La Delegació d' Òmnium Cultural de Mataró, necessiten quinze voluntaris lingüístics que estiguin disposats a dedicar una hora a la setmana a parlar català amb una persona que està aprenent la nostra llengua i que necessita practicar-ne el seu ús, per adquirir fluïdesa i perdre la vergonya que suposa tot aprenentatge. Els interessats només cal que vagin a la delegació del carrer Argentona núm. 59 de Mataró o truquin al 93 798 17 16 de dilluns a dijous de sis a nou del vespre.
descatllar |
dimecres, 7 de gener de 2009 | 15:57h
Els tres reis d' orient han passat deixant regals als infants, un temps fred i neu a tocar de mar. Mags com són, als mataronins ens han posat un paisatge de Burriac emblanquinat i un mediterrani glaçat. Potser és un mal presagi de tot el que a partir d' ara ens espera i que avui llegeixo als diaris. Els partits d´obediència catalana, tant li fa si es troben al govern com a l' oposició, es dediquen a tirar-se els plats pel cap, repartint-se culpes a tort i a dret al fer un balanç negatiu a la proposta de finançament. El que la ciutadania els hi hem d´exigir és que facin política catalanista sense complexos. Uns i altres ens hem equivocat pactant amb Zapatero ( aquí tripartit i allà estatut). Ara, si entre tots no ho evitem, podem repetir l' errada. ZP i la seva gent, unilateralment ha rescindit el pacte estatutari que proposaren, avançant el contingut de la sentència del Constitucional. Nosaltres només hi podem respondre encetant el debat del finançament en termes de sobirania. Tots els impostos pagats a Catalunya han de quedar-se a Catalunya. I plantar-nos, que ja hem fet prou el babau. Algú dels "nostres", tant li fa el partit , ens dirà i repetirà que la política és l' art del possible. No és cert: La política catalana avui, hauria de ser l' art de fer possible, allò que sembla impossible.
descatllar |
diumenge, 4 de gener de 2009 | 10:13h
La salut de qualsevol territori també es mesurable en termes d' identitat i de cultura. El paisatge, com a cosa viva, està sotmés a transformació i per tant es pot considerar una construcció cultural fruït de la mà de l´home, formant part de l' identitat dels pobles. El territori , se'l identifica a través de l' us correcte dels topònims que són propis, detectant-se aixi la situació de supervivència cultural de qualsevol col·lectivitat. A les comarques catalanes sota administració francesa, ens podem adonar del procés de pèrdua d´identitat al que han estat sotmeses, produint-se la substitució de la llengua i la cultura pròpia per una altre d' aliena. Durant aquests darrers dos darrers dies, esquiant a Formigueres i a Cambra d' Ase, he observat una vegada més, com l' identitat nord catalana es debilita i s' aigualeix. La presència dels topònims tradicionals de llocs, cims, comes, fonts i valls és del tot marginal. L´ esquiador del sud es fa habitualment còmplice d´aquest estat de coses. Es dirigeix als nords catalàns amb francés o amb espanyol, donant per fet que la majoria dels seus interlocutors, ja no els contestaran en català, el que no sempre es així, utilitza els mots dels llocs afrancesats i dóna per fet que el procés de susbstitució cultural ha estat finalitzat. Una mínima militància linguïstica de l´esquiador del Principat, convertit en el més important client, de ben segur ajudaria a mantenir les brases i el caliu de la catalanitat en aquelles comarques.
descatllar |
divendres, 2 de gener de 2009 | 19:51h
L’ Aznar, President del govern espanyol, fou un carallot considerable i un personatge perillós per a Catalunya, però quan va governar amb minoriaparlamentària, va negociar amb el govern de Catalunya sense masses manies ni complexos. A la gent de dretes el nacionalisme espanyol se’ls hi reconeixd’entrada i ningú gosa posar-ho en dubte. Quan va resoldre atorgar petites millores en el finançament català ,ho va fer des de unabilateralitat ben explícita, encara que l’ estatut vigent en aquell moment no li exigia. Amb Rodríguez Zapatero, tot i el seu tarannà“progre” , antecedents familiars lliure pensadors i altres gaites que exhibeixquan li convé, passa el contrari, insinua més que afirma, enganya incomplint la Llei, noreconeixent la bilateralitat de la negociacióprevistaen el nou estatut, donantper descomptat queseràdeclarat inconstitucional d’ aquíben poc. Ara, ha intentatnovament aigualirels contactes amb el govern català,afirmant abans de rebre al President Montillaque el PSC era ell i encetant seguidamentuna ronda de converses púbiques sobre finançament autonòmic amb tots els governs “regionals”. L’ estratègia ha donat els seus fruïts: Tothom content de fotre al govern d’aquí i fotre-se’n. Ara, amb Solbes ensenyant un altre proposta almoina, es pretén novament fer-nos callar. El President Pujolfa anys queadvertiaque un dia es glaçaria la Bàltica. Quan això ha succeït, ningú haproposat una resposta contundent. I si finalment ho enviéssim tot a rodar, com reclamava fa poc enBarrera ?.
Les dotze campanades de cada 31 de Desembre,d’un any i de l’ altre,ens fa adonar que irremediablement el temps se’ns cau a sobre amb la mateixa rapidesa, que cada campanada ens mengem el raïm, sempre amb por d' ennuegar-nos. Els segons, els minuts, les hores, els dies, les setmanes, els mesos i els anys, passen un darrera de l’ altre. Com que no podem aturar-los, la melangia s' apodera de nosaltres i ens deixa el pòsit de de la nostàlgia d' un passat, que no fou ni millor ni pitjor, sinó més jove.Tot ràpidi veloç. El remei, si és que n´hi ha, suposo que es troba en amarar-nos de vida i si podem , mantenir l' esperit lliure. "Carpe diem" doncs. Que tingueu sort i sigueu feliços. Bon Any 2009!
descatllar |
dimecres, 31 de desembre de 2009 | 16:03h
Que millor per acabar l' any que fer una ruta amb raquetes de neu . Amb l' Abdi, hem escollit un cim de ben a prop, el Matagalls. Després de la llevantada dels darrers dies es troba ben nevat. Volem tornar a casa aviat i celebrar descansats l' entrada al 2009.Des delcoll Formic (1145m) , començem el camí per les escales que hi ha just al davant del restaurant, continua per un corriol que guanya alçada ràpidament, fins la pista que ens porta a la Masia de Santandreu. Aquí ens posem les raquetes i enfilem cap el pla de la Barraca i el camí que remunta fins al Turó Gros. El gruix de neu és relativament important, uns trenta centímetres , el camí continua cap a llevant, fins alCollet dels llops (1565m) i darrer esforç fins el cim. El temps ens ha acompanyat. Tot el Pirineu nevat d´una banda. De l´altre les Agudes i el Turó de l´Home que semblen pics alpins. Al fons el Mediterrani. També reconeixem Burriac. Al cim bufa el vent. Hi estem poca estona i fem el camí de baixada on trobem uns mataronins que baixen esquiant. Unes tres hores, entre anada i tornada. Quedem que tornarem per la banda de Sant Marçal. Bon any 2009!.
descatllar |
dilluns, 29 de desembre de 2009 | 23:59h
Hi havia fins fa ben poc en el codi genètic del partit independentista republicà un ADN lliure pensador, que expressava l’esperit d’una esquerraheterodoxa, gens dogmàtica, més lliure o si voleu llibertària que liberal, que després de la represa democràtica es manifestava confederal, per després proclamar-se majoritàriament a favor de l' independència. Una esquerra nacional diferent, definida com republicana, amb un entorn mésplural i diversa que allò que expressava l' estricta militància i quin comú denominador era la defensa del país i el futur de la seva gent. Amb poc més de vint diputats , quan semblava que esdevenir partit de govern serviria per donar un pas decidit cap endavant, es vàren anar perdent bous i esquelles pels viaranys i camíns d´una gestió supeditada a una estatègia nacional aliena. Va començar així el debat intern. Hi havia gent que no ho veia gens clar, altres que deien que ja n'hi havia prou de tàctiquesde curta volada i d’estratègiesde laboratori que no s’entenien ni és compartien i que a més feien perdre amics i aliats. Que després de romandre més de dos anys aturats a l´espera que el tren federal iniciïés la marxa , ni el conductor de més prestigi i anomenada, reconeixia la mercaderia que transportava. Pujàrem a un altre tren, amb nou conductor que deia que convenia anar pas a pas, que el més important eren els serveis i la comoditat del passatge , més enllà de conèixer quin seria el final del trajecte i l'estació de destí. Dos anys després tot fa pensar en un nou fracàs. Potser ja es hora d' acabar amb mantenir uns equilibris gairebé malaltissos entre la coherència partidària i la continuïtat d´un govern que no sembla defensar ni les previsions d'un estatut que es diu vigent, però que tothom veu com a provisional. S' acaba l' any i s' escurça el temps per dir que ja n' hi ha prou i així entomar cadascú la seva responsabilitat, afirmant amb més claredat que mai, que així no anem enlloc.
descatllar |
diumenge, 28 de desembre de 2008 | 17:40h
Avui el Diari 'El Periòdico', publica un reportatge sobre la possible ampliació de les pistes d'esquí de Cerler( Franja de Ponent), cap a quatre nous sectors que la convertiria en l' estació d' esquí més gran de l' estat. L' operació es finançaria a base de construir urbanitzacions. Millor que la notícia sigui cosa del dia i quedi en una més de les habituals innocentades periodístiques. Si no fos així, estaríem davant una innocentada "territorial" de considerables dimensions. Veritat o mentida, innocent o no, comentar-ho serveix per reflexionar sobre el preu de l' or blanc en el mercat de l' oci i les repercussions que el seu mal us pot fer al nostre Pirineu. Partim d' un fet positiu: El negoci de la neu ha permès satisfer una demanda d'esport que enguany a Catalunya ha celebrat cent anys d'història. A més, ha ajudat a certes economies locals amb regressió, convertint-se així en un instrument útil per a la dinamització d'algunes valls pirinenques, que fa seixanta anys havien entrat en un procés recessió i de pèrdua de població que es pronosticava irreversibles i que el fenomen social del turisme a muntanya, va poder aturar en part. Tot plegat, ha ajudat a un cert equilibri territorial, si més no parcial que no total, que de sempre ha estat la condició necessària perquè es pugués donar un desenvolupament econòmic armònic al conjunt del país. Però s' han produït excessos, ferint el paisatge amb una desordenada construcció i amb un consum intensiu del territori. L'imperi del totxo no és progrés per tots sinó benefici per uns pocs en un curt termini de temps. El progrés, sigui econòmic, social o cultural , no ha d' ésser incompatible amb la preservació dels valors ambientals. Es més, en el futur no n'hi haurà un sense l' altre. El desenvolupament sostenible, és un concepte que pretén assenyalar que el progrés - en aquest cas a muntanya -, no pot basar-se en malmetre els recursos essencials que disposen les comarques del Pirineu: Això vol dir el compromís que qualsevol actuació pública o privada, ha de mirar que les afectacions siguin mínimes per no malmetre l' entorn i que l'efecte sobre el paisatge sigui el més lleu possible. Fins i tot des d'una perspectiva de negoci a mig termini que beneficiï la gent que viu a muntanya, no la que des de fora en pretén viure, s' haurà d' entendre cada vegada més, que la motivació principal del visitant serà la contemplació i gaudiment de la natura en el seu estat més agresta. Dos models enfrontats. El que s' aboca a la creació de macro estacions d'esquí, basats en la promoció immobiliària i en el consum intensiu del territori, hi el que haurà fer compatible el turisme de neu amb la natura, evitant sempre la destrucció del paisatge i enaltint els valors naturals.
descatllar |
divendres, 26 de desembre de 2008 | 20:44h
Tota la colla esperant veure cagar el tió i res de res. Darrerament les males noticies - crisis, finançament, estatut i altres -, l´havien deixar emmalaltit, cansat, perplex i trist. Tots vam tèmer el pitjor. Veient-se traït per uns i altres, mig moribund semblava haver decidit que era el final. Només la més petita , xiuxiuejant-li a cau d' orella, que encara hi havia motius per l' esperança i recintant-li els resultats del Barça, havia aconseguit aturar el que ja pronosticàvem com inevitable. Sortirem de l' ensurt com vam poder , amb l´ajuda que ens va arribar de "nord enllà ". El Pare Noel, assabentat del que succeïa, va decidir deixar-nos ell, regals a petits i grans. Si bé va recomanar-nos, que en properes edicions del periòdic solstici nadalenc, tornéssim anar a la nostra , ens deixéssim d'alienes tradicions i amb l' auto estima ja més enfortida , guarit i recuperat per sempre el nostrat "tió" no el deixéssim refiar-se , ni nosaltres refiar-nos, de les falses promeses que sempre venien de Ponent.
descatllar |
dimecres, 24 de desembre de 2008 | 20:56h
Els amics de Sobirania i progrés feliciten les festes, amb la Nadala que us reprodueixo. Tota una declaració de principis que ens recorda , com diria el poeta que tot està per fer i tot es possible. Avui doncs és Nadal. Tot i militar en les files del descreguts, a casa farem festa grossa i la petita ens recitarà el poema: "L´escola es tancada, hi ha llum al carrer, la senyora Pepa, saluda al carter. Que tingui un bon dia, avui és Nadal!. ¿No té una carteta, no té una postal?. Li dono una carta del seu fill Pasqual, que des de Suïssa li diu: BON NADAL!". Que sigueu feliços.
descatllar |
dimarts, 23 de desembre de 2008 | 20:05h
Malament quan s’ intenta justificar el que ja no té cap sentit , ni cap ni peus, afirmant coses tanpoc edificants com que“l’excés d’activitat no sempre implica productivitat”, com siés teoritzés que la mandra o fer el gandul d’ un, caçar mosques l’altrei estar de panxa enlaire, gratar-se lao tocar-se la pampa tots dos, sigui un valor a protegir. Efectivament per que no es noti que han decidit “ no fer soroll gratuïtament”, millor que continuïn dormint el son dels dròpols. Als que continuem desperts us desitjo un Bon Nadal i unamillor entrada d’ any.
Potser Nadal és que tothom es digui a si mateix i en veu molt baixa el nom de cada cosa, mastegant els mots amb molta cura, per tal de percebre’n tot el sabor, tota la consistència. Potser és reposar els ulls en els objectes quotidians, per descobrir amb sorpresa que ni sabem com són de tant mirar-los. Potser és un sentiment, una tendresa que s’empara de tot; potser un somriure inesperat en una cantonada. I potser és tot això i, a més, la força per reprendre el camí de cada dia quan el misteri s’ha esvanit, i tot torna a ser trist, i llunyà, i difícil.
descatllar |
diumenge, 21 de desembre de 2008 | 18:00h
Avui hem anat a esquiar a Font Romeu. Tenia ganes de tornar-hi, des de que vaig conèixer que el municipi nord català, havia participat en la redacció de la Carta pel desenvolupament sostenible de les estacions de muntanya. Es tracta d' un Manifest suscrit per "l' Association Nacionale des Maires des Stations de Montagne". El document, vol ser un compromís públic de recerca de l' equilibri entre progrés a les zones de muntanya i protecció de l´entorn natural. No es un document de circunstàncies per quedar bé, ni un brindis al sol. Al Nord, amb molta més tradició d' esquí que nosaltres, fa temps que existeix consciència que les estacions de muntanya s' hauran d´adaptar en el futur i contribuir a fer possible un desenvolupament turístic sostenible. Si es començés de cero, la solució seria dissenyar els nous camps de neu, intentant que l´impacte ambiental fos mínim. Però partim d´una altre situació, que hem de saber esmenar. Catalunya, a hores d' ara , té coberta la demanda de neu amb les estacions actuals - cal incloure les nord catalanes i les andorranes amb un percentatge elevat de clients del principat -, per tant no es previsible ni necessari que a mitjà termini se'n construeixin de noves, com no sigui la recuperació de les que han estat paralitzades per diverses raons. Algunes amb importants inversions, cas de Vall Fosca. D'altres que havien estat en funcionament en el passat i que encara podrien tenir sentit , cas de la Tuca a la Val d' Aran, com oferta complementària a Baqueira. Una política sostenible i moderna de "neu", s' haurà de dissenyar partint de les estacions actuals ( alpines o de fons), donant sempre més prioritat a millorar-les que ampliar-les amb més remuntadors, tot i que es poden fer lògiques excepcions. Més que invertir en noves instal·lacions amb el fort impacte ambiental que suposa, cal treballar en el disseny d' ofertes alternatives ( raquetes i rutes d' esquí de travessia amb monitors, ampliació dels camps de neu amb recorreguts per a fons); optimització de recursos per fer-les rendibles en altres èpoques de l' any quan no hi ha neu ( rutes a cavalls i btt, potenciació dels senders), canvi i/ o retirada dels remuntadors obsolets; obligació de nous estudis d´impacte ambiental, per conèixer com guarir millor les ferides produïdes, amb propostes de programa d´actuació periòdics i concrets; prohibició de noves construccions i creació de zones d´especial protecció a l' entorn de les estacions i potenciació de l' ús del transport públic per arribar-hi. Un nou concepte d´estació d´esquí i de muntanya, que necessitarà del recolzament i la conscienciació dels practicants i de la resta d' usuaris de manera que els centres poc respectuoses amb l´entorn, acabin per deixar de ser atractius pels seus potencials clients. Encara mol tímidament, més al Nord, les coses començen a anar per aquí i sembla que l' intenció és donar pas a un nou concepte dels camps de neu més ecològics, ara que tan es parla del canvi climàtic. Hi ha qui les anomena de quarta generació. Espero poder-ho veure.
descatllar |
dijous, 18 de desembre de 2008 | 23:42h
Una de les propostes més interessants de la darrera campanya electoral municipal , fou la feta pel PSC, que proposava convertir la Riera de Mataró, en l' eix cultural de la ciutat. Després, desconec les raons, ha quedat oblidada. Ara , amb la oferta del publicista Sr. Basart , ningú s'ha aturat a pensar que l' edifici de l' antiga Presó, seria un bon lloc per a donar conèixer el fons d´art, mentrestant no s'asseguri una instal·lació definitiva, sigui a la Farinera o en un altre espai. Seria un primer pas, per assegurar que un dia o altre , sigués realitat l'eix cultural que es proposava, cèntric i ben comunicat, que a més ajudaria a dinamitzar l' activitat comercial del centre històric i dotar-lo de més qualitat. Ara fa set anys, el govern de la Generalitat, va declarar-lo bé cultural d´interés nacional. L' edifici, dissenyat per l' arquitecte de la Renaixença Elies Rogent, segons el concepte panòptic , fou el primer d´aquestes característiques en tot l' estat espanyol. Segons la resolució del govern català, adoptat essent Conseller de Cultura en Jordi Vilajoana , a part del seu indubtable interès com edifici carcelari, pot servir avui per altres usos - centre d' exposicions -, sense perdre cap de les les seves característiques arquitectòniques.
descatllar |
dimecres, 17 de desembre de 2008 | 20:06h
Si encara hi ha algú que no ho hagi fet, recordo que es pot desitjar unes Bones Festes i un Feliç Any 2009, als vint-i-cinc diputats del PSC, que aprovaran els Pressupostos Generals de l'Estat pel proper exercici. Estic segur que tots ells foren elegits amb els vots d' un nombre molt important de catalans, que desitgen un país millor, més lliure i amb més recursos. La carta, impulsada pels amics i companys de Reagrupament diu així: Benvolgut/da senyor/a: Us escric en primer lloc per desitjar-vos un bon Nadal, conscient de la duresa del sacrifici que feu en defensar els interessos dels catalans a Espanya, lluny de la família i de la pàtria. I també per agrair-vos el servei que presteu a Catalunya des de tan elevada posició.Vull demanar-vos que, ben aviat, quan se sotmetin a votació els pressupostos generals de l'Estat, no hi voteu favorablement. Em consta que us deveu al partit que precisament dóna suport al govern de l'Estat, però vull recordar-vos que, per sobre de tot, representeu el poble de Catalunya.Aquests pressupostos perpetuen la discriminació fiscal que històricament han patit els Països Catalans. I en cap cas no poden rebre el suport dels representants catalans mentre el president Rodríguez no compleixi l'Estatut aprovat per les pròpies Corts Espanyoles i referendat majoritàriament pel poble català. Davant de tan greu incompliment de les regles del joc, us prego que avantposeu el respecte al poble català i a la seva voluntat per damunt de la disciplina de partit, tal com reclama també la majoria del Parlament, seu de la sobirania del Principat de Catalunya. Conscient com sou de les necessitats de Catalunya, de la precarietat de la seva economia i de la dramàtica situació que viuen les classes populars i els més desafavorits al nostre país, ara no podeu esdevenir còmplice d'aquesta situació. Sabeu que un vot favorable a aquesta deslleialtat institucional que suposa l'incompliment de l'Estatut ens allunya de la solució al nostre plet nacional i ens apropa a un escenari d'enormes tensions socials. Us prego, doncs, que abans de votar penseu primer en Catalunya. Us reitero la meva felicitació i us desitjo molt encert en la vostra tasca com a representant del nostre poble. Bones festes." Qualsevol que vulgui es pot sumar a aquesta iniciativa per mitjà d'aquest enllaç: http://www.reagrupament.cat/novaweb/index.php?option=com_content&task=view&id=593&Itemid=1 Si fan el que diuen que faran aquests diputats i diputades, es veurà confirmada la sospita que la credibilitat catalanista del PSC, és del tot inexistent. Aquí volen enganyar, quan afirmen que si abans del 31 de desembre no hi ha un acord sobre el finançament autonòmic, les relacions entre PSOE i PSC no seran les mateixes?. La única relació existent des de fa anys entre el PSOE i el PSC és la pròpia i la normal entre la direcció central d'un partit espanyol i qualsevolde les seves federacions regionals, val la pena que tots ho tinguem definitivament clar.
descatllar |
dimarts, 16 de desembre de 2008 | 22:43h
Hi ha gent per a tot. En Pol em diu que miri les imatges del "you tube", sobre una nova practica esportiva que en anglès han anomenat "speedriding". Es una barreja d' esquí, vol amb parapent i velocitat. Com que sembla que el "nen", va llegint els meus apunts, em diu que és una activitat sostenible. El practiquen esquiadors parapentistes experimentats i un pel esbojarrats, res de gran públic, per tant no crec que ho provi mai. Cansat de tenir un bloc que avui se'm fa massa seriòs, em permeto la llibertat de donar-li un toc més frívol. En Pol, com sempre a la seva, em continua explicant que es necessita un equip de "free ride" i un parapent especial , que reacciona de manera més ràpida i més àgil que un de normal, al tenir una superfície més petita. Després només (?) cal volar, fer carving i flotar suaument sobre les pendents de neu pols i/ o baixar les pales tot esquiant veloçment i fent saltirons, depenent tot plegat de l'habilitat de cadascú. Amb tanta explicació m' he quedat mut , no entenent res i pensant que ben mirat, sostenible o no, es ben veritat que hi ha gent per a tot.