Per facilitar l'accés als articles d'aquest bloc sobre els festivals de Locarno, Toronto i Sant Sebastià, he creat tres apartats que respectivament agrupen els apunts sobre cadascun d'aquests certamens. D'aquesta manera, la categoria dels Festivals —força visitada— s'amplia, per la qual cosa, a més de les dels grans Festivals (Berlín, Canes i Venècia), la de Sundance (referent anual de cert tipus de produccions) i la del nostrat Sitges, ara trobareu també la de Locarno, la de Toronto i la de Sant Sebastià. Aprofitant el canvi, he creat també un apartat "calaix de sastre" que agrupa els apunts sobre la resta de festivals, mostres, cicles... I, finalment, una nova categoria recull tots els articles dedicats als Premis cinematogràfics (Oscar, Cesar, Goya...), cosa que en facilita i agilitza la consulta.
FOTO Patrick Wilson, a Lakeview Terrace, de Neil LaBute
El Festival de Cinema Nord-Americà de Deauville és i vol ser el desembarcament del cinema industrial de l'altre cantó de l'Atlàntic a Europa, via França. Tanmateix, als darrers anys, han intentat que la secció competitiva i l'apartat dedicat als documentals tinguin més qualitat que no pas la que es demana a una programació essencialment de preestrena.
Estic preparant un apunt amb els enllaços dels films; però, a tall de flaix d'urgència, us n'avanço aquest, en què podeu consultar la programació de Deauville 2008 clicant aquí: Programació de Deauville 2008.
Comença la barcelonina 16a Mostra Internacional de Films de Dones. Estructurada en diverses seccions, cal destacar-ne les anomenades Panorama Ficcions i Panorama Documentals, que tenen essencialment un valor informatiu sobre el cinema força recent fet per dones, i la secció Pioneres, reivindicativa d'aquelles cineastes no prou reconegudes, tot i la seva aportació a la història del cinema. Com és habitual, la selecció la complementen la Retrospectiva, enguany dedicada a Larisa Shepitko, i una sèrie de programes, d'entre els que destaquen un homenatge a Simone de Beauvoir i cinc documentals per reflexionar sobre Què se n'ha fet de la revolució?
FOTONaixement dels pops (Naissance des pieuvres), un triangle de desitjos en femení, que signa Céline Sciamma i es projecta a la Secció "Panorama Ficcions"
Al web del Festival de Cinema Asiàtic de Barcelona (BAFF 2008), ja podem consultar-ne la programació. Clicant a cada pel·lícula, se'ns desplega una pàgina amb informació sobre el film, que es complementa amb fotografies, tràiler, cartell i amb un enllaç a la pàgian que informa breument sobre el director.
Com sol passar sempre en aquest certamen, a la secció oficial i un bon nombre de títols "a descobrir", dels quals poca o cap referència en teníem. Tanmateix, permeteu que en remarqui Milyang (Secret Sunshine), del sud-coreà LEE Chang-dong, i Night Train, de Diao Yinan —la història de personatges a la recerca de tendresa en un seu món certament dur—, vistes ambdúes a Canes 2007. Igualment, cal remarcar-hi The Rebirth, de Masahiro Kobayashi, guanyadora del premi a la millor pel·lícula del Festival de Locarno, i Wonderful Town, d' Aditya Assarat, premiada a Rotterdam aquest mateix any.
Foto [Imago Prod] Imatge del rodatge de Pas a nivell.
Fa mesos, ho van escriure:
L’entusiasme de Pere Vilà per fer cinema l’ha portat a embarcar-se en un projecte amb tant sols 30.000€ i que no s’atreveix a definir com una bogeria però sí com una estimulant insensatesa (Imma Merino, El Punt)
Pere Vilà ha decidit desafiar les lleis del mercat amb el seu primer llargmetratge Pas a nivell (…) Si el guió és bo, l’únic pressupost que es necesita és la voluntat. (Pep Prieto, Diari de Girona)
Ara, Pas a nivell ja és una realitat i el Festival de Xixón l'ha seleccionada dins la secció "Llendes". Llegim, al programa del certamen, que: En la línia d'observació imparcial i entre Antonioni i Tasi Ming-liang, el jove realitzador català Pere Vilà debuta amb un resultat més que saborós. Enllestida la carrera, el protagonista del film (Marc) ha de deixar la universitat i encarar el món. Ni es veu preparat per a res ni res no vol especialment. Com a molt, anar tirant. Acabarà a ca l'àvia, en un poble de la costa, entretenint turistes i llogant-los gandules i motos d'aigua. Enamorat d'una estrangera, li farà mandra anar-li al darrere. I aleshores, una giragonsa existencial que no li deixa escapatòria: l'àvia s'està acabant i ell, per primer cop en aquesta vida, ha de prendre una decisió de debò.
Pere Vilà defineix Pas a nivell com un retrat intimista del camí cap a la maduresa.
D'entre les diverses i positives característiques de la programació, que podem consultar àmpliament als enllaços que acabo d'assenyalar, permeteu que en destaqui la projecció d'alguns llargmetratges, entre els quals, força d'inèdits o en ostensible preestrena.
4 mesos, 3 setmanes i 2 dies, del rumanès Cristian Mungiu, Palma d'Or de Canes 2007, inaugura la Mostra el dijous 15 de novembre (21.30h, Teatre Monumental) i serà el Premi Especial del Jurat de Sant Sebastià 2007, Buda va explotar per vergonya, de Hana Makhmalbaf, que la clourà el diumenge 25 (19.00h, Teatre Monumental). Igualment, destaquen a la programació (dissabte, dia 17, a les 18.00h, al Teatre Monumental) Lady Chatterley, de Pascale Ferran, la gran triomfadora als Cèsar 2007, i (dissabte, dia 24, a les 22.00h, al Teatre Monumental) Irina Palm, de Sam Garbanski, títol especialment remarcat a Berlín 2007, que protagonitzen la venerable Marianne Faithfull i l'entranyable Miki Manojlovic.
FotoYouth without youth / L'homme sans âge / Un'altra giovinezza, de Francis Ford Coppola, que es presenta a Roma.
Del 17 al 24 d'octubre de 2007, s'està desenvolupant la 28a edició de la Mostra de València. Cinema del Mediterrani. I del 18 al 27 d'octubre, la 2a edició de Cinema. Festa Internazionale di Roma. Es tracta de festivals que m'enganxen en una mala època perquè els pugui parar atenció. No puc pas dir que no m'interessin. Ja he parlat anteriorment del delit que tinc per veure la nova pel·lícula de Coppola, que es presenta a Roma. O, en el cas valencià, la mirada al cinema turc m'agradaria aprofundir-la bé: al seu dia, vaig poder conèixer personalment Yilmaz Guney (encara que, si tinc ocasió ja us explicaré com, en quines circumstàncies), i ara mateix, segueixo ben de prop el que fa Nuri Bilge Ceylan.
Com us podeu imaginar, els articles amb les llistes de les diverses seccions dels festivals volen força hores d'edició prèvia i, a la tardor, no puc esmerçar tanta estona a preparar els articles. Si us interessa seguir aquests certamens, us recomano que entreu als webs respectius. Podeu consultar-ne les programacions, clicant aquí: Programació Mostra de València 2007, Programació Cinema Festa di Roma 2007.
Els dies 3, 4, 5 i 6 d'octubre de 2007 tindrà lloc al Museu Marítim de Barcelona un cicle de pel·lícules i debats, amb el suggerent títol Les odissees de l'espai - I Cicle de Cinema i Espai. Llegeixo que la mostra Les Odissees de l’Espai pretén ésser un punt de trobada de les aproximacions cinematogràfiques a l’univers espacial i les seves incògnites. Per a aquesta primera edició, els comissaris Josetxo Cerdán i Eulàlia Iglesias han seleccionat una sèrie de films que se situen més enllà de les constants clàssiques de la ciència-ficció i que actualitzen l’atracció per l’espai que sempre ha tingut l’ésser humà segons el llenguatge més contemporani de la creació audiovisual. Unes pel·lícules que es qüestionen la ciència i la història des de la ficció, però també des de la no ficció, que es deixen fascinar per la bellesa de l’infinit o experimenten amb la iconografia espacial convertida ja en un element més de la cultura pop. Així, a la mostra es podrà veure obres de cineastes ja fonamentals de la història del cinema com l’armeni Artavazd Pelechian, documentalista experimental únic i dotat d'un llenguatge poètic propi mitjançant la seva teoria del muntatge contrapuntístic, i l'alemany Werner Herzog, que sempre s'ha mogut en els terrenys fronterers de la realitat i la ficció. A més d’altres directors iconoclastes i transgressors com el nord-americà Craig Baldwin, el català Lluís Escartín o el basc César Velasco Broca, l’obra del qual ha estat premiada al Festival de Sundance i seleccionada a la Quinzena de Realitzadors del Festival de Cannes. La cosa, però no s'acaba aquí i a més, passa per noms com Isaki Lacuesta i Andrés Duque, sense oblidar l'astronautaPedro Duque o el fotògraf Joan Fontcuberta; per seguir, cliqueu aquí: Vull llegir la resta de l'article.
Foto Toni Collette, a The Dead Girl, de Karen Moncrieff
El cinema independent més integrat ha triomfat -i de fet ha tingut gairebé l'exclusiva de la secció competitiva- al Festival de Cinema (Nord-) Americà de Deauville. El jurat presidit pel francès André Téchiné, ha guardonat The Dead Girl, de Karen Moncrieff; cinta que encapçala un palmarès afortunadament breu, en el qual destaquen pel·lícules presentades prèviament al Festival de Sundance.
Un dels articles que han estat "víctimes" de les circumstàncies ha estat el que volia dedicar al Festival de Cinema Americà de Deauville (31 d'agost - 9 de setembre de 2007). No és pas cap certamen de debò important; ja que essencialment no es tracta sinó d'una plataforma de desembarcament del cinema ianqui a Europa. Fins i tot, com podeu comprovar, s'hi projecten algunes pel·lícules ja estrenades a Catalunya, si més no. No obstant això, les referències de Deauville són útils perquè ens avancen informació sobre algunes de les estrenes comercials (de "majors" o de cinema "independent") que faran el seu paper ben aviat, a les nostres sales. Prengueu la bona voluntat, ateses les circumstàncies, perquè m'he de conformar a publicar-ne tan sols la llista completa de la programació -sense a penes adaptar-hi els títols, ni ampliar-ne informació- i la llista de la composició dels jurats (llistes que podeu consultar clicant aquí Vull llegir la resta de l'article). Per cert, així com André Téchiné presideix el jurat de la competició oficial, un seu actor, Gaël Morel, encapçala el jurat del Premi Revelació, i Nicolas Cazalé (de l'entorn de Morel i Téchiné, ara en cartellera a Catalunya, les Illes i el País Valencià, amb Caótica Ana, de Medem) és al jurat dels llargmetratges, al costat de Yasmina Reza, Anouk Grinberg i Emilie Deleuze, entre altres.
Foto [Cyrille Andres] Els germans Ben i Cassey Affleck, a Deauville, a la gala de presentació de Gone, Baby, Gone, dirigida per Ben i protagonitzada per Casey.
Més val tard que mai! El dia 3 de setembre es féu públic el Palmarès del Festival dels Films del Món, Mont-real 2007; però, pel que ja sabeu, m'havia quedat pendent de recollir. Triomf del film Ben X, de Nic Balthazar, que ha congriat uns quants premis, encara que el principal, l'anomenat Grand Prix des Amériques, l'ha hagut de compartir amb Un secret, de Claude Miller.
La llista completa dels guardonats, amb informació bàsica sobre les pel·lícules i amb els enllaços (quan en tenen), clicant aquí: Vull llegir la resta de l'article.
...
Foto [Sylvain Légaré, Festival des Films du monde] Nic Balthazar i Claude Miller, guanyadors ex-aequo del Gran Premi de les Amèriques.
Tant perquè hi pugui treballar millor, com perquè us hi sigui més fàcil l'accés, he reorganitzat l' apartat "Festivals i premis" del bloc -Club7 Cinema-. Les novetats les trobareu explicades, clicant aquí: Vull llegir la resta de l'article
Foto Johnny Depp i Helena Bonham Carter al Sweeney Todd de Tim Burton
Ja ha començat el Festival dels Films del Món, de la capital del Québec, Mont-real. En aquest article, publico la llista de pel·lícules de les seccions Competició mundial, Fora de competició,Opera prima i Curtmetratges en competició mundial. Hi trobareu, adaptada i traduïda, la informació sobre els títols de la secció competitiva, amb els enllaços als webs de les pel·lícules que en tenen. Pel que fa a les altres tres seccions, només n'he copiat la llista i les aniré traduint i adaptant, a mesura que la feinada m'ho permeti (penseu que tinc pendent Toronto i, si tinc temps, n'enllestiré un sobre la secció competitiva de Venècia).
Mont-real és un festival que ha perdut molt, darrerament. Per entendre'ns ha quedat al nivell de Sant Sebastià o encara més baix. Potser fins i tot per sota de l'actual Valladolid (també molt desmillorat respecte l'època que el dirigia Fernando Lara). Tot i així, no deixa de ser una finestra internacional, coneguda i reconeguda. Si us sembla, fem un cop d'ull al que ofereix enguany, anant a Vull llegir la resta de l'article.
M'agrada parlar dels festivals de cinema. En aquest bloc em sembla que queda ben clar. Són grans finestrals on treure-hi el cap et permet prendre el pols al cinema i mirar, veure, sentir, escoltar altres veus, altres imatges, les veus, les imatges d'aquest món nostre. I ja m'agradaria a mi poder ser a tots: cosa físicament, humanament, econòmicament, professionalment impossible. Des d'aquest bloc, miro de parar atenció a la programació dels 4 o 5 grans certamens internacionals (Berlín, Canes, Venècia, Sant Sebastià, Toronto) i parlo amb cert detall de pel·lícules que veig als dos on solc anar: Canes i el nostrat Sitges. De tot el munt d'altres festivals que es fan arreu i en particular a casa nostra (Asiàtic, Gay, Polític, Dones, etc.), penso fer-ne esment en funció d'algun film que conegui o m'atansi a veure-hi o d'algun esdeveniment que em suggereixi algun comentari. Dic això avui, perquè ha començat la segona edició del Festival de Cinema Polític de Barcelona (http://www.cinemapolitic.com/2006/catalan/index.htm). Permeteu que manifesti les meves reticències amb el concepte d'aquest certamen: sent molt plausible qualsevol iniciativa que ens dugui més cinema, jo em pregunto quines són les fronteres del cinema "polític": què no és polític, oimés quan bona part de la producció passa pels diners d'institucions? Em sembla que hi escauria més una denominació de "Festival de temàtica política". Vista la programació, prenc nota del film rus Garpastum, dirigit per Alexey Guerman Jr, que es passa el 27.09.2006, i de la qual m'han parlat molt bé la gent que la va veure a Venècia l'any passt. Remarco també l'homenatge al director hongarès Istvan Szabó i em crida l'atenció especialment el film de clausura Looking for comedy in the Muslim World, dirigida i protagonitzada per Albert Brooks. De segur que hi ha més coses interessants (Reefer madness, Dans la peau de Jacques Chirac...); però serà ben difícil que en pugui veure cap.Del film d'inauguració La raison du plus faible (Lucas Belvaux) ja en vaig parlar al post "Cop d'ull a Canes"; de totes maneres, per si us interessa llegir-la ràpidament, us n'he reproduït el text aquí (aneu a "Vull llegir la resta de l'article"). I, per cert, aviat, parlarem de Sitges 2006.
A Bruges;
Promet-m'ho;
Alè;
Un crim americà;
Fay Grim;
Elegy;
De l'altre costat;
Sweeney Todd;
Hi haurà sang;
Llum silenciosa;
Lluny d'ella;
Juno;
No Country for Old Men;
L'escafandre i la papallona;
Cap a terres salvatges;
Savage Grace;
4 mesos, 3 setmanes i 2 dies;
Expiació;
Luxúria, perill;
Tehilim;
El bosc de Mogari;
Lleons per anyells;
Un cor fort;
Death Proof;
Quando sei nato non puoi più nasconderti;
La influencia;
... i més
Youssef Chahine, Hal Hartley, Michelangelo Antonioni, Ingmar Bergman, Edward Yang, Sofia Coppola, Robert Altman, Gillo Pontecorvo, Sven Nykvist, Hou Hsiao-hsien, Kieslowski
