La Tradició ibera, occitana, catalana, aragones, valenciana, andorrana, algueresa,
En anar a Montpeller a commemorar el 880 aniversari del bateig del nen Jaume I, el rei de tots, i veure la poca importància que es donava a aquest personatge, vaig dir . On es la Tradició Catalana ?
Son els fonaments del programa i de la partida o topada política i jurídica present que no ens podem saltar i que cal afrontar: Nacionalitats, uniò, Catalunya, nacionalitat catalana, i Constitució de 1978.
Dret, Economia i Liberalitat.
Els Drets Humans de les NU i de la CE-UE, que es el Dret d'Auschwitz, son Dret universal.
L'occitana es la llengua mare, la nació mare.
Occitània Aragò Cataluha València, això es l'Occitania Manya.
2008.- Ara ja se que els catalans i els occitans des d'abans de ser romànics erom i som ibers dits després catalans pels lacetans.-
Iberitat i Occitanitat dels catalans, aragonesos, balqueresos, valencians,...
*Des de la unió dels Reis Catòlics i no sols des de Felip I Borbò, Espanya es un problema nacional,
i una guerra nacional.
*La llarga conquesta i destrucció de Catalunya i de la Catalanitat, de l'Aragonesistat per part de Castella des del casament dinàstic de Ferran i Isabel i per part d'Espanya com estat de Castella des d'Almansa i 1714 i dels tractats d'Utrtrecht.
* Ara es el temps de la desconquesta i descolonització d'Espanya.
Catalunya no vota PSOE ni vota PP. No podem votar castellà. Hem de votar català i promoure i ser el tercer partit o el partit no castellà de les nacionalitats.
2.008 : Al Congrés i al Senat, i al Parlament Europeu, candidatures unitàries NuCC-DEES d'Uniò del Poble de cada nacionalitat i de cada antic regne -estat no castellà. Unitàries independents, de programa i de legislatura.
LA NACIONALITAT CATALANA / LA CORONA D'ARAGÓ A LA UNIÓ EUROPEA.- Ara hi som però no hi som. No hi som com a nosaltres, com a persona.
Primer.- Volem ser-hi com Espanya segons la Constitució. Som l'Espanya Catalana Aragonesa.
Segon.- La Nacionalitat Catalana al Parlament Europeu, electoralment, com atercer partit d'Espanya el feber de 2009.
Esport, Cultura, Geografia i escola d'idiomes i de periodistes.
Entrevistar els esportistes o en català o en la seva llengua pròpia, sentint la seva veu, i si cal amb traducció a sota. Aprendre d'ells qui son, d'on son , les seves tradicions, etc
Eta va ser una revolució nacional basca. Després, per terrroista i perquè hom es allò que fa, Eta ha mort Eta i n'ha esdevingut el seu contrari.
Hauria de plegar i dissoldre's sense condicions, per Esukadi Nabarra i Llibertat. Això és Euskal Herria! Eta es l'enemic principal de la causa i de la idea inicial d'Eta i de la seva revolució.
Memorial obert de la Guerra d'Espanya.
Totes les famílies, pobles, viles i ciutats; totes les nacions i regions hi tinguin els seus altarets.
Totes les veritats de part donaran la veritat de conjunt.
Lo Sr Josep Pla en diva Homenots.
Els meus homenassos i donasses han de ser amos, lliures, clars, volcànics, distingits, amb personalitat, dignes, liberals en les seves circumstàncies, emprenedors, esplèndids, despresos, caritatius, compassius, i si son així segur que son guapos i elegants.
El canvi lliberal necessari. Un partit democràtic de Dret per poder pensar, adoptar posicions i progressar. Un partit central hereu de la nacionalitat catalana.nacionalista i regionalista català,per ser amos, republicà i d'esquerres, econòmic i social. Que les idees, les posicions, programa i polítiques siguen de veritat. Des de sota de tot i des dels governs si pot ser, pujar amb el poble , NuCCs, i el Dret universal de les NU, de la CE i UE i de la Constitució de 1978.
He estudiat els resultats de les eleccions europees del 2004 al districte espanyol, i que en resultaria mab els resultats de les eleccions generals de març de 2008, per partits, per agrupació de resultats dels partits nacionalistes o regionalistes particulars segons dues opcions possibles:
I) vots en blocs separats :1.1.- dels tres països catalans; dels partits basccs i nabarresos; 1.3.- dels altres partits nacionalistes i regionalistes gallegs, canaris, lleonesos, asturians, andalús ...
II ) vots de tots els partits nacionalisstes de totes les nacionalitats no castellanes en úna única coalicció.
Vegeu, els resultats que s'asslirien, de partida; i penseu en el gran camp d'expansió electoral que tindrien entre elelectors que acostumen a votar PSOE, pp o IU en les naciponalitast no castellanes, si el programa i caràcter de les coaliccions fos de vida i existència i presència al Parlament Europeu i de defensa i reconeixement d'allò que diuen eles art 1,2 i 3 de la CE 78; i no fossin de guerra tactica entre partits, d'estel.lada, d'independència, d'esquerres esquerristes, de lluita de classes, d'antispanyolisme, guerra nacional, drets d'aurodewterminació, drets a decidir, ..... Els DRET i el DRET ja els tenim i ja existeix.
Resoldre el problema nacional espanyol dintre de la Constitució del 78.
Mireu el quadre comparatiu de diputats europeus de les nacionalitats que sortirien i la potencialitat d'aquestes possibles coaliccions unitàries..
La "Covamar" pintada i creada per Miquel Barceló al sostre de la Sala dels Drets Humans de la seu de les Nacions Unides de Ginebra, amb materials enginyants per Ramon López, es una representació de la catalanitat al Palau de la institució de l'interès comú i general de la humanitats i de totes les persones, pobles i nacions. Covamar es un nom en llengua catalana.
Un Barceló de Mallorca, que deu voler dir fill de Barcelona, ha pintat un barceló per a la Humanitat i per al Dret Universal en el 60 aniversari de la declaració dels drets humans per les NU.
Sense excloure'n cap altra, Catalunya sintonitza amb NU. Hi ha més casos i exemples de connexió:
*Pau Casals va fer i hi hva estrenar l'Hima de la Pau, de les NU.
*Bartomeu Casaus bisbe de Chiapas, va defensar nes nacions indígenes.
*Francesc Vendrell, diplomàtic de les NU, dirigí i inspirà el retrobament acords de Berlin entre les representacions de totes nacionalitats i pobles de l'Afganistan. Després va ser desplaçat i subtituït per un francès i tot canvià de direcció. En lloc d'anar cap a una suïssa va tornar cap a la intervenció de les potències imperials. Obama l'hauria de cercar i prendre consulta; el té a Nova York.
*Les Nacions Unides proclamaren el dret a la descolonització i a l'autodeterminació dels pobles colonitzats i comnquerits. Catalunya i tots els antics regnes de la Corona d'Aragó som encara països pendents de descolonitzar.
* Barcelona es la capital de Catalunya i de l'antiga Unió catalano aragonesa ( Corona d'Aragó )
*Ramon Llull
*El dret marítim internacional fou creat conjuntament amb les institucions dels consolats de mar pels nostres regnes de Barcelona, València i Mallorca.
*I en Jaume I, Rei de tots nosaltres, de Barcelona i Aragó i de Montpeller, i de València i Mallorca, com a continuador de Ramon Berenguer IV i Ramir II, creà els primers estats criolls del món - València i Mallorca - i instituí un precedent jurídic de primer ordre per a la Unió Europea, per a la unió de nacions, pobles i estats conservant la seva personalitat i sense permetre que el peix gros es mengi els xics. Mireu si era fort aquesta unió i aquest dret que durà fins a Almansa, 1714, decrets de nova planta i tractats d'Utrecht,; fins a la nostra destrucció com a estats i incorporació a Castella per la froça de la conquesta.
* M'atreveixo a posar-hi el Descobridor, Almirall i primer Virrei de les Índies, Joan Colom i Bertan, que signava Cristoferens. Del seu quart viatge en tornà presoner i emmanillat, i en arribar fou empresonat, desposseït de tots els títols i drets acordats i atorgats per les capítols de Santa Fe, pels tribunals de Castella. ( A Nova York el festegen el 12 d'octubre de cada any en el Columbus Day. Ben bé podria ser el símbol de les Amèriques d'ultramar, i de les noves amèriques europees, una de les qual som els Països Catalans.)
* Josep Maria Sert, pintor de grans murals com el de la Catedral de Vic. L'any 1936 va fer els de la sala del Consell de la Societat de Nacions de Ginebra, l'edifici que després va passar a ser la seu europea de les NU.
josepblesa | diumenge, 9 de novembre de 2008 | 19:22h
Per a qui no estiga avesat: esta és, calcada, la mateixa operació del desmantellament dels Forns Alts de Sagunt. Amb Sandro Pertini i Felipe González com a protagonistes fa uns vint-i-set anys. El M.H. President de la Generalitat d'Avall era, llavors, en Joan Lerma, i ara, el de la Generalitat d'Amunt en José Montilla.
FETS I NO PARAULES, diu un "fenómeno".
Puix com diu la Bíblia: "pels seus fets els coneixereu".
Article del valencià Alfons López-Tena. Impecable!
Espanya ataca amb Nissan
Advertia Hayek que quan l'Estat controla la vida econòmica és possible seguir una política de despietada discriminació contra les minories nacionals mitjançant instruments de política econòmica, sense infringir mai la lletra de protecció estatutària des seus drets. Després d'anunciar Nissan-Renault la supressió de 1.680 llocs de treball a les fàbriques de Catalunya, el 38% de la plantilla, per reduir la producció un 43%, i mentre els treballadors es manifestaven a Barcelona, el ministre espanyol d'Indústria es va reunir a París amb el director de l'empresa, però no per tractar dels acomiadaments i de la continuïtat de les fàbriques a Catalunya, sinó d'augmentar un 15% la producció de les fàbriques a Valladolid i Palència. Fóra normal l'actuació del ministre espanyol, encara que bruta, si Catalunya no formés part del seu Estat i tingués un Estat propi i uns ministres que defensessin els interessos dels treballadors catalans, com el ministre espanyol defensa els interessos dels treballadors espanyols.
NO ÉS AIXÍ, I ELS TREBALLADORS CATALANS es troben en la pitjor situació possible, no ja sense Estat que els protegeixi, sinó amb un Estat depredador a la contra. El missatge espanyol a Nissan-Renault, i a totes les empreses, és diàfan: si voleu tancar fàbriques i acomiadar treballadors, feu-ho a Catalunya; no en direm res si a canvi amplieu i creeu ocupació a Espanya, si destruïu teixit industrial i despatxeu treballadors a Catalunya per nodrir d'indústria i ocupació Espanya. Qualsevol reducció i acomiadament de treballadors que hagi de fer una multinacional al món compta amb un país al mapa, Catalunya, que no importa a l'Estat del qual forma part, que no ofereix cap resistència al seu desmantellament, i és per tant el candidat propici.
JOSEP MARIA ÀLVAREZ, SECRETARI GENERAL d'UGT-Catalunya s'ha exclamat: "¡Somos tan españoles como el que más!". Però ja s'ha vist que, per a l'Estat, d'espanyols, com d'animals a la granja d'Orwell, hi ha de dues menes: tots són iguals però uns són més iguals que els altres. No falla mai: a l'hora de pagar els catalans són espanyols, però a l'hora de rebre només són catalans, i els ministres espanyols tenen avui el mateix propòsit que fa 50 anys, "ahogarlos económicamente".
MÉS ANTIGA ENCARA ÉS LA SOBTADA sorpresa de Josep Maria Álvarez. Fa 150 anys s'exclamava el general Prim a les Corts espanyoles: "¿Ha podido creer que los catalanes tienen la condición del perro que lame la mano que le castiga? Si tal ha creído, se equivoca; la condición de los catalanes es la del tigre que despedaza al que le maltrata. ¿Hasta cuándo hemos de morder el freno?, decían unos. ¿Hasta cuándo hemos de ser tratados como esclavos?, decían otros. ¿Somos o no somos españoles?, decían todos. Ministros de Isabel II: los catalanes ¿son o no son españoles? ¿Son nuestros colonos o son nuestros esclavos? Si no los queréis como españoles, levantad de allá vuestros reales, dejadlos, que para nada os necesitan; pero si siendo españoles los queréis esclavos, sea en buena hora, y sea por completo; sea Cataluña talada y destruida y sembrada de sal como la ciudad maldita; porque así, y solo así, doblaréis nuestra cerviz, porque así y solo así venceréis nuestra altivez; así, y solamente así, domaréis nuestra fiereza".
LA MATEIXA LLIÇÓ VAN APRENDRE a costa seva des de l'atònit Cambó, a qui el rei oferí la presidència del govern a canvi d'abandonar Catalunya, al fracassat Roca, quan la seva "altra manera de fer Espanya" no obtingué ni un diputat a Espanya, i recentment el Rossell que veu blocada la seva pretensió de presidir la CEOE perquè "un catalán no puede presidir a los empresarios españoles" i La Caixa que no pot ni presentar una oferta de compra als accionistes d'Endesa: abans alemanya, italiana o trencada que catalana. Tant és que, com J.M. Àlvarez, facin protestes d'espanyolitat: l'Estat té molt clar els darrers 300 anys qui són els espanyols veritables a protegir, i qui són els que no. No és rellevant quina sigui la llengua o els sentiments nacionals dels treballadors de Nissan; els toca patir perquè viuen i treballen a Catalunya, com els toca benefici als de Valladolid i Palència. La present crisi donarà als ministres espanyols noves oportunitats per escanyar Catalunya i fer mal als interessos dels catalans, de totes les classes socials. Ja ha començat un nou assalt, treure les caixes d'estalvis de l'àmbit regulador de la Generalitat i fusionar caixes entre autonomies, és a dir, que els espanyols es quedin amb les caixes catalanes.
ELS COMPATRIOTES DE NISSAN NO OBTINDRAN res manifestant-se a Barcelona, ni de la impotent Generalitat; tot allò que siguin problemes a Catalunya i per a les seves institucions afavoreix l'estratègia de l'Estat que els escanya. La protesta i la pressió l'han de fer on cou als ministres espanyols, a Madrid. Allà és on han de mostrar als que prenen les decisions, a Zapatero i a Sebastián, si són com deia el general Prim "un tigre que despedaza al que le maltrata o un perro que lame la mano que le castiga". Mentrestant, l'usuari de la plaça de Sant Jaume, costat muntanya, fa bona la dita de Chaudhuri: la manca de poder corromp, la manca absoluta de poder corromp absolutament.
Les seleccions de Catalunya i d'Argentina jugaran la final de la Copa Amèrica ( SOL ) 2008.
Hem de presumir molt dels nostres jugadors i clubs d'hokei patins, que tiren endavant dues seleccions nacionals: la catalana i l'espanyola. De l'espanyola i perquè son catalans, l'Espanya Castellana no en presumeix, no li agrada aquest esport. Tan sols volen la federació i lliga espanyola per esperit de diominació, per impedir l'existència i la llibertat de la catalanitat.
El SOL figura en l'excut de diversos estats sudamericans. De fet el SOL es el Deu INTI de la PAXAMAMA. Les quatre barres catalanes i del regne d'Aragó, les de l'Almirall i Virrei Colom, el Descobridor de 1492, figuren a l'escut i bandera de la selecció catalana.
Per Jordi Bilbeny i Luïs Ulloa - peruà indi - i altres estudiosos historiadors de la veritat dels fets sabem que Colom era català.
Quan Espanya organitza les Cimeres Hispanoamericanes o Iberoamericanes de les glòries imperials i es preocupen tant per la llengua i per la nacion, tan sols parlen del castellà i en diuen espanyol; i el consideren l'únic idioma i la totalitat idiomàtica d'Espanya i dels continent espai americà -llatinoamericà. Els governs dels altres estats convidats i assitents fan el paperot o estant representats per presidents i governant continuadors de la Conquesta, que veneren alhora els Conquistadores i els Libertadores. No hi son mai els pobles, llengues i nacions aborígens, indies , pell-roges. No hi admeten les nacionalitats colonitzades i posseïdes d'Europa ni de la Paxamama , Condor Suyu o Quetzat Suyu.
M'agrada que Catalunya amb l'esport hagi entrat a la Hispanoamericanitat de que per història i per política, emigració i economia formem part. Ni la Hispanitat no li hem de deixar a Castella i a la Falange.
El Descobriment de Colom es el descobriment de Catalunya, d'Aragó i de que Castella /Espanya ho ha robat quasibé tot. També serà una via de descobriment de les nacions indígenes de la Paxamama.
El primer Catalunya, l’eix nacional. Ser amos i no mossos. Es per això que votaré JOAN CARRETERO iRUT CARANDELL.
Des de sota de tot, penso : La qüestió no es si som Espanya o no, i si som espanyols o no. El primer es el ser i la vida, si som catalans o castellans, i si som Catalunya València, Mallorca o Aragó o som Castella. La idea d’Espanya que coneixem es una mixtificació i una segona marca de Castella però per naturalesa de les nacions i segons la Constitució de 1978som un conjunt de nacionalitats i regionsque formem un estat comú. No val la Constitució ? Històrica i naturalment es evident que Espanya no es ni Castella ni una nació castellana però contra llei ho és per conquesta i imperi. Per altra part, considrerar que més enllà, tots els altres son Espanya i “espanyols” i nosaltres no, i dir i acceptar que el castellàes “l’espanyol” es un greu pecat d’absolutisme.
Nota .- Llegiu resposta de l'autor de 25.05.08 al primer comentari.
1.- La llei electoral de 1977 al Congrés i al Senat, després constitucionalitzada , però contrària a la proporcionalitat, era per assegurar majoria a la UCD i per donar sempre majoria a Castella.
2.- Per Comunitats autònomes i segons el cens electoral de 2004. Barcelona +10; Catalunya + 7; València +3, Galícia +2, Astúries +2, ...
3.- Si ho penseu en relació amb els rsultats de les Generals 2008 encara es més clar : el PSOE fa majoria amb els altres nacionalistes i amb els electors d'esquerres conversos i/o cpolonitzats de les nacionalitats no castellanes.
4.- Vegeu a sota comparació de resultats del Congrés , A) per províncies, B) per comintats autònomes i C) per nacionalitats, segons la LOEG i en un sistema de proporcionalitat pura. Parlen de reformar la Llei Electoral però d'això no en diuen res.
5.- Igualtat i proporcionalitat. Es un sistema electoral inconstitucional.
Després d'haver enviat els post amb les presses i notant que aquell títol que el titllava de primer president de la reacció castellana contraria a la Constitució no estava bé m'he adonat que no havia pensat mai la personalitat i el paper de Leopoldo Calvo Sotelo en aqueix moment. He vist que ell era Suàrez i no 23 F, i que mantingué la Constitució del 78.
Podeu llegi al post anterior l'escrit que tracta de la durada i vigència de les tres repúbliques espanyoles.
Penso que sempre cal filar prim i no fotre-li'n pel broc gros.
Tan sols enviant aquest puc treure de la llista de post el meu titol primer de fer vergonya.
Fotografia del General Batet - Capità General assassinat pels colpistes el 37 a Burgos - amb el president de la II República N Alcalà zamora.
Modificat el primer títol ignorant a les 12 de migdia.-
Havia titulat el post amb aquest erroni "L. Calvo Sotelo: de successor de Suàrez a primer President de la Reacció castellana contra la Constitució". No ho vull amagar. La resta m'està bé però el títol no. En haver-lo escrit veia que no quadrava. M'adono que no havia pensat mai la figura de Calvo Sotelo. La LOAPA degué ser un mal menor que després anul.là com a llei el Tribunal Constitucional. L'Ernest Lluch també rebé per no haver-se oposat a la LOAPA - haver guardat el posicionament contrari del PSC - i després sabem que era un nacionalista català i de la Catalanitat seriós i honorable. L. Calvo Sotelo malgrat l'ambient i el 23 F mantingué la vigència de la Constitució del 78. Vol dir que fou fidel a Suàrez i a la Transició.
I República:
Arriba després de l'assassinat del General Prim ( cap de la Gloriosa, una de les millors constitucions espanyoles ) i de l'abandonament del nou Rei Amadeu I de Savoya. És d'inspiració republicana federal i catalana. No hi hagué revolució. Es produeixen alçaments carlins i moviments cantonalistes. El viva Cartagena. El dia que el Congrés anava a aprovar la Constitució de la República Federal - que reconeixia els estats corresponents als antics Regnes hispànics, majorment,- hi entrà el general Pavia a cavall i l'exercit. Cop d'estat, fi de la I República i arriba la Restauració borbònica castellana i prou.
II República.
Arriba democràticament després de la dictadura de Primo de Rivera per la crisi i descrèdit del Rei Alfons XIII i la victòria deels partits republicans en les eleccions municipals de 1931. Marxa el rei. Arriba sense revolució. El 14 d'abril fou Rams i esperança. Però fracassà i la feren fracassar. El 18 de juliol de 1936 els militars conspiradors colpistes i la Falange fan l'Alçament Nacional. El Govern llicencia els soldats i concentra la guardia civil a les capitals i no sap fer res. En contra de l'alçamnet esclata una revolució social. La Guerra d'Espanya que fou la passió i mort de la República, de Catalunya, d'Euskadi i de la "quasi non nata" Galícia, i de tanta i tanta gent. Quanta, quanta guerra.
III República
1973-1977 Transició a la Democràcia. No hi hagué revolució. Eleccions generals de 1977 i restauració provisional de la Generalitat i reconeixement del català i de l'Institut d'Estudis Catalans. Constitució de 1978: en resulta una III República amb Rei. 1979. Estatuts d'autonomia nacional d'Euskadi i de Catalunya. 1980: el nacionalisme basc i el nacionalisme català guanyen les aleccions i accedeixen a la presidència i govern dels seus països.
Gener de 1981 dimiteix el President del Govern Adolfo Suàrez. Se'l carreguen els dels seu partit, AP i PSOE, i el malestar militar després d'un any o més d'autonomismes reaccionaris i que una i altra Eta havien fet campanyes de terrorisme. Al referèndum sobre l'autonomia andalusa, 1980, Suàrez i UCD defensava que era una regió i el PSOE, que era una nacionalitat. Ja s'ha vist que era un nacionalisme reaccionari populista d'esquerres i electoralista aquest del PSOE. En un mítin a Màlaga, Felipe Gonzàlez bramà contra Ferrer Salat, president de la CEOE, diguent que un català no hi havia d'anar a fer res a Andalusia, perquè el dia abans havia participat en acte de la UCD. ( Des d'aqueix dia i per això creia que Felipe Gonzàlez no podia ser un President del Govern d'Espanya perquè com a mínim era imprudent.)
22 i 23 de febrer de 1981. Congrés. Investidura.
22.02 El candidat Calvo Sotelo de la UCD no assoleix la majoria absoluta.
23.02. Dia de la segona votació. En tenia prou amb majoria simple. Es produeix el cop d'estat del 23 F. La Guàrdfia Civil entra al Congrés arresta i segresta el Govern i els diputats i anuncia un cop d'estat. Hi havia un buit de poder, llevat del Rei.
Després de les negociacions entre les parts, a mitja nit, el Rei sortí a la TV i jo poguerem anar a dormir tranquils.
Tres dies després el Diàrio 16 a la tercera plana , la més important, que duia un periodista que es deia PJ Ramírez, acusava del 23 F Jordi Pujol i Miquel Roca perquè eren nacionalistes a Barcelobna i constitucionalistes a Madrid. Els autors coneguts del 23 F Tekero i tota aquella colla de guardiacivils eren cavallers patriotes exaltats, tenien atenuants.
Es després del 23 F i d'acordar la política de la LOAPA que el Congrés en nova sessió va elegir President el candidat Sr. Leopoldo Calvo Sotelo ( acs ).
La pregunta es encara es un president de la Transició o era un contrari a Suàrez ? Vists els fets : Fou el primer president després del 23 F però mantingué la Constitució, i per tant era continuador de Suàrez. Tanmateix, considero que la dimissió de Suàrez i el 23 F son expressió del canvi de tendència de fons cap a la nova situació il.legal que encara dura de: 1) vigència de la Constitució del 78, i 2) d'abús de poder de nacionalisme castellà i situació de fet que va dur l'aznarisme al poder, que el "post-aznarisme" no ha sabut canviar.
Ara tenim vigent la Constitució de la III República sota la majoria del nacionalisme castellà i del nacionalisme d'Estat de l'Espanya Una i castellana. Espanya, contra Dret i Constitució, continua essent l'Estat de Castella i prou.
Llegiu l'escrit del bloc Menjar Blanc de Reus que copio a sota.
Aquesta aigua es del Mini Transvasament de l'Ebra al Camp de Tarragona, ja pagada, que no es gastava, i per tant no suposa cap nova concessió.
Si això es així, en relació amb l'Aragó i la CHE ja npo fora cap nova concessió o trans vasament a Catalunya. En l'àmbit interior de l'autogovern i d'acords entre públics i privats catalans, tan sols fora una reordenació dels recursos hídrics de Catalunya per a casos d'emergència. En aquest cas el Govern d'Espanya no hi hauria d'haver de dir res.
Una altra qüestió es el problema intern entre els drets de les terres de cada conca fluvial catalana quan totes son deficitàries en tenir molts cabals concedits i majors necessitats anuals que no collita.
4.2.- Tansvasaments d'estat NO. Venda d'excedents de collita SI.
4.3.- El contraban d'aigua de Tarragona - Ebre i de Marsella - Roine ?
Fa riure. Transvasament d'aigua de l'Ebre a Barcelona, ni bojos, encara que siga catalana. Portar-ne a cop de bucs i trens si? No seria fer contraban d'aigua això?
4.4.- Comprar aigua del Roine.
Comprar aigua a la companyia d'aigues del Roine. Igual que comprem gas o petroli. Establir un subministrament d'aigua en alta. Aquesta companyia podria competir en preus i pobles i ciutats li podrien concedir la distribució i subministrament. No som un mercat lliure on està prohibits els monoopolis forçosos ?
Podriem alliberar aigua per a l'agricultura .
4.5.- Catalunya, Mallorca, el Regne de València i Múrcia s'enfonsaran si els donen "aigua solidària"o poden continuar la urbanització sense límit. Les nostres democràcies haurien de dir PROU HABITATGE FINANCER. Com a regla general tan sols es podrà fer HABITATGE PER VIURE no convertible.
Podriem salvaguardar les millors terres que queden per a l'agricultura.
4.6.- En aquesta crisi per la SEQUERA que descobreix un altre aspecte de la SOBREXPLOTACIÓ I SOBREURBANITZACIÓ FINANCERA hom podria pensar que hi ha una mà negra per rellançar la bombolla i el mercat de futurs de la borsa de la urbanització i l'habitatge financer.
Sentimenti impressió, el mateix dia de la investidura , d’abril de 2004 . -“ Exijo que rectifiquen !”- va dir al PNB. ( No el voteu Joan!, em va sortir. A la primera no! Que retiri aquest “exijo” i després el votarem a la segona ).
No havia exigit rectificació al PP, a l’Aznar , al PP basc, a EE-PSOE, o a Redondo Terreros iDamborenea, per exemple, per res de res. Tampoc no ho havia fet a ERC que amb paraules grosses havia dit que erom independentistes .
No crec pas que SEQUERA siga el diagnòstic encertat i no es pas "pertinaç" i excepcional. El que mos passa es que cada any gastem molta més aigua que no collim i guardem, i ja no ens queden els romanents que a fi d'any teniem al rebost. La sequera d'aquests anys ha fet evident la insostenibilitat de la política territorial, de terra agrícola, urbanística i d'habitatge financer feta d'aquests anys.
( Llegiu en aquest bloc l'escrit HABITATGE PER VIURE I NO FINANCER.)
Catalunya es un país sobreexplotat i sobreurbanitzat més enllà dels seus límits i capacitats, entre ells el sòl i l'aigua, i no tan sols les infraestructures
2.- NO PODEM DISPOSAR NI DECIDIR SOBRE TOTA LA NOSTRA AIGUA ni per a mesures i actuacions d'urgència ni per a planificació i ordenació a mitjà i llar temini. Parlo de l'aigua de la conca del Segre i de la conca baixa de l'Ebre que en part ha de ser de Catalunya i en part del Riu i per tant tabé del Delta.
3.- Què vol dir AIGUA NACIONAL o REGIONAL i AIGUA DE CONCA en Política i en Dret. ?
4.- CATALUNYA es NACIÓ- Regió AUTÒNOMA I PROPIETÀRIA dels seus recusos. Som una NACIÓ I un POBLE autònom: UNIÓ I DEMOCRÀCIA CATALANA son el nostre principi nacional.
5.- Catalunya NO ES UNA GUERRA ENTRE TERRITORIS, NI UNA GUERRA DE L'AIGUA, NI UNA GUERRA DE CLASSES, ni ha de ser un escenari de la guerra nacional espanyola.
6.- No usareu la paraula i el concepte SOLIDARITAT en va i amb males arts.
Llegint "Niebla", de Miguel de Unamuno, em trobo la següent perla lingüística que desmunta els tòpics del Madrid lingüísticament pur. Madrid també es va construir gràcies a la immigració, bona part de la qual parlava altres llengües diferents del castellà, com el basc, gallec, àstur, etc... I de ben segur un bon grapat de parles de transició. És curiós com permetem que al nostre país ens imposin certes discussions lingüístiques que al centre mai han permès de plantejar.
- Si aprendierais esperanto -empezó don Fermín. - Déjanos de lenguas universales. Conque no nos entendemos en las nuestras, y vas a traer otra... - Pero ¿Usted no cree señora -le preguntó Augusto-, que sería bueno que no hubiese sino una sola lengua? -¡Eso, eso! -exclamó alborozado don Fermín. - Sí, señor, dijo con firmeza la tía-; una sola lengua: el castellano, y a lo sumo el bable para hablar con las criadas que no son racionales. La tía Eugenia era asturiana y tenía una criada, asturiana también, a la que reñía en bable. - Ahora, si es en teoría -añadió-, no me parece mal que haya una sola lengua. Porque mi marido, en teoría, es hasta enemigo del matrimonio.
Molt majoritàriament, i costa trobar excepcions, els components de la " classe política" d'Espanya incompleixen la seva promesa, o el seu jurament, de presa de possessió del càrrec de diputat, senador, regidor i conseller municipal, ministre, cap de govern, president o de rei; i d'embaixador, militar o d'alt funcionari públic, que en prendre possessió del càrrec diuen " prometo complir i fer complir la llei d'acord amb la Constitució i l'Estatut d'Autonomia, - i està clar amb el Dret que n'està per sobre i inspira les lleis - amb lleialtat al Rei, al president de la Generalitat o del Govern i al poble ". Entre els alts i els no tants alts funcionaris públics que l'incompleixen hi son els jutges, fiscals i magistrats i els policies, militars, advocats de l'estat, defensors del poble i síndics de greuges, interventors, inspectors, etc cadascú segons la seva responsabilitat i poder. La majoria no aprovarien un exàmen de Constitució i Dret Universal, i en la seva actuació incompleixen la Llei.
No hi ha divisió de poders. Els jutges i tribunals no son independents ni neutrals sobretot en assumptes relacionats amb la qüestió nacional espanyola. La Justícia no pot ser poplítica. Quan això passa deixa de ser-ho. Els càrrecs judicial designats pels partits polítics son classe política burocràtica també.Els jutges nacionalistes espanyols - castellanistes - no poden jutjar casos que afecten el problema nacional i les altres nacionalitats i nacionalismes. Se n'haurien de declarar incompetnets.
Els candidats a president o cap de govern haurien de passar per unes primàries, igulament els a diputats i senadors ; no haurien de ser llisteros, i un cop elegits, ser representants del poble i dels seus electors independents del partits que els hagin promogut. Un dels mèrits dels partits hauria de ser els bons que son els candidats que promouen i proposen.
Una de les parts més bàsiques del Dret nacional i universal son els preceptes de "respectaràs les persones", "no robaràs" i "no mataràs". També ho són "honoraràs pare i mare"," conrearàs i administraràs la terra i no la destruiràs"i "seràs un bon hereu" de casa teva, del teu país, i el conservaràs per les generacions futures.
La organització i divisió territorial de les terres i pobles compreses en un estat no haurien de ser, per dominar els uns als altres, per perpetuar conquestes i imperis, per implantar nous feudalismes polítics , per dominar l'Economia, per establir un Estat absolut més que Déu de part, com passa aquí, per sobre de vides, natura, béns i llibertat de persones, terres, nacionalitats, regions i pobles.
Quan aquí es planteja fer la reforma de les províncies i la creació de vegueries caldria adoptar una idea base objectiva de, natura, terra, recursos, població, sobirania i autogovern. Essent tant important vital i fonamental la qüestió de l'aigua i la dels transvasaments interterritorials d'estat que volen fer per apoderar-s'en o que no volen deixar fer , per raons de supremacia, monopoli d'estat, escanyament i guerra nacionals, el criteri de reajustament de províncies i de creació de vegueries hauria de basar-se per exemple en el principi "QUE MANI L'AIGUA", tant a Catalunya, com a Espanya, com al Món.
L'aigua del món és única. No se'n fabrica. Fa el seu cicle o cicles.
L'aigua es un recurs natural, es com el petroli.
L'aigua d'un país es la que plou i neva al seu territori i la que hi passa en cas dels rius que baixen de més amunt. La del mar ja seria aigua de la comunitat internacional o riberenca. La que es troba a l'admosfera es lliure i el clima, la natura i i la sort fan que caigui en uns llocs o en altres.I la desforestació, o el vent i les muntanyes que barren el pas i retenen les bromes o no les deixen passar.
L'aigua del Roine o Rose, es natural de Savoia i d'Ocitania etc i de la seva conca. Si en portem d'allà serà econòmica, comprada. Si un dia no en tinguessin de sobres no ens en vendrien més.
L'aigua de les dessaladores ja no es un recurs natural sinó econòmica, de producció industrial amb matèria prima captada al mar. ( No es cert que Andalusia doni aigua a Catalunya sinó que uns en venen i altres la comprem. Es un establiment del Govern i ens la regalarà potser ? )
L'aigua del baix Ebre duta en barcos cisterna fa uns anys a Mallorca per escassesa, era econòmica.
Venent o cedint aigua temporalment a un altre país es pot fer solidaritat o negoci segons. Vendre aigua es com vendre petroli.
L'aigua però es un bé renovable i es com una collita anual.
El projecte de trasvasament d'aigües de l'Ebre cap a altres conques no era econòmic i temporal sinó expropiar la titolaritat de l'aigua d'una terra per dur-la i donar-la cap a altres per política i donar els dret d'aigua per sempre a altres.
Cadascú s'ha d'espavilar amb la pròpia collita de pluja i aigua i amb aquests cabal ha de basar la seva vida i es responsable d'administra-la i de no malmetre els aqüífers. Si om en vol més o en necessita més l'haurà de comprar allà on en venguin, i no robar-la.
Espanya és un fracàs escolar cònic, volgut i promogut pels governs i pels reis.Un exemple: les Nacionalitats, regions i lengas. 1. L’espanyaoccitana catalana aragonesa valenciana mallorquina murciana. 2. La hispània gallega portuguesa asturiana lleonesa. 3. La ibèria d’euskalherria i de l’antic regne de Nabarra amb tota la Rioja inclosa. 4. L’espanya de les Illes Canàries i de les dues ciutats i penyals del Rif. 5. L’Andalusia - antic regne de Granada - que es constituí en nacionalitat legal el 80. ( PSOE contra UCD.- Vera o ful ?) 6. Tant sols la resta seria Castella. Mireu l’escut d’Espanya i en veureu la pluralitat d’estats, regnes i nacionalitats. Les dels blocs 1,2, 3 i 4 són transfrontereres, passen a altres estats. Espanya no es Castella, que no arriba a la meitat del territori i de la gent. El castellà - art 3 C E 78 - es una de les llèngües espanyoles però no l’espanyol. I no es la mida, el pes o el volum el que val en Dret, sinó la vida, la personalitat i la Història.
* Vegeu la Constitució del 78; preàmabul, motivació que la inspira, i arts.1, 2, 3i 10.
Declarar, aprovar i imposar el bilingüisme polític a Catalunya , imposar el castellà com a llengua oficial de Catalunya va ser per a mi el dolor més gran de la Transició.
L'altra qüestió que es la mateixa es la militància d'estat contra la unió i la llengua de la nacionalitat catalana o corona d'Aragó o països catalans. Contr l'Espanya Catalana en dic ara des de sota de tot.
Ara amb el tancament dels reemissors de l'ACPV per impedir l'arribada de TV3 al Regne de València es veu clar que la Conquesta Castellana continua.
Hi ha coses vitals, de vida o mort i de llibertat, i altres que son opcions polítiques de "model de sopcietat" o d'accents econòmics, socials , tributaris o de model de serveis públics , d'esquerres i de dretes .
La majoria castellanitzada de l'Aragó no ha acceptat reconeixer i fer oficials les llengues antigues del regne l'occità aragonès i el català de la Franja Catalana. Igual que amb la politització i segregació del bisbat de Lleida, ho fan per castellanitzar tot l'Aragó i en persecució de la llengua catalana. I ningú no ha dit res.
