Hi ha dies en què la desesperança et deixa sense arguments. El Barça ha perdut a Manchester i ha quedat eliminat de la Champions, sens dubte el títol més important de la temporada. La lliga també ho és, però no al mateix nivell (això de jugar contra el Getafe, l'Almeria, etc... no és el mateix que jugar contra el Manchester, el Chelsea, el Bayern o el Milan). La copa Catalunya val la pena perquè és el torneig més important que es fa al nostre país i la copa del rei, deixant de banda el fet que és un torneig dedicat a una figura tant poc democràtica i hereva legal del dictador, està totalment devaluada des de que la va guanyar l'espanyol, el club esportiu més negativista que existeix, donat que només deu la seva existència a l'antibarcelonisme.
Però s'ha de continuar. El que s'hagi de fer, s'ha de deixar als gestors del club, i si s'equivoquen ja ho pagaran a les properes eleccions. Això és la democràcia, i això és el que han d'entendre els pallassos que estan intentant torpedinar a l'actual Junta Directiva. Tots els que voldrien veure un altre espanyòfil com en Núñez o en Gaspar dirigint el club i fent que s'accepti resignadament la condició de secundari d'una lliga com l'espanyola.
Des del 1978 fins el 2003 es van guanyar set lligues i una copa d'europa. Si donem a la copa d'Europa una qualificació de 10 i a la lliga una qualificació de 7 (pel seu valor) ens trobem amb una ràtio de 59/25 anys = 2,36 per any de valoració. Des del 2003 fins al 2008 la ràtio és de 24/5 anys = 4,8 per any de valoració. Per tant, continúa essent molt millor (el doble) el rendiment de l'actual directiva que no el de les directives espanyòfiles anteriors.
Però hi ha més: s'ha acabat amb el vandalisme nihilista dels boixos nois i similars, que són elements que tant podrien ser del Barça com de l'espanyol, ja que només els importa exhibir (i, sovint, posar a la pràctica) la seva parafernàlia violenta. Els és igual quin equip defensen.
També s'ha près el risc d'ocupar l'espai publicitari que oferia la samarreta de l'equip per una institució que es dedica a la protecció dels infants desafavorits d'arreu del Món. Això ningú ha tingut collons de fer-ho. Era molt més fàcil cobrar una milionada d'una casa d'apostes que juga amb la tendència a l'addicció de moltes persones, però es va pendre aquest risc.
I quan vaig a mirar els partits a la penya del poble, i veig la quantitat d'immigrants que també hi són, m'enorgulleixo de ser del Barça. D'un club que és capaç d'arribar a la universalitat a través de la catalanitat. L'època nuñista va ser la de fer-nos simpàtics a espanya (el foment de les penyes anava per aquí). L'època actual és la de ser grans al Món. Evidentment, per a ser gran, necessites guanyar títols. La gent no només s'adscriu als projectes per l'atractiu ètic que puguin tenir. Cal que sigui un projecte guanyador. Però no només això.
Força Barça! Visca Catalunya!
