M'arriba la notícia de la vaga de fam que està fent Amadeu Casellas a l'hospital penitenciari de Terrassa. Casellas fa més de vint anys que s'hi està en una presó o altre. Anarquista declarat, a més de la condemna pròpia pels delictes que va cometre, ha hagut de patir una altra condemna: la d'una part del funcionariat que no ha vist amb bons ulls que Casellas denunciés de manera reiterada tots els abusos que alguns d'aquest funcionaris infligien als presos.
El cas de Casellas és una d'aquelles pedres a la sabata del bon funcionament democràtic. L'aparador de normalitat on els dolents van a la presó perquè puguin reflexionar sobre els delictes que han comès i surtin totalment rehabilitats, s'esverla del tot amb Casellas i altres Casellas que habiten les nostres presons, aquests reductes de privació de llibertat que de cap manera serveixen per a rehabilitar a res o a ningú.
El mes de març passat es va posar en marxa la campanya Relleu del Poema. Aprofitant la celebració dels Jocs Olímpics de la Xina, es volia posar de manifest el fet que en aquell país, es vulneraven els Drets Humans. Un poema del periodista i poeta xinès Shi Tao, Juny, condemnat a 10 anys de presó, va viatjar arreu del món, traduït a la llengua per on passava i gravat en aquest mateix idioma. Als Països Catalans, el poema va ser traduït pel Manel Ollé i gravat per mi mateix. El podeu llegir i escoltar en català, aquí.
Deu haver plogut una mica d'ençà queMarck Zuckerberg, el 2004, va decidir engegar una xarxa social per tal que els alumnes de la Universitat de Harvard, poguessin conèixer-se millor. L'èxit va ser tal, que molts usuaris, estudiants d'altres llocs, van demanar de participar del que Zuckerberg havia anomenat com Facebook, com els llibres que es reparteixen als estudiants en començar el curs amb informació dels seus companys alumnes. Finalment la xarxa es va obrir a tot tipus d'usuaris.
La mateixa entitat va començar una campanya "El català, llengua comuna" que posava en entredit el manifest anterior.
Si feu click aquí i podreu participar-hi enviant tres mails: un directament al senyor Paolo Vasile, Conseller Delegat de la cadena per l'adhesió; un altre al Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç per la concessió pública a un canal de televisió que insulta als catalans i un tercer als anunciants que fan servir Telecinco per fer publicitat dels seus productes.
Us emplaço a participar-hi massivament i a difondre la campanya.
(Des de fa uns mesos, sóc al Facebook. Què et sembla, estimat lector, si ens fem amics i ens hi llegim les cares, a més de les paraules?)
Quan es calla tot es mor una mica. Sobretot quan el silenci, no és conreu del respecte, de la contemplació, i s'alia amb la repressió, amb l'ordre, amb la imposició. Som, per tant, Diem. I aquest Dir, ens fa paraula i ens fa silenci també. Però silenci quan ho volem, no pas quan ho volen. Silenci quan ens cal, no pas quan els cal. Pels qui hi treballem amb les paraules, ho sabem què costa fer-les sorgir i llençar-les perquè es facin de tots. Però i quan ni tan sols se'ns permet de fer-les néixer aquestes paraules? Quan algú ens fa callar abans i tot, de dir res, d'escriure res?
Llavors, s'ha d'actuar. Des d'Amnistia Internacional, des del PEN Català, des de Reporters Sense Fronteres, s'ha d'actuar. Aquest silenci que mortifica, que amaga moltes coses, s'ha de denunciar, s'ha de fer audible. Què millor que els poemes, les cançons, per omplir aquest callar imposat?
Dilluns dia 21 de juliol al Teatre Romea de Barcelona a les 21:00 h, un grup de poetes i cantautors, han decidit fer aquest recital per recaptar fons per lacampanya queAmnistia Internacional porta a terme per defensar el dret a la llibertat d'expressió a la Xina. Hi donen suport, a més, Reporters Sense Fronteres i el PEN Català.
Hi intervindran els poetes: Enrique Badosa, Jesús Lizano, José Corredor Mateos, Joaquín Marco, Marta Pessarrodona, Jaime Siles, Álex Susanna, Cristina Peri Rossi, Jordi Virallonga, David Castillo, Enric Cassasses, Reinaldo Aparicio Viera, Joan Vinuesa, Ana Aguilar Amat i Josep Pedrals.
I els Cantautors: Gerard Quintana, Lídia Pujol, Paco Ibáñez, Roger Mas i Quico Pi de la Serra.
En aquest acte hi llegiré la traducció al català del poema"Juny" de Shi Tao, feta per Manel Ollé.
M'afegeixo al dol i a la indignació que aquests dies el col·lectiu de bombers voluntaris pateix. El passat dia 12 de juliol a les 20:25, en un accident de tràfic, moria un bomber voluntari del parc de Castellar del Vallès. Televisió de Catalunya no va informar d'aquesta mort en cap dels telenotícies. Tan sols va emetre breus al canal de notícies del 3/24. Una curiosa manera d'informar, la de "la nostra".
Us imagineu que estiguéssiu navegant i de sobte, us apareguessin uns simpàtics policies, com els de la imatge, i us diguessin que la pàgina on esteu a punt d'entrar, pot comportar-vos més d'un problema? Doncs això, no és tret d'un llibre d'Orwell o de Huxley, no, això està passant a la Xina. El país que està a punt d'organitzar els propers Jocs Olímpics. Ens ho contà Yu Zhang, president del PEN xinès independent, dilluns a Barcelona.
Dilluns que ve, dia 14 juliol a les 19:30 al Col·legi de Periodistes de Catalunya (Rambla Catalunya, 10 - Barcelona) Amnistia Internacional (AI) conjuntament amb el PEN Català, organitza la xerrada:
Seguint amb la nostra gira de presentacions, demà dia 17 de juny a les 20:00 h. a la Sala Hortensi Güell del Centre de Lectura de Reus presentarem, pel mateix preu, no un, sinó dos llibres:
L'assaig és una panoràmica general del país des de tots els angles possibles. Una fresca reflexió sense falses erudicions que permet obtenir de manera directa, una noció més que completa d'un país emergent a tots nivells i que sense cap mena de dubte tindrà un paper cabdal en la confecció del nou ordre mundial en deu o vint anys.
Girona aquest maig són les flors. Cara racó, cada trosset de ciutat, és guarnida amb pètals i aromes d'un jardí. L'esclat de la primavera. Per tot arreu s'hi veu. Ahir, en el dia rarot, vençut a un desmenjament del cel, el contrast era més sincer. Una lluita de les corol·les, dels pistils, per donar una delicada pàtina de color a la tela embrutada, com si s'hagués aliat amb la verdositat de l'Onyar, lliscant indolent pont rere pont.
Dissabte passat m'hagués agradat anar a la manifestació de Barcelona per demanar la teva llibertat. No va poder ser. Els amics del Can Quintana, de Torroella de Montgrí, ens havien convidat a presentar el llibreEscrits des de la presó. Amb la meva amiga, l'actriu Eva Roig, vam preparar-ne una lectura que ara portem allà on se'ns vulgui escoltar.
Sempre que dic els poemes del Salem Zenia m'emociono. Malgrat que a casa procuro fer unes quantes lectures per fer-me amb el ritme, amb la puntuació i no entrebancar-me, en el moment del fet, els seus versos, sempre em projecten cap al futur amb una força que convida a l'acció. Que fan bullir la sang.
Parlada per més de vint milions de persones, l'amazigh, és la principal llengua de tres quartes parts dels magribins que resideixen a Catalunya i no pas l'àrab. De la mateixa manera que hi ha molts magribins que no són pas musulmans. De fet, una de les lluites dels berebers, és projectar la seva llengua i la seva cultura, lluny de la influència àrabo-musulmana. L'integrisme islàmic institucionalitzat d'Argèlia, per parlar directament del cas del Salem, no admet aquesta dissidència que vol defugir de la visió lineal d'un nord de l'Àfrica musulmana, castradorament musulmana.
Setmana intensa. Una curiosa introducció a la Setmana de la Poesia que a Barcelona desembarcarà properament. Al cap hi tinc mil projectes, cada any em dic: l'any que ve els he de proposar alguna cosa. I per una cosa o una altra, cada any arriba el maig i m'haig de mossegar els punys lamentant-me per la meva desídia. En fi...
Els amics de Cotxeres Borrell, dimarts, van destapar aquesta setmana frenètica convidant-me a participar en la inauguració d'una mostra de poesia visual obra i miracle de Joan-Ignasi Ortuño que s'hi podrà veure fins el dia 17 de maig.
El David va fer estudis administratius, de guió de tele i d’Humanitats. També té dos diplomes: un de natació i un altre de mecanografia. Ha fet de jardiner, de viatjant de material fotogràfic i d'enquestador.
De ben petit son pare li feia escriure rodolins després dels dinars familiars. D'aquí li ve, potser, que es posés a escriure versos més seriosos que van guanyar algun premi literari quan era jovenet. De més gran, també n'ha guanyat algun altre. Ara, a més de poesia i en aquest bloc, escriu narrativa i articles de temàtica diversa. Però no s'hi guanya la vida.
Curiós de mena, va deixar el seu Reus natal per marxar a Barcelona ja fa uns anys. És donant d'òrgans, membre del Comitè d’Escriptors Empresonats del PEN català, soci del videoclub Hollywood, de l'AELC, i del Centre de Lectura de Reus, on va ser secretari de la Secció de Llengua i Literatura. Diu poemes, fa ràdio quan pot, organitza esdeveniments culturals, sap tocar "Frère Jacke" amb flauta amb el nas i es deixa dir que està més prim cada vegada que sa mare el veu.
