Política

marcteixidor | Política | divendres, 17 d'octubre de 2008 | 20:44h

Dilluns el Parlament de Catalunya celebra la VIII Jornada sobre mitjans de comunicació audiovisual, que aquest any porta per títol Societat, mitjans i política: drets i deures.

El programa de la jornada és de luxe Josep Mª Vallès, Joan Manuel del Pozo, Joan Subirats, Saül Gordillo, etc. Però el realment interessant de la jornada és la figura del relator virtual.

Del relator virtual se n'ocupa la UOC i té la funció d'analitzar i fer arribar a la taula rodona que correspongui les preguntes que els ciutadans podem enviar al Parlament. Tothom qui vulgui podrà seguir la retransmissió en vídeo pel Canal Parlament, participa en el debat virtual (cal inscripció) o seguir i participar pel twitter de la jornada.

Una gran iniciativa del President del Parlament que demostra una vegada més que creu en això que anomenem 2.0.

Fins dilluns, a l'ordinador de sempre!

Afegir-hi un comentari

Onzè Congrés (2)

marcteixidor | Política | dissabte, 19 de juliol de 2008 | 11:02h

De nou al Congrés.La jornada d'ahir la vaig transmetre bàsicament pel twitter. Avui passarà gairebé el mateix. A l'espai@ dotat de 8 pc's amb molta requesta, acaba d'arribar l'Albert Medran i en José Antonio Donaire. Completa el "post team", Carlos Guadian i Jessica Fillol

El Pis inferior del Palau de Congressos està ben resolt: un lloc ampli per connectar-se, twittejar, llegir, pendre un cafè...

L'espai@ és un bon invent de la gent de partit: espai cúbic amb una gran @ presideix les 4 parets visibles. A la mateixa sala, l'espai de la JSC, de la Fundació Rafel Campalans, la escola de Formació Xavier Soto i el PSE.

a la foto: en Peytibi a l'espai@

Comentaris: 3

Onzè congrés del PSC

marcteixidor | Política | divendres, 18 de juliol de 2008 | 12:15h

Acaba de començar l'onzè congrés del PSC. Al plenari, els delegats han escoltat la benvinguda de Pepe Zaragosa, a Jordi Hereu i ara mateix a Josep Mª Àlvarez (UGT).
La posada en escena és senzillament espectacular. El PSC aposta per un escenari modular, vermell i blanc i per mòduls d'arestes arrodonides.
Us mantinc informats i us aniré adjuntant fotos (de mala qualitat...)

Sense notícies d'en Peytibi.

Comentaris: 1

Rajoy i el Síndrome del Fossar de l'Orquestra

marcteixidor | Política | dimecres, 24 d'octubre de 2007 | 16:10h

La deriva en que naveguen Mariano Rajoy i el seu equip és sorprenent. El crèdit obtingut al llarg de la legislatura atiant la confrontació de les dues espanyes ha quedat en res gràcies a la maldestra gestió de les intervencions públiques del líder popular.

En el darrer mes Rajoy ha obviat el cos a cos amb Zapatero al Congrés exhaurint tots els temps d’intervenció en formular la pregunta corresponent enlloc d’interpalar i fustigar al president, com havia fet fins llavors i que tan bons resultats li havia donat en el manteniment de la tensió i la movilització del seu electorat. Posteriorment Rajoy patina de nou al afirmar en una roda de premsa que en el lloc de Zapatero hauria transmès el mateix missatge a Ibarretxe en la famosa trobada de la Moncloa. Una trobada que mediàticament, als mitjans afins, podria haver durat molt més que el que va durar com a conseqüència d’aquestes declaracions. Un altre error tàctic al sarró de Don Mariano, agreujat per les dures declaracions de Zaplana contradint la tesi de Rajoy. Una imatge més de la debilitat d’un líder qüestionat.

I ara resulta que Rajoy dubte que el canvi climàtic sigui un problema greu, que no ens hi hem d’amoïnar perquè li ha dit un cosí seu que no sabem que passarà d’aquí a 300 anys. Un altre error polític i comunicatiu, i aquest cop greu.

En comportament polític i electoral anomanem Valance Issue als temes que virtualment tenen una mateixa resposta per pràcticament la totalitat del electors. És a dir si preguntem a una mostra d’electors si s’ha de lluitar contra la corrupció política o l’atur, la pràctica totalitat dels qüestionats contestaran que si. En la última dècada l’ecologisme ha entrat a formar part d’aquest grup de temes i en conseqüència el canvi climàtic també, i més encara quan a Al Gore i companyia els hi han concedit el Premi Nobel de la Pau.

Però aquí no s’acaba tot sinó que l’amplificació de la notícia és en gran part deguda al que en comunicació política es coneix com el Síndrome del Fossar de l’Orquestra. Aquest síndrome ens parla que, pels mitjans de comunicació, sempre prima l’INTERESSANT per sobre de l’IMPORTANT. L’Alegoria d’aquest concepte és un polític que es dirigeix a fer un discurs, per exemple, sobre la Pau al món i al pujar a l’escenari ensopega i cau per les escales (o al fossar de l’orquestra) els mitjans de comuncació potenciaran aquest darrer fet (interessant, curiós) en detriment al realment important (el discurs, els mètodes a emprar, etc.). En el cas de Rajoy passa exactament el mateix en el “me lo ha dicho un primo mio” : sense aquesta frase les declaracions de Mariano Rajoy haguessin tingut molt menys impacte, jo no estaria escrivint sobre Valance Issues i els mitjans afins al PSOE no estirarien la notícia com ho esta fent. Un greu error tan polític com comunicatiu. Un altre per afegir a una llista que semblano tenir fi.

Comentaris: 6

Patxi López Lehendakari

marcteixidor | Política | dimecres, 12 de setembre de 2007 | 19:17h

Llegeixo el SMS perplex i caminant per un carrer de Torroella de Montgrí. El remitent és una persona amb la que havia estat parlant de Josu Jon Imaz feia poc més d'una setmana. Tots dos, remitent i destinatari, compartim una idea que avui l'ha portat a escriure'm un missatge curt distint al que normalment m'envia.

El text deia el següent: "Imaz abandona la política activa".

Un dia del passat mes d'agost sopàvem amb uns amics en un restaurant de l'Escala. La conversa pivotava al voltant de la política basca, doncs dos dels sis començals tenen responsabilitats polítiques al País Basc i un altre a Madrid.

Tinc la sensació que pocs polítics com Imaz han aconseguit un conscens tant generalitzat al voltant de la seva persona política: un home moderat, obert de mires, amb poc llast del passat, representant d'una societat que vol afrontar el futur amb optimisme. Un home potser més ben vist i entès des de fora del seu partit. Un partit, el PNB, amb tuf decimonònic que ha perdut la possibilitat de pujar als vagons centrals d'un tren d'alta velocitat i volada que només li manca abandonar la cua que personifica ETA. Dirigents monolítics del PNB s'han carregat un dels pocs polítics bascos capaç d'il.lusionar i mobilitzar l'elector basc moderat, de sensibilitat diversa, tant "nacionalista" com "constitucionalista".

Els diversos cercles polítics s'especulava que per primera vegada el PNB podia presentar a Lehendakari el màxim dirigent del partit. Precisament per aquesta capacitat de despertar esperança i il.lusió en el futur entre els bascos, no serà així. Qui pugui aconseguir tan complexa tasca serà el proper Lehendakari, i ara per ara només Patxi López compleix aquest requisit.

Comentaris: 4

Quo vadis ICV?

marcteixidor | Política | dilluns, 25 de juny de 2007 | 17:47h

Al Gore va participar ahir diumenge en el I Encuentro Internacional Amigos de los Arboles promogut per Juan Valero, impulsor de la iniciativa de plantar 100 milions d’arbres a la península ibèrica, de Lisboa a Barcelona. Juan Valero regenta l’empresa Maderas Nobles de la Sierra de Segura dedicada a la venda d’arbres. La trobada ha comptat també amb la presència de l’activista Índia Vandana Shiva

Gore, que segons la vanguardia desestima una cinquantena de peticions de conferències diàriament, havia de ser el proper president dels Estats Units d’Amèrica, i no desaprofita l’ocasió per recordar-ho quan es presenta al públic amb un intent de mantenir fresca la tupinada de les eleccions americanes del 2000 i les “paperetes papallona”

Apartat de la vida política de primer nivell, ara es dedica a predicar l’apocalipsi del canvi climàtic arreu. Com a bon polític americà té molt interioritat el concepte Imatge no només la física sinó de tot el que l’envolta. Parla amb un micròfon enganxat a l’orella de color carn, vesteix rigorosament elegant, acompanya el seu discurs amb imatges dinàmiques i infografies de gran realisme i arenga el seu discurs a les fosques que només trenca la il.luminació d’una gran pantalla on es projecten imatges potencialment factibles d’inundacions de ciutats americanes producte del desglaç, l’augment de les temperatures, la pujada del nivell del mar, etc. Una síntesi del seu documental oscaritzat, Una veritat incòmoda

Una veritat incòmoda va ser present a la campanya de les Municipals a l’Escala. ICV va incloure en el seus actes de campanya una projecció d’aquest documental al CER el dijous 24 de maig. Es companys d’ICV tenen un marcat accent ecologista, d’esquerres i catalanista. El primer, a l’Escala, parteix de la forta empremta que conserva el partit de l’Alternativa Verda de Tomàs Pagès, i a nivell nacional de la corrent eurocomunista que neix en contraposició del comunisme centralista soviètic i busca nous espais on crèixer ideològicament acords amb les seves idees. D’esquerres perquè ideològicament s’hi adscriuen i han demostrat a nivell nacional que s’atreveixen a posar en pràctica instruments de Participació Ciutadana a llocs on han governat quan només era una teoria a nivell acadèmic o una pràctica de latituds molt allunyades en distància i en característiques socio-polítiques de Catalunya . I Catalanistes per convicció perquè el nacionalisme català és més social que polític i per tant ideològicament horitzontal.

En resum ecologistes, d’esquerres i catalanistes de debò, que deien. Però a vegades quan tenen la oportunitat d’exercir la seu imaginari polític la desaprofiten i fan pujar els colors a més d’un. A nivell escalenc ha sorprès la decisió de no entrar a formar part, de moment, d’un Govern Municipal que vol ser participatiu i sostenible, més encara quan se’ls va oferir treballar en l’àrea de Medi Ambient i en temes Cooperació i Solidaritat. A nivell nacional el paperàs que va fer ahir la Imma Mayol intervenint en el mateix acte que Al Gore presentant la seva explicació en castellà, mentre Gore projectava el seu audiovisual en català.

Gest Folklòric? Màrqueting? Potser sí, però això als catalans en agrada i molt. Tant com que Mike Jagger demani disculpes en la nostra llengua és motiu per obrir el noticiari de les 7 de Catalunya Ràdio. I aquesta gratitud la portem a la pràctica quan, per exemple, un magrebí que parla català és més fàcilment acceptat per la comunitat que un que no el parli. I això és una realitat, tan real que quan tenim la oportunitat en un marc idoni, en aquest cas un congrés internacional, per utilitzar la nostra llengua els nostres polítics d’esquerres i catalanistes de debò utilitzen la de Cervantes. Quo Vadis ICV?

Comentaris: 4

Endeutats, desconfiats i abstencionistes

marcteixidor | Política | dijous, 7 de juny de 2007 | 17:11h

l'Abstenció ha estat, sense dubte, una de les actrius principals de les darreres comptesses electorals, no només de les prop passades Municipals .

El gràfic que acompanya aquestes ratlles mostra l'abstenció a l'Escala el 27M i el títol del post és un plagi del darrer article que ha penjat l'assessor de comunicació política Antoni Gutiérrez-Rubí al seu bloc.

Recomano enormement la lectura d'aquesta article, potser així algú podrà incorporar alguna variable més al seu discurs sobre l'abstenció. I no miro a ningú.

Aquí teniu l'article:

>>>Endeudados, desconfiados…y abstencionistas

Ps/ afegeixo a l'article una reflexió que deixo a l'aire. La franja d'edat de la qual parla l'article és la que més s'informa i utilitza internet. La política 2.0 comença a obrir-se pas a casa nostra: pot ser un instrument útil per fer augmentar la confiança i la participació dels més joves? Potser sí, però segur que no podrà fer res contra l'endeutament.

Comentaris: 2

D+3: I què passarà amb els blocs?

marcteixidor | Política | dimecres, 30 de maig de 2007 | 17:43h

Ara que s'han acabat la campanya electoral i ha passat el dia de les eleccions, un es troba orfe. La inèrcia que portes en aquestes èpoques post electorals es converteix en un llast que has de suportar pacientment, per entendre'ns és com un jet lag.

Quan estàs imbricat en una campanya el sentiment que predomina és el desig d'arribar al dia D, sortir-ne victoriós i arribar al bar de sempre, llegir els diaris i prendre't un cafè amb llet amb la satisfacció de la feina ben feta. Però després del cafè amb llet, què? Doncs l'abisme de tornar a la teva vida professional totalment deslligada del que a tu realment t'apassiona.

Penso que el bloc, tant descuidat en temps de campanya electoral (oblideu-vos que la campanya dura 15 dies), s'en pot beneficiar, pot ser el canal que vehiculi les inquietuds polítiques i locals del que escriu això a raig i mantenir el contacte, el debat, la interacció amb els lectors de la bitàcola.

Així doncs vull compartir amb vosaltres la meva preocupació 2.0: Quants dels blocs polítics escalencs continuaran a partir d'ara? Quants seguiran i compliran el seu objectiu d`'apropar la política al ciutadà? qui rebrà i contestarà els missatges que es deixin als blocs?

Senyors polítics ara és l'hora de demostrar que no només utilitzaven internet per promocionar-se, perquè els altres ho feien o perquè estava de moda sinó perquè creien que el mitjà obria nous camins, nous reptes, noves maneres de fer política. Ara no ens fallin!

I recordin: a internet el mitjà és el missatge!

Salut i República!

Ps/ l'Escalosfera està d'enhorabona amb la incorporació d'en Lluís Colomeda amb el bloc Scala Hannibalis Túnel. Benvingut Lluís!!

Afegir-hi un comentari

CIU a defcon 1

marcteixidor | Política | diumenge, 14 de gener de 2007 | 14:47h

CIU està en crisi. La federació nacionalista passa per una d'aquelles èpoques en que tot sembla que s'hagi d'esberlar. Penso que no serà així vistos els precedents però ara entre en joc una variable poc vista anteriorment, CDC també està en crisi. La portada de la Vanguardia de divendres és prou explícita: certs sectors de CDC estan que trinen. Acusen a Mas i a la seva ombra, David "Rove" Madí (el quart de la segona fila), de crear una cúpula paral·lela al Comitè Executiu, i de bandejar-lo fins l'ostracisme, i s'ha encetat el debat del lideratge. Recordem l'enemistat visceral que es tenen Madí i Xavier Trias (segon a la fila superior) , fins al punt que les males llengües diuen que el primer ha fet córrer que Trias té parkinson per afeblir-lo de cara a les municipals, lleig, molt lleig.
Però aquí no s'acaba l'embolic, sinó que s'agreuja. Prohoms de CDC, segons e-noticies, aposten per una solució radical a les cada vegada més evidents divergències entre Convergència i el seu soci, Unió: des de les opinions de Pelegrí, passant per les Campuzano, Duran i Lleida demanant a crits ser ministre, les de Antoni Vives (tercer a la fila del mig) dient que a Madrid CIU no hi ha d'anar a fer res, les de...etcètera, etcètera, etcètera.

A CDC parlen de la dicotomia prohibida de l'època Pujol: la fusió o la ruptura, i Unió no està per la fusió.
I a l'Escala una possible ruptura de la federació abans i de cara a les municipals tindria conseqüències terribles...per CIU, és clar. Seguirem el tema, però avui us deixo uns quants enllaços del que es diu per la xerxa:

*e-noticies: "dirigents de CDC opten per trencar amb Unió abans de les municipals"
*Antoni Vives: "A Madrid s’hi ha d’anar només el just, no pas a governar-hi"
*La Vanguardia: "la pèrdua del govern obre la primera crisis a CDC"
*Carles Campuzano: "valdria la pena que comencéssim a definir quina és la proposta política del nacionalisme català"
*Busot: "al carrer Còrsega estan que trinen"
*Saül Gordillo: "la vanguardia apunta (o despista) el sarau nacionalista"
*Vicenç Villatoro: "Catalanistas en el gobierno español"
*Carme Laura-Gil: "Duran i LLeida ha reitarat la voluntat d'entrar al govern d'Espanya, jo soc d'opinió i convenciment contrari"

Comentaris: 3

Coses de la tecnologia

marcteixidor | Política | dijous, 11 de gener de 2007 | 16:31h

A l'Escala des de l'aparició en tromba del bloc de l'Estanis (PSC), han sorgit altres blocs polítics. Amb celeritat el senyor batlle, Josep Mª Guinart (UDC) va crear el seu a l'agost i hi va començar a escriure-hi el mes d'octubre, seguidament va aparèixer el bloc d'en Rafel Bruguera (PSC) i darrerament l'anomenat Políticament Correcte amb l'horitzó fixat en les eleccions del proper mes de Maig i d'autoria desconeguda almenys per mi, segueixen l'estela del bloc de l'Estanis.

l'Audiència d'aquest blocs és fidel i numèricament fixe, és a dir: gairebé sempre reben un nombre similar de visites a excepció que el post en qüestió sigui enllaçat amb algun altre bloc, pàgina web o cercador.

Així ahir els comptadors indicaven el següent:

El Bloc de l'Estanis: 5.883 visites

El Bloc de Rafel Bruguera: 970 visites

Políticament Correcte: 940 visites

El Bloc de Josep Mª Guinart: 14 visites (comptador recent)

Doncs vés per on ara mateix el comptador de Josep Mª Guinart marca 10.008 visites!! Així aquest bloc ha rebut avui 9.994 visites que dividit entre les 14 hores que han passat des de l'última consulta resulta 714 visites per hora. Per tant em sembla que no falta afegir res més... és impossible.

Bé impossible no, perquè el comptador registrat al bloc del senyor batlle, té la possibilitat de començar a comptar a partir d'un determinat número de visites. I el comptador així ho ha fet. I enlloc de començar d'una xifra com 0 que seria el més lògic o 100, ha escollit 10.000 i d'això se'n diu...coses de la tecnologia.

Comentaris: 4

Visites al bloc

Visites a la portada

Avui: 7 visites
Aquesta setmana: 125 visites
Aquest mes: 231 visites
Des de l'inici: 59906 visites

Visites a les entrades

Avui: 21 visites
Aquesta setmana: 305 visites
Aquest mes: 498 visites
Des de l'inici: 60060 visites

Els meus enllaços

1.L'ESCALOSFERA

2.BLOCS AMICS

3.COMUNICACIó POLíTICA

4.USA 08

5.E-DEMOCRàCIA

6.BLOCS QUE LLEGEIXO

7.EMPORDà

Últims 40 canvis

"les necessàries adhesions a la causa nacional" (BIC=157.517 visites)

De com cal sumar esforços per precipitar la Independència. BIC 1334
L'Hereu Riera

Tolerància zero envers els intolerants (I)
Moisès Martí

Intel•lectuals espanyols condemnen la catalanofòbia
AMPA de l'Escola Santa Anna de Castellvell del Camp

Activitat de futbol i bàsquet dels JEEC 2008-2009 del cap de setmana
El Calbot

Un curiós raonament
L'HIDROAVIÓ APAGAFOCS

ELS PEIXOS NO NAUFRAGUEN
Ulisses20

La llengua no ens interessa
Joan Pinyol

Res de 9?
Maiol Sanaüja [www.maiol.cat]

Serrallonga
RIBES DEL PENEDÈS

THE SPIRIT
El bloc d'Argumenta

La Recerca a la Universitat
Club 7 Cinema

AV7D: del 8 al 14 de gener de 2009
GRAVETAT INFINITA

Perquè no deixem la POR sota terra i fem néixer la PAU?
Lluís Vilarrasa

ORESTES. Eurípides (2)
ALBERT CORTES MONSERRAT

EL MARQUETING DEL NACIONALISME ESPANYOL
Literatura catalana moderna - Illes

La guerra civil a les Illes i la novel·la històrica
Esclafamuntanyes

Homes de poca fe, veieu com ja tocava canviar d'Arquebisbe?
Cucarella

No a la massacre del poble palestí
eivissa.0

La mirada del viatger - Espai Mallorca de Barcelona
Les aigües turbulentes

"Easy virtue" ("Una família amb classe")
TENIM EL QUE ENS MEREIXEM

ELS REIS S'HAN COMPORTAT
Des de Llíria cap a Itaca

La Generalitat valenciana no reconeix la trajectòria esportiva del pilot d...
Testenguaret.

Camps/Alarte, Alarte/Camps
El bloc d'en Titot

Vacances, encara
Jaume Renyer

Pel·lícules (IV)
Gàlim

A petició de l'amic Àngel
Indústries i caminars.

Estimat Pau Casals:
BONA VIDA

LA SOPA, AL PRINCIPI O AL FINAL?
Consuetudinàrium

Marató de 100 hores del Cops i Flames a Punt 6 Ràdio
Xavier Mir

El bloc d'Emigdi Subirats, a Ràdio Arenys
Àngel Canet Català

I avui de què escrivim?
Adam Majó

La portera i el mac
PsicoApunts

PsicoNotícies (Desembre) (3/4)
Soroll

Sobretaula i capritxus
ROCKVIU

Els guapos són els raros
EL BARRINAIRE

CAMÍ D'ANADA
L'Aleix a ca la Toca

No a l'empresonament del David de Vilafranca
Run For Fun - Salva Pou

Gran matinal - Tornada a la normalitat
Menjar Blanc de Reus

LES MESURES SOCIALS (ANTICRISI) DEL GOVERN TRIPARTIT
Casal Despertaferro!

Rangers de Tejas, ai no! Municipals de Tarragona en acció