Llegint aquesta notícia, he superat el trauma de no poder optar a la lliga espanyola, de saber que marxa en Ronnie, de saber que no som favorits contra el ManU, de no guanyar ni contra equips molt inferiors,.... . Encara hi ha algú que dubti que "ser del Barça és el millor que hi ha"?

http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2812632

La lectura que es fa a Catalunya dels resultats al País Valencià o, fins i tot, de les Illes Balears, en general és negativa per una simple qüestió : ha tornat a guanyar la dreta. La majoria dels sectors, diem-ne, nacionalistes o catalanistes d'aquestes (ara ja sí) regions d'espanya desitjaven que el PSOE guanyés o que sumés amb la resta de forces la majoria, per a poder fer fóra del poder al PP. Les raons per aquest desig poden ser vàries i jo, com a català, no tinc cap dret a criticar-les en cap sentit, perquè em faltaria molt més coneixement del que tinc al respecte.

Però no m'estaré de comentar allò que hi veig de similitud amb la situació catalana. I ho vull fer perquè crec que el que passa al País Valencià i a les Illes és un reflex del que, si res no canvia radicalment, succeirà al Principat d'aquí a pocs anys. Actualment, els qui se senten valencians o mallorquins, o nacionalment catalans, ja ni es plantegen defensar aquests sentiments. Es limiten a defensar amb ungles i dents les posicions anomenades d'esquerres, perquè no tenen cap altre opció de pacte (en aquest sentit, si alguna excepció hi ha, és U.M. - Unió Monar- a les illes, que pot pactar amb qualsevol, per sort seva i de la higiene democràtica). Ja fa temps van caure en el parany de l'eix dreta-esquerra i, si res no varia substancialment, això només pot acabar amb la bipolarització PP-PSOE i algun partit testimonial de la zona, talment com les "peculiaridades regionales" del franquisme (com la CHA, per exemple). Quan els valencians o mallorquins van començar a triar els seus representants, les diferenciacions es van fer seguint els paràmetres dreta-esquerra. Van tenir la mala sort de no disposar d'un Pujol que trenqués aquesta merda d'eix ideològic, absurd i, sobretot, fals. I així, fins ara, la evolució lògica del vot útil els ha portat a la bipolarització PP-PSOE.

A Catalunya vivim en el procés d'assentament de l'eix ideològic dreta-esquerra. La feina bruta la està fent la direcció d'Esquerra (secundada estupidament pels culs contents dels seus militants) però està dirigida magistralment pel PSOE i els seus poderosos braços periodístics. La feina més dura que han de fer els filoespanyols és acabar, aïllar, CDC fins a fer-la desaparèixer o bé fins que es converteixi en la marca blanca del PP. Quan això hagi passat, el PSOE de Catalunya només haurà d'exercir amb mà dura el poder del qual disposa i presentar els d'Esquerra com a la "peculiaridad regional y curiosa" en què ara mateix s'està convertint i ens trobarem amb un 80-90% de vots de qualsevol elecció que aniran a parar als partits espanyols (PP-PSOE) i la resta a alguna formació "peculiar", com Esquerra, CUP, CDC, PxC,....que juntes no arribaran a ser, com a màxim, un apèndix del PSOE o del PP, depenent de com vagin els resultats de cada votació i de l'eix on s'hagi situat.

Un pas endavant per a assegurar el tret per part del PSOE és entavanar CiU per a canviar la llei electoral, de forma que pugui donar més pes al gruix de vots sectaris (que els donen suport encara que presentin no un sofà, sino una merda lligada amb un cordill, mentre la presentació la faci el zapatero de torn) especialment a Barcelona i àrea metropolitana. Però la escabetxinada que ha fet Esquerra a la immensa majoria d'ajuntaments, diputacions, consells comarcals, etc... arraconant CiU de pertot arreu (molt especialment si hi havia guanyat, per desmoralitzar i desmobilitzar vot nacionalista) també hi ajuda molt. Ah! pels que no us n'havíeu adonat, el moviment estratègic d'en Portabella a Barcelona només és per amagar la tàctica que es va desenvolupant a nivell nacional. I allò del Reagrupament, tranquils, que ja s'anirà diluïnt amb el temps... és com aquell que mata per primer cop i nota la culpabilitat: d'aquí a un temps ja hi trobaran el gust i deixaran de sentir-se culpables.

El camí cap a la conversió del nostre país, de la regió anomenada Catalunya, en el referent europeu de l'extrema esquerra banal avança impassible. Al control dels mitjans de comunicació i de tots aquells que haurien de procurar que la gent es pogués formar una opinió sòlida (en aquest sentit, només cal comprovar la deriva del blocaire de referència, Sr. Gordillo, fent la feina bruta d'en Puigcercós, desacreditant i, directament, insultant la única veu discordant que hi ha actualment, que és la del Sr. Carretero); al control ferri de totes les iniciatives sobiranistes del país, que han convertit els partits suposadament no sucursalistes en apèndixs dels dos grans partits espanyols; al càstig continuat de les economies de la soferta classe mitjana, que ha de finançar en gran mesura un aparell estatal gegantí (premiant, això sí, a les classes més baixes per quedar bé i per tenir vots i a les més altes perque no es queixin); a tot això ara s'hi dóna una altra volta de cargol. Ara, atacarem la propietat privada. Com que els progres no donen valor a l'acumulació de patrimoni (sino que procuren gastar tot el que guanyen i ja se'n cuidaran de mantenir el seu statu quo mitjançant les mesures anteriorment citades), com que no donen valor a l'esforç que hom pugui haver fet durant la seva vida, com que ja han convençut a la majoria que els empresaris o els emprenedors o els que rendeixen al seu lloc de treball o els que es limiten a complir escrupulosament i eficaç amb la seva feina són uns estúpids (les enquestes entre estudiants universitaris ja donen com a principal objectiu vital aconseguir una bona plaça al monstruós engranatge funcionarial).... Per tot això, ara volen cobrar 9 euros diaris per als que tinguin habitatges buits. De la mateixa manera que, dies enrera, volien expropiar l'usdefruit dels habitatges, ara ens en deixen anar una altra. Si fós el govern Maragall, no em preocuparia, perquè no passaria de ser una maragallada. Però ara fa por.

Se'ns esquerden els espais de llibertat i de realització personal (si no vols fer de funcionari o de periodista). A canvi, però, formarem part de la regió més guai d'Europa. La festa tot just comença, col.legues!!! (o hauria de dir camarades?).