El passat dissabte 12 de juliol a Riba-roja del Túria , se celebrà el Congrés Extraordinari del BLOC per triar la nova executiva comarcal per als propers tres anys. Foren elegits:
Rafa Cotanda (Llíria), com a Secretari de Polítiques Locals; Bernat
Garcia (Riba-roja), com a Secretari d'Organització i Finances, i Joano Baudés (Bétera), com a Secretari Comarcal.
Edetaorg |
Llíria |
divendres, 18 de juliol de 2008 | 09:48h
Els veïns del carrer Andòval de Llíria davant la ineficàcia dels polítics de Ca la Vila i la desconsideració dels conductors han decidit posar fil a l'agulla i han rescaptat les seues voreres dels vehicles que fins fa uns dies no permetien el pas de vianants. Aquesta iniciativa ha consistit en la col·locació d'unes macetes de gran tamany
amb plantes decoratives que impideixen que els cotxes puguen aparcar
dalt de les voreres, cosa que venia sent prou comú en aquest carrer.
Des d'Edeta animem els veïns del Camp de Túria a mamprendre amb propostes semblants que recuperen els carrers per al veïnat.
L’alcaldessa de la Pobla de Vallbona, la popular Mari Carmen Contelles s’ha reunit aquest matí amb repressentants de l’empresa promotora Fadesa per conèixer d’avant mà la situació al voltant de la urbanització Vistacalderona. En un comunicat de premsa de l’Ajuntament l’alcadessa assenyala textualment que “de moment no ens han pogut esclarir res sobre les seues intencions de futur”. ...
La crisi de la immobiliària Martin-Fadesa ha començat a collir l’incertesa entre els veïns de la urbanització VistaCalderona de la Pobla de Vallbona. Recordem que Fadesa va proyectar i construir 500 vivendes a aquesta localitat del Camp del Túria però els propietaris de les quals no poden accedir a una cèdula d’habitabilitat perquè aquesta promotora no ha urbanitzat els terrenys.
El Camp de Túria ha començat a mutar per Riba-roja i ho ha fet en forma d’hort rebel que s’encaparra en fer crèixer les tomaqueres a tamany XXL i unes pomes que naixen com sanglots de raïms. El fenómen ha estat de tal anomenada que els científics del Parc Natural del Túria han demanat investigar tal succeït.
No només ha estat i és el persistent retardament en les obres de l’autovia CV-35 que obliga els veïns a realitzar girs inesperats i gincanes de cons nocturs sinó que ara cal afegir-li l’incendi que el dijous passat va sofrir la línia 1 del metro i que a l’altura de Beniferri i per causa de calar-se foc un guardagulles obligà a romandre dintre del comboi ferroviari a tots els passatgers durant 45 amb les consabudes escenes de pànic i histèria.
Llegir-ho tot...
Perill en l’autovia. Ahir dimecres per la nit i a conseqüència de les nombroses queixes que haviem rebut en aquesta redacció per part dels nostres lectors vàrem eixir a comprovar “in situ” la veracitat d’aquestes denúncies i així fou. El trajecte triat va ser des de l’Eliana a Llíria amb eixida des de l’Avinguda de les Corts de l’Eliana. La primera sorpresa fou que no podiem incorporar-nos al carril que portava en direcció a Llíria des de l’Eliana perquè estava inutilitzat així
que en la rotonda de les urbanitzacions mamprenguerem vers el centre
comercial l’Osito de la Pobla, amb una cua quilomètrica doncs és l’hora
de tancament del centre.
DIJOUS DIA 10Concentració per rebutjar
la directiva aprovada pels Ministres de Treball de la Unió Europea que
preveu l'ampliació del límit de la jornada laboral fins a un màxim de 65 hores setmanals. Concentració per rebutjar la directiva del retorn, més coneguda com de la vergonya, aprovada pel Parlament Europeu.
Històries Nocturnes es va inaugurar el
divendres passat el programa d'enguany amb “Els Orígens”, visita guiada al
santuari oracular i termes romanes de Mura. Al voltant de 150 persones van
poder gaudir d'este màgic recorregut que va traslladar els seus participants a
l'Edeta del segle I. La
pròxima cita serà el divendres 11 de juliol.
Edetaorg |
País |
dilluns, 7 de juliol de 2008 | 10:29h
Dissabte 5 a Tortosa hem commemorat els 300 anys de pèrdua de les llibertats del nostre poble, que va iniciar-se el 1707 amb la derrota d’Almansa i la caiguda de Valencia i va culminar el 1714 amb la caiguda de Barcelona i, un any més tard, de Mallorca. Amb aquest acte s’ha volgut recordar el setge de Tortosa i la gent que va defensar la ciutat davant les tropes francocastellanes de Felip de Borbó, que l’11 de juliol de 1708 van pendre la ciutat.
Llegir-ho tot...
Una terrible onada de robatoris està assolant els camps i horts de la nostra comarca i malgrat que la policia local malda per posar fi a les accions dels malfactors sembla que la inventiva d'aquests no té fi. Ahir dijous foren detesos a Llíria per membres de la policia municipals de Llíria dos pressumptes lladres que amb l'ajut de diversos estris i un camió s'havien apoderat d'un tractor i de tot l'utillatge agrícola.
Edetaorg |
Llíria |
dijous, 3 de juliol de 2008 | 17:26h
Aquesta
matí, prop de les 5, la Banda Simfònica de la Unió Musical de Llíria
ha començat el seu viatge cap a a Veneçuela per a participar als Actes
Commemoratius del Quatre-cents cinquanta Aniversari de la fundació de
la ciutat de Mèrida, fundada el 9 d’octubre de 1.558, per l’ extremeny
Juan Rodríguez Suàrez, que la va a batejar amb el nom de la seua
ciutat natal. L’expedició de la Unió estarà acompanyada per l’alcalde de la localitat Manuel Izquierdo, que no se'n perd una!
La Generalitat Valenciana ha estat concendint durant els últims sis anys assistència sanitària gratuïta a milers de estrangers resident al País Valencià,
principalment britànics, que no tenien dret a rebre aqueixa prestació
en els seus països d'origen per no ser treballadors en actiu ni
pensionistes.
Edetaorg |
País |
dimarts, 1 de juliol de 2008 | 23:48h
ENS NEGUEM A SER EXTERMINATS “DEMOCRÀTICAMENT” Han
coincidit en el temps dues iniciatives que s’han expressat públicament
contra l’existència del català: la declaració –recolzada unànimement
per tots els seus membres– de l’Académie française contrària al
reconeixement legal del català dins la Constitució francesa i el
Manifiesto por una Lengua Común impulsat per intel·lectuals
nacionalistes espanyols, amb el suport de partits polítics i fins i tot
d’una cadena de televisió.
Dues iniciatives que si les comparem
amb atenció veurem que totes dues són, en essència i en substància,
producte d’una idèntica mentalitat totalitària i exterminacionista.
Ambdues atorguen als idiomes espanyol i francès caràcter cohesionador
de les respectives nacionalitats, “forjador” en la declaració de
l’Académie: «Depuis plus de cinq siècles, la langue française a forgé
la France.» Més i tot, afirma que el reconeixement d’una mínima
presència legal del català solsirà la identitat nacional francesa:
«…les députés ont voté un texte dont les conséquences portent atteinte
à l’identité nationale».
Acadèmics francesos i intel·lectuals
espanyols comparteixen frisança comuna que prové de concepcions
nacionals també similars. És el concepte superb i uniformador de la
“grandeur” per a la nació francesa i de l’“imperio” per a la nació
espanyola. Concepcions nacionals clarament tancades, excloents i
obligatòries, de rància herència colonialista, atès que estan
fonamentades en la imposició d’una part –la metròpoli dominant– sobre
les altres –les colònies dominades–. Dit a la manera del Decret de Nova
Planta, imposen el seu concepte nacional «por el justo derecho de
conquista». Terminologia d’un referent històric que tot sovint
nosaltres oblidem, però que ells, fidels als seus instints totalitaris,
“conquistadors”, ni obliden ni abandonen. Bé ho remarquen els
intel·lectuals del Manifiesto que «no se trata de una desazón meramente
cultural […] sino de una inquietud estrictamente política». Com ells
mateixos reconeixen, no està en perill l’existència de l’espanyol, sinó
la seua condició de llengua de rang políticament superior en els
territoris que foren conquerits i reconquerits per la força de les
armes.
Víctor Alexandre conversa amb vint nous catalans dels cinc continents: Patrícia Gabancho, Najat El Hachmi, Sam Abrams, Matthew Tree, Asha Miró i Txiki Begiristain, entre d’altres.
Procedents dels cinc continents, els vint personatges d’aquest llibre ens demostren que no cal néixer en un país per estimar-lo.
Des del divendres passat l’Ajuntament de la Pobla de Vallbona acull al museu etnogràfic de la Casa Gran una exposició que pretén explicar l’origen diferenciat de la franja blava a la Senyera de les Quatre Barres. Aquesta exposició pagada amb diners públics va comptar en la seua inauguració amb la presència de l’alcaldessa Mari Carmen Contelles del PP i del també popular el conseller Serafin Castellano que així demostraren les seues escasses simpaties per l'Acadèmia de la Llengua Valenciana i per la Universitat de València.
Aquesta setmana ens hem posat en contacte amb Luca Nurra, entrenador i membre de la directiva de l’Amatori Rugby de l’Alguer. Membre del comitè organitzador de la Copa Quatre Barres. Una
copa que reuneix, de moment, cinc equips del Principat de Catalunya i
la societat algueresa entre els quals han creat un nou torneig de
rugby. Els clubs participants fundadors són l’Amatori de l’Alguer, el
RC Badalona, el CNPN-Enginyers del Poblenou, el GEiEG de Girona, el
Químics de Barcelona i el CR Tarragona. El torneig té la voluntat de
ser un referent en la creació d’un competició dels clubs dels Països
Catalans.
Llegir-ho tot...
La Federació d’Associacions de Pares d’Alumnes de València després de la reunió de la Plataforma per l’Ensenyament Públic ha engegat una
campanya per tal de demanar que els xiquets matriculat el proper curs
2008-09 en segon curs de la Secundària Obligatòria (ESO) estudien la
nova assignatura de Ciutadania en una de les dues llengües llengües
oficials del País Valencià.
Segons informa el periòdic Público
Francisco Camps, president del Consell es va afegir ahir al manifest
dels intelectuals espanyols reivindicant la supremacia del castellà
sobre la resta de llengües oficials. Aquest manifest afirma que
pretendre que la llengua oficial distinta del castellà siga coneguda és
senzillament un “deseo encomiable”.
Llegir-ho tot...
La banda de l'Eliana presentarà el seu últim disc “Cuando ya no quede nada”
en la plaça d'Europa el divendres 27 de juny a les 23:30 hores,
sumant-se d'esta manera als actes commemoratius del 50 aniversari del
municipi. Zenttric i Postal Code completen el cartell d'este concert gratuït organitzat pel consistori.