|
Videoteca Dos anys de Govern d'Entesa. Toca fer balanç. El Govern crea aquest espai al web de la Generalitat [ACN: El Govern activa un web per informar sobre les actuacions dels dos anys de legislatura]. És l'única resposta institucional des de la xarxa per combatre els vídeos de l'oposició. El vídeo de CiU [web], que recorda aquell Confidencial.cat ["ConfidencialCAT"] de nefast resultat per als nacionalistes [Tsunami blocaire d'esquerres contra ConfidencialCAT], és un retalla i enganxa de notícies de la televisió pública i que apunta al President: La Catalunya que no va. L'empremta Montilla [Toni Aira: L'empremta Montilla]. Notícies negatives, s'entén. La textura de vídeo casolà fet gràcies a la web 2.0 , amb canal específic al YouTube, desdramatitza la magnitud de l'ofensiva. [Avui: CiU carrega les tintes en el YouTube].
L'únic partit que integra el Govern d'Entesa que ha usat el vídeo per fer balanç dels dos anys de legislatura ha estat Esquerra [web], que aprofita el seu canal al YouTube per reivindicar la seva acció de govern: Estem construint un Estat propi (1) i Estem construint un Estat propi (2). Consellers fora del context habitual dels actes de govern que s'expliquen i que expliquen què fan. Una defensa de les conselleries d'ERC a manca de resposta coordinada, ja que ni el PSC [web] ni ICV [web] han posat vídeos als seus canals al YouTube [PSC i ICV]. Els socialistes, massa pendents d'aquests hores tenses de negociació pel finançament i amb la guillotina del Constitucional amenaçant. I els ecosocialistes, encara sota els efectes d'una assemblea nacional que ha acabat molt millor del que alguns d'ells confessava en petit comitè. Esquerra, doncs, fa una defensa de la seva presència al Govern a través d'Internet.
La Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació [web] que encapçala Jordi Bosch, adscrit al Departament de Governació i Administracions Públiques [web], disposta d'un canal a YouTube on trobareu aquest vídeo de dalt, que pretén captar l'interès inversor del sector en el mercat català. El vídeo vol fer veure a les empreses que fabriquen productes relacionats amb les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) la necessitat de fer productes tecnològics en català. "És la internacionalització, estúpid", que diria aquell. Un gag val més que mil paraules.
Gràcies al periodista Oriol Lladó [bloc i Twitter], seguint-lo al Twitter, de fet, descobreixo aquest vídeo de campanya en favor de Barack Obama [web, Twitter i YouTube], candidat demòcrata que arrossega multituds a la xarxa. Autèntic candidat 2.0. Yes, we can és un vídeo genial. Com diu l'Oriol: "I si aquesta onada arribés a casa nostra?"
Ara que Josu Jon Imaz [wiki] ha llençat la tovallola a la direcció del PNB, recupero l'entrevista que li vam fer a Joseba Egibar [wiki] el passat març i que vaig penjar en aquest bloc. "Tots els presidents espanyols han caigut pel tema basc", on hi trobareu l'entrevista completa fraccionada en sis vídeos al YouTube. Sí que hi ha diferència entre Imaz i Egibar, només cal veure l'entrevista de fa uns mesos. Aquests dies he recordat el mític dinar amb Egibar a Casa Julián de Tolosa, on vam mantenir la trobada. El full de ruta d'aquest animal polític que és Egibar s'ha anat acomplint fil per randa. Ha resultat victoriós en la pugna interna amb Imaz perquè finalment el lehendakari Juan José Ibarretxe [wiki] s'ha mullat a dins del partit amb la seva aposta pel referèndum d'autodeterminació. "Algun dia s'haurà de decantar per uns o per altres", ens va advertir Egibar. I així ha estat. Ibarretxe ha fet el pas, però no està clar ni que Egibar sigui el relleu d'Imaz ni que aquest últim es pugui donar per mort políticament. Caldrà veure qui aspira a rellevar el lehendakari al govern basc i qui opta pel lideratge del PNB. Estarem pendents d'Iñigo Urkullu [wiki], que també és michelin, però quin michelin... YouTube or not YouTube. Aquesta és la qüestió. Parafrasejo l'escriptor blocaire Toni Ibàñez, que escriu To blog or not to blog. That is the question. Fins i tot TV3 estrena canal a YouTube [canal]. I el Barça, també en té. Aquest bloc fa setmanes que hi és: saul.catTV Després del llibre i mentre l'obra de teatre està en dansa, el cas d'Èric Bertran [bloc] apareix ara en documental a Internet. Èric i l'Exèrcit del Fènix o L'Exèrcit del Fènix són pàgines d'obligada visita per conèixer el cas d'aquest jove. Entrevista a Joseba Egibar, president del PNB a Guipúscoa, diputat i portaveu nacionalista al Parlament Basc, en un context polític decisiu per al futur immediat del País Basc. Trobareu el material de l'entrevista, efectuada dimecres passat, al YouTube a saul.cat TV. [El vídeo arriba a la cibercampanya municipal] Antoni Vives, director de la Fundació Ramon Trias Fargas i vicesecretari general de militància i formació de Convergència Democràtica de Catalunya, aprofita el seu bloc per presentar el nou canal de televisió a la xarxa [ImaginaTV] que farà campanya en favor de l'alcaldable nacionalista, Xavier Trias, a la ciutat de Barcelona. El YouTube farà furor en les eleccions municipals, la propera primavera. El cas d'una illa a l'Eixample [vídeo] o el més sonat de Can Ricart [vídeo] són exemples dels continguts que oferirà el canal televisiu convergent, que Vives presenta cassolanament [vídeo] a l'estil del torie David Cameron [web]. Producció modesta, d'estar per casa, lluny de la professionalitat. Escenari domèstic, sense maquillatges ni teatralitat. I discurs directe, planer. És l'estratègia comunicativa de qui serà el cap de campanya de l'alcaldable de CiU a la capital del Principat. Els mitjans i els objectius de la modesta ImaginaTV tenen poc a veure amb les recents i arriscades experiències dels estrategs nacionalistes en campanya. [DVD contra el tripartit: CiU s'ho juga al tot o res] [ConfidencialCAT] [Tsunami blocaire d'esquerres contra ConfidencialCAT] De la mateixa manera que podríem dir que Vives és a Trias el mateix que David Madí a Artur Mas, cal recordar el desmarcament públic de l'alcaldable nacionalista respecte l'estratègia de DaViD Madí, que, per cert, no formarà part del comitè electoral de CiU a les municipals. [La Vanguardia: Madí no dirigirá la campaña de CiU de las elecciones municipales] Ni Trias és Mas ni Vives és Madí. [Tribuna: CiU es queda sense notaris ni dvd i retorna al pujolisme] Les municipals tampoc no són les eleccions al Parlament de Catalunya. [El vídeo arriba a la cibercampanya municipal] Per a la federació nacionalista, la batalla de Barcelona és vital. I la videocracia és l'eina. [Els karaokes de Jordi Hereu (I) i Xavier Trias: de la poma a l'escombra] O això o ben res. Sense Barcelona, CiU es queda despenjada del poder institucional en un país que havia governat durant 23 anys gràcies al carismàtic Jordi Pujol [web], aquella bèstia política que combinava el contacte amb el poble els caps de setmana i l'agenda de governant i estadista entre setmana. El polític-orquestra. Antoni Vives prové de l'independentisme radical, aliè a la federació nacionalista. Fill polític de Max Cahner (a qui precisament ara li preparen l'edició d'un llibre d'homenatge) i company de viatge en l'aventura d'Acció Catalana, l'actual dirigent convergent està en el punt de mira per les discrepàncies internes. No exemptes de polèmica mediàtica, per cert. [La Vanguardia apunta (o despista) el sarau nacionalista] Vives no voldria que CiU entrés al govern espanyol. [Tribuna: "A Madrid s'hi ha d'anar només el just, no pas a governar-hi"] D'altres, en canvi, socialcristians (bàsicament) i convergents (alguns) sí que voldrien ser-hi, la propera legislatura. Encara que fos amb el PP. [Un salvavides al Consell de Ministres] Aquesta discrepància estratègica, distorsionada per una divergència ideològica -els més sobiranistes no volen sentir-ne a parlar, de pactar amb Zapatero o amb Rajoy-, i les tensions provocades per la continuïtat a l'oposició, tot i haver guanyat clarament les eleccions, fan que a la "casa comuna" hi hagi cert malestar. Menys del que apunten els diaris, assegurava Artur Mas l'altra nit al programa de la Mònica Terribas, i anteriorment en una entrevista publicada a La Vanguardia. Unes tensions, exagerades pels mitjans o reals com la vida mateixa, que apareixen just un any després de la visita de Mas a La Moncloa.[El pacte Mas-Zapatero, un any després] Vives és a la cúpula de Convergència una rara avis. Va fent via amb la Fundació Trias Fargas i amb la candidatura municipal de Xavier Trias, un senyor de Barcelona que vol ser alcalde. Vives usa les noves tecnologies, bloc i televisió a la xarxa. No com la resta d'alts dirigents, menys habituats al contacte virtual amb l'elector. Manté una certa transversalitat sobiranista. Que si el llibre d'homenatge a Max Cahner, que si les col·laboracions a Tribuna Catalana, el web d'un exconvergent convertit en referent dels independentistes. (Parlo, com no, de Miquel Sellarès, que va ser amb Jordi Pujol a l'Assemblea de Catalunya i en la fundació de Convergència, i que ara alimenta el discurs sobiranista a banda i banda.) Precisament el web de Sellarès advertia fa pocs dies que Comença la caça de bruixes a CDC, i ho il·lustrava amb una foto d'Antoni Vives i del diputat nacionalista al Congrés Carles Campuzano [bloc]. Posats a fer paral·lelismes, em pregunto si Vives és a Convergència el mateix que Joan Carretero [web] a Esquerra. Només m'ho pregunto. [Carretero o les receptes miraculoses des de Puigcerdà] Si us interessen vídeos polítics a la xarxa, consulteu la meva Videoteca Dimecres escrivia El vídeo arriba a la cibercampanya municipal i ara m'arriba la primera entrega d'Els karaokes d'un futur exalcalde, en què apareix un Jordi Hereu promotor i recaptador de zones blaves i verdes en una "ciutat multicolor". El nou alcalde de Barcelona, socialista, és objecte de crítica política a través del YouTube (hi té tag), eina que els nacionalistes utilitzaran a fons fins el dia de les eleccions municipals. La cibercampanya barcelonina fa temps que està en marxa [Xavier Trias: de la poma a l'escombra]. El doctor Xavier Trias hi apareixia com a alcaldable, en positiu. Ara, però, la xarxa presenta l'alcalde, cantant i titella, hereu de Joan Clos i soci d'Imma Mayol i Jordi Portabella -que apareixen al karaoke-, en negatiu. Amb això de la cibercampanya municipal succeirà com amb la política. Deia Joan Fuster que si no fas política, te la fan. Doncs, si no fas cibercampanya, te la fan. Dilluns vaig escriure Pendents d'Escòcia, i l'endemà em trobo a Vilaweb la notícia Escòcia commemora la Unió, pensant en la separació. Sensacional el vídeo de Vilaweb TV (aquí dalt). Us prometo que ha estat coincidència! El PSOE respon el PP amb un vídeo sobre la treva d'ETA de 1998. El socialista José Blanco (a la foto), secretari d'Organització del PSOE, destaca les contradiccions dels conservadors, d'acord. Però més enllà de posar-les de manifest, cap a on condueix el vídeo del PSOE? Quines solucions al conflicte busca? Quins efectes pot tenir de cara a desbloquejar el procés de pau? [Juan Varela: La paz no se explica en un vídeo] El PSOE que va fer servir els dòbermans en un espot de campanya, replica el PP amb vídeo que ja han vist més de 50.000 persones a psoetv. Persones que han recordat com José María Aznar parlava d'ETA com "el movimiento basco de liberación". La contrarèplica ha estat ràpida. Aquest mateix dilluns que el PSOE llençava el seu vídeo, l'exportaveu dels governs d'Aznar, el temible Miguel Ángel Rodríguez, àlies MAR, apareix en pantalla per contrareplicar al seu canal d'Internet Nueva Televisión. Resulta que Josep Antoni Duran Lleida ha qualificat de "gravíssim error" el vídeo socialista. El líder socialcristià es caracteritza per criticar els vídeos, inclòs els que fa CiU. [DVD contra el tripartit: CiU s'ho juga al tot o res] [ConfidencialCAT] [Tsunami blocaire d'esquerres contra ConfidencialCAT] Albert Balanzà, periodista de l'Avui i autor del llibre Boadella & cia., és entrevistat per VilawebTV sobre Ciutadans-Partido de la Ciudadanía, el partit de la dreta extrema espanyolista que acaba d'aconseguir tres escons al Parlament de Catalunya. Juan Varela: Ciudadanos hace implosionar a la derecha El bufó Albert Boadella és un ciutadà exemplar. Molt respectuós amb la llibertat d'expressió i els mitjans de comunicació de Catalunya. Aquest vídeo n'és la millor mostra. El bufó apareix amb dos fulls de diari, d'El Punt i l'Avui, entrant al lavabo per eixugar-se el cul. Confessa que, en altres ocasions, ho ha fet amb pàgines de La Vanguardia i El Periódico. Per què? Per expressar el seu agraïment al cobriment informatiu que aquests diaris han dedicat al candidat del seu experiment polític, Albert Rivera. S'ho deuen veure avenir. Ja preparen el discurs del victimisme per justificar el fracàs electoral que molt probablement patiran avui, i carregar-li el mort (el dia de difunts és molt propi) a la premsa catalana. [Antoni Dalmau: "Homenatge" de Boadella a la premsa catalana] [Tsunami blocaire d'esquerres contra ConfidencialCAT] ["ConfidencialCAT"] [DVD contra el tripartit: CiU s'ho juga al tot o res] CiU ha atacat el PSC, ERC i ICV-EUiA. Segurament també ha atacat, sense voler-ho, algun votant seu que no acaba de veure els tres anys de tripartit en blanc i negre amb una veu en off terrorífica. El vídeo a Internet i el milió de còpies distribuïdes aquest diumenge han sacsejat una precampanya ensopida. Aquest diumenge al matí el meu quiosquer estava ben distret. Les reaccions, però, no s'han fet esperar. Alguns lectors d'aquest bloc proposen retornar el DVD a les seus de Convergència. D'altres, en canvi, aposten per donar-li la màxima difusió per propiciar l'efecte bumerang contra la federació nacionalista. El PSC ha començat a enviar SMS (22.000 missatges diuen) als seus militants perquè visualitzin el seu malestar amb ConfidencialCAT. A la bloquesfera progressista s'ha produït un autèntic tsunami d'anotacions indignades amb la iniciativa de David Madí, cap de campanya d'Artur Mas. Aquest cap de setmana la xarxa ha tret fum. Les visites s'han disparat, els blocs s'han dinamitzat més de l'habitual i els comentaris dels lectors també. El documental contra el tripartit haurà resultat un autèntic terratrèmol hores abans de l'inici formal de la campanya electoral. ¿Una traca final abans d'hora? ¿Un error de càlcul dels estrategs nacionalistes, amb Madí, el director de la pel·lícula, al capdavant? ["ConfidencialCAT"] [DVD contra el tripartit: CiU s'ho juga al tot o res] Dels periodistes i veus independents, només he llegit una anotació, la de Vicent Partal (Vilaweb), que relativitza l'escàndol. Crec que el més greu de tot plegat és que el DVD deslegitima el govern tripartit i qüestiona, d'una manera maliciosa, el pacte del Tinell. En desenterrar el cadàver polític que era el tripartit, CiU ha recordat en certa manera aquell tuf del PP de Rajoy, Acebes i Zaplana que dia sí dia també deslegitimen la victòria de Zapatero a les urnes hores després de l'11-M. ¿Què no era legal el pacte del Tinell? ¿Què no hi tenien dret, inclús políticament, els "perdedors" d'afavorir l'alternança a la Generalitat després de 23 anys de governs de Pujol? [Juan Varela: SMS contra ConfidencialCat] [Antoni Dalmau: ConfidencialCAT i "els traïdors"] Inclús Lluís Foix (La Vanguardia) denuncia l'estratègia sense escrúpols, mentre que el Col·legi de Periodistes de Catalunya sosté que el DVD vulnera el dret a la imatge dels professionals. Pasqual Maragall, a la tomba de Lluís Companys, el President màrtir, ha demanat joc net, hores abans de l'inici de la campanya. Ernest Benach, s'hi ha afegit, a la petició. El candidat d'ICV, Joan Saura, qualifica el DVD d'indecent, mentre que Josep Antoni Duran Lleida se n'ha desmarcat (adduint desconeixement, segons Busot). Varela ho atribueix al "cangelo dels caganers" propi de la democràcia cristiana. Diari Republicà critica la manca de principis de Duran, com a resposta a l'entrevista de dissabte a El Periódico, en què acusa ERC de no tenir principis. Mentrestant, el candidat socialista José Montilla, reitera que vol guanyar les eleccions i no les enquestes. L'enquesta de La Vanguardia situa CiU 16 escons per davant del PSC. (Les d'El Periódico i del Centre d'Estudis d'Opinió retallen aquestes distàncies.) Mas supera Montilla en tot menys honestedat. Miquel Iceta, que participarà en la campanya amb actualitzacions diàries del seu bloc, apunta que el repte del PSC és cridar a la participació i mobilitzar l'electorat socialista. "El DVD de CiU ens hi ajudarà", escriu el viceprimer secretari i portaveu socialista. Guanya cos la idea de l'arriscada aposta de CiU, que escriu l'heterodoxe socialista Jaume Pros, de Valls. El socialista i ugetista José Rodríguez, ànima de xarxes progressistes d'àmbit estatal, ironitza a CiU competeix contra el cinema de terror de Sitges. La regidora del PSC de Sant Cugat del Vallès Aintzane Conesa proposa un passa-ho per al retorn del DVD del manipulador David Madí, segons el titlla militant de Lleida Albert Balada. El tinent d'alcalde de Mataró Ramon Bassas (PSC), que alertava d'un govern Madí-Garcia Albiol, no podrà retornar-lo, perquè quan ha rebut l'SMS ja l'havia llençat a les escombraries. El dirigent de la JSC a Sant Cugat del Vallès, David Gutiérrez, troba lamentable el DVD i penja un vídeo en què Artur Mas apareix fent el gallina. L'alcaldable socialista de Sant Andreu de Llavaneres, la jove Carmen Bastida, es pregunta si això és fer país. El primer secretari del PSC de Pallejà, Francesc Garcia, insisteix que TV3 demana la retirada de les imatges. El diputat penedesenc del PSC al Parlament Roberto Lavandera posa l'èmfasi en la misèria política de la federació nacionalista. I la militant socialista de Mataró Joana Torres adreça una carta oberta a Artur Mas. A Mataró mateix, el militant veterà i exdirigent psuquero Antoni Cuadras proclama el seu Artur Mas, no gràcies. A la bloquesfera republicana la reacció també ha estat notable. L'alcalde d'Alella, Andreu Francisco (ERC), penja el vídeo al seu bloc per destacar que destil·la ràbia i no fa cap proposta. El diputat al Congrés Joan Puig, de Blanes, entén que David Madí i Duran Lleida dinamiten qualsevol pacte nacional amb ERC, una tesi que també sosté el miliant Ramon Puig, àlies Carrascla. Al republicà Moisès Rial, des de Puig-reig, no li sorprèn el producte executat per Madí. Marc Espasa, de les JERC, cita l'apunt de Diari Republicà [que afegeix Idees per ficar-hi el PP en el DVD de CiU] per suggerir un guió per a un DVD sobre els 23 anys de governs de CiU. Des del País Valencià la republicana Anna Peña lamenta la prepotència del cap de campanya de CiU a Madí confidential. La bloquesfera ecosocialista tampoc no s'ha quedat quieta. Mentre l'ecologista Antoni Garcia advoca per un govern d'esquerres, el coordinador d'EUiA a Osona, Iñaki Escudero, escriu que no cal cap DVD per recordar el tripartit CDC-UDC-PP. El portaveu d'ICV a l'Ajuntament de Vic, Xavier Tornafoch, descriu Artur Mas com un Robin Hood al revés. A la bloquesfera nacionalista hi detecto silencis sospitosos. Diversos blocaires de CiU prefereixen escriure d'altres temes, no menys importants, per evitar parlar de la darrera obra de la David Madí Productions. Albert Guilera, militant de CDC de La Palma de Cervelló, recorda el 66è aniversari de l'afusellament del President Companys. També ho fan l'exconsellera de la Generalitat Carme-Laura Gil, amb homenatge i record; i el vicesecretari general de CDC i director de la Fundació Ramon Trias Fargas, Antoni Vives, amb Avui a Montjuïc. El diputat de CiU al Congrés Carles Campuzano escriu d'immigració amb Senegal no, Barcelona!, mentre que el regidor nacionalista de Barcelona Jaume Ciurana, que també farà bloc de campanya els propers dies, llença floretes al rubinenc Pere Torres amb Un amic savi, i l'alcaldable de Calella i membre del CEN Montserrat Candini escriu sobre la gestió municipal. Qui sí en parla, de ConfidencialCAT, és el regidor de CiU de Mataró Joaquim Fernàndez, que després de sorprendre's ha acabat valorant que el DVD és necessari per recordar l'etapa del tripartit d'esquerres. El militant convergent de Sant Feliu de Llobregat Salvador Grifell detecta que els seguidors del tripartit estan enutjats, i coincideix amb el bloc confidencial pro-convergent Submarí a dir que David Madí va agafar la idea de ConfidencialCAT del documental de Michael Moore [web] contra Bush. La lectura política més elaborada la trobo al bloc del socialcristià i membre del comitè de govern d'Unió Josep Martorell, que sosté que el DVD és La clara demostració que a La Moncloa no es va pactar res més. Martorell segueix analitzant enquestes (la del govern i les d'aquest diumenge de La Vanguardia i El Mundo). De la bloquesfera política més frívola destaco el bloc Vida i miracles d'Arturo Mas, que revifa amb Quins nervis avui!. El seu rival Diari de Montilla actualitza amb Er documental Confidencialcat. Per cert, el socialista José Rodríguez [bloc] i el republicà Xavier Peytibi [bloc] han creat l'Observatori de la Política 2.0, dedicat a les eleccions al Parlament de Catalunya 2006. Afegiu els vostres comentaris o anotacions blocaires. L'anunci de la Plataforma pro Seleccions Esportives Catalanes ha estat retirat de la televisió pública del país TV3, per la pressió de Ciutadans. [Telenotícies: Un jutge ordena suspendre l'emissió de l'anunci de la Plataforma pro Seleccions Esportives Catalanes] Aquí vaig penjar el vídeo el 25 de setembre, a l'anotació Basquitis aguda. Però ara responc a la crida del periodista Vicent Partal a Pengem el vídeo de la selecció a les nostres pàgines. Aprofitem els blocs i el YouTube, Google Video i VilawebTV per difondre aquest anunci en favor de les seleccions catalanes. A través de Technorati o Google Blog podreu seguir la resposta a la bloquesfera. Actualització d'urgència: divendres, a les 1:01 [Racó Català: Comunicat de la Plataforma ProSeleccions referent a la retirada de l'anunci pro-selecció catalana] [Racó Català: Les JERC afirmen que el poder judicial està 'espanyolitzat' i fan una crida a la participació al partit Catalunya-Euskadi] [Joan Safont (ERC): Catalunya - Euskadi: dedicat al Titular del Jutjat Contenciós-Administratiu núm 9 de Barcelona] [Quico Ventalló: La justícia espanyola declara il·legals els nens catalans] [Salvador Grifell (CDC): Jo també penjo el vídeo de l'anunci de la selecció!] [Gustau Navarro: Un jutge espanyol contra les seleccions catalanes] [Col·lectiu 1707: Tothom al Catalunya-Euskadi (Jo també vull un estat propi)] [Xavier Mir: Una nació, una selecció] [Josep Martorell (UDC): No vull que em discriminin pel fet de ser català] [Quim Soler (CUP): Insubmissió judicial i Insubmissió judicial (ajuda)] [Josep Amílcar Albert (ERPV): Democretins entereu-vos: Una nació, una selecció] [Pere Aragonès (JERC): La dreta judicial no para: ara l'espot de les seleccions] N'hi ha + a Vicent Partal. Si voleu, podeu afegir l'enllaç de les vostres anotacions com un comentari o escriure'l directament. |
Accés de l'autorCategories
Visites al blocVisites a la portada
Visites a les entrades
Els meus enllaços000. PRESENTACIó
001. EINES
|