La Tradició ibera, occitana, catalana, aragones, valenciana, andorrana, algueresa,
En anar a Montpeller a commemorar el 880 aniversari del bateig del nen Jaume I, el rei de tots, i veure la poca importància que es donava a aquest personatge, vaig dir . On es la Tradició Catalana ?
Son els fonaments del programa i de la partida o topada política i jurídica present que no ens podem saltar i que cal afrontar: Nacionalitats, uniò, Catalunya, nacionalitat catalana, i Constitució de 1978.
Dret, Economia i Liberalitat.
Els Drets Humans de les NU i de la CE-UE, que es el Dret d'Auschwitz, son Dret universal.
L'occitana es la llengua mare, la nació mare.
Occitània Aragò Cataluha València, això es l'Occitania Manya.
2008.- Ara ja se que els catalans i els occitans des d'abans de ser romànics erom i som ibers dits després catalans pels lacetans.-
Iberitat i Occitanitat dels catalans, aragonesos, balqueresos, valencians,...
*Des de la unió dels Reis Catòlics i no sols des de Felip I Borbò, Espanya es un problema nacional,
i una guerra nacional.
*La llarga conquesta i destrucció de Catalunya i de la Catalanitat, de l'Aragonesistat per part de Castella des del casament dinàstic de Ferran i Isabel i per part d'Espanya com estat de Castella des d'Almansa i 1714 i dels tractats d'Utrtrecht.
* Ara es el temps de la desconquesta i descolonització d'Espanya.
Catalunya no vota PSOE ni vota PP. No podem votar castellà. Hem de votar català i promoure i ser el tercer partit o el partit no castellà de les nacionalitats.
2.008 : Al Congrés i al Senat, i al Parlament Europeu, candidatures unitàries NuCC-DEES d'Uniò del Poble de cada nacionalitat i de cada antic regne -estat no castellà. Unitàries independents, de programa i de legislatura.
LA NACIONALITAT CATALANA / LA CORONA D'ARAGÓ A LA UNIÓ EUROPEA.- Ara hi som però no hi som. No hi som com a nosaltres, com a persona.
Primer.- Volem ser-hi com Espanya segons la Constitució. Som l'Espanya Catalana Aragonesa.
Segon.- La Nacionalitat Catalana al Parlament Europeu, electoralment, com atercer partit d'Espanya el feber de 2009.
Esport, Cultura, Geografia i escola d'idiomes i de periodistes.
Entrevistar els esportistes o en català o en la seva llengua pròpia, sentint la seva veu, i si cal amb traducció a sota. Aprendre d'ells qui son, d'on son , les seves tradicions, etc
Eta va ser una revolució nacional basca. Després, per terrroista i perquè hom es allò que fa, Eta ha mort Eta i n'ha esdevingut el seu contrari.
Hauria de plegar i dissoldre's sense condicions, per Esukadi Nabarra i Llibertat. Això és Euskal Herria! Eta es l'enemic principal de la causa i de la idea inicial d'Eta i de la seva revolució.
Memorial obert de la Guerra d'Espanya.
Totes les famílies, pobles, viles i ciutats; totes les nacions i regions hi tinguin els seus altarets.
Totes les veritats de part donaran la veritat de conjunt.
Lo Sr Josep Pla en diva Homenots.
Els meus homenassos i donasses han de ser amos, lliures, clars, volcànics, distingits, amb personalitat, dignes, liberals en les seves circumstàncies, emprenedors, esplèndids, despresos, caritatius, compassius, i si son així segur que son guapos i elegants.
El canvi lliberal necessari. Un partit democràtic de Dret per poder pensar, adoptar posicions i progressar. Un partit central hereu de la nacionalitat catalana.nacionalista i regionalista català,per ser amos, republicà i d'esquerres, econòmic i social. Que les idees, les posicions, programa i polítiques siguen de veritat. Des de sota de tot i des dels governs si pot ser, pujar amb el poble , NuCCs, i el Dret universal de les NU, de la CE i UE i de la Constitució de 1978.
Llocs de treball públics son sous, imposts i economia
Mireu el personal funcionari i laborals de les administracions públiques d'espanya i per comunitats autònomes a 01.01.08 en relació amb la població total i de cada CA d'01.01.08.
Mireu què donaria si hi hagués equitat / igualtat de funcinaris i llocs públics per Mil habitants entre les CA.
Mallorca, València i Mallorca tenen un dèficit de llocs públics sota la mitjana espatarrant. També hi ha altres CA deficitàries.
Castella i especialment Madrid - capitalitat - i Extremadura son llocs destacats de supradotació per sobre de la mitjana.
Per equitat caldria fer la descentralització i descocentració dels poders i de la capitalitat d'Espanya.
En finançament cada CA ha de rebre de dotació un tant igual i equiparat per funcionaris per mil habitants. Si una CA estalvia sper bona gestió es queda els estalvis.
1.- L’Estatut no es inconstitucional per massa sinó per poc.-
2.- Els preceptes vulnerats sobre finançament i que ha de complir o garantir un sistema just de finançament de les administracions públiques serien els que relaciono.
Un sistema de finançament justs que englobi tots els ingressos dels imposts generals basics de l'estat, totes les despeses en serveis basics generals obligatoris ( inversions, amortitzacions i corrents ) i totes les adminsitracions públiques: General de l'estat, Comunitats autònomes, Municipis i administracions locals Unió Europea i Consorcis i fundacions generals autònomes
Sense posar tota la informació sobre la taula a disposició de totes les parts no es podran acabar les sospites i acusacions. El Govern i els poder centrals no son fiables.
Ha de ser un sistema com el proposat al meu post anterior Autonomia i finançament ( 4 ) d'aquest bloc.
1ª solució immediata: Generalitzar el millor de tots els estatuts i no aplicar les disposicions contraries ia l'autonomia i suïcides que continguin. Aprovar-ho en laLOAPa 2008 i aplicar-ho en els PPGE 2009.
2n : Regions i nacionalitats que no hagin rebut inversions i dotacions de manteniment de serveis estatals vigents ( rodalies etc ) han de passar a ocupar el lloc preferents en inversions i mateniment dels serveis generals obligatoris no fets. Ara us toa a vosdaltres. Els altres ja estan dotats. Ara que les altres ja estab dotades, fer les inversions a l'Espanya de petage i potergada. Arta ens toca a nosaltres.
3.- Estudiar el nou sistema de finançament com l'exposat que portarà molta feina però ha de ser facil de fer. El més dificil es a ) inclusió de totes les admons, i també de l'Administració general de l'estat. b ) determinar els serveis generals obligatoris a finançar amb el imosts generals per serveis basics generals obligatoris; i els altres seran voluntaris c) establir els criteris objectius de quantificació de les unitats de servei, etc.
Catalunya no es sindicalista ni oposició sonó governadora i legisladora i cosobirana d'espanya estat comú.
VEGEU el port Autonomia i Finançament ( 4 ) on proposo unes idees de sistema just per a tots.
Autonomia política i finançament ( 4 ).- Per un sistema de finançamentjust, reglat i constitucional de l’Administració Central, de les Comunitats Autònomes, dels municipis i administracionslocals, i de la UÈ.-
L’Estatut de Catalunya es contrari a la Constitució perquèfa impossible l’autonomia nacional i la manté permanentment assetjada i intervinguda.- Hi ha greugesper desigualtats fiscals, d’inversions i de serveis públics a compensar ara.- Per manca d’un sistema de finançament just entre tots i per a tots no tenim ni autonomia, ni llibertat, ni igualtat, ni autogovern.- Aquest ha de regular també les despeses i ingressos de l’Administració General de l’estat per acabar amb l'arbitrarietat, els regals ila discriminació nacional.
Proposta de criteris i de full de ruta.-
*Primer.- Defensar Catalunya, l’autonomia i l’Estatut i un finançament just per a nosaltres i per a tothom en el judici davant del Constitucional. Hi defensem la Constitució de les nacionalitats, de les llengües, de l’autonomia , de l’estat comú, del Dret i la Llibertat.-
Segon.- Volem cafè, justícia i comptes clars per a tots, i no fer que uns porcells enganyen els altres mentre l’amo que odia els que no son seus, ho promou, hi juga i s’ho mira.- Un sistema de finançament just també ha d’inclourel’Administració General de l’estat, les administracions locals i la UÈ.-
Tercer.- Generalitzar a totes les Comunitats Autònomesles disposicions i determinacions favorables a l’autonomia que tinguen els nostres i els estatuts de les altres estatuts.
Quart.-Administracions públiques a finançar segons competències assumides i realitzades.-
Cinquè.- Els diners, el fruit dels imposts que forneixen el finançament, son dels contribuents i de la societat i no de l’Estat i dels governants que els han d‘administrar be.-
Sisè.- Criteris de quantificació màxima i devaloració dels serveis basics generals assumits i per a la liquidació de les participacions en els ingressos generals de l’estat.- Hi ha serveisregionalitzablesiserveis centrals no regionalitzables. -
Setè.- Catalogació iinstitució delsserveis públics bàsics generalsobligatoris, icreació del sistema d’imposts generals bàsic per finançar-los.-
Vuitè.- El serveis no obligatoris seran voluntaris o complementaris i s’hauran de finançar amb recàrrecs sobre els imposts generals,o taxes, preus, nous imposts i altres tributsi recursos propis, estalvis de gestió i deute públic particular a suportar pel poble de la corresponentcomunitat.-
Novè.- La LOFCAha d’incloure tots els poders i administracions públiques. Per acabar amb l’arbitrarietat i la discriminació també ha de regular el finançament de l’Administració Generals de l’estat,la UÈi els municipis i ens locals, i no sols la de les CA.
Desè.- Greugesper desigualtats fiscals, d’inversions de creació, renovació conservació de serveis públicsno fets o abandonats .-
* iun 10.1 petit .-Implantar el PER a totes les CA.- El PER també forma part del greuges i dels privilegis.-
Bescanó 15 de Setembre de 2008.( refet el 25.09.08 )
Aquí teniu el MAPAoficial que diferenciava l'Espanya assimilada i l’Espanya foral. Tots els altres antics regnes sense drets de la monarquia castellana ja els donaven perplenament castellans o espanyols.
A l’Espanya catalana estem convençuts que Espanya ( Corts Generals i Govern central, Administració General de l’Estat, el Poder Judiciali Tribunal Constitucional ) ha practicat la intervenció,sabotatge, escanyament, espoli fiscal i discriminació nacional i ha tractat d’anomalies les nacionalitats no castellanes i d’enemics les autonomies nacionalistes com si Espanya fos Castellai no pogués ser altra cosa que Castella i castellana. Penso que aquesta Espanya castellana i aquesta Castella no caben a la Constitució de 1978 perquè en son contràries a les altresnacionalitats i que el nacionalisme castellà- espanyolla vaaprovar i signar en fals.
Acuso al nacionalisme espanyol d'arbitrari, injust, dicriminatori i totalitari. No es fiable. L'enemic mos acusa i trcata d'enemics.
L’Espanya Catalanano es solidària. Somuna nacionalitat espanyolaacusadad’enemiga, maltractada, discriminada i robada pel Govern espanyol per motius nacionals i lingüístics.
No n’hi ha prou amb publicar resultats globals de les balances fiscals. No pot ser la unió catalana en el no pensar, en l’oposició i sense saber que volem i què exigim.Cali volem veritat, Dret, igualtat de tracte i Justícia. Nosaltres som la Constitució i volem autonomia efectiva.
Vegeu unes consideracions i posicions jurídiques i polítiquesper al cas.
On trobarem els fonaments de Dret per aconseguir per via estatutària, política i parlamentària -o en via judicial si no - un règim de finançament just equitatiu i constitucional de les comunitats autònomes i dels municipis i administracions locals ? A la Constitució i al Dret universal subsidiari que aquesta reconeix i declara vigent, i als principis generals del dret.
Per tal que hi pugueu pensar publico a sota les parts fonamentals de la Constitució i la resta d'articles que fan referència i relacionen l'autonomia i el finançament amb el bon govern, sistema tributari just i no confiscatori, el pressupost, igualtat de serveis bàsics per a tots, tracte equitatiu i no discriminació regional, no discriminació per condició nacional, competències exclusives de l'Estat i competències exclusives de les comunitats autònomes, ....
Article 158 per exemple: Aquest "podrà" es una obligació i no pas graciable. Sinó, no hi hauria autonomia ni prestació de serveis a la CA.
"1. En els Pressupostos Generals de l’Estat es podrà establir una assignació a les Comunitats Autònomes en funció del volum dels serveis i de les activitats estatals que hagin assumit i de la garantia d’un nivell mínim en la prestació dels serveis públics fonamentals en tot el territori espanyol. Important.- La diferència basca i nabarresa no es apel.lable ni injusta ni "insolidària". Es la recupareció en part de la seva relació històrica foral amb Castella. Vegeu la Disposició addicional primera i en un altre aspecte el dret a unir-se vegeu la disposició transitòria quarta.
Sense pujar a la Constitució no anirà bé ni en via política i estatutària, ni en via judicial nacional i internacional. No podrem parar els peus al populisme i als autonomismes reaccionaris, ni aclarir ni defensar bé el que demanem i per què.
El sistema de concert fiscal amb cupo es el més just i constitucional que hi pot haver a Espanya. De constitucional ja n'és perquè es un dels establerts per la Constitució. De règims fiscals diferents del dit "comú" o "solidari" ja en tenen les comunitats d'Euskadi i Nabarra, de Canàries i les ciutat regió de Ceuta i Melilla. També en té la de Madrid per via de capitalitat d’interès general. Fins i tot els municipis tenen més autonomia fiscal que Catalunya. El finançament de regateig i repartidora, en canvi, tant arbitrari, no ho és gens i intervé i impedeix l'autonomia i l'autogovern.
La idea de solidaritat es un valor humà democràtic liberal però no es pas un dret.
El sistema de la repartidora es l'arbitrarietat d'estat i de premi i sobirania de les regions autònomes reaccionaries espanyolistes contra les nacionalitats no castellanes.
No podem dir res contra de la relació justa i amb veritable autonomia i autogovern que tenen Nabarra i Euskadi amb les institucions comunes de l'estat basat en els comptes clars. No podem pas desitjar a ningú altre ue també siga convertit en colònia.
La solidaritat social i nacional hauria de ser en favor dels pobres, de les persones i les famílies siguen d'on siguen, però no dels territoris. Amb la manera arbitrària i regionalista una gran part dels fons i subvencions deu anar a parar als rics nous funcionaris enxufats de les dites "comunitats porbres" que les reparteixen.
