en la comunicació dels nostres compromisos! Semblaria que per un cristià aquesta convocatoria que ens fa Jesús hauria de ser la principal, la que ilumina la nostra vida i el nostre Projecte de vida. Un altre dia ja us en parlaré...

Entre flor i flor...
- L'harmonia i convivència entre les famílies de la guarderia delmeu nét, tot celebrant la festa de la Primavera.
- També la trobada, entranyable d'onze amics i amigues de jovenut de la meva dona i que feia més de trenta anys que no es retrobaven junts. Més de tres hores explicant i compartint la "vida"...familiar, professional, de cooperació amb el tercer món, de participació en obres de justícia, en la política...Tot i l'edat...-mitjana de 60 anys...es notava la joventut intrior i la "primavera" de noves il·lusions, de noves trobades enriquidores entre tots...
- Entremig, dolors i desgràcies que succeeixen per tot el món, terratrèmols, aiguats, enfermetats, morts...

..."no heu rebut..sinó un esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar:<>...ja que sofrim amb ell per arribar a ser glorificats amb ell" (Rom.8)

Ves per on...volia escriure...i em costava de fer-ho.
Tenia tantes coses a comentar...
I de sobte una "amiga virtual" publica el que a continuació transcric. M'ha estalviat rumiar i escriure. Mercès "Abril" que és l'autora de la carta a Benedicte XVI.

"Estimado Benedicto XVI:
Oficialmente soy CATOLICA,. Soy consciente de que lo real y lo aparente a menudo están en contradicción en este mundo en el que vivimos –qué te voy a contar que tú no sepas–, pero siendo este un hecho que afecta tan directamente a mi persona, a mi forma de vida, a mis pensamientos e ideas, a mi dignidad como ser humano, no tengo por menos que indignarme
Y decirte las razones de mi indignacion
-Porque atacas la eutanasia y defiendes el valor del sufrimiento.
-Por considerar el aborto como homicidio en todos los casos.
-Porque haces el divorcio muy difícil y conviertes la vida de “pareja” en un infierno para ellos y sus hijos, provocando la violencia doméstica.
-Por impedir otros tipos de matrimonio o uniones, que en nada perjudican ni atacan al matrimonio convencional. Es falso que la familia en España esté sufriendo ningún tipo de ataque, como dicen tus obispos.
- Porque tienes homofobia a los homosexuales, al considerarlos una desviación moral, una enfermedad o un pecado.
- Por querer enseñar la religión de modo obligatorio a todos, en lugar de reservarla al ámbito familiar o de la comunidad creyente.
- Porque no respetas el laicismo, que es el estado primitivo del individuo.
- Por oponerte a la utilización de células-madre, que Tantas vidas podrían salvar.
- Porque sigues bautizando a los niños, seres Inconscientes del acto que reciben.
- Por convertir la comunión de los niños y niñas en un acto de ostentación y riqueza, contraviniendo la vida de Jesús-Pobre.
- Por callar tus obispos y sacerdotes, en las fiestas de los pueblos, con motivo de honrar a santos y a vírgenes, cuando se tortura y mata a animales indefensos e inocentes.
- Porque rechazas el preservativo, elemento indispensable para regular el número de hijos y evitar el Sida.
- Por acumular riquezas en el Vaticano y en todos los templos De Tu Iglesia, habiendo dicho Jesús que Él no tenía dónde reclinar la cabeza.
- Porque tú y la jerarquía que diriges deseáis el poder, cuando el Maestro vino a servir y no a
ser servido.
- Por rechazar la píldora, medio eficaz para ejercer una paternidad responsable.
- Porque sois “repartidores de sacramentos” en lugar de transmisores de la Buena Nueva.
- Por imponer el celibato a todos los sacerdotes, sabiendo que no fue así en la Iglesia Primitiva.
- Porque habéis convertido la Iglesia en una burocracia descomunal, alejándoos de la simplicidad de los primeros cristianos.
- Porque gran parte del clero se empeña en vivir “del altar”, en lugar de ganar el pan con el sudor de vuestra frente y repartir gratis los que gratis se os dio.
- Porque os falta contundencia en rechazar las guerras y condenar a quienes las inician.
- Por no oponeros frontalmente a los estados que aplican la pena de muerte: China, Irán, USA, etc.
- Porque dais un mensaje de la Navidad equivocado. Cristo no vuelve a nacer.
Y si está en algún lugar, está en los pobres, emigrantes, desheredados, etc.
- Por transmitir durante la Semana Santa un mensaje que es ajeno al Evangelio. El sufrir por los demás es heroico; pero esto no trasciende. Dar la vida por los otros sí que encaja con la Pasión
- Por no colocar a la mujer en el lugar que le corresponde en la Iglesia que diriges.
- Porque no pediste perdón cuando fuiste a Auschwitz, ya que el Vaticano y la Iglesia contribuyeron a que murieran muchos judíos en los campos de concentración.
- Por haber perseguido y condenado la Teología de la Liberación, la Teología de los Pobres. cuando dirigías la Congregación del “Santo” (¿?) Oficio.
- Por tu intromisión en los asuntos internos del gobierno de España (Recuerda tu última entrevista con el Embajador Español).
- Porque tus obispos se meten en asuntos políticos, siempre decantados a favor de la derecha más reaccionaria.
- Porque el Congreso Teológico que se celebrará días antes de tu venida, estará manipulado por las personas más integristas, como son el Opus Dei, los Legionarios o los “kikos”.
- Porque creo que es incompatible el ser la Cabeza Visible de los creyentes y Jefe del Estado Vaticano. “Mi reino no es de este mundo”, dijo Jesús ante Pilatos (Juan 18,36).
- Porque la mayoría de obispos y sacerdotes no denunciáis la tortura en los países donde se practica (se os va el tiempo hablando de sexo y temas relacionados con el sexo).
- Por no denunciar las agresiones a nuestro Planeta, que salió de las manos del Creador mucho más hermoso de lo que está hoy.
- Porque no os preocupáis, con atención prioritaria, de la gente que pasa hambre y de las miserias del Tercer Mundo, cosa que sí hizo Juan Pablo I, pero que le fue imposible realizar por su cortísimo pontificado y su misteriosa muerte.
-Por tapar los delitos sexuales cometidos por mienbros de tu iglesia contra niños... "

Quin dia més bonic i assoleiat...!!!

- A quarts de nou del matí els alumnes de moltes escoles anaven a les Sales Municipals per celebrar la diada tot recitant poemes creats per ells mateixos.
- Pel Passeig de Gràcia, Rambla de Catalunya, Plaça de Catalunya, les Rambles...etc.. plens de gent, desitjosos de celebrar com cal la diada de Sant Jordi.
- Volia que l'escriptor Ruiz Zafon em signes el seu llibre "El juego del ángel"i he desistit... La cua feia tres passades d'anada des del Passeig de Gràcia a la Rambla de Catalunya i tres més de tornada...
- He anat a buscar un llibre que la fundacio "Viure i conviure" de la Caixa de Catalunya ha publicat sobre els "Maltractaments a la gent gran".
- Les roses que volia donar a la meva dona les vaig voler anar a buscar a la parada que tenien feta els residents de la "Casa d'Acollida Assís" de Sarrià. Hi vaig observar molt d'acolliment i col·laboració.
- El meu fill que arribava de Madrid no es volia perdre aquesta diada tan entranyable.
- A les escoles ha estat una jornada de "contes", explicats per pares i mestres i també de venda de "roses" per a l'excursió de final de curs dels alumnes de 6è.de Primària.
- L'IES del meu poble feien un "Programa especial radiofònic".
- al centre Social El Mil·lenari del meu poble també feien una vetllada liricomusical

No acabaria pas la relació d'actes celebrats en aquesta Diada de Sant Jordi...però necessitava comunicar-ne uns quants...
Entre el deliri de les "editorials" i dels "importadors de roses" la ciutadania vivia una jornada d'harmonia, convivència i de ganes de transmisió de les seves tradicions del seu patró Sant Jordi.

Junts amb qui no té llar,
Junts en la pregària

Dia 8 d'abril: Eucaristia pels difunts d'Arrels del darrer any:
19 persones de menys de 60 anys, tots ells vinculats a Arrels, mortes al carrer, a una pensió, a l'hospital...durant 1 any.
100 persones, entre usuaris, voluntaris i treballadors donem gràcies a Déu per les seves vides.
Dia 12 de març: Recompte de les persones Sense Llar que dormen pels carrers de Barcelona.
658 persones arrecerades en portals, racons de carrers i places, entrades de pàrkings, caixers automàtics...
708 voluntaris s'hi acosten per comptar-los i, en alguns casos, interessar-se per la seva situació.
Una tarda qualsevol al Centre Obert d'Arrels
100 homes i 20 dones entren encaixant la mà a educadors i voluntaris que els estan esperant.
20 voluntaris i professionals somrients i dosposats a escoltar, facilitar l'accès a dutxes i rober, tramitar documents, gestionar visites mèdiques i socials...

----------------------------

- "Vols curar-te?
El malalt li respongué:
- Senyor, no tinc ningú que em tiri a la piscina en el moment que es remou l'aigua i, mentre jo hi vaig, un altre hi baixa abans que jo.
Jesús li diu:
-Aixeca't, pren la teva llitera i camina.
A l'instant, aquell home va quedar curat, prengué la llitera i caminava."
--------------------
"Que no se me acostumbre el corazón..."

De moment continuem  amb la sequera. Aquí veieu el pont ròmànic de Lierca.
I jo també amb un mica de sequera, diguem-ne espiritual, en aquesta Pasqua d’engany

M’adono, al meu voltant,  d’ il·lusions, de projectes, de dolors i alegries...però “sequera”...

- Una veïna meva - 54 anys – ha mort de cáncer. Fills de 20 a 33 anys . No s’ho esperaven. Marit desolat. No estaven preparats per aquestes realitats.
- El meu nét – dos anyets – ja no vol que l’ajudi a construir el circ de fusta amb que juga. Ja ho vol resoldre tot sol. Què el mou? Les ganes de viure? L’autoestima? Demostrar que es fa gran? Que el mirin? I per què ? Llei de vida…
- El nostre gosset –en Trap- només vol jugar? Que se l’estimin? Per què ? Rosega que rosega ossos, fustes, sabates...Les seves dents necesiten aquest aprenentatge per a....
- La meva cunyada ha estat ingresada perquè l’aorta se li obtura i cal operar.
- Heu visitat un hospital? Gent i més gent, cues i mes cues. Uns esperant fer-se anàllitica. Altres un cateterisme. Altres pre-operatori. Altres esperant el nou.-nat...això, un dia rera l’altra. En aquest i en aquell hospital o cínica...
- A la placeta de davant de casa hi ha una quinzena de nois i noies que xerren, que es busquen, que demostren llurs habilitats amb els patins i surfs, que s’expliquen les seves aventures. Llei de vida...cal cercar més motius ?

Com viuen la seva realitat? Amb esperança, amb tristesa, amb dolor, amb il·lusió de nou amor, de nova vida?

I la seva espiritualitat cap on va? Què l’inspira? És un remei pal·liatiu  de la realitat que viu? És que tenen espiritualitat ? Què és això ?
“És la inspiració i la comunió que neixen d’escoltar la Paraula de Déu” ? Aquest és l’objectiu diocesà 2007-2008.

Avui Jesús ens diu : “Jo sóc la porta”...Quin coneixement i quina confiança en tenim en Ell?
M’ha fet gràcia, però crec amb tota la raó, el comentari del meu amic Eloi : Sóc la porta, sóc qui et porta.

Avui no he tingut temps de valorar els fets que he viscut...i a més fa dies que no actualitzo el meu Bloc i el d'altres amics i amigues amb qui comparteixo l'experiència blocaire. És per això que simplement abans d'anar a descansar i tot contemplant el paisatge que el meu cunyat m'ha enviat de la seva excursió a les muntanyes de la Garrotxa,simplement enumeraré ls coses qe m'han cridat l'atenció e el dia d'avui.
Com quan llegeixo els pensaments i reflexons dels meus amics/gues blocaires penso que la comunicació ens ajuda a viure més plenament l'existència diària.

- Al meu gosset de dos mesos - Trap - no li agrada que dormi gaire i em ve a despertar i que li digui bon dia i que qudi convençut que volem la seva companyia fidel.
- "Guardeu-me Déu meu, en Vós trobo refugi" Ha estat la tornada que he escollit per que la comunitat cristiana amb qui he celebrat l'Eucarístia, cantés... Hem pregat i hem tingut un record per a dos cristians que fa ben pocs dies ens han deixat i que la seva fidelitat i valentia ens són un bon exemple: el Sr. Josep Benet i l'abat Cassià Just.
-  Hem plantat un llimoner a l'hort de casa d'uns amics que celebraven la seva seixantena d'anys de vida...Tothom ha pogut parlar de les seves coses, preocupacions ,malalties i joies familiars...sense més trascendència. Però una trobada de germans que viuen el dia a dia i que volien fer-nos-en partíceps...
- Visita ràpida i un xic protocolària a la família mataronina...Ràpida però compartida...N'hi havia de totes les edats...de 5 fins als 84 anys...passant pels de trenta, quaranta, seixanta i setanta. Però aquell intercanvi emocional ajuda a començar la setmana que iniciarem...
- Comunicació via Blogs, E-Mails amb amics que esperaven la comunicació el "comentari" adequat i personal.
- Planificació de la setmana propera....familiars i amics/gues que se'ls ha intervingut quirúrgicamet...
- Reunions de grup i comité d'ACO...reforços escolars voluntaris i remunerats.
- Cursets de formació permanent bíblics i teològics, per anar obrint els ulls vers la Bona nova anunciada per Jesús i al mateix temps entendre un mica el perquè de la tant mala formació rebuda per part dels nostres educadors filosòfics, teològics i moralistics que des d'infants ens han anat dient que allò era la veritat i que creient i fent els que ens deien seríem bons creients.
- Trobada del Consell pastoral parroquial per col·laborar en la millora del testimoniatge de la comunitat més institucional i pal de paller d'alguns creients.
- Ja aniré continuant qualsevol altra dia....les meves vivències...

- Com era Jesús ressucitat...?
- Per què no el reconeixien...?
- Al partir el pà el reconeixen...
- "La pau sigui en vosaltres"

- Com és un cristià...?
- Per què, sovint, no el reconeixem..?
- El reconeixem a travès de l'Església...?

- Com s'hauria de reconèixer...?
Si es bateja?
Si va a Missa?
Si es va a confessar?
Si estima els germans? Com?

- Com s'hauria de reconèixer l'Església?
Si bateja?
Si diu la Missa?
Si confessa?
Si estima els germans? Com?

- Cal veure les llagues per creure i confiar en Jesús ressucitat ?
- Com reconeixen, els altres, la meva fe i confiança ?
En allò que dic...? Què dic...?
En allò que crec...? Què crec...?
En allò que faig? Què faig...?
...

 

Bona Pasqua a tothom…

Reflexions en el dia d’avui:

- Ganes de viure amb plenitud ja ara…A partir d’ara…
- Com es pot viure amb plenitud tot pensant que al treball, amb els companys,en prou feines podem parlar perquè la cadena ens esclavitza?
- Com…sabent d’amics, famílies, amb dos i tres fills que en prou feines arriben a final de mes…
- Sabent que potser hauran d’intervenir quirúrgicament aquella amiga, amic, familiar i no els se transmetre la confiança que jo tinc que Déu està amb ells/es.
- No se comunicar als meus amics/gues el meu convenciment que aquell amor que cerquen en aquell noi o noia és un reflex de l’amor de Déu.
- Com he de ser i viure perquè la gent, en parlar del meu germà que acaba de morir, sàpiguen que crec que el meu germà viu..?
- Com dir als meus amics/gues que tot el que fan a “un d’aquests més necessitats ho fan a Jesús”?
- Com fer-los entendre que si dic que sóc creient vol dir que les persones són el primer interès de germanor?
- Una persona pot ser empresari, gerent, etc i ser seguidor de Jesús Ressucitat?
- Com hem d’entendre ser cristià…si n’hi ha molts que se’n diuen i no són imatge d’ell en les seves vides i obres?
———–
Misteri de la Resurrecció de Jesús
Misteri de la nostra resurrecció
Misteri de la “Nova vida” de Pasqua..
Misteri de l’Amor, de la Misericordia i del perdó de Déu…

Avui no sabria posar altra cosa que aquest via crucis, crec que és d'en Pere Casadaliga.. i que una amiga meva ha posat al seu Bloc (la Saltinbanquineta)
Fins demà:
I Estació: L'afany de lucre condemna els pobres a la mort.

II Estació: La Banca Internacional i els nostres governs corruptes ens van endeutar alegrement.

III Estació: El deute es fa impagable i significa la mort de milions.

IV Estació: Els deutes socials s'acumulen sobre les mares.

V Estació: El FMI sacrifica el Poble amb les "mesures" per cobrar el deute.

VI Estació: Els governs li fan el joc al FMI.

VII Estació: Les devaluacions condemnen el Poble a pagar el deute.

VIII Estació: Els poderosos condemnen el Poble a la mendicitat per seguir sobrant el deute.

IX Estació: Si el Poble protesta, li espera la repressió.

X Estació: Les privatitzacions ens deixen al carrer, i tot pel deute.

XI Estació: El deute extern crucifica el Poble.

XII Estació: Juntament amb el Poble, també la mare Terra està essent assassinada.

XIII Estació: El Poble segueix a la creu i els senyors del deute es consideren absoluts.

XIV Estació: Amb tots els nostres morts, cridem: -Pagar és morir, volem viure!

XV Estació: Volem un Jubileu per vèncer la creu del Deute.