Els lectors d’El violinista celest tenen avui una oportunitat per guanyar l’estada a l’hotel Villa Engràciaque sorteja l’Editorial Columna, l’Avui i el mateix hotel.
El sorteig, que posa en joc cinc estades (5) per a dues persones al Villa Engràcia, és tan senzill com respondre qui és l’escultor medieval protagonista de la meva novel·la Els secrets de la reina, una informació que els lectors d’aquest bloc o del llibre tenen més que sabuda i, si no és així, sempre poden anar a la pàgina web de la novel·la.
L’únic inconvenient és que l’oportunitat d’enviar un missatge per participar-hi acaba aquesta nit. Però això també suposa que el sorteig no sigui, imagino, entre un nombre tan gran de persones.
Ja ho sabeu, doncs, avui toca comprar l’Avui i cercar-hi l’anunci del sorteig. Molta sort a tots/totes. A la fotografia: Una de les cases individuals de Villa Engràcia.
Avui dijous, 4 de desembre del 2008, a les 19 hores, tindrà lloc la presentació a Reus de la la meva novel·la... Els secrets de la reina / Los secretos de la reina Ens acollirà la llibreria Araceli, Carrer del Vent, 37, i la presentació anirà a càrrec de la poeta i directora de l’Escola de Lletres de Tarragona Lurdes Malgrat. Els lectors d’aquest bloc ja sabeu que en català l’ha tret Edicions Columnai que Anna Riu Lloveras ha fet la versió castellana, publicada per Ediciones El Andén. Potser algun blocaire/a li ve de gust passar-se. A la fotografia: Coberta de la versió castellana de la novel·la.
xrtrigo |
dimecres, 3 de desembre de 2008 | 19:50h
De fa temps que Bartomeu Fiol s’ha convertit en un referent per a la jove poesia catalana, però sobretot des que ha augmentat la seva visibilitat arran de les més recents publicacions a l’editorial Proa de Barcelona. Abans era més aviat un poeta secret, un poeta per a coneisseurs amb l’aureola de la insularitat.
És difícil que un poeta d’aquestes característiques, amb divuit llibres al darrere, no hagi portat a terme una tasca important de treball subterrani –notes esparses, petits assaigs, consideracions escrites al marge-, però no sempre veu la llum o s’ofereix en el moment adequat per servir d’aliment als seus lectors. El dietari de Fiol sembla arribar en el moment just, quan encara ens és possible gaudir amb les seves novetats, però també quan té al darrere una obra a la qual tornem sempre que volem esbrinar la naturalesa dels sentits.
A l’hora de comentar Entre cavorques i Albió es fa certament complicat no sobreescriure l’excel·lent pròleg que per a l’ocasió ha confeccionat Sam Abrams. Aquest ens diu que el llibre és un quadern d’escriptor alhora que un dietari i destaca la primera faceta com a primordial. És ben cert, Fiol hi deixa constància de molts dels passos que configuren el seu aprenentatge, són apunts sobre obres alienes, lectures, esborranys per poemes futurs. Com ell mateix ens diu: “es reflexiona sobre el work in progress que un va fent”...
Demà dimarts, 25 de novembre del 2008, a les 20 hores, tindrà lloc la presentació a Santiago de Compostel·la de la traducció al castellà de la meva novel·la...
Ens acollirà la llibreria Follas Novas, Rúa Montero Ríos, 37, i la presentació anirà a càrrec del novel·lista Pablo Núñez.
Traduïda per Anna Riu Lloveras, la versió castellana ha estat publicada per Ediciones El Andén i gaudirà per tant d’una altra vida a la resta de l’Estat i a Hispanoamèrica.
Així doncs, si a algú li fa més goig llegir-la en castellà, també la podrà trobar a les llibreries catalanes.
A la fotografia: Una de les poques imatges conegudes de la reina Elionor de Portugal.
xrtrigo |
divendres, 21 de novembre de 2008 | 13:16h
Fa uns quants anys, arran d’una complexa situació personal, em va caure a les mans la novel·la de Robert SaladrigasClaris. He de dir que no sols la vaig llegir amb fruïció i que em va despertar la curiositat per la literatura d’aquest autor, també em va servir per millorar i fer una mica de llum sobre aquell instant concret.
Algú trobarà el paràgraf anterior massa íntim per figurar en aquest comentari, però potser no són també això les novel·les que llegim, una part de la nostra biografia, de la nostra intimitat; una altra experiència, viscuda en companyia de personatges que ens parlen de les seves dèries i dels seus problemes? Gràcies a Claris aquell moment va passar amb més facilitat, i la literatura té, segons crec, una funció que pot arribar a ser essencial... Potser no ens ajuda a completar-nos, a viure més enllà de nosaltres.
L’explicació ve també a compte del que he anat trobant a les obres de l’autor. Els llibres de Saladrigas sempre m’han rebut plens d’una gran capacitat per a l’anàlisi de l’ésser humà contemporani, de les seves flaqueses i alegries, dels seus desig obscurs o de la seva lluminositat a l’hora de jutjar aquest tràngol una mica difícil que anomenem existència. I és així perquè som davant d’un gran creador de personatges que ens fan veure el nostre entorn amb esperit crític alhora que ens donen avís sobre una certesa: Ningú de nosaltres pot saber del cert qui és en realitat, quines poden ser les seves reaccions en situacions concretes, tant les més quotidianes com aquelles que ens surten al pas sense avisar i acaben provocant una crida al nostre interior menys transitat...
Estimacions recents ens donen notícia que ja es porten venuts uns quants milions d’exemplars de L’ombra del vent, l’anterior i única novel·la per adults d’aquest autor que escriu en castellà i fa servir Barcelona com a escenari de les seves obres. Hi ha, no obstant això, algunes novel·les anteriors que s’han volgut incloure dins la narrativa juvenil, però que en el fons no s’allunyen gaire de l’estil habitual d’en Carlos Ruíz Zafón.
Ara ha vist la llum, després d’amagar en diverses ocasions la seva sortida, El joc de l’àngel (El juego del ángel), i ve a engrandir el projecte de trilogia –o és tetralogia?- que l’autor ve anunciant de temps enrere. Un projecte que gira al voltant del leiv-motif, del macguffin, que diria Hitchcock, que serveix per aglutinar la sèrie: el Cementiri dels Llibres Oblidats, una mena de biblioteca secreta on tindrien cabuda els autors poc afavorits per la fortuna.
L’escenari no ha canviat, però sí l’època. Mentre L’ombra del vent quedava inclosa dins una certa narrativa de postguerra, El joc de l’àngel ens porta més de vint anys enrere, a un període d’entreguerres on les alegries tampoc no són gaires. Dels personatges, destaquen el protagonista, un periodista que de cop troba la seva sort escrivint novel·les populars; el seu amic i, d’alguna manera mecenes, un escriptor incapaç d’assolir el nivell que desitjaria, així com les dues dones que serveixen per completar aquelles qualitats que manquen als altres...
Bona nit als lectors del Violinista Celest. Vaig prometre que avui tindria lloc el sorteig de cinc exemplars de la meva última novel·la. I així ho he fet. No us explicaré el mètode perquè ha estat d’allò més casolà, però també tan legal com qualsevol altre. Els afortunats que rebran un llibre dedicat a casa seva són...
Esther Gràcia Astals, de Salamanca.
Mònica D. Varela.
Josep Perucho, d’Elx.
Mina Nabona Jassans, de Barcelona.
Xavier Nerín, de Vilassar de Mar.
El següent pas és que, si no ho han fet ja, els guanyadors es posin en contacte amb el Violinista per proporcionar-li una adreça.
Només podien guanyar cinc, però agraeixo molt la participació de les dotzenes d’amics i amigues que s’han interessat. Aquest novembre veurà la llum l’edició castellana i, potser, tornarem a repetir la fórmula o alguna altra semblant.
Avui m’ha arribat via e-mail la notícia d’un nou llibre sobre l’aplec de catalans, mallorquins i valencians a Poblet, Santes Creus, Valls i Tarragona durant el 1882. L’aparició de La Renaixença i la Ruta del Cister, de Rafael Roca Ricart, és una bona notícia que s’aprofundeixi en el paper que van tenir els intel·lectuals de finals de segle en la recuperació del romànic i del gòtic catalans. Però també es tracta d’un bon complement per alguns aspectes de la meva darrera novel·la, Els secrets de la reina, tant és així que m’hauria agradat comptar amb ell a l’hora de documentar-me per a la seva escriptura.
Per si algú està interessat a aprofundir en aquests aspectes, us deixo el resum que ha proporcionat l’editorial... “El volum La Renaixença i la Ruta del Cister analitza i reprodueix les múltiples cròniques periodístiques i composicions líriques que generà la visita que, del 17 al 21 maig de 1882 i per iniciativa de Teodor Llorente, realitzaren una trentena d’intel·lectuals catalans, valencians i balears als monestirs cistercencs de Poblet i Santes Creus i a les ciutats de Valls i Tarragona. Una excursió històrica que, atesa la transcendència i significació social que assolí, marcà un punt d’inflexió en les relacions de germanor cultural i patriòtica que durant el període de la Renaixença practicaren els escriptors i artistes de tots tres territoris, i que cal situar a la gènesi dels respectius processos de valoració i recuperació que experimentaren dos dels conjunts monacals més importants de l’antiga Corona d’Aragó.” ______________________________
Rafael Roca Ricart, La Renaixença i la Ruta del Cister, Valls, Cossetània Edicions, 2008, 144 pàgs.
Amics i amigues del Violinista Celest: Aquest post és per recordar-vos que continua obert, fins el 2 de novembre, el sorteig de cinc exemplars (5) de la meva novel·la Els secrets de la reina, que vol premiar la vostra fidelitat a aquest bloc, fins a situar-lo entre els més llegits en català dels dedicats a parlar de literatura. Els cinc llibres seran sortejats entre tots aquells que m’enviïn un correu a xrtrigo@mesvilaweb.cat.
L’única condició és respondre una pregunta molt senzilla:
Quin és l’hotel rural, antic balneari, que surt a les pàgines de la novel·la?
La resposta la podeu trobar amb facilitat al llibre o a la seva pàgina web...
No hi haurà notari, ni res de semblant, perquè això és un concurs privat, però el Violinista serà legal i just. Podeu fer-me arribar els vostres correus des d'ara i al llarg de tot el mes d’octubre. A cada participant li serà assignat un número. El dia 2 de novembre s’anunciaran en aquest bloc els guanyadors als quals els serà remès el llibre.
Fa un parell d’anys, arran d’una promoció de quiosc, vaig tenir ocasió d’enfrontar-me a la lectura d’Els pilars de la terra. Vull dir que se’m va posar per davant, a l’abast, i que potser no m’hi hauria abocat de no ser així. El vaig acabar en dues o tres etapes, amb els intervals necessaris a la seva extensió i a la necessitat de fer diverses lectures. Hi ha moltes coses del llibre d’en Follet que em van agradar, d’altres no tant. Les raons són molt semblants a les que puc adduir després de la immersió salvatge al nou lliurament de la saga: Un món sense fi. Molts lectors rebutgen d’entrada un llibre que té al darrere un gran aparell publicitari, però la realitat ens diu que no sempre funciona l’equació llibre/autor desconeguts = experiència inoblidable. D’entrada sembla cert que en alguns gèneres literaris “populars” s’han refugiat moltes de les grans estructures i dels recursos literaris del segle XIX. Els best-sellers, alguns, si més no, són construccions mil·limètriques que pretenen arrossegar el lector -característica que també trobem a Víctor Hugo, per exemple-, amb personatges que presenten una progressió clara en la seva existència i, sobretot, amb una tasca admirable de documentació al darrere. Poc importa si, com en el cas de Ken Follet, moltes de les recerques han estat fetes per una empresa americana que s’hi dedica; el cas és com fa servir aquesta documentació l’escriptor, com és capaç de generar una trama; si aconsegueix entretenir-nos, interessar-nos...
El poeta i narrador Jordi Pàmias serà l'encarregat de presentar a Lleida la novel·la "Els secrets de la reina" dins dels actes de promoció que es duen a terme per tota Catalunya.
Sé que El violinista celest té lectors en aquesta ciutat i m'agradaria saludar-los en persona si accepten aquesta proposta.
La presentació tindrà lloc a la llibreria Abacus de Lleida demà dijous, dia 2 d'octubre, a les 19'30 hores.
(A la fotografia, Jordi Pàmias, presentador i conductor de l'acte)
__________________________
També vull recordar als lectors del Violinista que fins el dia 1 de novembre continuarà vigent el concurs en el qual es sortegen 5 exemplars d'aquesta novel·la. Les bases les podeu trobar en un post anterior.
Potser un dels indicadors de la cultura dels pobles és la quantitat i la qualitat de les biografies que es publiquen. Però també això ha passat a dependre d’un mercat que no sembla mostrar gaire entusiasme. La col·lecció “Perfils”, d’Edicions Proa, és una referència inexcusable. Molts dels noms que han tingut papers rellevants en la nostra cultura recent han trobat aixopluc entre les seves pàgines.
I, sens dubte, el poeta Miquel Martí i Pol és dels millor representats. Si fa alguns anys va sortir el llibre L’arrel i l’escorça (1929-1957), el primer d’un ambiciós projecte d’Ignasi Pujades, i, molt recentment, el Miquel Martí i Pol. Vida i poesia, d’Àlex Broch i Xevi Planas, ara ha vist la llum la segona part de la biografia d’en Pujades, El llarg viatge (1957-1969).
El biògraf, després de parar atenció amb el volum anterior a la infantesa i joventut, a més dels primers llibres, es centra ara en la relació del poeta amb l’Anna, una pàgina amorosa en la vida de l’escriptor que el mateix Pujades qualifica com a equívoca. Bona part de les cartes que es van creuar surten com a document en aquest volum...
De vegades pensem que s’ha de renovar el llenguatge, les estructures, el cor que alimenta la poesia. Des de començaments del segle XX surem sobre un esperit avantguardista sovint construït a partir de la destrucció. No és estrany, doncs, que per instants ens sembli exhaurit.
Els creadors, en aquest cas aquells que es mouen als límits de la paraula poètica, els qui cerquen l’oportunitat d’un terratrèmol, no sempre tenen en compte que les peculiars característiques del nostre temps converteixen el passat en una matèria particularment insòlita. La coneguda etimologia de la paraula “original” -relatiu a l’origen-, no es considera com un punt de partença. Però allò cert és que l’origen de les estructures del llenguatge pot infantar formes que, només entrar en contacte amb la contemporaneïtat, esdevinguin una descoberta més provocadora que la destrucció.
Víctor Sunyol, poeta que des de fa molts anys s’esforça per trobar un desafiament nou a cada llibre, ens ofereix ara una de les propostes més originals -també en el seu sentit etimològic- dels últims anys: No oN (Rèquiem)...
Amics i amigues del Violinista Celest: Se m’ha acudit que la vostra fidelitat a aquest bloc, fins a situar-lo entre els més llegits en català dels dedicats a parlar de literatura, mereix un premi.
Com ja sabeu, que m’he fet una mica pesat i tot, acaba de veure la llum la meva novel·la Els secrets de la reina i voldria correspondre a la vostra atenció sortejant, entre tots aquells que m’enviïn un correu a xrtrigo@mesvilaweb.cat, cinc exemplars (5) del llibre.
L’única condició és respondre una pregunta molt senzilla:
Quin és l’hotel rural, antic balneari, que surt a les pàgines de la novel·la?
La resposta la podeu trobar amb facilitat al llibre o a la seva pàgina web...
No hi haurà notari, ni res de semblant, perquè això és un concurs privat, però el Violinista serà legal i just. Podeu fer-me arribar els vostres correus des d'ara i al llarg de tot el mes d’octubre. A cada participant li serà assignat un número. El dia 2 de novembre -tres dies abans de la presentació a Barcelona- s’anunciaran en aquest bloc els guanyadors als quals els serà remès el llibre.
Cap de setmana a Girona, la qual cosa significa un retrobament doble, amb els amics de la ciutat –en Toni, en Pairolí, en Terribes, la Carolina-, però també amb els poetes d’arreu que assisteixen cada dos anys al petit congrés en que s’ha convertit Ara Poesia, una reunió d’escriptors que ja ha fet tres edicions i que, enguany, ha estat dedicada a debatre la situació de les editorials de poesia: les grans, les petites i les més estranyes.
Els esforços de Roger Costa-Pau i de Lluís Freixa han donat aquesta edició un fruit complex, amb taules rodones, recitals, conferències i homenatges –amb un de ben sentit a l’Alquimista Palau i Fabre, glosat per Perejaume.
D’entre tots els actes potser cal destacar les taules rodones, on el públic va dir sovint la seva. Ponents com Xavier García, Jordi Cervera, Víctor Sunyol, Ma. Josep Escrivà, Vicent Berenguer, Oriol Ponsatí-Murlà o Sam Abrams, a més d’altres que podeu veure a la notícia anterior, van deixar opinions rotundes sobre la desaparició de col·leccions, el paper de les editorials independents o el joc que pot donar internet en l’escriptura poètica. En aquest sentit va ser prou interessant i il·lustrativa la conferència de Laura Borràssobre la poesia en l’era digital, amb nombrosos exemples de poesia visual i de poesia en xarxa que es poden seguir a la pàgina de la UOC: Hermeneia, amb més de 580 obres publicades en la seva Antologia de Poesia Digital... (Llegiu més)...
Arxius:Una de les taules rodones.- Amb Oriol Ponsatí-Murlà, Vicent Berenguer, Joan-Pere Sunyer, Andreu Gomila, Manuel Costa-Pau i Jordi Cervera.
Em perdonareu si aquests dies estic una mica monotemàtic. És la "criatura", que s'ho menja tot. Si voleu fer-li un petit tast, alguna cosa així com llegir el primer capítol en PDF, ja podeu fer-ho.
Tal i com descobria al seu bloc el company Òscar Palazón, demà veurà la llum en llibreries la meva nova novel·la Els secrets de la reina, publicada per l’Editorial Columna.
La meva intenció ha estat combinar dos gèneres que m’agraden molt, el d’intriga i l’històric. Espero, de tot cor, que us agradi.
Amb aquest motiu, doncs, us donaré una mica la llauna des del meu bloc, sobretot per informar-vos de les novetats al voltant de la novel·la. Sembla que demà estarà disponible la web que ha fet l’editorial sobre el llibre, però de moment podeu veure, si us ve de gust, el vídeo publicitari al You Tube.
Els secrets de la reina tindrà al novembre una versió en castellà a l’editorial El Andén.
Feliç lectura si us aventureu i el meu agraïment de sempre als lectors assidus i als eventuals.
_____________________
Els secrets de la reina, Barcelona, Columna, 2008, 265 pàgs.
El poeta i narrador 
