L’altre dia vèiem com la França eterna reaccionava davant dels (migrats) intents de reconeixement de les diverses llengües que (encara) es parlen a l’Estat francès. Ara toca el torn als seus col·legues de l’Espanya eterna, els qui veuen amb preocupació que algunes llengües autonòmiques (aquí no en diuen regionals com a França, però pel cas és més o menys el mateix) prenguin protagonisme a l’espanyol (pobret!). Tot plegat em sembla una broma de mal gust d’aquells qui ho tenen tot i que no volen que els altres aixequem ni un xic el cap, i més quan acabo de passar el cap de setmana a l’Alacantí i on us asseguro que no és que sigui complicat viure en català, és més aviat impossible. En l’apunt comentarem el manifest que han signat personatges com Mario Vargas Llosa, José Antonio Marina (?), Aurelio Arteta, Félix de Azúa, Albert Boadella, Carlos Castilla del Pino, Luis Alberto de Cuenca, Arcadi Espada, Alberto González Troyano, Antonio Lastra, Carmen Iglesias, Carlos Martínez Gorriarán, José Luis Pardo, Álvaro Pombo, Ramón Rodríguez, José Mª Ruiz Soroa, Fernando Savater y Fernando Sosa Wagner, als quals, potser els hauríem d’haver suggerit un altre títol per al seu manifest: Manifiesto por una lengua aún más común.
En aquest bloc gairebé mai no parlo del paper dels nostres partits polítics pel que fa la feina per la llengua. He preferit sempre parlar en positiu, tot donant idees o notícies, i només, quan els atacs han estat desmesurats, injustos, malintencionats, he fet referència als dos partits descaradaments espanyolistes de Catalunya: el PP i Ciudadanos.
Ara, però, potser toca fer-ne alguna referència, ja que aquests dies he pogut constatar un cert desànim arreu del país, des de les Illes fins a Catalunya passant pel País Valencià. Un desànim col·lectiu amb la sensació, equivocada, que no hi ha res a fer...
Com sempre, en període preelectoral i en període electoral, el tema de la llengua catalana ha estat omnipresent, a Catalunya, a la resta dels Països Catalans i al conjunt de l'Estat espanyol. I què voleu que us digui, em fa la impressió que sempre hi sortim perdent...
Ara que es torna a parlar de l’aprovació d’un tractat pel qual s’institueixi una Constitució per a Europa (després dels fracassos en els referèndums en alguns estats europeus) mitjançant votacions als parlaments dels diversos estats, convé recordar què és el que es deia –o millor dit el que no es deia– en el projecte a propòsit de la llengua catalana.
En aquesta entrada, us volem oferir 10 reflexions sobre la situació de la llengua catalana el 2007, és a dir, volem fer un repàs al pols de la llengua durant aquest any que tot just estem acabant.
Atzarosament he tornat a trobar un dels primers llibres que vaig llegir en llengua catalana (tenia uns 12 anys) en aquelles classes de català que fèiem i que no sabíem ben bé si eren unes classes com les altres o eren mig voluntàries.Es tracta del llibre d’Enric Bagué Històries del meu país, publicat el 1974 per l’editorial Teide. I en obrir-lo, m’he adonat que a la primera pàgina l’autor ens explicava sense dir-ho quin era el nostre país: hi havia un mapa dels Països Catalans...
En un dia com avui cal tornar a obrir, si és que mai no s’havia tancat, el debat sobre la igualtat de les llengües a l’Estat espanyol. Així, només cal recordar que, segons la Constitució espanyola, “el castellà és la llengua espanyola oficial a l’Estat”, mentre que “les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d’acord amb els seus Estatuts”. És a dir, només una llengua espanyola té nom, castellà, la qual, a més, “tots els espanyols tenen el deure de conèixer i el dret d’usar”. Les altres, en canvi, no se sap ni quines són, però sí que queda clar que són també llengües espanyoles.
Coincidint amb la Fira de Frankfurt, i com era d’esperar, ha tornat a revifar-se la polèmica sobre la no presència d’autors residents a Catalunya que escriuen en llengua castellana. Hem tornat a sentir que el castellà és tan llengua pròpia de Catalunya com el català o que el castellà fa segles que es parla en el nostre territori... Curiós: es queixen aquells qui sistemàticament i en tots els fòrums ens silencien a catalans, gallecs i bascos. Anem, però, a comentar en aquest apunt del dia de la Hispanidad,la fal·làcia, que, de tant repetir-la, alguns creuen que és veritat: la presència històrica del castellà al nostre territori.
Diccionaris, CD amb l’obra completa d’un cantant, antologies de música, recuperació dels llibres de text del primer terç del segle xx... Res de tot això seria estrany en una època en què les editorials i els diaris comencen col·leccions de tota mena si no fos perquè tots aquests productes són en llengua catalana. A voltes s’agraeix una certa normalitat de la llengua en un mercat que ens clarament contrari (només cal recordar quantes pel·lícules podem veure en català al cinema, als DVD, quantes publicacions trobem en català en un quiosc, quina és la llengua de l’etiquetatge...). De totes aquestes iniciatives, però, en voldríem destacar una: Els llibres de la nostra escola, veiem-ne el perquè.
Agafant el títol del magnífic llibre de Miquel Pueyo (de quan Miquel Pueyo no era Secretari de Política Lingüística) Tres escoles per als catalans (minorització lingüística i implantació escolar a Itàlia, França i Espanya) –Lleida:Pagèseditors, 1996) –, en el document adjunt us oferim un quadre comparatiu dels sistemes educatius que hi ha a la comunitat lingüística catalana: l’espanyol (al Principat de Catalunya, a la Franja de Ponent, a les Illes Balears, al País Valencià, al Carxe i a Andorra –cal recordar que Catalunya no té un sistema educatiu propi, sinó que es tracta de la versió catalana del sistema educatiu espanyol), el francès (a Catalunya Nord i a Andorra), l’italià (a l’Alguer) i l’andorrà (a Andorra). L’objectiu és poder conèixer les equivalències d’un i altre sistema.
El Departament d’Educació acaba d’editar la versió nord-occidental del mètode d’aprenentatge de la llengua catalana Galí, amb el convenciment que el primer model de llengua que cal que aprengui l’alumnat nouvingut ha de ser la variant de l’estàndard de la zona on viu. Per tant, és un material pensat per a la part nord-occidental i sud del Principat de Catalunya, la Franja de Ponent (el CD s’ha editat en col·laboració amb el Govern d’Aragó, amb el qual el Departament d’Educació té un conveni de col·laboració) i també per a Andorra i per a la part nord del País Valencià (malauradament en aquests moments no hi ha cap conveni amb cap d’aquests dos territoris que permetin l’edició conjuntade materials didàctics, cosa la qual seria més que lògica).
Anteriorment,se n’haviafet la versió en català central i actualment ja són disponibles la versió en català nord-occidental i en català de l’Alguer -en aquest cas per a l'alumnat en general, que té un coneixement molt baix o nul de la llengua (vegeu apunt següent). També es treballa en la versió aranesa de l’occità.
Per què els termes castellà i espanyol són complementaris (i quan convé totalment sinònims) i, en canvi, els termes català i valencià no ho són? Què podem aprendre dels neerlandesos pel que fa al nom de la llengua? I dels moldaus? I potser dels macedonis? Aquests són alguns dels punts que es tracten en aquest article sobre el nom de les llengües.
El 26 de maig proppassat, es lliuraren els premis Joan Santamaria, els més antics en llengua catalana. En aquest marc, que fou presidit per Oriol Izquierdo, director de la Institució de les Lletres Catalanes, també es lliurà els XII premis de narració breu feta per alumnat de secundària. El premi va recaure en l'alumne de 1r de batxillerat de l'IES Damià Campeny de Mataró Bernat Soler.
Una de les funcions que es va marcar aquest bloc en començar va ser la de difondre notícies sobre la llengua catalana arreu del nostre territori. A voltes, i potser més sovint del que voldríem, aquestes notícies poden ser negatives, o de denúncies d’actituds desfavorables a la nostra llengua, però també és cert que busquem difondre aspectes positius com poden ser actes, llibres o actuacions que ajudin a fer una mica més normals els nostres Països Catalans. És en aquesta línia que ens alegrem de poder donar notícies com la que anuncien avui: el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya ha obert la convocatòria per a la concessió d’ajuts a centres educatius de Catalunya, per a la realització d’intercanvis escolars entre alumnes de centres educatius del domini lingüístic del català i de l’occità amb la finalitat de facilitar la participació i el coneixement mutu, potenciar l’ús de la llengua, així com ampliar el coneixement de l’espai geogràfic i cultural del domini lingüístic del català i l’occità.
El Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya ha fet pública la segona convocatòria del Premi nacional de poesia jove Miquel Martí i Pol, obert a tot l’alumnat dels Països Catalans. Es tracta, per tant, de, possiblement, una de les poques iniciatives públiques que té com a marc referencial el conjunt del territori.
Informació sobre les comarques de parla catalana que actualment són a l'Aragó (Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Baixa Ribagorça i part de les comarques de la Terra Alta, Ribera d'Ebre i Alta Ribagorça)
Informació sobre la realitat sociolingüísica d'altres pobles del món i informació sobre les llengües de la nova immigració que ha arribat als Països Catalans als anys darrers
Article de Pere Mayans a la revista electrònica "Catalan Language News" (Febrer, 2007) de l'Observatori de la Llengua sobre la realitat lingüística de l'Alguer, la ciutat catalna de Sardenya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Conferència de Pere Mayans a l'Ateneu Barcelonès amb motiu de la presentació del llibre d'Antoni Canu "En l'arc dels dies". La trobareu a l'apartat "Han escrit d'ell".
En aquesta web dedicada al poeta Antoni Canu, a l'apartat "Han escrit d'ell" trobareu el capítol del llibre CAT-llengua i societat dels Països Catalans (de Pere Mayans) dedicat a la ciutat catalana de Sardenya.
Article publicat a la revista "Mataró report" amb motiu de la visita l'any 2004 d'un centre educatiu de la ciutat de l'Alguer a l'IES Damià Campeny de Mataró
Article publicat al portal català de Melbourne amb motiu de la signatura del conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i el Municipi de l'Alguer el juliol de 2004
Article de Quim Gibert sobre la situació de la llengua a l'Alguer publicat el 2003 a la revista electrònica de l'ADAC (Ateneu d'Acció Cultural) de Girona
Podeu llegir-ne la notícia a http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2361012. Es tracta d'un reportatge molt interessant del programa Arrels de Punt2-RTVV
Entrevista publicada a la revista electrònica "Tossal" i a la "Revista d'Igualada", núm. 5 (setembre de 2000) amb el nom "De la Franja de Ponent a l'Anoia: Josep Galan i Francesc Ricart, dos franjolins d'Igualada".
Bloc on aquest servei de la Generalitat fa conèixer els materials didàctics que edita o que col·labora a editar, així com les propostes didàctiques que promociona.
En aquest bloc ebrenc, s'analitzen aspectes relacionats amb la llengua i la literatura catalanes principalment de les comarques centrals dels Països Catalans, però també del conjunt del país
Informació sobre aquest llibre -pensat com a material didàctic per a alumnat de secundària- que permet conèixer la història social de la llengua catalana en els diversos territoris catalans: Catalunya Nord, Principat de Catalunya, Andorra, Franja de Ponent, País Valencià, Illes Balears i Pitiüses, el Carxe i l'Alguer
CEL és una associació, que naix de la iniciativa d'un grup de filòlogues i filòlegs, oberta a totes les persones i entitats interessades en la llengua i la literatura.
L'àmbit d'actuació del CEL abraça les comarques centrals del Països Catalans
(Montsià, Baix Ebre, Ribera d'Ebre, Terra Alta, Matarranya, Ports i Maestrat).
Web feta per la Universitat Oberta de Catalunya i el Departament d'Educació que permet sentir (i llegir) bona part dels poemes de la literatura catalana que han estat musicats. Hi ha també recursos didàctiques per als docents
La XBS és el web que vol aglutinar tots els blocs sobiranistes de la Catosfera, per sobre d’ideologies (dretes-esquerres), d’objectius territorials (Principat - Països Catalans, etc...) i de partits polítics. La idea és aglutinar en un únic web tots els blocs de la gent que s’ha sentit identificada amb la campanya “Jo també vull un Estat propi”
Article de Vilaweb el 25 de febrer de 2007 en què es descriu una altra demostració de la força i la vitalitat d'Escola Valenciana / Federació d'Associacions per la Llengua
Conclusions del Consell Assessor de la Llengua, creat pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, que marca les pautes de com hauria de ser el projecte lingüística de l'escola catalana del segle XXI, de quina ha ser la formació inicial i continuada dels nostres mestres i professors, de com hem d'ensenyar la llengua i la literatura i de com hem de potenciar l'ús de la llengua entre els joves
Article "La meitat dels alumnes de les aules d'acollida de primària parlen castellà" publicat el 26 de novembre de 2006 a Vilaweb per Eduard Batlle i que fa referència a un estudi sobre les aules d'acollida fet per Ignasi Vila, Josep M. Serra, Carina Siqués, Santiago Parera (Universitat de Girona) i Imma Canal i Pere Mayans (Departament d'Educació)
Article de Pere Mayans sobre la situació de la llengua catalana a l'àrea d'influència de Barcelona. Publicat a la revista electrònica Tossal, abril de 1999
Article de Pere Mayans a la revista electrònica "Catalan Language News" (September, 2006) de l'Observatori de la Llengua sobre el Programa d'Immersió Lingüística a Catalunya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Article publicat el diari "Avui" el 23 d'abril de 2004 amb motiu de la manifestació per la llengua. Signen l'article Bernat Joan, Joan-Lluís Lluís, Biel Majoral, Rosa Calafat, Gemma Pasqual, Francesc Ricart, Pere Cardús i Pere Mayans
Web de les Nacions sense Estat, de les minories nacionals i culturals, dels pobles autòctons, dels grups ètnics, dels territoris específics amb fort particularisme i amb tendències separatistes a Europa. Feta des de Bretanya amb una gran xarxa de corresponsals per tot el continent
Article publicat a la revista "Mataró report", que explica la introducció de la llengua amaziga com a activitat extraescolar dels centres educatius de Catalunya el curs 2005-2006
Article de Vilaweb sobre les llengües de l'Estat francès amb motiu de la reforma constitucional que feia un reconeixement de les llengües dites regionals a la Constitució francesa.
Una de les webs més interessants sobre els Països Catalans i sobre les nacions sense estat. A part de temes sociolingüístics, també es tracten temes de drets humans i de medi ambient.
Article en occità amb motiu de la X Dictada Occitana (gener de 2007) publicat al bloc La France vue d'en bas o lo Païs d'en Jacme, democràcia ! de Jacme Tolosa
Article publicat a la revista electrònica "Tossal", on es comenten materials per treballar la diversitat lingüística a les aules d'ensenyament secundari i primari
Dossier elaborat per Pere Mayans i Vicent Sanz amb ressenyes de llibres i de materials didàctic per treballar la sociolingüística a l'ensenyament secundari. 2001
Document difós pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya per fer conèxier la situació de les llengües als estats d'on prové l'alumant procedent de la nova immigració
La situació de la llengua en les perifèries del país
