L'altre dia vaig anar a comprar teles i algun pinzell per començar a fer algo que ja fa anys que tenia pensat fer i que mai m'hi havia posat.
Doncs avui he començat el meu "somni" i espero que això no es quedi en un intent. Vull realment posar-me a dibuixar sobre tela, a provar formats grans (aquest no, que és petit), a fer experiments amb la pintura, etc. Però sobretot a dibuixar la realitat, a fer retrats, a emocionar-me i sentir coses mentre dibuixo... Sabreu si m'hi he posat o simplement ho he somiat, des d'aquí.
He acabat el meu primer dibuix fet tot directament amb l'ordinador.
Fins ara sempre dibuixava amb llàpis (o el que sigui) i després escanejava i posava el color a l'ordinador. Només el color, les línies dels personatges (si calien), també les feia en "real", vull dir, a mà amb tinta, però aquest cop, des de l'esbos fins a les línies i el color, he provat de fer-ho amb la tauleta gràfica i el resultat és el que veieu... Si cliqueu la imatge, la podreu veure ampliada.
Començaré pel que m'agrada (que sempre em diuen que sóc un pessimista!!), m'agraden els personatges (sobretot la tortuga i l'ós), m'agrada això de fer les línies a l'ordinador, perquè així les puc anar fent del color que vulgui i repetir-les fins que me'n sento content, i m'agraden les fulles de l'arbre.
La resta, per mi, és molt i molt millorable. Encara no em sento prou còmode i el fons, l'arbre, el riu, ... buf! és bastant cutrot encara... poc a poc espero anar millorant.
Un altre tema és la composició, ara que estic fent un conte (el primer cop que il·lustro un conte... per tot hi ha un primer cop, eh?), bé, doncs, com tots els primers cops... M'he adonat que no en tinc ni idea. Penso en plans molt sencills (parlo d'on situar la càmar i l'acció) i em costa pensar en fer primers plans, en col·locar elements que donguin profunditat, fer plans picats o contrapicats, etc...
Us deixo imatges de com ha anat evolucionant el dibuix fins al resultat final de dalt.
L'he trobat a la revista Devora Ran, una revista sobre la cultura del sexe, com ells es defineixen. Ells defineixen les pintures de Tamara Muller d'incòmodes, i crec que és un adjectiu encertat.
Aquesta pintora jove (nascuda el 1975) fa unes pintures que no deixen indiferent, per la temàtica i perquè crea unes imatges suggeridores. Suposo que cadascú en tindrà la seva opinió...
Però val molt la pena veure la seva obra. Entreu a la seva web o bé llegiu l'article que d'ella fan a Devora Ran.
Ok, no vull fer-vos enveja (o potser una mica si), però aquest post és per dir-vos que m'he comprat la Wacom Cintiq12wx. Potser dit així no us sona i no sabeu què és...
Bé, és una tauleta gràfica (aquestes taules per l'ordinador que tenen un llapis que et permet dibuixar o el que sigui amb ell, enlloc d'utilitzar un ratolí). Ara que intentava descriure una tauleta, veig que no m'he n'he sortit...
Aquesta tauleta és més que això, ja que és una pantalla també i dibuixes directament sobre ella... La millor manera d'explicar-ho és deixant-vos aquest vídeo que no he fet jo :)
El dibuix que us poso són les proves que estic fent amb ella i el photoshop... Sabeu el que més m'agrada? és que puc dibuixar tranquilament sentat al sofà, ja que té botons al costat que pots configurar tu mateix fàcilment i cada botó pot tenir la funció que vulguis (com grabar, com esborrar, etc..). És fantàstic!!
Al blog de l'il·lustrador Erredé, he trobat aquest vídeo del programa de tv3 "una mà de contes". Aquest programa és molt guapo i realment el conte t'atrapa molt més si l'escoltes mentre un dibuixant l'il·lustra...
Aquest en concret m'agrada pel seu estil còmic-manga i per la seva expressivitat. Amb un color que identifica cada personatge (només dos) i amb els fons només en llàpis, crea un ambient que li va perfecte al conte i al programa. M'agrada els punts de vista que utilitza, les cares dels personatges, ... el trobo molt encertat.
Estic fent proves amb l'ordindaor, perquè estic intentant fer un dibuix "suau". Un dibuix infantil, però just el que no volia és que quedés "cursi", com ha quedat...
Volia que tingués un aire a dibuix 3D i he provat amb el photoshop, però no m'agrada gens. Les seves eines per fer vectors són horribles i no puc treballar d'una manera que em senti còmode... Estic provant amb l'ordinador per treballar més ràpid i fàcil, però em sento com si intentés jugar a futbol amb un vestit de submarinista.
Bé, només volia ensenyar-vos-el. Un camí per on no vull seguir.
M'he divertit buscant colors i textures. M'agrada el "recurso facil" d'agafar una d'aquestes textures per a photoshop de paper antic o arrugat que pots trobar fàcilment per la xarxa. Però és això, un recurs fàcil, que ràpidament naturalitza una mica el teu dibuix pintat a ordinador i serveix per convertir-lo en més "resultón".
Però no en vull abusar, i no vull que n'abuseu!! :) El que hauria/em de fer és crear les nostres pròpies textures, que és tan sencill com agafar qualsevol cosa que tinguis a mà que pugui servir com a textura (una fulla, un paper arrugat, un llibre vell, un cartró, ...) i escanejar-lo. Així ja tens textura pròpia per incloure en el fons dels teus dibuixos (per exemple).
Poca cosa més a dir. Llegeixo que l'Associació d'Il·lustradors d'Irlanda (illustratorsireland.com) han organitzat una exposició el tema de la qual era reinterpretar l'obra d'un dels seus artistes preferits.
PJ Lynch ha escollit l'obraa "Het meisje met de parel" de Vermeer. Wow!
"Routine" és el tema que proposa aquesta setmana la web Ilustrationfriday.com per a que dibuixem (amb la tècnica que volguem, no hi ha límits).
Vaig rebre el mail que m'ho deia i no li vaig fer massa cas. Però ahir estava provant (com un nen petit) un paper que he comprat que en teoria és especial per a entintar amb plumilla. És més gruixut i permet que la tinta llisqui amb llibertat... ja ho veurem!
La qüestió és que vaig omplir un parell de papers amb dibuixos, a sac, improvisant... El resultat no és per tirar coets, però t'ho passes genial amb la tinta xina, de debó! utilitzeu-la sense por, sense llàpis, sense pensar en el resultat, només divertinte veient com un traç gruixut es pot tornar prim, com una taca es pot convertir en part del dibuix, etc.... I si per casualitat us surt alguna cosa cxula, doncs tot això que tindreu!
Doncs això, ja acabant vaig recordar el tema de "routine", així que vaig improvisar el dibuix que us ensenyo i l'he penjat al web. És genial no patir per res, és igual com és el resultat, no importa! ni vaig pensar la idea, ni vaig fer esbossos... és igual!! no hi ha client! :D Tot i així, el pròxim tema me'l vull treballar més i pensar una bona idea...
Amb la idea de dibuixar cada dia, he agafat una foto que vaig fer al vaixell tornant de menorca i l'he "copiat". Que no calcat.
Estic fart de veure (sobretot en publicitat) dibuixos que no són més que agafar una o diverses fotografies de nois i noies guapes i calcar-les, deixar la línea i posar-hi un o més colors de fons. Això no és dibuix, per a mi, això no és res. No em poso amb el resultat (tot i que la majoria de vegades queden horribles les expressions), em poso amb la moralitat, estic en contra d'agafar el camí fàcil. Si no saps dibuixar, no ho facis. Si vols dibuixar, aprent-ne, aprèn dels teus errors, no calquis, copia la realitat i després, si vols, modifica-la.
No aprendràs mai calcant. En canvi, si copies (una foto per exemple) et fixaràs en les proporcions, en els gestos, en cada un dels elements... Et servirà per millorar. És com comparar escalfar un plat pre-cuiinat, amb fet tu mateix un plat, que potser et sortirà pitjor, però sabràs d'on vé tot, com s'ha cuinat, com funciona.
Ja veureu que el meu dibuix no es perfecte (ni de lluny!) i que no he tingut paciència a la hora de colorejar-lo. En algun moment ho faré. Però com a mínim no m'enganyo a mi mateix. El dibuix és dibuix.
Hi ha un munt de coses que em fan enveja. Una d'elles és la gent que té la capacitat (i tenacitat) de fer un dibuix cada dia.
Un bloc ha servit a un munt d'il·lustradors com a excusa per plantejar-se reptes. Aquest que s ensenyo n'és un bon exemple. Un americà que, "disfressat" de conill, relata el que li va passant cada dia. My life as a Bunny.
Moltes vegades em trobo amb ganes de dibuixar, però no sé el què. És molt frustrant, i crec que iniciatives com ara el de la web Ilustrationfriday, que cada setmana proposa un tema per a dibuixar, és un bon lloc per començar a moure el llàpis a faltar d'inspiració. Bé, ja ho diuen, la inspiració sempre et troba treballant...
Ah! un altre boníssim dibuixant per seguir (quasi) cada dia, és alberto Montt. Tampoc us el perdeu. Dosis diarias.
M'ho he passat molt bé. Però no explicaré el viatge perquè aquest no és un bloc "personal" (encara que si hi poso dibuixos meus, suposo que ho acaba sent molt).
Vaig endur-me una petita llibreta per dibuixar, però al final no he tingut ni massa temps ni masses ganes de fer-ho. Us deixo un dels dibuixos que he fet que m'han agradat (cliqueu a sobre i ampleu-lo!), i així tinc una excusa per posar un vídeo que vaig fer quan viatjàvem amb moto per l'interior de l'illa. Potser la millor opció per anar a la recerca de les cales increïbles que hi ha en aquest petit troç de terra...
Fa temps que no vaig a classe, i ho trobo a faltar (una mica).
Seguint ordenant coses, he trobat un apartat dins una carpeta que hi posa "idees". Hi ha una mica de tot, i us vull ensenyar uns dibuixos que he trobat en un full i que són del 2001.
Els vaig fer a classe, amb boli, i són un parell de "retrats" de companyes de classe. Entenc que aquell dia (un 24 de gener) el que deia el profe no era prou interessant.
Us els deixo i ara, NOVETAT!, podeu clicar-hi a sobre i veure'l bastant més gran. Crec que amb els meus dibuixos ho aniré fent, per a que pogueu veure'ls amb més detall, perquè sinó queda tot massa petit...
He trobat una llibreta on feia dibuixos, de l'any 2000. Sempre m'ha agradat la idea de la gent que escriu diaris personals, no sé perquè.
Ara, mirant-lo, m'he adonat que les llibretes de dibuixos acaben sent una cosa semblant. Et diuen on eres, què feies, o què pensàves en un moment determinat. És curiós.
Ara que l'he trobat, suposo que us aniré ensenyant més coses. Ara volia posar aquest escrit que vaig fer perquè la frase final de si dibuixaria si sapigues que ningú mai veuria el dibuix... M'agrada pensar que si. Que faig les coses per mi, especialment el dibuix. Però per altre banda, bé que m'agrada ensenyar per exemple aquí al bloc, el que vaig fent. És egocentrista.
Però també m'agrada pensar que qui va usar aquesta llibreta no vaig ser pas jo, que és una persona que no conec. I en certa manera així és. Us reconeixeu en fotos antigues? sou vosaltres o ara ja som persones diferents? I si no recordes alguna cosa? vol dir que no ha passat?
Això em fa pensar que haig de sortir més de casa ;) Bé, em repeteixo, però he vist que un dels autors que més m'agrada, Je Sorren, ha obert un bloc i que té un apartat "Work in progress" on ens ensenya com va fent un dels seus quadres. Potser no us interessarà gaire, o potser si, com que no ho sé, aquí us deixo el link. (aneu al final i veureu el principi...)
N'hi ha tant, hi ha tanta gent amb grandíssimes idees, amb ganes de menjar-se el món, amb un nivell tècnic i de bagatge visual tant gran, que el món es fa petit.
Crec sincerament que no hi ha lloc per tots. Cada cop hi ha més gent en el món i cada cop hi ha més gent que pot optar per viure del que li agrada, de feines "artístiques". Cada cop hi ha més escoles d'animació i d'arts, cada cop hi ha més autodidàctes que gràcies a internet poden mostrar al món el seu treball i millorar i motivar-se veient el treballs d'altres. N'hi ha masses!!
Em sap greu. Crec que molt d'aquest talent queda sense explotar, queda relegat a petites produccions.
Per exemple, quantes pel·lícules de Pixar es fan a l'any? una! Quanta gent amb grandíssim talent es queda sense poder mostrar al gran públic la seva creativitat?
Crec que és el mateix que passa amb la música. Nosaltres tenim les mateixes hores al dia per poder escoltar música (i la mateixa memòria), però en canvi hi ha centenars de milers de músics amb gran talent que volen fer-se un lloc. És impossible abarcar tota la música que es fa al món (per molt youtube i webs de ràdios que hi hagi). Igual passa amb els actors, els directors o les pel·ícules, no hi ha lloc per tots els que intenten trobar forat a les sales.
Tot això vé perquè m'he pssat una estona veient uns quants blocs de gent que mereixeria tenir un lloc en aquest món pel seu grandíssim talent, i tinc dubtes de que hi hagi lloc per ells...
Per cert, aquest autor que us ensenyo demostra el que es pot aconseguir si ets un crack i domines l'ordinador com pocs. Fixeu-vos amb la llum i les pinzellades que aconsegueix, tant suaus, tan increïblement subtil. Simplement un crack.
Tinc una feina de mitja jornada i això em permet fer "feinetes" per la tarda.
Aquestes tardes segueixen ocupades amb menjar i més menjar... No em queixo, no està malament i estarà més ben pagat que d'altres feines que he acceptat que van acabar portant moltes més hores de feina.
Aquest post és perquè ara em toca una tarda llaaaarga amb l'ordinador, el menjar, la música i el programa del Clapés a Rac1 i em fa una maaandra... buf!!
Té un estil que no m'entusiasme, però crec que només per la idea d'aquest drac amb la rosa que sembla ser el fum de la seva flama, valia la pena ensenyar-vos-el.
L'he trobat llegint Criterion, on li feien una entrevista.
Ho estic fent a ordinador. Últimament, sempre que treballo per clients, no m'atreveixo a fer els dibuixos en cap altre cosa que no sigui traçats a l'ordinador.
És la manera "seguura" que tinc de treballar. Al moment puc canviar els colors si no agraden i em permet adaptar el tamany de la il·lustració al segon. També et permet anar movent els elements que vols amb un sol clic.
Tan "segur" que limita la creativitat. No em desagrada el resultat, però sento que no sóc jo. Que estic limitat, que escalo amb una corda de seguretat tan limitada que no podria caure ni volguent... bé, de moment és el que hi ha.
Us volia ensenyar alguns d'aquests elements traçats, així en gran, que llueixen més ;)
