La Tradició ibera, occitana, catalana, aragones, valenciana, andorrana, algueresa,
En anar a Montpeller a commemorar el 880 aniversari del bateig del nen Jaume I, el rei de tots, i veure la poca importància que es donava a aquest personatge, vaig dir . On es la Tradició Catalana ?
Son els fonaments del programa i de la partida o topada política i jurídica present que no ens podem saltar i que cal afrontar: Nacionalitats, uniò, Catalunya, nacionalitat catalana, i Constitució de 1978.
Dret, Economia i Liberalitat.
Els Drets Humans de les NU i de la CE-UE, que es el Dret d'Auschwitz, son Dret universal.
L'occitana es la llengua mare, la nació mare.
Occitània Aragò Cataluha València, això es l'Occitania Manya.
2008.- Ara ja se que els catalans i els occitans des d'abans de ser romànics erom i som ibers dits després catalans pels lacetans.-
Iberitat i Occitanitat dels catalans, aragonesos, balqueresos, valencians,...
*Des de la unió dels Reis Catòlics i no sols des de Felip I Borbò, Espanya es un problema nacional,
i una guerra nacional.
*La llarga conquesta i destrucció de Catalunya i de la Catalanitat, de l'Aragonesistat per part de Castella des del casament dinàstic de Ferran i Isabel i per part d'Espanya com estat de Castella des d'Almansa i 1714 i dels tractats d'Utrtrecht.
* Ara es el temps de la desconquesta i descolonització d'Espanya.
Catalunya no vota PSOE ni vota PP. No podem votar castellà. Hem de votar català i promoure i ser el tercer partit o el partit no castellà de les nacionalitats.
2.008 : Al Congrés i al Senat, i al Parlament Europeu, candidatures unitàries NuCC-DEES d'Uniò del Poble de cada nacionalitat i de cada antic regne -estat no castellà. Unitàries independents, de programa i de legislatura.
LA NACIONALITAT CATALANA / LA CORONA D'ARAGÓ A LA UNIÓ EUROPEA.- Ara hi som però no hi som. No hi som com a nosaltres, com a persona.
Primer.- Volem ser-hi com Espanya segons la Constitució. Som l'Espanya Catalana Aragonesa.
Segon.- La Nacionalitat Catalana al Parlament Europeu, electoralment, com atercer partit d'Espanya el feber de 2009.
Esport, Cultura, Geografia i escola d'idiomes i de periodistes.
Entrevistar els esportistes o en català o en la seva llengua pròpia, sentint la seva veu, i si cal amb traducció a sota. Aprendre d'ells qui son, d'on son , les seves tradicions, etc
Eta va ser una revolució nacional basca. Després, per terrroista i perquè hom es allò que fa, Eta ha mort Eta i n'ha esdevingut el seu contrari.
Hauria de plegar i dissoldre's sense condicions, per Esukadi Nabarra i Llibertat. Això és Euskal Herria! Eta es l'enemic principal de la causa i de la idea inicial d'Eta i de la seva revolució.
Memorial obert de la Guerra d'Espanya.
Totes les famílies, pobles, viles i ciutats; totes les nacions i regions hi tinguin els seus altarets.
Totes les veritats de part donaran la veritat de conjunt.
Lo Sr Josep Pla en diva Homenots.
Els meus homenassos i donasses han de ser amos, lliures, clars, volcànics, distingits, amb personalitat, dignes, liberals en les seves circumstàncies, emprenedors, esplèndids, despresos, caritatius, compassius, i si son així segur que son guapos i elegants.
El canvi lliberal necessari. Un partit democràtic de Dret per poder pensar, adoptar posicions i progressar. Un partit central hereu de la nacionalitat catalana.nacionalista i regionalista català,per ser amos, republicà i d'esquerres, econòmic i social. Que les idees, les posicions, programa i polítiques siguen de veritat. Des de sota de tot i des dels governs si pot ser, pujar amb el poble , NuCCs, i el Dret universal de les NU, de la CE i UE i de la Constitució de 1978.
L'any 2000 veig fer una felicitació a mà, que no era tova ni tòpica, que diva:
""Cada any hi ha Nadal.
PER UN BONVIURE GENERAL, social, econòmic, senzill i lliure.
PAU EN LA TERRA , a la gent, als pobles, i a les dones i als hòmens de bona voluntat".
$$$$$$$$$$$$$
Ara 2008, amb la ja tòpica i disfressada excusa de la crisi, penso que UN BONVIURE GENERAL, social, econòmic, senzill i lliure, es possible , i que allò impossible es el turbó de la crisi del sobrendeutament creditici, del jòc de la borsa, i de l'augment sense parar dels preu del sòl i de l'habitatge - que es la borsa dels menuts -; la roda del turbò ha quedat clavada o l'han clavat just abans del precipici, just abans de l'esclat.
Qui ha picat ha picat, hi ha hagut molt timo de l'estampeta. I això no era xauxa. Hauran de resistir si poden anar pagant el pis. Les inversions en habitatge familiar necessari per viure son forçoses i explotadores i han condemnat part una o dues generacions a l'esclavitut, llevat que torni la roda.
Els accionistes, encara que siguen jugadors de borsa tan sols, son propietaris de les accions i per tant propietaris i responsables de les societats, companyies i empreses que dominen. On es la democràcia societària ? .- Igual de dolenta, però molt més i quasi ignorada i inexistent, que la democràcia dintre dels partits, i menys evident i menys transparents encara que dintre dels poders i administracions públiques.
Les inversions en habitatge financer o en plans de pensions especulatius s'han de considerar inversions amb diner innecessari, amb diner sobrer, que es presta mes al jòc.
Els governants i legisladors son responsables del que ha passat, més encara que els executius de les societats econòmqies i especulatives. Qui ha permés sinó, mitjançant la legislació urbanística i de creació de sòl urbà, l'escalada de la bombolla financera urbanística durants aquest 15 anys ? Els govern han d'impedir com a mínim l'especulació del sòl, el robatori, i les catàstrofes econòmiques i socials que poden ocasionar, i no doblegar-se a les pressions de la gent influïent, per irresistibles que aquestes siguen.
1.- Que les reduccions de treball ( ERO ) siguen proporcionals en hores i sou entre tots els treballadors de les empreses. No podria ser això? Hi podria anar unit el cobrament proporcional de l'assegurança d'atur pagat si no es pot o no es vol guardar per a temps pitjors.
2.- No permetre els tancament de fàbriques per convertir el sol an habitatge ..... La creació de sòl industrial hauria de ser per concessió finalista.
La crisi és financera i d'endeutament.- Es declara el 2007 i es confirma 2008, però venia larvada des d'abans. La inflació borsària tanca el cercle i s'atura, i els penjats, els darrers i que més han picat en el timo de les estampes, o en l'aventura de comprar un pis tirant-se la manta al cap perquè sin no no el podran comprar mai, veuen els seus valors devaluats, i que no siga costes avall. La cursa s'aturà de cop, quasibé per decret, com un cop d'estat va ser en entrar al 2007. Han fet mal negoci ? S'hauran d'aguantar i capejar el temporal.
El diner ha sigut i encara es barat. Si baixaven els tipus i el Míbor/ Euríbor més podien pujar els preus de l'habitatge i per tant del sol. Si donaven una subvenció d'un milió per compra d'en pis als joves el dia següent o de seguida ja valien un milió més.
El que estra en crisi i en alguns casos cau en bancarrota son els bancs i no pas la indústria i el comerç dels béns corrents necessaris i no els sobrers o de luxe de la vida diària.
Els diners no es guanyen treballant i estalviant sinó especulant en les borses financeres.
La borsa es un joc especulatiu. Una cosa es el valor i solidesa d'una empresa i una altra quant en donen per les seves accions. Abans, aquí, era un aspecte marginal o secundari de la vida econòmica, no massiu socialment. Aquests anys els informatius sempre començaven amb la puja o devallada dels índexs com si fos el més important del segle. ( La cris idel 29 als USA ja degué ser així i pitjor pe més descontrol.lada, i socialment catastròfica per l'atur ).
L' habitatge, la cursa d'augment de preu de l'habitatge i del sòl urbà, a més de ser a Espanya la forma de creació de les noves grans fortunes, es la borsa dels "pobres " de les classes mitges i mitges baixes.
Tan en la borsa com en l'habitatge i urbanisme hi ha hagut una piràmide financera d'especulació financera.
El que no han venut s'està devaluant i ara no ho poden vendre. Podran resistir per pagar els crédits i hipoteques sense haver de vendre ?
En el 50 aniversari de la seva proclamació per les Nacions Unides. Una bandera. LLEGIU-LA i DIFONEU-LOS.
La nostra Constitució "antiespanyola" de 1978 l'adoptà i copià, i s'hi referix i fa doblement vigent. I declara vigent i principis inspiradors del dret els tractats internacionals signat per Espanya.
L'art 10 diu:
Dels drets i dels deures fonamentals
Article 10
1. La dignitat de la persona, els drets inviolables que li són inherents,
el lliure desenvolupament de la personalitat, el respecte a la
llei i als drets dels altres són fonament de l’ordre polític i de la pau
social.
2. Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats
que la Constitució reconeix s’interpretaran de conformitat amb la
Declaració Universal de Drets Humans i els tractats i els acords internacionals
1.1.- El treball assalariat o autònom es Economia com ho son l'activitat empresarial negociant comerciant dels amos, el comerç, l'empresa industrial, agrària, pesquera, de serveis , la banca i els contractes de crèdit, les assegurances, la construcció, etc . També ho son les activitats econòmiques d'ensenyament, de medicina i sanitat, l'hosteleria, el subministrament d'aigua, la producció i distribució i subministrament d'energia, etc. I com ho son el Capital, la creació i acumulació de capital, el benefici de les axctivitats econòmiques, la microeconomia, el mercat, el salari i els convenis col.lectius de treball, la prevenció i asseguraná d'accidents, per exemple.
1.2. - No son Economia, penso jo:
1.2.1.- Robar. Les conquestes de països dominis i recursos. L'esclavatge i el treball forçat. El monopolisme d'estat oficial o els monopolis de domini de sectors, la corrupció político-econòmica, l'Economia Política, el colonialisme, la dominació i explotació de les nacions, l'imperialisme i les guerres de potència i dominació. Les privatitzacions polítiques del capital públic a la russa. La inflació. La burocràcia. l'abús de poder. La supeditació de la vida i de l'Economia a la Política. Els tresors i el diner sobrer i els benficis que abandonen l'Economia, que corren errants pel món cercant on posar-se i ho compren tot, que maten destrueixen l'economia fins i tot abans e neixer. La usura bancària i l'especulació com el jòc de la borsa , la bombolla finacera dels plans de pensions amb risc, la borsa de l'habitatge i l'urbanisme i el sol industrial financer, l'acaparació de produccions i collites mitjançant la compra de mercats de futur.
La Política i la burocràcia no pot ser més retribuïda que l'Economia.
1.2.2.- No son Economia tampoc, encara que el seu conreu i explotació en generin i necessitin molta:
La Natura, el Mar, els recursos naturals, els rius, la terra, ...la vida.
1.2.3.- Tampoc no en son encara que en generen molta :
Les carreteres públiques d'ús públic general, el Govern , l'adminstració pública, la Justícia, l'Exèrcit, la Policia, les infrastrucrures constitutives dels serveis públics generals mínims,
1.2.4.- No son Economia: la Societat, la religió,
1.3.- SI que N'HAURIEN DE SER FORÇOSAMENT, i funcionar econòmicament, competitivament:
Els serveis públics econòmics municipals, provincials, de la Generalitat, de l'Administració General de l'Estat, i de a UE com ara:
Transport públics AVE i ferrocarrils Recollida i tractament de residus i deixalles. Universitats Ensenyament Mitjà. Hospitals Parcs Naciopnals Paradors de Turisme Ports Aeroports Companyies aèries Companyies ferroviàries, Plantes depuradores i potabilitzadores d'aigua, i dessaladores. Piscines de titularitat pública.
Una altra cosa fora les polítiques de bonificacions generals o per circumstàncies que serien abonada a l'empresa per les administracions públiques amb càrrec al Pressupost, ço és: a càrrec de tota la societat. Les bonificacions personals o ajuts haurien de ser pagades d'igual import si els beneficiaris van a serveis privats de la competència.
No podem regalar les banderes justes als enemics del poble.
( Aquest escrit va ser un resum de les meves conclusions del 96. Cadascuna portava molts raonaments, casos exemples i fets darrera. D’aquesta manera tant sintetitzada es com foren redactades i publicades com a carta dels lectors al Punt el febrer o març de 1997, després del Congrés de Figueres de la Unió de Pagesos. Va ser com un manifest personal de posicions. transcric textual segons aquesta versió. Les notesa peu de plana son d’ara. Escrivia Liberal i ara no veig per què non’hem de dir lliberals com llibertat, llibreta, llosa, lliure, llest, llinatg, llimbs, etc. En la dicció i les formes occitanes però, diuen livre, lausa, ....).
Diuen puja la borsa o, baixa la borsa, s'ensorra fins a nivells de l'any passat, aquests dies ha perdut en conjunt tres vegades el PIB nacional, etc.
Resulta però que les empreses que hi cotitzen i juguen, de les quals es compren i venen accions, no totes son iguals ni totes tenen la mateixa acceptació, crèdit, etc. Ara que baixa el conjunt, n'hi ha que perden molt i altres poc i n'hi ha que continuen pujants. No es la borsa el que baixa o puja sinò les empreses una per una que ho fan.
Si una societat es sòlida i no un bluf polític o mediàtic, si avui baixa molt continua valent el mateix que ahir i si puja molt un dia també val i es igual al que valia aban. Una altra cosa es elpreu les les accions que es venen o es compren aqueix dia.
I si va malament ? I si ha guanyat molt i va molt bé ? Si,si, però això no passa en un dia sinò que es una evolució i no una caiguda llevat descobriment d'un forat.
Els amos de les empreses econòmicament bones no haurien de patir ni desinvertir si el preu dels títols baixa a la borsa. El que han de fer es fer competitiva l'empresa i innovar i oferir productes i serveis que siguin necessaris i vendibles.
Penso que hem arribat a un temps que les empreses son una mercaderia, que hi ha massa capital vaganer pel mon que malda per posar-se i copar sectors i compren per tancar la competència, que sembla que l'Economia es la Borsa, que tot es mou per imposició dels Zeros a la dreta.
Es podria separar l'Economia del joc de la Borsa, i que l'Economia continui i s'adapti als temps independentment de com vagi la borsa, i qui perd perd.?
HI HA COMPANYIES SÒLIDES QUE NO COTITZEN A BORSA- com ara PLANETA, LA CAIXA DE PENSIONS, LA COPERATIVA DE GUISSONA, EROSKI, I NO PASSA RES, SON GRANS EMPRESES ECONÒMIQUES. I n'hi ha altres que son fum i son a borsa i fan grans bombolles, com passà amb Terra, o Endesa,
( Relació de dirigents polítics i estadistes liberals del món ) .
Liberal es una qualitat i un concepte jurídic i polític que reivindico com a centrals de la Democràcia, de la Llibertat i de l’Economia. En dic Liberalitat i la considero paradigma de l’estat de Dret del temp actual de les Nacions Unides, descolonització, els drets humans universals i de les Comunitats Europees i de la Unió Europea.
N’hi havia formulacions i precedents en declaracions i tractats particulars, però no es fins la proclamació del “Dret d’Auswitz” que no s’aboleixen i es declaren criminals i fora de la llei i del Dret els antics dret de guerra i dret de conquesta que la Societat de Nacions encara consagrava i el domini de l’home per l’home. fins al genocidi
Liberal es aquell ordre i sistema polític i jurídic on el dret es universal i ambivalent i els drets dels uns son obligació i límit per als altres. Els drets unilaterals sensel’obligació i contraprestació corresponents no son de dret.
Cal admetre també que cada època té el seu paradigma d’estat de Dret; que també n’hi havia en el feudalisme, en les ciutats estat, en els regnes de taifa i en el temps dels estat nacionals europeu originaris, i n’hi ha d’haver a l’Àfrica i a l’Amèrica tradicionals.
Respectaràs, no robaràs, no mataràs. Llibertat i igualtat. Economia. Pau.
La Constitució del 78 reconeix i proclama aquest dret universal. Però Castella i el nacionalisme d’estat castellàno sap que es el Dret i tan sols admet la força, i per això les coses han anat així. Per a ells la democràcia i la constitució s’havien d’adoptar com una formalitat per vèncer i restablir la dominació però no pas per complir-la. Per això amb absolutisme, abús de poder, frau de llei, mentida calúmnia i guerra nacional ha passat que ha passat. Al cap dels 30 anys de la Democràcia en portem 29 anys d’Espanya contra la Constitució, contra les altres nacionalitats i contra el poble republicà; i de fet, i no de Dret, Espanya continua essent l’Estat de Castella, i un monopolisme d’estat corrupte.
Quins líders polítics i estadistes liberals que hagin manat hi ha hagut al món ? Llista ( 1 )
Repasso mentalment i del que conec i he estudiat em surten aquests de la relació de sota: Xoca que en surtin tants d’etimologia i nacionalitat catalana i americana, i et preguntes per què n’hi ha tant pocs de castellans / espanyols o de les nacions imperials dels segles passats.
Es nota que hi ha història, fets, vida, circumstàncies i ideologia dels pobles.
