Mira, mira
quin món
més boig
els teus ulls
ens ajudin
a trobar
el camí
del seny
|
Sentiments Mira, mira
quin món més boig els teus ulls ens ajudin a trobar el camí del seny  Amb molts i bons propòsitsde Pau i Sostenibilitat Amb ilusió i ganes pels projectes a mitges i pels que vindran Amb les lletres i les músiques que ens agraden i les que descobrirem I que no ens falti Amor i la bona companyia  Les festes majorsanuncien el final de l'estiu la tornada a "la normalitat" les vacances comencen a ser un record i un enyor busquem amb desfici ponts i festius al calendari sempre esquerp  uns arribeni ens omplen de vida i us altres ens deixen més a qui estimar i cuidar i més a qui enyorar Em sap greu V ets una mica més gran i una mica més forta  Barcelonaestà plena de racons plens de màgia no sempre tenim temps per passejar tranquil·lament però val al pena i fixar-nos cada dia per on anem  La primaveraté unes ganes boges de fer-se seus els racons de la ciutat I jo estava boja per fotre el camp i no para boja de veritat  La febraem porta a il-luminacions mentals que desgraciadament no s'aguanten un cop refeta  Per ser dones,  El J vol ser independent...A ho comença a ser... El P i l'A comencen una nova vida... La E i en R tenen un R petitó... La M i en N un I que comença a créixer... En Q ja corre... En P i la E descobreixen l'escola... La S i en C busquen la seva casa de pedra... La V batalla per tenir la seva empresa.... Ò vol tornar a estar bé... Gràcies per deixar-me somiar amb vosaltres!!!!  Les foques es miren la platja ..... jo ja no hi sóc  Semblen flors,i sé qui tant petites se les menja crues, i no és cuinera conceptual. I per Benedetti "(...)sintetizando yo diría que el amor es una alcachofa que va perdiendo sus enigmas hasta que queda una zozobra una esperanza un fantasmita"  Diuen que el cor té raons que el cap no entén. Els cors ferits miren esfereïts com el món va fent aliè al seu patiment. Masses mirem estorats com el món va fent sense cap lògica o sentit més aviat contra tot sentit comú. I ha alguna cosa a fer? També diuen que l'ESPERANÇA és l'últim que es perd.  El foc dels diables em fa por el tró dels petars també. M'ho miro des de darrera del vidre protegida per la reixa. Massa vegades em miro també les coses de lluny procurant que no m'arribin les espurnes que res no em fereixi. Però des de lluny em perdo massa coses. Mans estranyes regiren les meves coses el CAOS a la roba als papers als secrets i m'han pres la càmara els records i les coses que brillen. |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosBLOCSAMICS
BLOCSFOTOSAMICS
COSES
ENTREMANS
LLEGIDES
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
VACANCES