2.1. Altres veus [AV]  Cinturó vermell (Redbelt / Cinturón rojo), de David Mamet
(..) aquesta petita odissea en forma de film "noir", sobre un professor d'aquell esport —jiu-jitsu— que es veu introduït involuntàriament en un diabòlic joc de miralls, resulta ser una pel·lícula apassionant encara que també sigui una obra menor (Carlos Losilla, Avui)
(..) no és més que un film d’arts marcials amb ínfules de transcendència, un thriller aspre, violent, com els dels setanta, però sense l’amargor que destil·la un món en descomposició (Antonio José Navarro , Time Out Barcelona)
Els enllaços amb aquestes crítiques i articles, anant a Vull llegir la resta de l'article.
FOTO Alice Braga i Ciwetel Ejiofor, a Cinturó vermell, de David Mamet  Vampir-Cuadecuc, de Pere Portabella
Portabella (i Joan Brossa, el seu coguionista) creen a partir d'una creació aliena, reflexionant, a la vegada, sobre tota una vasta tradició en el cine i la literatura fantàstica i de quina manera les dues disciplines, el que s'escriu i el que es filma, s'interrelacionen (..) El resultat és fascinant (..) (Quim Casas, El Periódico)
El blanc i negre, la il·luminació contrastada, la peculiar banda sonora, la radicalitat d'algunes imatges i la indagació en els misteris d'una figura ambivalent com la de Dràcula / Christopher Lee donen lloc a un espectacle fascinant, hipnòtic, que al cap i a la fi ens parla del cinema i del seu poder de seducció (Carlos Losilla, Avui)
El resultat, no me'n puc estar de dir-ho, és una riquesa inenarrable. De gran plasticitat, permetent-ne tot de lectures. És, curt, cinema bo del bo. Com ara ja no se'n fa (Pere Meroño, bloc Pere Meroño)
Convertida en un assaig sobre els mecanismes del terror, Portabella referia la seva pel·lícula al gènere cinematogràfic però tampoc no obviava la metàfora d'una altra por, la derivada d'un sanguinari règim totalitari (Esteve Riambau, Avui)
Hi ha referències volgudes a Dreyer i a Murnau, però a la vegada hi ha una desconstrucció del mecanisme de representació, que és el que m'interessava explorar. Això i treballar la textura (Pere Portabella, a Elisabet Cabeza, Avui)
És una pel.lícula que ha estat en universitats i museus, però jo, sobretot, sóc un cineasta. Per això m'alegra que les sales de cinema obrin les portes al meu treball (Pere Portabella, a Olga Pereda, El Periódico)
Informació sobre la pel·lícula [Web oficial]. Nota: Pere Portabella no té encara disponible el web en català (i això ja fa molt, però molt, que dura... l'hi tindrà mai?)
Els enllaços amb aquestes crítiques i articles, anant a Vull llegir la resta de l'article.
FOTO Vampir-Cuadecuc, de Pere Portabella  Jo he servit el Rei d'Anglaterra (Obsluhhoval jsem anglicheho krale / Yo serví al rey de Inglaterra / Moi qui ai servi le roi d'Angleterre / I served the King og England), de Jiri Menzel
(..) tant la manera de narrar que té Jiri Menzel com els materials argumentals de Bohumil Hrabal segueixen sent totalment vigents (Quim Casas, Èxit)
Menzel ha mantingut la fidelitat a Hrabal i deu anys després de la seva mort ha estrenat una adaptació de la que per mi és la millor novel·la del txec. I ho ha fet de manera magistral, mantenint un humor finíssim, amb un protagonista que sembla un bessó de Chaplin o Buster Keaton, sempre amb un somriure que encomana als espectadors, mentre el film avança ple de sucoses anècdotes que recorren la invasió nazi, la postguerra, les confiscacions socialistes, la presó i la llibertat aïllada en zones per a insocials, on el personatge es retroba amb ell mateix (David Castillo, Avui)
(..) Bohumil Hrabal coneixia perfectament quina criatura imperfecta és l'ésser humà, encara que això no li impedia estimar-lo. Això és el que el diferencia de molts escriptors actuals. A més, Hrabal era capaç de descriure la vida tal com és realment, de forma inusualment sensible, encara que no de forma naturalista sinó seguint el seu propi mètode poètic (Jiri Menzel, a Nando Salva, El Periódico)
Una de les peculiaritats de llibre i pel·lícula és agafar com a protagonista un personatge de moralitat dubtosa. Lluny de rebel·lar-se davant la ocupació nazi, s'enamora d'una soldat del Tercer Reich que creu fermament en el nazisme, mentre altres persones es juguen la pell abans d'aixecar el braç i fer la salutació nazi (Bernat Salvà, Avui)
Amb un colpidor to de comèdia negra, d’elements dramàtics i visuals gairebé surrealistes, el film ens ofereix una visió d’una part important de la història txeca del segle XX, des de l’annexió nazi de Bohèmia i Moràvia el 1938, fins a la consolidació del comunisme el 1960 (Antonio José Navarro, Time Out Barcelona)
Els enllaços amb aquestes crítiques i articles o les referències dels que no tenen enllaç (dels quals en reprodueixo fragments rellevants), anant a Vull llegir la resta de l'article.
FOTO Jo he servit el Rei d'Anglaterra, de Jiri Menzel  Tropa d'elit (Tropa de Elite / Tropa de élite / Tropa de Elite (troupe d'élite) / Tropa de Elite. Gli squadroni della morte), de Jose Padilha
Tropa d'elit és, doncs, una paradoxa feta cel·luloide: una pel·lícula de dretes realitzada per un director d’esquerres (Sergi Sánchez, Time Out Barcelona)
(..) no afluixa en cap moment aquella permanent sensació de nihilisme (poc estimat tant per la dreta com per l'esquerra) amb què els cineastes brasilers contemporanis encaren una sèrie de problemes, a ritme de rock metàl·lic i hardcore raper (res de samba ni tropicalisme), per als quals no s'entreveu cap solució (Quim Casas, Èxit)
Un bon film, tècnicament, narrativa, quant a posada en escena. Un cant al militarisme, políticament reaccionari i immoral (...) (Pere Meroño, bloc Pere Meroño)
Retrat de vegades un punt efectista però punyent amb un problema: el que explica és tan greu que resta la impressió un cop acabada la pel.lícula que cap història podrà fer-li justícia, perquè aquesta realitat que prova de descriure té masses cares i és massa complexe com per ventilar-la en dues hores i el seguiment d’un sol personatge i el seu entorn més immediat. Però una gran pel.lícula, sens dubte (Xavi Far, bloc Les coses que mai s'obliden)
Els enllaços amb aquestes crítiques i articles o les referències dels que no tenen enllaç (dels quals en reprodueixo fragments rellevants), anant a Vull llegir la resta de l'article.
FOTO -Alta Films- Tropa d'elit, de Jose Padilha  El cavaller fosc (The Dark Knight / El caballero oscuro / The Dark Knight: Le Chevalier noir / Il cavaliere oscuro), de Christopher Nolan.
(..) mai fins a El cavaller fosc, Batman havia estat tan a prop de la realitat, mai havia tingut tanta vigència i mai s'havia convertit en una faula tan marcadament adulta (Àngel Quintana, El Punt)
(..) una gran pel.lícula plena i esgotadora en els cops d'efecte. Inquietant. Desassossegant. Precària. Com la vida en les societats de capitalisme avançat. Una ciutat, una societat massa properes al que veiem i vivim (Pere Meroño, bloc Pere Meroño)
(..) Nolan fa que la intriga sigui, per als ciutadans del segle XXI, quasi tan propera com un telenotícies: el mal és multiforme i il·localitzable, mentre que les forces del bé es mostren confoses a l'hora de fer-li front (Carlos Losilla, Avui)
En aquest segon Batman firmat per Christopher Nolan, El cavaller fosc, el dolent histriònic queda encara més matisat i la seva demència no deixa de ser la projecció dels fantasmes interiors de Batman, el superheroi amb menys poders i més dubtes de la història (Quim Casas, El Periódico)
És sens dubte la pel·lícula de l'estiu. I serà una de les pel·lícules de l'any (Núria Vidal, Time Out Barcelona)
El secret (de l'èxit d'aquest film)? Retornar el personatge a la seva dimensió original, la d'un heroi turmentat que lluita contra el mal a la vegada que ha de foragitar els seus propis fantasmes (Esteve Riambau, Avui)
Els enllaços amb aquestes (i d'altres) crítiques i articles, anant a Vull llegir la resta de l'article.
FOTO Heath Ledger, a El cavaller fosc, de Christopher Nolan  Per una vegada i sense que serveixi de precedent, dedico un article al que ha publicat la crítica nord-americana sobre una pel·lícula. D'entrada, disculpeu una imprecisió: dic "la" crítica nord-americana i això és molt relatiu, ja que exigiria un exhaustiu i complet treball de recapitulació, que no em puc permetre.
Em fa la impressió que, en general, s'està produint la mateixa resposta que hi hagué a Canes, entre la crítica internacional: un Allen simpàtic, millor que els últims, divertit, però menor. Igualment s'hi valora molt positivament la interpretació, especialment, de Penélope Cruz. La cosa però empitjora quan es passa a una anàlisi més a fons. Jutgeu-ho per vosaltres mateixos. M'hauria agradat poder traduir-ho al català, però ja em disculpareu que no m'emboliqui (si més no, per ara) en una feinada així. Anant a Vull llegir la resta de l'article, crítiques publicades a mitjans nord-americans, de Vicky Cristina Barcelona.
FOTO Javier Bardem, Penélope Cruz, Scarlett Johansson i Woody Allen, al rodatge de VCB  Garage, de Lenny Abrahamson
(..) un film correcte. Ben fet. Sense massa pretensions tècniques, però sí ideològiques (Roger Morales, bloc La Llanterna màgica)
(..) som davant la típica història del personatge feble enfrontat a un món despietat. I el director no fa res per sortir d'aquest clixé (Carlos Losilla, Avui)
Multipremiada a tots els festivals on s’ha presentat, Garage mereix trobar el seu públic, un públic que no busqui grans accions ni emocions trasbalsadores, sinó el retrat d’una vida petita però plena de tendresa (Núria Vidal, Time Out Barcelona)
Lenny Abrahamson (..) evita el sentimentalisme en favor d'un humor càlid i sec alhora, una incisa observació de personatges i un sentit de tragèdia imminent i inevitable (Nando Salvà, Èxit)
Els enllaços amb aquestes crítiques i articles o les referències dels que no tenen enllaç (dels quals en reprodueixo fragments rellevants), anant a Vull llegir la resta de l'article.
FOTO Garage, de Lenny Abrahamson  A Bruges (In Bruges / Escondidos en Brujas / Bons baisers de Bruges / In Bruges. La coscienza dell'assassino), de Martin McDonagh
(..) una obra amb personalitat pròpia, que destaca per enginyosos diàlegs, un humor tirant a absurd i una violència extrema que cap al final va tenyint la pel·lícula d'un to negríssim (Judith Vives, Capgròs i bloc Espaiisidor)
No és exagerat incloure aquesta irònica reflexió sobre la lleialtat, la redempció i el pes de la mala consciència en el llistat de les millors sorpreses de la temporada (Ferran Auberni, Time Out Barcelona)
(..) amb notables alts i baixos Martin McDonagh (..) debuta en el llargmetratge adaptant una de les seves pròpies obres (Quim Casas, Èxit)
Els enllaços amb aquestes crítiques i articles o les referències dels que no tenen enllaç (dels quals en reprodueixo fragments rellevants), anant a Vull llegir la resta de l'article.
FOTO Brendan Gleeson i Colin Farrell, a A Bruges, de Martib McDonagh  Postdata: t'estimo (P.S. I Love You / Posdata: Te quiero), de Richard LaGravenese.
(..) una pel·lícula que combina ingredients bàsics seguint una recepta clàssica però ben cuinada: el gust no sorprèn, però el plat entra per la vista i deixa un bon regust al paladar (Judith Vives, Capgròs i bloc Espaiisidor)
Se'ns escatima (..) allò que constituïa el nus de les grans comèdies clàssiques, l'afinitat espiritual entre els enamorats, que aquí es dóna per descomptada en benefici de la superioritat moral del personatge masculí, capaç de guiar la vida de la protagonista fins i tot més enllà de la tomba (..) Jo, si fos dona, m'empiparia (Carlos Losilla, Avui)
No hi ha res més. El cinema? De vacances. Els sentiments? De llagrimeta fàcil. Els actors? Fent el que poden (Núria Vidal, Time Out Barcelona)
(..) és més una barreja entre "Ghost" i una cançó de Celine Dion que una exploració legítima de com recuperar l'equilibri emocional després de la mort d'un ésser estimat (Nando Salvà, Èxit)
Els enllaços amb aquestes crítiques i articles o les referències dels que no tenen enllaç (dels quals en reprodueixo fragments rellevants), anant a Vull llegir la resta de l'article.
FOTO Hilary Swank i Gerard Butler, a Postdata: t'estimo, de Richard LaGravenese  Promet-m'ho (Zavet (Promis Me) / Prométeme / Promets-moi), d' Emir Kusturica.
(..) l'odissea de l'adolescent que arriba a la ciutat i es troba amb un món caòtic i inextricable es transforma en un artefacte purament mecànic, sense la vida que pretén regalimar, carregós i inacabable (Carlos Losilla, Avui)
(..) administra amb astúcia tots els recursos d'un determinat cinema buit, ornamental, perdut entre el joc de les formes. És un cant a l'excés; és a dir, a allò que està de més, afegitó a unes formes que podrien ser tradicionals (Xavier Sáez, Time Out Barcelona)
(..) sempre al límit d'unes possibilitats expressives que van arribar al zènit amb Underground. Des d'aleshores, Kusturica repeteix un discurs similar afegint nous elements al seu delirant univers audiovisual (Quim Casas, Èxit)
(..) jo no estic en sintonia amb el meu temps, sinó amb el de fa 30 anys (Emir Kusturica a Ramon Vendrell, El Periódico)
Els enllaços amb aquestes crítiques i articles o les referències dels que no tenen enllaç (dels quals en reprodueixo fragments rellevants), anant a Vull llegir la resta de l'article.
FOTO Promet-m'ho, d'Emir Kusturica  Alè (Soom / Aliento / Souffle / Soffio), de KIM Ki-duk
D'una bellesa estranya i subtil, Aliento ens reconcilia amb el cinema de Kim Ki-duk, que retroba en aquest film la inspiració dels seus millors treballs (Núria Vidal, Time Out Barcelona)
Sembla que Kim Ki-duk roda una pel·lícula fluixa i una altra que està bé, i així succesivament. Alè seria de les segones. Però està més que bé (Quim Casas, Èxit)
(..) un film buit amb l'aparença d'un discurs transcendental (Carlos Losilla, Avui)
Quan vaig escriure Alè, vaig decidir que havia de ser un compendi d'alguns dels meus grans interessos, perquè tenia la intenció de deixar el cinema (Kim Ki-duk, a Nando Salvà, El Periódico)
Els enllaços amb aquestes crítiques i articles o les referències dels que no tenen enllaç (dels quals en reprodueixo fragments rellevants), anant a Vull llegir la resta de l'article.
FOTO Alè, de Kim Ki-duk  (..) ha guanyat en virulència i capacitat transgressora, primer perquè l'encarregat de dur-lo a terme ha estat el mateix Haneke, després perquè el director no ha fet gairebé cap canvi en el guió i la planificació, i finalment perquè la seva contextualització en terres americanes accentua el costat agressiu de la pel·lícula (Carlos Losilla, Avui)
Posseeix el mateix to inquietant que l'original (..), les mateixes digressions (..) i idèntica atmosfera malsana. Haneke ha arribat a Hollywood i ha fet el que ha volgut (Quim Casas, Èxit)
El problema és que, a aquestes altures, a la societat americana li rellisquen les crítiques de Haneke (Nando Salvà, Èxit)
(..) un intent fallit de reescriure un discurs originàriament molt discutible, que ara es torna encara més discutible a causa de la total buidor estilística del film. Res del que ens explica Michael Haneke i, sobretot, com ho explica, resulta fresc, nou, intrigant (Antonio José Navarro, Time Out Barcelona)
(..) sóc dels que pensen que malgrat la incomoditat de la història que s'explica, la versió americana de "Funny games" compta amb un nou element que justifica els 112' d'angoixa: el càsting (Ferran Auberni, Sota sospita)
Els enllaços amb aquestes crítiques i articles o les referències dels que no tenen enllaç (dels quals en reprodueixo fragments rellevants), anant a Vull llegir la resta de l'article.
FOTO Tim Roth i Brady Corbet, a Funny Games (Michael Haneke, 2007)  L'esdeveniment (The Happening / El incidente / Phénomènes / E venne il giorno), d' M. N. Shyamalan.
En la revisió sistemàtica que la filmografia de M. Night Shyamalan està practicant dels temes del cinema, el còmic i la literatura fantàstics, ara li ha tocat el torn -després dels fantasmes, els superherois, els extraterrestres i els contes de fades- a les catàstrofes, amb alguna parada ocasional (..) en el subgènere conegut com a "american gothic" (Xavier Roca, Avui)
El mal no té una forma monstruosa, el terrorisme no té un rostre humà, els excessos del cientisme no es posen de manifest mitjançant la creació de monstres gegants. Quan les fulles dels arbres es mouen, arriba el terror (Àngel Quintana, El Punt)
Sense cap sorpresa ni artifici, Shyamalan no ha sabut com "enganyar" l'espectador i ha acabat caient en un error molt comú: explicar en excés els coms i perquès d'una situació (..) que és més creïble quants menys lògica se li intenta buscar (Judith Vives, Capgròs i bloc Espaiisidor)
(..) és molt més que un pertorbador conte fantàstic sobre la revenja de la natura contra l'ésser humà (Antonio José Navarro, Time Out Barcelona)
Per si encara algú ho dubtava, L'esdeveniment confirma que M. Night Shyamalan és un dels millors directors de cinema fantàstic (Desirée De Fez, Èxit)
Els enllaços amb aquestes crítiques i articles o les referències dels que no tenen enllaç (dels quals en reprodueixo fragments rellevants), anant a Vull llegir la resta de l'article.
FOTO John Leguizamo i Mark Wahlberg, a L'esdeveniment, d' M.N. Shyamalan  Caos Calmo, d' Antonio L. Grimaldi.
(..) un relat que tracta d'esbrinar com es pot negociar amb el dolor que la pèrdua d'un ésser estimat pot provocar (Xavier Sáez, Time Out Barcelona)
Centrada bàsicament en el to murri del registre interpretatiu de Moretti, aquest conte absurd, que rebutja frontalment el naturalisme es configura com el relat d'un personatge a qui un trauma final l'ajuda a veure el món d'una altra manera (Àngel Quintana, El Punt)
(..) el resultat és allò que podríem anomenar un film terapèutic que funciona com un llibre d'autoajuda (Carlos Losilla, Avui)
El tema central de la pel·lícula és aquest procés de transformació d'un home de negocis que s'acaba convertint simplement en un home (..) Després de superar el dol, el personatge ha canviat a millor. Ha après a relacionar-se més enllà del seu cercle, a estimar en tots els sentits i a donar importància a les persones (Antonello Grimaldi a Àlex Vicente, Avui)
Els enllaços amb aquestes crítiques i articles, anant a Vull llegir la resta de l'article.
FOTO Nanni Moretti i Alessandro Gassman, a Caos calmo, d' Antonio L. Grimaldi  12, de Nikita Mikhalkov
En justícia, a 12 li corresponia el Lleó d'Or de la Mostra —Venècia 2007—, que fou concedit a Se, jie, d' Ang Lee, un film comercial, sense gaire interès. El jurat no es va atrevir a silenciar 12 i el seu autor, i creà un Lleó especial pel conjunt de l'obra d'aquest gran realitzador rus (Arnau Olivar, Serra d'Or)
En un moment en què el cinema sembla haver volgut abandonar tota fixació amb la psicologia, Mikhalkov dóna la volta a tot plegat, imposa les sortides de to i els grans moments en què els personatges d'aparença forta acaben tornant-se febles (Àngel Quintana, El Punt)
Si l'actual Lumet, el d'Abans que el diable s'adoni que ets mort, decidís fer avui una nova versió de la seva cèlebre pel·lícula de 1957, possiblement estaria molt a prop del que ha portat a terme Mikhalkov amb aquell text (Quim Casas, Èxit)
Els enllaços amb aquestes crítiques i articles o les referències dels que no tenen enllaç (dels quals en reprodueixo fragments rellevants), anant a Vull llegir la resta de l'article.
FOTO 12, de Nikita Mikhalkov  Ella és el partit (Leatherheads / Ella es el partido / Jeux de dupes / In amore niente regole), de George Clooney.
(..) una obra que busca la seva fidelitat a la tradició per emergir com una reflexió pròpia sobre la manera com l'esport, la política i el cinema han acabat construint una sèrie de simulacres que han acabat generant alguns mites fonamentals de l'americanitat (Àngel Quintana, El Punt)
(..) Si d'una banda Clooney desconstrueix la mentida en què sembla inspirar-se tot mite -en aquest cas, el mite de l'heroi bèl·lic, l'estereotip del bon noi americà, guapo, valent, bon atleta i ídol de masses, interpretat per Krasinski-, d'una altra inverteix massa energia a reivindicar-se com a estrella heroica i fora de la norma, com a bad boy de la indústria de Hollywood. (Sergi Sánchez, Time Out Barcelona)
(..) la tercera pel·lícula que ha dirigit George Clooney, Ella és el partit, és plenament coherent amb la seva trajectòria (..) Llàstima que les intencions es dilueixin en un conjunt excessivament fred i cerebral, escrit per un tàndem de guionistes -Duncan Brantley i Rick Reilly- que estan lluny de ser Billy Wilder i I.A.L. Diamond, tot i haver-se'ls estudiat (Xavier Roca, Avui)
Ells és el partit funciona bé com a comèdia lleugera i com a drama esmorteït alhora, i també com la crònica d'uns temps (..) que estaven canviant aleshores (Quim Casas, Èxit)
Els enllaços amb aquestes crítiques i articles o les referències dels que no tenen enllaç (dels quals en reprodueixo fragments rellevants), anant a Vull llegir la resta de l'article.
FOTO George Clooney, John Krasinski i Renée Zellweger, a Ella és el partit, de George Clooney  Coses que vam perdre en el foc (Things We Lost in the Fire / Cosas que perdimos en el fuego / Nos souvenirs brûlés), de Susanne Bier.
(..) pel·lícula horitzontal, plana com una catifa, melodrama de redempcions improbables que basa tota la seva potencial força com a fàbrica de llàgrimes en la interpretació de Halle Berry i Benicio del Toro (Sergi Sánchez, Time Out Barcelona)
(..) pel·lícula que posa damunt la taula la confluència de destins de determinat cinema europeu d'autor -destinat a les sales de versió original i als festivals- i del cinema americà que juga a ser independent (Xavier Roca, Avui)
(..) al film hi ha tot de primers plans d'ulls, dits, llavis i pòmuls, el toc "arty" que abans pretenia ser disconforme i ara és una mica clixé. I, sobretot, aquella narració tipus trencaclosques que hauria de tenir sempre un sentit (Quim Casas, Èxit)
Els enllaços amb aquestes crítiques i articles o les referències dels que no tenen enllaç (dels quals en reprodueixo fragments rellevants), anant a Vull llegir la resta de l'article.
FOTO Halle Berry i Benício Del Toro, a Coses que vam perdre en el foc, de Susanne Bier  Rebobineu, si us plau (Be Kind Rewind / Rebobine por favor / Soyez sympas rembobinez), de Michel Gondry.
(..) el resultat, que podria haver estat un deliri absolut, agafa cos i consistència a mesura que avança, no precisament per l'habilitat dramàtica de Gondry -a qui li cal un bon guionista- sinó per la seva intuïció per atrapar un cert sentiment que acaba fent de Rebonineu, si us plau la versió postmoderna d'altres elegies per la mort i la transfiguració del cinema com ara The Last Picture Show, l'obra mestra de Peter Bogdanovich (Carlos Losilla, Avui)
(..) podria fascinar, si darrere hi hagués un bon cineasta i un mínim guió (Àngel Quintana, El Punt)
(..) Entre els mèrits, una capacitat única per a la fantasia —(..) al marge dels codis genèrics característics— i una reivindicació gairebé entranyable de la imatge analògica (Quim Casas, Èxit)
Els enllaços amb aquestes crítiques i articles o les referències dels que no tenen enllaç (dels quals en reprodueixo fragments rellevants), anant a Vull llegir la resta de l'article.
FOTO Jack Black, a Rebobineu, si us plau, de Michel Gondry  Aleksandra / Alexandra, d' Aleksandr Sokurov
Sokurov, pel qual, certament, el cinema és una recerca poètica, opta per una bellesa que vol ser salvífica per recordar a la humanitat que, en el context mateix de la guerra, és possible la voluntat d'acostar-se a l'Altre i comprendre'l (Imma Merino, El Punt)
(..) poden fer pensar que, en el fons, Sokurov és un nostàlgic de la gran Rússia. Si anem més enllà o ens quedem amb els petits detalls, però, podríem afirmar sense por d'equivocar-nos que Sokurov, en el fons, ens planteja la incertesa d'un poble que encara mira en excés al passat (Carles Ribas, Diari de Girona)
La guerra és sempre una cosa terrible. En aquesta pel·lícula sobre la guerra no hi ha cap guerra... No hi ha poesia en una guerra, no hi ha bellesa, i mai no hauria de filmar-se poèticament: és un horror que no es pot expressar, una degradació humana que no es pot expressar (Alexandr Sokurov, en declaracions reproduïdes per Marta Sureda al Full de mà del Cinema Truffaut)
(..) la llum absolutament diàfana, gairebé cremada, quan es tracta d'escenes de dia, i d'una llum fosca, tenebrosa, mig borrosa en escenes nocturnes, provoca una sensació d'estranyesa, de lloc desconegut, de descol·locació. (..) A través de l'ús de l'espai, ens transporta també cap a una atmosfera bèl·lica, desconeguda, molt expressiva. (..) I el so, un so incòmode, brut, que serveix per accentuar aquestes sensacions (Roger Morales, bloc La llanterna màgica)
Aneu-hi i no us deixeu perdre aquest film serè, intel.ligent, senzill, aquesta obra extraordinària (Pere Meroño, bloc Pere Meroño)
Un film d'imatges justes sobre una situació injusta (Quim Casas, Èxit)
Els enllaços amb aquestes crítiques i articles o les referències dels que no tenen enllaç (dels quals en reprodueixo fragments rellevants), anant a Vull llegir la resta de l'article.
FOTO Aleksandra, d'Aleksandr Sokurov  Ronda de nit (Nightwatching / Ronda de noche / La ronde de nuit), de Peter Greenaway.
Tant el retorn cap a un teixit més narratiu, com la idea de construir un thriller al voltant d'una obra clau de la pintura occidental i de convertir els protagonistes de la fosca trama en figures clau de la cultura occidental no fan més que aproximar Ronda de nit cap a El contracte del dibuixant (Àngel Quintana, El Punt)
És com un puzle plàstic i elegant però desordenat. La resta, els actors, el vestuari o la fotografia -que recrea el tenebrisme de Rembrandt-, es converteixen en els millors aliats d'una proposta que permet infinitat de lectures (Ferran Auberni, Time Out Barcelona)
(..) la capacitat de fascinar del film és esporàdica per una qüestió d'excés i repetició (Desirée De Fez, Èxit)
Els enllaços amb aquestes crítiques i articles o les referències dels que no tenen enllaç (dels quals en reprodueixo fragments rellevants), anant a Vull llegir la resta de l'article.
FOTO Ronda de nit, de Peter Greenaway |
CategoriesApartat en construcció i en fase de prova. Per localitzar ràpidament els apunts sobre les pel·lícules Apunts-pont, que entrelliguen els articles publicats en aquest bloc sobre una mateixa pel·lícula, a partir del 29.08.2008 A Bruges;
Promet-m'ho;
Alè;
Un crim americà;
Fay Grim;
Elegy;
De l'altre costat;
Sweeney Todd;
Hi haurà sang;
Llum silenciosa;
Lluny d'ella;
Juno;
No Country for Old Men;
L'escafandre i la papallona;
Cap a terres salvatges;
Savage Grace;
4 mesos, 3 setmanes i 2 dies;
Expiació;
Luxúria, perill;
Tehilim;
El bosc de Mogari;
Lleons per anyells;
Un cor fort;
Death Proof;
Quando sei nato non puoi più nasconderti;
La influencia;
... i més Articles sobre estrenes llunyanes i sobre clàssics del cinema
Crítiques i articles d'interès, en català, sobre un film: enllaços o resums (abans, també comentaris) Crítiques i articles d'interés, en català, publicats durant la setmana: només enllaç o referència 15.07.2007-11.10.2007 Articles cinèfils d'interés publicats a la Catosfera (recull setmanal) Continguts de cinema a "Benzina", revista d'excepcions culturals Mont-real, Deauville, Mataró, Roma, València, Valladolid, Xixón, Inquiet, BAFF, Dones BCN, ... Oscar, ISA, César, BAFTA, Goya, Globus d'Or, NYCC, LAFCA, NBFR, BCN, EFA, BIFA, David de Donatello... Pel·lícules que tenen prevista l'estrena ben aviat Articles sobre el cicle "El documental del mes"(en VOSC) Agenda de festivals, premis i d'altres cites per als cinèfils Youssef Chahine, Hal Hartley, Michelangelo Antonioni, Ingmar Bergman, Edward Yang, Sofia Coppola, Robert Altman, Gillo Pontecorvo, Sven Nykvist, Hou Hsiao-hsien, Kieslowski Philippe Noiret, Adrienne Shelly, Matt Dillon, Glenn Ford Qüestions de fons, llevat de "Llengua i cinema" que té un apartat específic Pel·lícules en projecte o encara no enllestides
Els meus enllaços
0.0 EL MEU ALTRE BLOC
0.1. BASES DE DADES
0.2. TíTOLS EN CATALà
-
Secretaria de Política Lingüística Generalitat de Catalunya
-
Pel·lícules, sèrie TV i sèries doblades per TVC
-
Pel·lícules que ha emès TV3 / Canal 33
0.3. DIARIS DIGITALS I PORTALS
-
Pestanya de cultura i comunicació al web de l'Avui
-
-
Web del diari
-
Edició digital de la secció de Cultura i espectacles d'El Punt - Comarques gironines
-
Pestanya d'Oci i Cultura del Portal de Catalunya Ràdio i TV3
0.4. BLOCS QUE S'ACTUALITZEN HABITUALMENT
-
Bloc de Judith Vives
-
Categoria d'articles de cinema
-
Apartat de crítiques de cinema
-
El bloc de cinema d' iCatFM
-
Reflexions cinematogràfiques de Roger Morales i Puig, aprenent de cineasta
-
Comentaris de llibres i pel·lícules
-
Bloc de cinema de BTV
-
Bloc de cinema de Martí Aragonès
-
Bloc de cinema de Marcel Pujol
-
Bloc del programa de cinema de Ràdio Salt 97.7FM Girona
-
Bloc de Mònica Bargalló Marsal
-
Bloc de Dani Coll i Monné
-
Apartat de cinema del bloc de Jordi Torà Juncosa
-
Bloc de Xavi Far
0.5. REVISTES
-
-
Enllaç amb el web de Benzina, revista d'excepcions culturals
-
Mensual, especialitzada, en francès
-
Mensual, especialitzada, en francès i amb edicions-franquícia en altres idioma
-
Mensual, especialitzada, en italià
-
Mensual, especialitzada, en espanyol
-
Mensual, especialitzada, en anglès, nord-americana.
-
Mensual, especialitzada, en anglès, britànica.
-
Especialitzada, nord-americana
0.6. WEBS CATALANS DE CINEMA
-
El cinema en la nostra llengua
-
Una mirada catalana al cinema
-
Rodatges i festivals nostrats, notícies, cinefília, cercadors de cinema, interactivitat...
-
Festivals, revistes, etc.
-
Espai de Cinema
0.7. DOCUMENTAL DEL MES
0.8. BLOCS QUE S'ACTUALITZEN DE TANT EN TANT
-
Apartat de cinema del bloc de Daniel D.L.
-
Categoria de cinema dels Wu Ming.cat
-
Categoria de documentals dels Wu Ming.cat
-
Apartat de cinema del bloc de David Figueres
-
Bloc de cinema de Bernat Castellà. INACTIU.
-
El bloc de Totcinema.cat. INACTIU
-
INACTIU
CARTELLERA
CARTELLERA EN CATALà
"CARTELLERA" FILMOTEQUES I INSTITUTS
CARTELLERA SALES "INDEPENDENTS"
-
Barcelona
-
Barcelona
-
Lleida
-
Barcelona
-
Barcelona
-
Barcelona
-
Palma
-
Perpinyà
-
Girona
-
Barcelona
CINECLUBS
-
Reus
-
Andorra la Vella
-
Figueres
-
Malgrat
-
Granollers
-
Manresa
-
Sabadell
-
Ontinyent
-
Vic
-
Vilafranca del Penedès
DISTRIBUïDORES I INTERMEDIARIS
-
-
-
-
Web en català
-
-
-
Distribució, vendes i finançament internacionals
-
-
-
-
Amb web català
-
-
-
-
"The Director's Label"
-
Venda i màrqueting internacionals de cinema sud-coreà
-
-
-
Vendes i finançament internacionals
-
-
-
-
-
-
-
Cooperativa promotora de mitjans audiovisuals. Web en català.
-
Companyia internacional
-
-
-
-
-
Web en català
-
-
-
Web en català
-
-
-
-
-
Distribuïdora al mercat nord-americà i productora
-
Vendes, promocions... internacionals
-
-
-
-
-
-
-
-
Vendes internacionals, distribució i màrqueting
-
-
-
-
-
-
-
Agència de promoció, màrqueting i premsa
-
-
Distribuïdora al mercat nord-americà i productora
-
-
-
Web en català
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
Distribuïdora al mercat nord-americà i productora
-
-
-
-
-
-
Distribuïdora de films independents al mercat nord-americà i productora
-
-
-
-
Distribuïdora de films independents al mercat nord-americà i productora
-
Distribució de "cosa fina"
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
Distribuïdora al mercat nord-americà i productora
|
