marp |
Camí |
dilluns, 29 de desembre de 2009 | 13:07h
El dissabte 27 de desembre, la meva germana Isabel i jo, hem fet el cim més alt de la comarca del Pla d'Urgell: El Tossal de l'Infern, de 302 metres d'altitud. Vam assolir aquest cim tot fent un agradable i fred recorregut d'una quinzena de quilòmetres entre Mollerussa i les Borges Blanques, ja ales Garrigues.
A les 7:45h ens vam trobar a l'andana de la parada de metro de Roquetes (ella, que viu a la Guineueta, l'agafa a Canyelles. A Trinitat Nova fem transbord amb la línia 11 i baixem per anar a parar a la parada de Renfe de Torre Baró. 7'70 euros ens costa cada bitllet a Mollerussa, però abans de pujar al tren, que arriba puntual, fem un cafè. A dos quarts de dotze, ja som a Mollerussa fent un altre café. El viatge ha estat llarg i el tren, de rodalies, no prou còmode. Ja tenim ganes de caminar. Les vistes del Pirineu son impressionants i a l'alçada deTàrrega tot està nevat.
marp |
Camí |
dilluns, 24 de novembre de 2008 | 12:56h
Ahir vaig fer el cim més alt de l'Alt Camp, la Punta de Barrina (1014m), la meva primera incursió ala Serra de Prades. El cim es pot fer -pujada i baixada- en dues hores pujant en cotxe fins El Bosquet. Però no es com el volia fer. La meva intenció -no se si m'ensurtiré- es fer tots els sostres comarcals, i fer l'acostament en transport públic. De moment ja ho he fet amb el Canigó, el Sant Jeroni (Montserrat) i ahir amb la Punta de Barrina.
marp |
Camí |
dissabte, 1 de novembre de 2008 | 18:37h
Avui he culminat el meu Camí. Després d'arribar a Santiago el 29 d'octubre, vaig iniciar la via cap a Fisterra, tres dies més. He fet uns 400 quilòmetres, des de Lleó a Fisterra. Ara només en resta de tornar. Això si en transport públic.
Han estat 13 etapes:
20 d'octubre Lleó - Hospital d'Orbigo, per la variant del sud, mes solitària. Els hospitalers d'Orbigo eren catalans
21 d'octubre Hospital d'Orbigo - Rabanal del Camino, amb visita a Astorga i fent un cocido maragato (s'ha de fer un cop a la vida, però només un). Últims set quilòmetres sota la pluja.
El meu periple per el Camí de Sant Jaume m'ha dut a Vega de Valcarcer, a un tir de pedra de la frontera amb al comunitat autònoma gallega. Han estat 4 etapes:
20 de novembre Lleó - Hospital d'Orbigo, per la variant del sud. Els hospitalers d'Orbigo eren catalans
21 de novembre Hospital d'Orbigo - Rabanal del Camino, amb visita a Astorga i fent un cocido maragato (s'ha de fer un cop a la vida, però només un). Últims set quilòmetres sota la pluja.
22 de novembre Rabanal del Camino - Ponferrada. Neu a partir de Foncebadón, impressionants paisatges en tot el recorregut i especialment a la Creu de Ferro. Dino a Molinaseca, un poble molt bònic. Potser l'etapa més bonica.
23 de novembre Ponferrada - Vega de Valcarce, tot dinant a la preciosa Villafranca del Bierzo. Definitivament un excés, he fet un 40 quilòmetres, la etapa més llarga. De tota manera em permetrà arribar demà a Triacastela, si el camí vol.
Ara soc a l'Alberg Nossa Senhora Aparecida do Brasil. Una mena de Casa del Brasil al Camí, amb la decoració, música i gastronomia escaient.
Aquest diumenges marxo de vancaçes fora del País. A dos quarts de deu agafaré un tren a Lleó (Castella). Un cop allà començaré a caminar cap a ponent, primer fins a Santiago de Compostela i després fins a Finisterre.
D'aquesta manera enllestiré un projecte que vaig començar el juliol del any passat. Fer el Camí de Sant Jaume de casa meva (a Barcelona) a Santiago de Compostela, a peu. El juliol del 2006 vaig fer el camí de Barcelona a Saragossa, a l'octubre de Saragossa a Burgos, i encara em vaig fer el tram Burgos Lleó al novembre. Només em resta ... la resta del camí.
El tram que vull fer, fins a Finisterre, serà el més llarg que hagui fet mai d'una tirada. Uns 400 quilòmetres. No se si m'ensurtiré. Si en arribar a Santiago he deixat de disfrutar ... ho deixaré estar. Però a priori, l'objectiu es arribar a l'Atlàntic.
El dimecres 24 de setembre, vaig anar a fer un tom per el Vallès Oriental. Fa uns mesos, vaig completar el recorregut del GR 97, entre Sant Celoni i La Beguda Alta. D'aquest GR em mancava per fer la seva variant GR97-1, un recorregut d'una quinzena de quilòmetres que l'enllaça entre Granollers i Canovelles amb el GR92 que passa per la serra de la costa.
Per fer el GR97-1 vaig dissenyar una recorregut circular que començava i finia a Canovelles. Municipi ben comunicat en ferrocarril. Per tant vaig agafar un modern tren a Passeig de Gràcia que en poc mes de dos quarts em va deixar al municipi del Vallès Oriental. Allà vaig fer un café amb llet i una magdalena i em vaig posar en marxa.
Tot recte cap amunt, fins a una rotonda, abans de Canyes. Allà a l'esquerra per una pista que de seguida creua la riera de Cànoves, per després agafar la primera pista que surt a la dreta (nord), deixant a l'est Ca n'Alzina. Aquesta via enllaça i creua el GR97 que agafem a l'esquerra (oest). El Camí passa per Can Carbonell i Can Marí. Cauen gotes seguides però sense intensitat. Ni tants sols trec l'equip de pluja. A llevant es veu un cel assolellat i el vent, dèbil, es de llevant. Per tant optimisme.
A quarts de set del matí vaig sortir de casa. Veïna com jo mateix del barri Roquetes, passo a recollir a la meva germana Llúcia i anem a Canyelles on ens espera el Francesc. Ens espera un llarg camí. El Congost es molt lluny de Barcelona.
Esmorçem a Camarasa i continuem direcció a Tremp, finalment deixem la carretera per enfilar-nos a l'esquerra cap a Sant Esteve de la Sarga. El camí es estret i ple de corves, però no te pèrdua. Creuem un parell de petits pobles, Sant Esteve i arribem a Alsamora, d'aquí baixem fins al riu. Al costat d'una caseta d'informació, hi ha un aparcament. Deixem el cotxe.
marp |
Camí |
dissabte, 27 de setembre de 2008 | 18:30h
Els meus camins
Camí de Sant JaumedeBarcelona a Ponferrada. 1.350 quilometres. Abril de 2007: Ponferrada-Monte do Gozo (fotos); Juliol de 2007: Barcelona-Saragossa (fotos); octubre de 2007: Saragossa-Burgos (fotos); novembre de 2007: Burgos-Lleó (fotos); octubre-novembre 2008 Lleó-Fisterre (fotos Lleó-Santiago aquí i Santiago-Fisterre aquí).
Camí de Sant Jaume de Ponferrada a Santiago. 200 quilometres abril 2007.
marp |
Camí |
dissabte, 23 d'agost de 2008 | 14:33h
El diumenge vaig fer el cim del Canigó. Dilluns vaig publicar un resum de l'aventura i volia afegir una serie de comentaris. L'idea de fer el Canigó ve de la meva passada experiència amb el GR11 entre Cabo Higuer i Candanchú, el passat més de juliol. Vaig decidir completar la meva faceta senderista, intercalant entre camí i camí algun cim. En fer l'últim tram del GR5 (Sant Celoni - Canet) em tocava de complir tant lloable propòsit. I per començar, res millor que el Canigó.
marp |
Camí |
dilluns, 18 d'agost de 2008 | 21:43h
Ahir al matí, per primera vegada, vaig fer el cim del Canigó. El divendres sortia de Barcelona, per arribar a Prada per Perpinyà. El dissabte m'arribava de Prada al refugi de Cortalets. I el diumenge feia el cim. Després baixava a agafar el tren a Vilafranca de Conflent. Una aventura. El divendres, 15 d'agost A dos quarts de deu sortia de l'Estació d'utobusos del Nord, a Barcelona, cap a Perpinyà (30 euros). Devíem arribar cap a la una i ens deixaren a tocar de l'estació de ferrocarril. Desgraciadament, el primer tren fins a Prada no sortia fins a les cinc de la tarda. Per tant, primer vaig comprar el bitllet (7'10 euros) i després vaig fer un volt per la vila, i evidentment vaig dinar.
Aprofitaré que aquest dissabte no treballo per provar de fer el cim del Canigó. Es una muntanya a la que encara no he pujat. Bé, una greu taca al meu currículum que espero solucionar aquest cap de setmana.
Després del meu recorregut per el GR11al juliol, vaig decidir que entre GR i GR volia fer algun cim. Cosa que els GR no acostumen a fer. I quin lloc millor per a començar que al Canigó?
marp |
Camí |
diumenge, 3 d'agost de 2008 | 19:41h
Avui he fet el tram que em quedava pendent del GR5. El tram de Sant Celoni a Canet de Mar. Ahir dissabte, vaig agafar el tren fins a Sant Celoni
i he dormit al poble, o més aviat ho he provat. El dissabte al vespre
ha estat molt sorollós, per un moment em semblava que estava a les Rambles de Barcelona.
A les 7 del matí ja estava en marxa, i a les 9h, amb un bon ritme, m'arribava a Sant Martí de Montnegre. D'aquí al Coll de Basses, per on entro a la comarca del Maresme. Comença la baixada fins a Sant Iscle de Vallalta on faig una coca-cola i continuo endavant fins a Canet. En total 7 hores de camí.
marp |
Camí |
diumenge, 13 de juliol de 2008 | 17:30h
Ja soc aquí, a Barcelona. Aquest dies he acomplert la meva ruta per el GR11 entre Cabo Higuer i Cadanchú. Aquí teniu una petita crònica de l'aventura:
dissabte, 28 de juny Barcelona - Irún. Vaig sortir de la feina a les 21h i agafar el tren de les 22h.
diumenge, 29 de juny Cabo Higuer - Irún, 9km Passades les 8h arribo a Irún. Agafo un taxi a Cabo Higuer i començo el GR11. Arribo per la costa a Hondarribia i m'aturo a recórrer els seus carrers. Aprofito per a fer un bon esmorçar.
marp |
Camí |
diumenge, 29 de juny de 2008 | 16:49h
Ahir vaig sortir de la feina a les 21 hores i em vaig adreçar a l'Estació de Sants. Vaig sopar alguna cosa i a les 22h marxava cap a Irún a la llitera d'un tren.
Passades les 8 arribo a l'Estació d'Irún i agafo un taxi que em porta al far de Cap de Higuer. M'acosto un xic al mar, esplendorós i començo el camí. Deixat el far darrere, m'arribo a Fuenterrabía. Esmorço i visito el poble. Val la pena de perdres una mica per els seus carrers, es un lloc realment interessant.
marp |
Camí |
divendres, 27 de juny de 2008 | 23:52h
Demà, dia 28 de juny, marxaré cap a Irun. La meva intenció es aprofitar uns dies de vacançes per a fer un tram del GR11. Es tracta del gran sender transpirinenc que per la cara sud dels Pirineus agermana les platges fredes de l'Oceà Atlàntic amb les mar Mediterrani. No tinc prous dies de vacançes, per tant el faré o el provaré a fer en trams. Espero arribar de les costes Atlàntiques al pirineu aragonés.
El dissabte vaig agafar metro i Ferrocarrils de la Generalitat fins arribar a Monistrol. Em vaig acostar a la ribera occidental del Llobregat i en un bar vaig esmorçar. Torno a creuar el riu i comencó el camí, una molt agradable pujada, boscos i valls i rieres fins arribar a Rellinars.
marp |
Camí |
divendres, 23 de maig de 2008 | 01:02h
El matí del dilluns, 19 de maig, he aprofitat per a fer un recorregut amb sortida i arribada a Sant Llorenç Savall.
Fa unes setmanes vaig fer en tres dies el GR circular 173 (més dades aquí). Aquest GR té tres variants: el GR173-1 que allarga el recorregut nord fins a Sant Llorenç Savall, entre Matadepera i Castellar del Vallès (enllaçant amb el GR5); el GR173-2 que enllaça el recorregut oriental amb l'occidental per sobre de Sant Cugat; i el GR173-3 que enllaça el GR amb Barcelona a la Pl. Karl Marx.
marp |
Camí |
dimarts, 20 de maig de 2008 | 15:34h
En els últims GR que he fet, i en els trams que anaven a trobar-se amb Montserrat, m'he trobat que a més de les marques vermelles i blanques pròpies del GR, havia tot sovint l'indicatiu del Camí de Sant Jaume a Santiago de Compostela, la fletxa groga. I no sempre estic d'acord. M'explico.
Que es un Camí de Sant Jaume? És una ruta amb antecedents històrics que va cap a Santiago de Compostela. Però que vol dir tenir antecedents? Si no filem massa prim, qualsevol camí ral que porti cap a Santiago, podria servir com a Camí de Sant Jaume.
