Francesc Ribera
|
|
En defensa pròpia  Aquesta setmana he entrat dues vegades a l'edifici de Catalunya Ràdio, no pas per que m'haguessin d'entrevistar ni parlar del disc que acabem de treure. Hi he entrat perquè també hi ha els estudis d'ICATfm. He parlat del "300anys" en dos programes que s'emeten per ICATfm a la matinada.Això no tindria res despecial si no fos que la darrera vegada que havia posat els peus a Catalunya Ràdio vaig tenir problemes...  A.B. solia dedicar els dissabtes al matí a recollir peixos per enviar a la gent de la llunyana Vall del Riu P., una zona subdesenvolupada molt castigada per la misèria i la fam.Un dia, A.B. va creure que havia de fer un pas més i es va fer voluntari per anar a la Vall del Riu P. Només d'arribar es va trobar en W.Z. i li va dir:  Com que la feina de gestionar la Diputació General de la Comunitat Autònoma Catalana, si es vol fer bé, requereix molta dedicació i poques vacances, José Montilla s'ha endut l'oci a la feina He estat un parell de dies a Ondarroa.En aquest municipi costaner es va impedir l'Esquerra Abertzale (ANV) de presentar-se a les eleccions municipals. El partit fundador dels GAL va decidir que eren uns terroristes i va ordenar als jutges que procedissin a la seva il·legalització.  Em vaig quedar mirant una estona aquesta placa. N'hi ha un parell a la plaça de l'església de Sant Francesc Xavier de Formentera.A primera vista pot semblar una imatge ingrata. Però si en fem una lectura acurada i exhaustiva comprovarem que no.  La seva cantarella ja la sabem i tanmateix no s'aguanta per enlloc. Les llengües són de les persones, no dels territoris i per això no es pot obligar a parlar català i a l'hora la llengua no és de les persones, sinó dels territoris, i per això s'ha d'obligar a parlar espanyol.  Fratelli d'Italia, l'Italia s'è desta, dell'elmo di Scipio s'è cinta la testa. Dov'è la vittoria? Le porga la chioma, che schiava di Roma Iddio la creò. Stringiamoci a coorte, siam pronti alla morte. Siam pronti alla morte, l'Italia chiamò.  S'ha sentit a dir que és més senzill trobar complicitats en contra d'una cosa que no pas en favor d'una altra. Quan tinc dubtes sobre asseveracions d'aquest tipus, solc consultar en l'activitat de les grans empreses, en aquest cas els grans partits. Ells han destinat milions en investigacions d'aquest tipus i la seva conclusió pot ser, si més no, una bona pista. No estic avesat a escriure entrades sobre incidents de rabiosa actualitat, aquells que generen molta activitat a la blocosfera.Sovint quan he acabat el repàs de la resta de blocs arribo a la conclusió que està pràcticament tot dit. En aquest cas faré una excepcció perquè crec que s'ha obviat una lectura subliminal interessant i positiva.  Intentaré fer cinc cèntims dels motius pels quals, tot i haver-me abstingut, em preocupa la baixada de vots (que no d'escons) d'ERC a les eleccions generals espanyoles. Pilar,avui mateix, parles a La Vanguardia de militantes independentistas que gritaban "fuera los fascistas", mientras actuaban como jóvenes bárbaros del fascismo patrio. Ja sé que tens molta facilitat en improvisar reflexió i discurs -n'has fet la teva feina- i tant t'és parlar del conflicte del Timor Oriental com de la collita d'avellanes.  Tinc molts amics i amigues d'ERC: militants, regidors/es i diputats/es. Alguns des de fa molts anys i altres més recents. Amb ells em lliga, a part de l'amistat, un seguit d'empaties que, tot s'ha de dir, tenen ben poc a veure amb la política que practica el partit de Macià i Companys. No fa massa dies es va produir a Barcelona la
detenció de catorze persones acusades d’ultimar un atac terrorista massiu a la
capital catalana. La notícia va ser ràpidament recollida i potenciada per una
sèrie de mitjans de comunicació sense contrastar en cap moment les informacions
provinents del Ministeri d’Interior espanyol.
L'altre dia em vaig trobar badant a la Galeria de Manresans Il·lustres a l'Ajuntament de la capital del Bages.
Hi tenien un paper èpicament preeminent els combatents antinapoleònics i els burgesos i prohoms de finals del XIX.
Els uns i els altres se'm van fer protagonistes d'una reflexió que, curem-nos en salut i diguem-ho d'antuvi, és d'un rigor històric rebatible.  Ja fa molts anys que no suporto el Nadal, ja no per hipòcrita, ja no per consumista, sinó -en sintonia amb la meva amiga Imma Arnau- per hortera. Alguns anys he provat d'emprenyar-m'hi, d'altres ignorar-lo i gairebé mai m'ha servit de res, el seu putrefacte baf m'ha empudegat sempre. Enguany he canviat d'estratègia i m'he establert dues normes: |
Accés de l'autorEls meus enllaçosAGENDA
BLOCS AMICS
MúSICA
REFERENCIARI POLíTIC
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
