RIERA GIL, Elvira. Ètica política i diversitat lingüística. Per una política lingüística responsable. Barcelona: Escola d’Administració Pública de Catalunya, 2008. ISBN: 978-84-393-7716-0
Producte d’un postgrau fet a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, Elvira Riera, actualment subdirectora general de política lingüística, reflexiona sobre les raons ètiques que justifiquen la política lingüística de la Generalitat de Catalunya i, a més, fa propostes pràctiques per dur-la a terme.
Sóc de viatge a Colòmbia per explicar a una petita comunitat lingüística, San Basilio de Palenque, la situació de la llengua catalana, en especial pel que fa a l’ensenyament no universitari. Aquesta comunitat, on es parla una llengua criolla (de base espanyola, amb elements bantu), vol saber de l’experiència catalana, ja que està iniciant un cert procés de revalorització de la seva llengua, que ja us explicaré en un apunt proper (després d’haver-ho viscut de primera mà).
Però aquest no és el tema, entre vol i vol he pogut llegit La Vanguardiai he quedat esmaperdut quan s’informa que el Tribunal Constitucional possiblement restringirà el concepte de cooficialitat previst en l’Estatut.
Des de fa 8 anys una colla de mataronins i de mataronines porten la flama del Correllengua a Mataró. Certament ens hem de felicitar per la constància d'un grup de persones que són capaces cada any d'organitzar debats a la televisió de Mataró, de portar contes a les escoles, de portar conferenciants als instituts (enguany porten Xavier Sarrià, el cantant del grup "Obrint pas" del País Valencià), d'organitzar un cercavila per la llengua (on participen nombroses escoles de la ciutat), un concert infantil... A més cada any persones significatives de la ciutat de Mataró llegeixen el Manifest (enguany ho fa l'actor Roger Pera).
Efectivament, encara que sembli mentida, ja fa més de 10 anys de la Llei de Política Lingüística i no sembla que les coses hagin canviat gaire, ans al contrari. He recuperat un articlet sobre l’ensenyament i la Llei de política lingüística que vaig publicar fa justament 10 anys i ja em direu si és actual o no. Heus aquí l’article...
Portada d'un dels llibres (publicat el 1998) que va ajudar a entendre què va passar en el procés d'elaboració de la Llei de política lingüística: posicions enfrontades, pressions econòmiques, polítiques, pors, límits legals...
Fa uns dies vaig tenir l'oportunitat d'assistir al lliurament dels premis als guanyadors i finalistes de IV Certamen Literari Escolar en Llengües d'Origen, que organitzen des de fa diversos cursos els Amics de la UNESCO de Barcelona amb el patrocini de la Fundació Viure i Conviure de Caixa de Catalunya.
Noies i nois que llegien les seves obres en català i en la seva llengua familiar: búlgar, urdú, islandès, xinès, castellà, amazic, català... Aquestes foren les llengües dels treballs finalistes, però en el premi es presentaren més de 30 llengües, una bona part de la diversitat lingüística de les nostres aules.
Certament, cal felicitar-nos per una feina de reconeixement de totes les llengües presents al nostre sistema educatiu...
El 22 de maig de 1978, dins de l'àmbit de competències del Departament d'Ensenyament i Cultura, es creà el Servei d'Ensenyament del Català, el primer servei de la Generalitat provisional. Ha estat durant anys la unitat responsable d'impulsar el català en el sistema educatiu: va impulsar el programa d'immersió lingüística; va formar, lingüísticament, milers de mestres i professors; va renovar pedagògicament l'ensenyament de (i en) la llengua catalana; va impulsar els primers programes d'atenció a l'alumnat nouvingut; va impulsar els projectes lingüístics de centre; va impulsar, en definitiva, el llarg camí de (re)catalanització del sistema educatiu no universitari a Catalunya.
Per commemorar la seva creació, uns 200 exmembres del SEDEC es reunieren a Barcelona, on, a més, d'assistir a una animada taula rodona sobre l'actualitat i el futur de la llengua, la literatura catalana i la cultura en general (a càrrec de l'escriptor Eduard Màrquez i del professor de la UOC Lluís Pastor), es va fer un dinar que va servir de punt de trobada d'un col·lectiu sense el qual és difícil explicar com s'ha produït el procés (encara no tancat) de recatalanització dels centres educatius de Catalunya.
Ara fa uns mesos ja comentàvem la polèmica sobre la 3a de castellà a: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/33487, una mostra més d'allò que sempre s'ha dit (però que ningú ha acabat d'assimilar): Catalunya té competències plenes en ensenyament no universitari però no pas exclusives (és a dir, Catalunya no té un sistema educatiu propi, sinó l'adaptació catalana del sistema educatiu espanyol), si no és que la Llei Catalana d'Educació hi posa remei (?).
Tot i que em refermo en el que vaig dir: la tercera hora de castellà és inncessària, ja que els resultats demostren que el nostre alumnat sap tan castellà com els de la resta de l'Estat (i especialment en aquells contextos sociolingüístics en què en castellà és omnipresent socialment), també voldria fer algunes puntualitzacions que, per a molts, potser semblaran heterodoxes...
En aquest apunt us oferim la conferència que vam fer Imma Canal i Pere Mayans davant de mestres sards per tal de potenciar l'ensenyament en llengua sarda. Com veureu és una presentació en italià del nostre sistema educatiu amb la intenció de fer entendre el perquè de l'ensenyament en la llengua pròpia del país.
Arxius:LE LINGUE NEL SISTEMA EDUCATIVO IN CATALOGNA- Conferència en italià sobre el tractament de les llengües al sistema educatiu de Catalunya. Feta per Imma Canal i Pere Mayans
En el marc del Saló del Còmic de Barcelona, he assistit a la jornada destinada al professorat per tal de treballar les possibilitats pedagògiques d’aquest gènere o, si voleu, d’aquest suport. Es tracta d’una lloable iniciativa del Saló que ha tingut el suport explícit del Departament d’Educació.
Fins aquí res a dir, ans al contrari, ara bé, l’expert que va introduir el tema (i, certament, potser és el millor que tenim a Catalunya) era l’exemple, des del punt de vista lingüístic, del que no ha de ser un conferenciant...
Sortosament, comença a haver-hi una indústria que aposta per un còmic en llengua catalana, com es pot veure en l’edició d’un dels èxits internacionals darrers: Persèpolis de Marjane Satrapi(que ja va per la segona edició).
Fa pocs dies, en una entrevista a TVE van preguntar-li a l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol si algú li deia Jorge (tot recordant la polèmica amb el nom de Josep-Lluís Carod-Rovira, el qual va defensar el seu nom en català aquí i a la Xina davant de la insistent utilització del nom José Luis d’una part del públic que li feia preguntes en, també, un programa televisiu) i si calia dir Lleida o Lérida. Jordi Pujol va contestar com ho fan molts polítics: va dir sense dir allò que volien sentir... La pregunta, la resposta i, sobretot, la utilització que es fa dels topònims (un ús més sociolingüístic que no pas estrictament lingüístic) fa que en aquest bloc fem algunes consideracions a propòsit d’aquest tema...
Ponsa, Gemma (coordinació). Guia pràctica d'acollida lingüística. Guia de recursos per a l'acollida en llengua catalana destinada als agents educatius i socials. Barcelona: Plataforma per la llengua; Fundació Lluís Carulla, Departament d'Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya, 2008.
Certament, ens podem sentir satisfets de poder presentar una guia com aquesta, producte de la iniciativa de la societat civil, que va dirigida al professorat, a educadors socials, a voluntariat, a tècnics de l’administració i, en general, com bé es diu a la introducció, a totes aquelles persones que treballen en l’acollida d’infants i de joves nouvinguts, i de les seves famílies, tant des de l’àmbit estrictament escolar, com des de les entitats de lleure, d’esport, culturals, passant per les diverses administracions implicades. Tant de bo que tothom qui es dedica professionalment a aquests temes prengués consciència de la importància del seu paper –i això és el que pretén també aquesta guia.
Segons un estudi fet per la lingüista de la Universitat de Barcelona Carme Junyent, actualment a Catalunya hi ha més 40 llengües procedents de la nova immigració que tenen més de 2000 parlants. La dada és prou significativa i podria ser un element que haurien de tenir en compte tots aquells que tan alegrament diuen que cal fer els primers ensenyaments en la llengua familiar (bé, en diuen materna, tot recordant models basats en una estructura clàssica de la família ipartint de la idea, també falsa, que una família = una llengua).
Amb aquesta afirmació no estem dient que no calgui tenir aquestes llengües en compte, ans al contrari. En tot cas, reforça la idea que ens cal una llengua de cohesió social, que a Catalunya ha de ser el català. Creiem, per tant, que cal una política de reconeixement simbòlic d’aquestes llengües (especialment dins del sistema educatiu) i quan sigui possible potenciar-ne l’ensenyament fora de l’àmbit curricular, però dins del marc escolar, o mitjançant les Escoles Oficials d’Idiomes. A més, és clar, a l’hora d’establir els mecanismes d’acollida al nostre país, aquesta informació ens pot servir per fer polítiques actives: per exemple, els serveis de traducció que funcionen en molts serveis públics (ensenyament, sanitat, serveis municipals, jutjats...), o en informatius com els que podem veure a Barcelona TV.
Per centrar el debat, però, veiem quines són aquestes llengües i d’on procedeixen...
Ja dèiem fa quasi dos mesos (http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/77522) que en aquesta campanya electoral el PP intentaria esgarrar vots de Ciudadanos com fos. España i la defensa de l'español són dos productes que venen (a Catalunya i, sobretot, i cal no oblidar-ho, a Espanya)...
En els dies darrers, assistim, d'una banda, a l'anunci per part del Departament d'Educació del començament d'un pla que ha de permetre la potenciació i l'actualització de la immersió lingüística per tal de poder donar resposta a la nova realitat sociolingüística de l'alumnat de Catalunya. D'altra banda, també podem veure com el PP ha endurit les seves posicions sobre l'ensenyament a Catalunya en un claríssim intent de menjar-se Ciudadanos a Catalunya i de reforçar el seu electorat nacionalista (espanyol) al conjunt de l'Estat. Ara més que mai cal tenir present què ha estat i què la immersió lingüística o el que és el mateix la utilització de didàctiques de segones llengües en aquells centres en què la majoria de l'alumnat desconeix la llengua oficial.
El Grup de Joves lo Carriscle del Pallars acaba de publicar el conte Cantallops, que vol ser el primer dels llibres d’una col·leccióque permeti fer conèixer als infants la variant del català que encara es parla al Pallars Jussà i al Pallars Sobirà. De fet, podem dir que es tracta d’una proposta que permet dignificar una de les variants del català nord-occidental, que, com se sap, i fins i tot en la seva variant estàndard, té una presència quasi nul·la en els mitjans de comunicació d’abast nacional (i no voldríem parlar de la sèrie Lo Cartanyà, en la qual la confusió entre els registres de la llengua, els barbarismes sense sentit i la variant pròpia de la llengua era constant).
Com era de preveure, en època preelectoral, torna a ressuscita el tema de la llengua. El PP ha de recuperar vots d'on sigui i, per tant, cal recuperar el discurs victimista del castellà (que en l'era Piqué més aviat s'obviava) per esgarrapar vots de Ciudadanos i d'algun votant socialista potser preocupat perquè quan els socialistes han arribat al poder no han canviat la política lingüística del país.
Hem explicat diverses vegades en aquest bloc que la política lingüística de Catalunya s’ha basat principalment en quatre pilars: l’ensenyament no obligatori (que hem comentat a bastament), l’administració de Catalunya, la toponímia i els mitjans de comunicació públics. Avui ens centrarem en el cas de la televisió. Quan neix TV3, arran de la Llei de normalització lingüística de 1983, l’oferta televisa en català arriba a més d’un 33%. Ara (amb la consolidació de les televisions privades, amb l’arribada de noves
televisions privades i amb la incipient posada en funcionament de la televisió digital
terrestre), els equilibris són molt diferents, ja que l’allau de televisions privades en castellà ha posat en perill l’equilibri de l’oferta (si és que mai havia existit) entre les dues llengües (que només pot quedar mínimament alleugerit amb les televisions d’abast comarcal).Vegem-ne unindicador: les dades de quota de pantalla mensual de les televisions a Catalunya i, en tot cas, després en podem començar a treure conclusions.
No em puc estar de dedicar un apunt a les persones amb sordesa de Catalunya que han treballat pel reconeixement legal de la llengua de signes catalana (malauradament en aquest cas no es pot parlar de tots els Països Catalans). Han estat capaces d’aconseguir que la seva llengua tingui un reconeixement legal tant al nostre Estatut com a nivell estatal, on la nostra llengua de signes catalana ha quedat equiparada amb la llengua de signes espanyola. En certa mesura, el que s’ha assolit, a nivell estatal, amb la llengua de signes catalana no s’ha assolit amb la llengua catalana.
I encara algú dubta que els nostres joves no saben castellà? Les dades darreres del Baròmetre de la comunicació i la cultura ( www.fundacc.org ) fetes públiques aquest mes d’octubre no poden ser més concloents: el castellà és la llengua més freqüent en la dieta mediàtica i cultural dels joves del nostre país. L’informe és una bona dosi de realisme per als qui, d’una banda, creuen que el català ja és una llengua normalitzada i per als qui, d’altra banda, creuen –o ens volen fer creure– que el castellà és una llengua perseguida a punt de ser eliminada de molts dels àmbits de la nostra societat.
Una de les polèmiques recents de la Fira de Frankfurt ha estat la no presència d’autors en castellà residents a Catalunya. Heus aquí algunes dades que ens poden donar arguments contra aquells qui sistemàticament ens silencien però que no suporten que anem solets pel món (sense la tutela de la madrastra Espanya).
Informació sobre les comarques de parla catalana que actualment són a l'Aragó (Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Baixa Ribagorça i part de les comarques de la Terra Alta, Ribera d'Ebre i Alta Ribagorça)
Informació sobre la realitat sociolingüísica d'altres pobles del món i informació sobre les llengües de la nova immigració que ha arribat als Països Catalans als anys darrers
Article de Pere Mayans a la revista electrònica "Catalan Language News" (Febrer, 2007) de l'Observatori de la Llengua sobre la realitat lingüística de l'Alguer, la ciutat catalna de Sardenya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Conferència de Pere Mayans a l'Ateneu Barcelonès amb motiu de la presentació del llibre d'Antoni Canu "En l'arc dels dies". La trobareu a l'apartat "Han escrit d'ell".
En aquesta web dedicada al poeta Antoni Canu, a l'apartat "Han escrit d'ell" trobareu el capítol del llibre CAT-llengua i societat dels Països Catalans (de Pere Mayans) dedicat a la ciutat catalana de Sardenya.
Article publicat a la revista "Mataró report" amb motiu de la visita l'any 2004 d'un centre educatiu de la ciutat de l'Alguer a l'IES Damià Campeny de Mataró
Article publicat al portal català de Melbourne amb motiu de la signatura del conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i el Municipi de l'Alguer el juliol de 2004
Article de Quim Gibert sobre la situació de la llengua a l'Alguer publicat el 2003 a la revista electrònica de l'ADAC (Ateneu d'Acció Cultural) de Girona
Podeu llegir-ne la notícia a http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2361012. Es tracta d'un reportatge molt interessant del programa Arrels de Punt2-RTVV
Entrevista publicada a la revista electrònica "Tossal" i a la "Revista d'Igualada", núm. 5 (setembre de 2000) amb el nom "De la Franja de Ponent a l'Anoia: Josep Galan i Francesc Ricart, dos franjolins d'Igualada".
Bloc on aquest servei de la Generalitat fa conèixer els materials didàctics que edita o que col·labora a editar, així com les propostes didàctiques que promociona.
En aquest bloc ebrenc, s'analitzen aspectes relacionats amb la llengua i la literatura catalanes principalment de les comarques centrals dels Països Catalans, però també del conjunt del país
Informació sobre aquest llibre -pensat com a material didàctic per a alumnat de secundària- que permet conèixer la història social de la llengua catalana en els diversos territoris catalans: Catalunya Nord, Principat de Catalunya, Andorra, Franja de Ponent, País Valencià, Illes Balears i Pitiüses, el Carxe i l'Alguer
CEL és una associació, que naix de la iniciativa d'un grup de filòlogues i filòlegs, oberta a totes les persones i entitats interessades en la llengua i la literatura.
L'àmbit d'actuació del CEL abraça les comarques centrals del Països Catalans
(Montsià, Baix Ebre, Ribera d'Ebre, Terra Alta, Matarranya, Ports i Maestrat).
Web feta per la Universitat Oberta de Catalunya i el Departament d'Educació que permet sentir (i llegir) bona part dels poemes de la literatura catalana que han estat musicats. Hi ha també recursos didàctiques per als docents
La XBS és el web que vol aglutinar tots els blocs sobiranistes de la Catosfera, per sobre d’ideologies (dretes-esquerres), d’objectius territorials (Principat - Països Catalans, etc...) i de partits polítics. La idea és aglutinar en un únic web tots els blocs de la gent que s’ha sentit identificada amb la campanya “Jo també vull un Estat propi”
Article de Vilaweb el 25 de febrer de 2007 en què es descriu una altra demostració de la força i la vitalitat d'Escola Valenciana / Federació d'Associacions per la Llengua
Conclusions del Consell Assessor de la Llengua, creat pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, que marca les pautes de com hauria de ser el projecte lingüística de l'escola catalana del segle XXI, de quina ha ser la formació inicial i continuada dels nostres mestres i professors, de com hem d'ensenyar la llengua i la literatura i de com hem de potenciar l'ús de la llengua entre els joves
Article "La meitat dels alumnes de les aules d'acollida de primària parlen castellà" publicat el 26 de novembre de 2006 a Vilaweb per Eduard Batlle i que fa referència a un estudi sobre les aules d'acollida fet per Ignasi Vila, Josep M. Serra, Carina Siqués, Santiago Parera (Universitat de Girona) i Imma Canal i Pere Mayans (Departament d'Educació)
Article de Pere Mayans sobre la situació de la llengua catalana a l'àrea d'influència de Barcelona. Publicat a la revista electrònica Tossal, abril de 1999
Article de Pere Mayans a la revista electrònica "Catalan Language News" (September, 2006) de l'Observatori de la Llengua sobre el Programa d'Immersió Lingüística a Catalunya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Article publicat el diari "Avui" el 23 d'abril de 2004 amb motiu de la manifestació per la llengua. Signen l'article Bernat Joan, Joan-Lluís Lluís, Biel Majoral, Rosa Calafat, Gemma Pasqual, Francesc Ricart, Pere Cardús i Pere Mayans
Web de les Nacions sense Estat, de les minories nacionals i culturals, dels pobles autòctons, dels grups ètnics, dels territoris específics amb fort particularisme i amb tendències separatistes a Europa. Feta des de Bretanya amb una gran xarxa de corresponsals per tot el continent
Article publicat a la revista "Mataró report", que explica la introducció de la llengua amaziga com a activitat extraescolar dels centres educatius de Catalunya el curs 2005-2006
Article de Vilaweb sobre les llengües de l'Estat francès amb motiu de la reforma constitucional que feia un reconeixement de les llengües dites regionals a la Constitució francesa.
Una de les webs més interessants sobre els Països Catalans i sobre les nacions sense estat. A part de temes sociolingüístics, també es tracten temes de drets humans i de medi ambient.
Article en occità amb motiu de la X Dictada Occitana (gener de 2007) publicat al bloc La France vue d'en bas o lo Païs d'en Jacme, democràcia ! de Jacme Tolosa
Article publicat a la revista electrònica "Tossal", on es comenten materials per treballar la diversitat lingüística a les aules d'ensenyament secundari i primari
Dossier elaborat per Pere Mayans i Vicent Sanz amb ressenyes de llibres i de materials didàctic per treballar la sociolingüística a l'ensenyament secundari. 2001
Document difós pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya per fer conèxier la situació de les llengües als estats d'on prové l'alumant procedent de la nova immigració
