Tal i com he expressat en el títol d'aquest post, la carta d'en Josep Benet, ex candidat del PSUC a la presidència de la Generalitat l'any 1980, enviada a en Duran i Lleida i feta pública en aquesta darrera setmana de campanya és un argument de pes per votar a Convergència i Unió aquest diumenge. A continuació reprodueixo l'esmentada carta.
Carta d'en Josep Benet
Sr. Josep Antoni Duran i Lleida Barcelona,
Benvolgut amic, hospitalitzat, com em trobo des del passat dia 10, no he pogut parlar-te personalment, com volia i et vaig prometre, de la meva posició davant les eleccions del dia 9, ho faig, doncs, ara per escrit.
Estic molt i molt preocupat perquè aquestes eleccions no són unes eleccions corrents, normals, tot al contrari, són unes eleccions que s’han convertit per a la nació catalana en les més difícils i crucials de 1977 ençà, és a dir, des de les primeres de la transició.Car és evident que amb la nova legislatura que naixerà d’aquestes eleccions s’intentarà, entre altres accions contra Catalunya, canviar la llei electoral espanyola per tal de limitar o fer desaparèixer de les Corts els partits nacionals de les nacionalitats perifèriques; així com és segur que amb el pretext de la sentència del T.C. sobre el nou Estatut català s’intentarà de sotmetre Catalunya a una nova LOAPA –aquella LOAPA que votaren els dos grans partits majoritaris espanyols i, lamentablement, també el PSC. Em dol de recordar-ho però cal fer-ho. Alhora que continuarà l’ofegament de la nostra economia del que ja ens parlava el nostre enyorat Ramon Trias Fargas i els atacs contra la nostra llengua i la nostra cultura…
Per tot això crec que és un error gravíssim que hi hagi catalanistes que anunciïn que s’abstindran en aquestes eleccions i encara considero més greu que proposin el vot nul. Votar nul en aquestes eleccions és facilitar la victòria als enemics de la nostra nació.
És hora de reaccionar.
Crec, doncs, que cal votar un partit que sigui fidel al II Congrés Catalanista de 1885, que establia que només podien defensar amb total llibertat els interessos de la nació catalana els partits catalans que depenien exclusivament de Catalunya, per tant només aquells que tenen grup parlamentari propi en el Congrés de Madrid.
Per tot el que acabo d’exposar-te crec que tu ets el millor candidat català en aquestes eleccions, per la teva experiència, el teu nacionalisme i la teva fidelitat al partit de Manuel Carrasco i Formiguera, per tant compta amb el meu vot.
Amb esperança, una cordial abraçada,
Signat: Josep Benet i Morell. 29/2/2008
P.S.: Pots fer l’ús que creguis oportú d’aquesta carta.
rogermestre |
dimecres, 5 de març de 2008 | 09:39h
A continuació reprodueixo l'encertat article d'en Xavier Bosch, director del diari Avui, i publicat en l'edició d'avui 6 de març de 2007, sobre el debat Zapatero-Rajoy d'aquest dilluns.
Qui guanya? Perd Catalunya
Tan bon punt em van trucar de RAC1 perquè digués, a rajaploma, qui havia guanyat el segon cara a cara entre Zapatero i Rajoy, només se’m va acudir respondre: “Ha perdut Catalunya”. Estava excitat. Rajoy havia aconseguit esgarrapar vots a les Espanyes a costa, una vegada més, de la llengua catalana. Només cal veure la portada d’El Mundo d’ahir per adonar-nos que la seva promesa d’una llei perquè tots els espanyols puguin estudiar en castellà va fer trempar la parròquia de Pedro Jota.
Zapatero, en la rèplica, no se’n va sortir. Ni va deixar contents un bon grapat d’espanyols ni va satisfer els catalans, per la seva resposta tèbia i titubejant. Pitjor va ser que es quedés sense paraules per contestar a l’exemple de l’API multat de Vilanova per haver retolat en castellà. En resum, en el debat de dilluns es va atacar Catalunya fent demagògia i ningú no ens va saber defensar.No hi va fer prou Zapatero (per por de perdre per allà el que pugui guanyar per aquí). Ningú no va poder respondre a Rajoy com es mereixia perquè, ras i curt, no hi érem. Perquè el Tribunal Suprem no es va atrevir a dir que al debat hi faltaven, entre d’altres, els nacionalistes catalans. A hores d’ara, dir que la campanya està bipolaritzada és quedar-se curt.
La pinça PP-PSOE ha aconseguit fer taula rasa amb tota la resta. De fet, després de l’anunci de quatre hores que les teles han regalat a Rajoy i Zapatero, serà un miracle que CiU, ERC o ICV treguin un escó. Caldrà molta força de voluntat per anar a votar i no agafar la papereta socialista, per tal que no guanyi Rajoy. Anava a dir “que Déu ens agafi confessats”. Però si l’interlocutor ha de ser Rouco Varela, és clar que ve menys de gust. Ves per on, aquest dels bisbes és un altre episodi en què el punt de vista català ha tornat a sortir derrotat. Ves que això no sigui el presagi d’una mala setmana que acaba diumenge amb les eleccions.
rogermestre |
dissabte, 1 de març de 2008 | 19:26h
Aquests dies estic de campanya amb els companys i companyes de CIU del meu Disitricte: Sant Andreu. Hem organitzat una campanya electoral on passem el rasclet per tots els barris amb l'objectiu d'aconseguir el recolzament electoral dels veïns de Sant Andreu perquè CIU sigui decisiva en aquestes eleccions espanyoles.
Vam començar la campanya amb una xocolatada a la Plaça Orfila de Sant Andreu on vàrem tenir la presència d'en Pere Macias, n. 2 per la llista de Barcelona i la nostra diputada al Parlament de Catalunya, amiga i presidenta de CDC al Districte, l'Anna Figueras. També hem fet campanya pels barris de la Franja del Besòs: Trinitat Vella, Baró de Viver i Bon Pastor i aquest diumenge organitzem una xocolatada amb animació infantil a la plaça Ferran Reyes del barri de Navas. La setmana vinent farem campanya a Sant Andreu, la Sagrera i al Congrés i clourem la campanya el divendres amb el míting final al Pavelló de la Vall d'Hebron.
Estic molt content de com va aquesta campanya a nivell de Districte. Els companys del grup municipal, encapçalat pel nostre Regidor en Raimond Blasi, en Jaume, l'Esther en Salva i un servidor cada dia estem al carrer i rebem el suport, també diari, de la nostra diputada, l'Anna Figueras i de militants de pedra picada com en Lluís, l'Àngel, l'Albert, la Concepció, la Núria, la Lluïsa, la Dolors, la Isabel i la Irene i molts altres militants que dia rere dia de campanya ensobren la tramesa d'informació electoral, organitzen les bosses de propaganda electoral i demanen el vot per CIU. La nostra federació té un gran actiu, la militància, que malgrat les adversitats, segueixen fidels al projecte de pal de paller del nacionalisme català de Convergència i Unió.
rogermestre |
dissabte, 2 de febrer de 2008 | 13:04h
A través del meu bloc m'adhereixo a la campanya engegada per l'associació Estat Propi.cat i en Vicent Partal en motiu del vuitè centenari del naixement del nostre Bon Rei en Jaume I, forjador de la nostra realitat nacional.
A continuació reprodueixo un fragment del "Llibre dels Fets", que és la crònica del regnat de Jaume I. El text fa referència a la rendició de la ciutat de València a les tropes del Rei en Jaume.
"I quan vam veure la nostra senyera dalt de la torre, descavalcàrem del cavall i ens giràrem vers orient, i ploràrem dels nostres ulls i besàrem la terra per la gran mercé que Déu ens havia feta".
rogermestre |
dimarts, 8 de gener de 2008 | 09:12h
Fa temps que no actualitzo el bloc ja que aquests darrers mesos han estat d’un ritme de treball frenètic. Per una banda la feina del dia a dia, però per l’altre el fet d’engegar un nou projecte el “Via Llibres!” a la ciutat de Terrassa. En altres post ja us informaré més a fons d’aquest projecte que ja tira endavant, però a mode de cinc cèntims comentar-vos que “Via Llibres!” és una llibreria, cafeteria i espai de cultura, el podeu trobar el Passatge Bastard, 4 de Terrassa. La idea original va ser d’en Marc Ferrer, home terrassenc polivalent i polifacètic, i l’Adrià Fornés, en Carles Viñàs i un servidor hem anat posant els ingredients que hi falten.
rogermestre |
diumenge, 19 d'agost de 2007 | 20:21h
A continuació reprodueixo l'article de Mossèn Ballarin. publicat al diari Avui d'aquest dissabte 18 d'agost, que porta per títol "Mossèn Xirinacs". Aquest és el meu petit homenatge a un home integre, coherent i patriota. Gràcies per tot Lluís Maria Xirinacs.
Un bon amic m'ha fet arribar, avui, aquest sms: "Contra el caos, Diguem no! Vaga general a Catalunya el 12 de setembre. Organitzem-nos. Costa poc. Passa-ho".
Ha arribat el moment que el catalans del segle XXI fem el nostre tancament de caixes. Contra la presa de pèl permanent de l'estat espanyol, d'en Zapatero i en Montilla: Diguem no!
rogermestre |
dimarts, 31 de juliol de 2007 | 12:08h
Aquest cap de setmana a Santa Eulàlia de Ronçana, el poble on sempre hem estiuejat la meva família, s’ha celebrat la Festa Major. Enguany, només he pogut assistir al Concert de Festa Major, ofert per l’orquestra Musicalia, que va tenir lloc a la Plaça de la Vila, però escoltant-lo m’ha vingut al cap molt bones estones. El meus pares,de ben petits, ens portaven a la Festa Major. Recordo l’envelat que muntaven a la carretera de Santa Eulàlia a Bigues on s’havien produït actuacions memorables en forma de “varietes” amb artistes de la talla de la gran Mari Santpere (il•lustre estiuejant del poble), en Ricard Ardèvol, el màgic Andreu, orquestres de gran categoria musical com la Janio Martí, la Maravella o la Marina i fracassos estrepitosos com la Huapachà Combo o el Gato Pérez, on la gent se’n va anar abans d’acabar.
rogermestre |
dilluns, 30 de juliol de 2007 | 13:49h
La portada d'ahir diumenge del diari AVUI és molt clarificadora de l'actual situació que viu la Catalunya d'en Zapatero i del trispartit. La portada del diari destaca el nombre d'afectats pel dèficit d'infraestructures en els últims dotze mesos:
RENFE:Retards i retallades a Regionals i Rodalies. Afectats: 470.000 persones.
Electricitat:L'apagada més gran de la història de Barcelona. Afectats: 1.200.000 persones.
Aeroport: Sis dies de caos al Prat el juliol del 2006. Afectats: 500.000 persones.
Trànsit:Col.lapse a l'àrea metropolitana. Afectats: 1.000.000 persones.
Ahir dilluns, el proper Alcalde de la meva ciutat, en Xavier Trias, va pronunciar una conferència a l’Auditori del MACBA titulada “Una nova manera de fer política. Escoltar a tothom, governar per tothom”. Aquest anunciat exemplifica el tarannà d’en Xavier Trias: una polític que escolta abans de parlar. El paràgraf que a continuació podeu llegir és un bon exemple de les paraules que ens Xavier Trias ens va adreçar ahir.
"Em proposo recuperar la il.lusió que tenia Barcelona en l’època Maragall. Molta gent ha quedat orfe d’aquell lideratge, d’aquella època il.lusionadora en la nostra ciutat. Maragall va impulsar una important regeneració urbanística a la ciutat, va impulsar uns canvis molt importants a Barcelona. Ara, jo, Xavier Trias, vull impulsar una nova regeneració, una regeneració social, al costat de la gent, amb la gent i per la gent. Una canvi en les maneres de fer política."
Arxius:Conferència Trias- Xavier Trias: una nova manera de fer política
A continuació reprodueixo l'encertat article d'en Xavier Bosch, director del diari 
Fa temps que no actualitzo el bloc ja que aquests darrers mesos han estat d’un ritme de treball frenètic. Per una banda la feina del dia a dia, però per l’altre el fet d’engegar un nou projecte el “
A continuació reprodueixo l'article de Mossèn Ballarin. publicat al diari Avui d'aquest dissabte 18 d'agost, que porta per títol "Mossèn Xirinacs". Aquest és el meu petit homenatge a un home integre, coherent i patriota. Gràcies per tot Lluís Maria Xirinacs.
Aquest cap de setmana a Santa Eulàlia de Ronçana, el poble on sempre hem estiuejat la meva família, s’ha celebrat la Festa Major. Enguany, només he pogut assistir al Concert de Festa Major, ofert per l’orquestra Musicalia, que va tenir lloc a la Plaça de la Vila, però escoltant-lo m’ha vingut al cap molt bones estones. El meus pares,de ben petits, ens portaven a la Festa Major. Recordo l’envelat que muntaven a la carretera de Santa Eulàlia a Bigues on s’havien produït actuacions memorables en forma de “varietes” amb artistes de la talla de la gran Mari Santpere (il•lustre estiuejant del poble), en Ricard Ardèvol, el màgic Andreu, orquestres de gran categoria musical com la Janio Martí, la Maravella o la Marina i fracassos estrepitosos com la Huapachà Combo o el Gato Pérez, on la gent se’n va anar abans d’acabar.
