Els comentaris de totes les pel·lícules de la Secció Oficial Competitiva de Canes 2008 els trobareu, d'una banda, recollits en aquest "post" i, de l'altra, en els articles que vaig dedicar a cadascun dels films. A més, dels títols projectats en les altres seccions, apartats i programes que he vist, en penjo aquí el corresponent comentari.

Així, poso punt i final a la cobertura que he fet de la 61a edició del Festival de Canes i ben aviat reprendré l'activitat i el ritme habituals del bloc.

Els comentaris de les pel·lícules de Canes 2008, anant a Vull llegir la resta de l'article.

FOTO Un conte de Nadal, d' Arnaud Desplechin

La magnífica i justa Palma d'Or a la pel·lícula Entre les murs, del francès Laurent Cantet, gairebé fa bo el Palmarès de Canes 2008, descaradament esbiaixat cap als films de caràcter polític o de forta càrrega social. En són bona mostra els premis d'interpretació: a Benício Del Toro, que encarna (certament de manera esplèndida) Ernesto Guevara a Che, de Steven Soderbergh, i a Sandra Corveloni, pel seu (correcte) paper de l'escarrassada mare i dona de neteja que puja sola quatre fills en una barriada pobríssima de Sao Paulo, a Linha de passe, de Walter Salles. El Jurat presidit per Sean Penn s'ha retratat del tot donant el "Prix du Jury" a Il Divo, contundent pamflet contra el polític italià Giulio Andreotti que signa Paolo Sorrentino. Sense abaixar la guàrdia del seu tremp social, han concedit el Grand Prix a Gomorra, de Matteo Garrone, sobre al quaotidianitat de la gent que viu enmig (formant part o no) de l'univers controlat per la Camorra. I reblant el clau, el guió, per a la història de la dona albanesa que s'escapa de la xarxa criminal de nacionalitzar com a europeus emigrants de l'Est, que signen els germans Dardenne, a la menor El Silenci de Lorna.

El disbarat d'aquest Jurat ha estat atorgar el premi com a millor director al cineasta turc Nuri Bilge Ceylan, justament quan, amb Les tres mones, ha demostrat estar en hores baixes com a autor. I justament al contrari, han deixat fora del Palmarès Arnau Desplechin que, amb la seva esplèndida  Un conte de Nadal, ens ofereix un gran recital de posada en escena! Això, per esmentar-ne l'absència més clamorosa; però, abans que Ceylan, hauria estat molt més just guardonar Egoyan, Gray, Jia, Garrel o el mateix Eastwood. Curiosament, i com si volguessin fer-se perdonar l'error, s'han tret de la màniga un Premi Especial del 61è Aniversari, que l'han concedit, ex-aequo i pel conjunt de les seves respectives carreres, a Cathérine Deneuve (actriu a un Conte de Nadal) i Clint Eastwood (director d' El canvi (The Exchange))

El Palmarès complet de Canes 2008, clicant aquí: Vull llegir la resta de l'article.

FOTO Entre les murs, de Laurent Cantet

S'acaba de fer públic que ha guanyat la Càmera d'Or del Festival de Canes, Hunger, el debut com a director de l'artista visual britànic Steve McQueen. Ambientada a la presó de Maze, a Irlanda del Nord, el 1981, la pel·lícula se centra en la manera com els interns i els guàrdies van viure la revolta dels interns de l'IRA, que es van negar a vestir-se com a delinqüents engarjolats i a rentar-se, acabant la protesta amb la vaga de fam, en què van morir Bobby Sands i nou altres republicans irlandesos. Tot i que no s'hi defuig el debat polític, se'n busca una neutralitat i focalitzar l'interés en el vessant humà. El rigor i la coherència amb què es manté aquest enfoc fan de Hunger una obra estimable, tant com la creativitat visual que hi aporta McQueen, capaç de trobar tota mena d'imatges artístiques en el putrefacte ambient de la presó en aquelles circumstàncies o d'aprofitar les expressions corporals dels cossos torturats dels presos, sense trair el contingut sòrdid d'aquella realitat.

FOTO Hunger, de Steve McQueen

Avui s'acaba aquesta 61a edició del Festival de Canes. El mal temps que ha acompanyat com mai tot el certamen, ha empitjorat i veurem què passa al voltant de les 7 de la tarda, en què és prevista la "Montée des marches" (la pujada d'escales) de la Gala de Cloenda. Jo ja no hi sóc: estic escrivit aquest article des de casa. Ens hem llevat a Juan-les-pins com un dia normal de Festival, però després d'esmorzar, en lloc d'agafar la motxilla, el que hem carregat és la maleta i hem fet cap a Canes, però no al Palau, sinó a l'avinguda de sortida cap a Le Cannet, on hem recollit els col·legues amb què també vam fer el viatge d'anada. Mentretant, pluja i pluja; amb un cel molt tancat. Sobre les 3 de la tarda, he deixat les companyes i el company a l'estació de Girona i tres quarts d'hora més tard ja era a casa meva. Trucades a la família, dinar, repartir algun record, clapar una estona i ara escriure aquest "post", tot preparant-me per seguir a la xarxa el lliurament del Palmarès (finalment, a partir d'un quart de vuit de vespre).

De programa, avui: a les 19.15h, Cerimònia de Cloenda, amb la lectura del Palmarès, lliurament de guardons i projecció de la comèdia sobre el món del cinema What just happened?, dirigida per Barry Levinson i protagonitzada per Robert De Niro, Catherine Keener, Sean Penn, Stanley Tucci, John Turturro, Robin Wright Penn i Bruce Willis. Francament anodina, tot i que resulta divertida als moments irònics i certament tòpics contra Hollywood, Canes, etc.

Per seguir, cliqueu aquí: Vull llegir la resta de l'article.

FOTO Catherine Keener i Robert De Niro, a What just happened?, de Barry Levinson

Les jornades immediatament anteriors a la del Palmarès, són els dies que es concedeixen els premis no oficials, a Canes. Aquesta mateixa tarda s'han fet públics els següents:

Tulpan, de Sergey Dvortsevoy, ha rebut el Premi "Un Certain Regard" de mans del Jurat, presidit pel director alemany d'arrels turques Fatih Akin i del qual han format part el periodista de televisió índia Anupama Chopra, el periodista de la televisió russa Catherine Mtsitouridze, el crític egipci Yasser Moheb, i el director de Filmoteca Española José María Prado. Aquest JUrat ha volgut retre homenatge a la carrera de Raymond Depardon i ha concedit fins a quatre premis més: premi del Jurat, a Tokyo Sonata, de Kurosawa Kyoshi; premi "coup de coeur" del Jurat, a Wolke 9, d'Andreas Dresen; premi K.O. d' Un Certain Regard, Tyson, de James Toback, i Premi a una Promesa, Johnny Mad Dog, de Jean-Stéphane Sauvaire. Val a dir que el reglament preveu només tres guardons, el nom dels quals ("K.O.", "Promesa", "Coup de coeur") el posa el mateix jurat; però l'organització els ha concedit excepcionalment que enguany en lliuressin cinc i la menció especial.

Delta, cant d'amor a la bellesa del Delta del Danubi i dolorós retrat de la duresa de la seva gent, que signa l'hongarès Kornél Mundruczó, ha guanyat el Premi de la Crítica Internacional que concedeix la FIPRESCI (Federació Internacional de la Premsa Cinematogràfica) a un film de la secció oficial competitiva.

D'entre les pel·lícules d'"Un Certain Regard", el Jurat de la FIPRESCI ha guardonat Hunger, l'estimable debut al cinema de l'artista visual Steve McQueen que recrea els darrers mesos de vida del membre de l'IRA Bobby Sands. I d'entre els projectats a "Quinzena dels realitzadors", Eldorado, cinta de vocació popular del televisiu Bouli Lanners.

Adoration, la fascinant i certament artificiosa nova pel·lícula d'Atom Egoyan, ha rebut el Premi del Jurat Ecumènic, que n'ha donat aquesta motivació: Un adolescent, Simon, amb una història familiar complexa, busca la pròpia identitat. Ha de superar els clixés i els prejudicis culturals. La seva història personal discutida a classe esclata als fòrums d'internet. En el retrobament amb la seva gent, ha d'encarar racionalment i emocionalment els interrogants que es plantegen. És reconciliant-se amb la seva història, que l'infant es construeix. Usant objectes simbòlics o actuals, el director ens convida a revisar de manera nova els llocs comuns sobre "l'altre" estranger a la nostra cultura, a la nostra religió.

Per consultar els altres premis no oficials de Canes 2008, cliqueu aquí: Vull llegir la resta de l'article.

FOTO Adoration, d'Atom Egoyan

Aquest matí hem vist Entre les murs, de Laurent Cantet. Amb olor de Palma. I pot guanyar, perquè ho té tot: temàtica, forma i reflexió. De fet, aquesta i Un conte de Nadal, d'Arnaud Desplechin, són les dues pel·lícules que més m'han complagut i convençut. Tancada la competició, no es pot pas dir, però, que hi hagi unanimitat entre la premsa acreditada. Per a la francesa, segons les votacions d'uns crítics concrets publicades per "Le film français", entre fortes discrepàncies, la millor és Un conte de Nadal, seguida d' El canvi (The Exchange), de Clint Eastwood, i, empatades, Vals amb Bashir, de l'israelià Ari Folman, i El silenci de Lorna (cosa de la qual discrepo), dels germans Dardenne. Segons les votacions publicades per "Screen Internacional", d'uns crítics concrets pertanyents a països d'arreu, Les tres mones, de Nuri Bilge Ceylan, fora la millor (no hi estic gens d'acord), seguida "ex-aequo" per Vals amb Bashir, d' Ari Folman; 24 City, de Zia Jiang-ke; El silenci de Lorna, dels Dardenne, i El canvi, d'Eastwood. Després, Un conte de Nadal, de Desplechin, i (increïble!) Linha de passe, de Walter Salles. Per sort i per desgràcia, tanmateix el Jurat de Sean Penn no té perquè compartir les nostres opinions.

D'aquí a una estona ja es faran públics els primers premis no oficials: el Premi FIPRESCI de la Crítica Internacional (atorgat per un jurat especial) i el Premi del Jurat ECUMÈNIC (atorgat per un altre jurat especial).

El programa d'aquesta última jornada de la Competició, clicant aquí: Vull llegir la resta de l'article.

La crònica dels films d'avui a Competició, clicant aquí: El Festival de Canes al Diari de Girona.

FOTO Entre les murs, de Laurent Cantet

Enfilada la recta final (el Festival s'acaba diumenge al vespre, amb la proclamació del Palmarès i la projecció del film de cloenda), ja es respira ambient de desbandada. El Mercat del Film ja ha tancat portes, alguna de les revistes que s'hi editen ja no treuen cap més número, alguns col·legues ja han marxat (com era previst) i les converses ja solen girar sobre les previsions de Palmarès i el dia, hora i forma amb què ens n'anem. Jo tinc previst marxar-ne el diumenge de matí, de manera que pugui dinar a casa, desfer maletes, dormir una bona estona i seguir per la xarxa el Palmarès.

En aquest ambient d'esgotament físic i psíquic i de sadollamenta cinèfila arriben les pel·lícules que encara són en competició i algunes altres.

Avui, a concurs: l'enrevessadíssima fins a escanyar-se Sinècdoque, Nova York, amb què debuta Charlie Kaufman; el pamflet anti-Giulio Andreotti Il Divo, de Paolo Sorrentino, i My Magic, d'Erik Khoo (que veuré aquesta tarda, a quarts de cinc). Podeu llegir-ne la crònica, clicant aquí: El Festival de Canes a Diari de Girona.

Abel Ferrara passa aquest vespre Chelsea on the Rocks, evocadora del mític santuari de la bohèmia artística de Nova York.

A "Un Certain Regard", Tulpan, de Sergey Dvortsevoy, un film ambientat a l'estepa del Kazakhstan, en què un xicot llicenciat de la mili malda per començar una nova vida, havent-lo rebutjat la noia del títol, perquè ell té les orelles massa grans. I Ting Che (Parking), del xinès CHUNG Mong-hong, amb l'actor Chen Chang en el rol d'un fill que vol aprofitar el dia de la mare a Taipei, per refer els lligams malmesos amb la seva, i bde camí topa amb tot de personatges inesperats.

A Quinzena, darrera jornada de projeccions normals (demà bàsicament encadenen els lliuraments de premis i les corresponents projeccions dels films guardonats). Avui, encara: Monsieur Morimoto, de Nicola Sornaga; The acquaintances of a lonely John, de Bennie Safdie; The Pleasure of Being Robbed, de Josh Safdie; Segon programa de curtmetratges, i Shultes, de Bakur Bakurazde.

La Setmana de la Crítica ja només lliura premis a les 8 del vespre i projecta els films guardonats, a partir de les 10 de la nit.

FOTO Philip Seymour Hoffman, a Sinècdoque, Nova York, de Charlie Kaufman

Amb el carisma intacte, Quentin Tarantino s'està passejant per Canes com un rei. Ha vingut a impartir la lliçó magistral que anualment el certamen proposa a un cineasta. Em diuen que tot i el miler de butaques de Sala Debussy, força gent se n'ha hagut de quedar a fora. I per la zona del "photocall", ha estat una bogeria. És Tarantino, Quentin Tarantino!

Ahir a la tarda vam empassar-nos les quatre hores i vint-i-vuit minuts del Che, de Steven Soderbergh. La cosa comença a quarts de set de la tarda i, cap a quarts de 9, com als antics cinerames, "Intermission". Mitja hora per a estirar les cames, en què la producció del film ens obsequià amb una bossa de manteniment que contenia un petit entrepà, una ampolla d'aigua i un kit-kat. Devien ser les 9 tocades que va començar-ne la segona part. I en sortíem a quarts de dotze de la nit... Aleshores encara havíem d'anar a un sopar! Quan et trobes amb un megametratge com aquest, en un Festival, et desmunta tota l'agenda i et trenca el ritme. Ahir, entre una cosa i l'altra només vaig veure dues pel·lícules! I prenc nota que, altre cop, ahir vam haver de veure Che simultàniament amb el públic i no el dia abans: curiosament, com en el cas de Dos amants, de James Gray, també projectada en digital. Esperem que no siguin les noves tecnologies les responsables d'aquest desgavell!

Per cert, anit, quan tornàvem cap al pàrquing, vam topar amb Philippe Garrell, ja granat i tanmateix amb l'aire bohemi que el caracteritza, parlant paternalment al seu fill Louis, que l'escoltava atentament, gornit amb una mena de barretina vermella: una tendra estampa familiar... i cinèfila!

El programa d'avui, clicant aquí: Vull llegir la resta de l'article.

La meva crònica dels films en secció oficial, clicant aquí: El Festival de Canes a Diari de Girona.

FOTO Michelle Williams, a Wendy & Lucy, de Kelly Reichardt

Aquest matí s'ha produït un fet no per anunciat menys estrany, inèdit que jo recordi, al Festival de Canes: cap projecció de nova pel·lícula en competició. De manera que, havent retirat anit a altes hores (per la festa d'Albert Serra), ho hem aprofitat per recuperar una miqueta de la moltíssima son endarrerida que traginem.

Aquesta tarda, es projectaran aquests dos títols a la Secció Oficial: la xiulada (ahir) per la premsa La mujer sin cabeza, de l'argentina, sobrevalorada i protegida pels Almodóvar Lucrecia Martel. I el megametratge Che, de Steven Soderbergh, que la premsa i la crítica descobrirem d'aquí a una hora, es pot dir simultàniament amb el públic.

A mitjanit i fora de concurs, Jennifer Lynch (la filla de David Lynch) presenta Surveillance.

A "Un certain regard", avui, O'Horten, del factòtum Bent Hamer i A festa da menina morta, de Matheus Nachtergaele.

A "Cannes Classics", a l'hora que tots estarem veient el "Che" de Soderbergh, es passa el documental que Richard Shinkel ha dedicat a la  Warner Bross: You Must Remember Yhis. I també Santa Sagre, d'Alejandro Jodorowsky, i Hanyo, de KIM Ki-young.

Quinzena dels Realitzadors ofereix avui: Aquele querido mes de agosto, del portuguès Miguel Gomes; Il resto de la notte, de l'italià Francesco Munzi; Niu Lang Zhi Nu, de Yin Lichuan, i Salamandra, de Pablo Agüero.

Finalment, a Setmana de la Crítica, Moriran tots menys jo, de Valeria GaÏ Guermanika.

La meva crònica de La mujer sin cabeza, clicant aquí: El Festival de Canes a Diari de Girona. I la de Che, clicant aquí: El Festival de Canes a Diari de Girona.

FOTO Surveillance, de Jennifer Lynch

Avui és el dia d'Albert Serra i aquesta ha estat la meva agenda...

06.45h. Despertador i dutxa.
07.25h. Esmorzar
0740h. Cotxe i cap a Canes
08.15h Arribada al Palau
08.30h El canvi (Exchange, abans Changelling), de Clint Eastwwod
10.45h Anar corrent a la Malmaison, a uns 7' del Palau, a la Roda de Premsa d'Albert Serra.
12.00h Confirmar a Albert serra que no podré assistir al sopar, però sí a la festa i recollir-ne la invitació. Recollir material d'informació a Quinzena de Realitzadors
12.30h Dinar
13.00h Començar a escriure la crònica: Eastwood, James Gray (Dos amants) i resum roda de premsa de Serra.
16.15h Fer cua al Palais Stéphanie, per assistir a la projecció de Serra.
17.00h El cant dels ocells, d'Albert Serra.
19.00h Completar la crònica per a Diari de Girona
21.00h Enviar la crònica.
21.15h Saludar-vos des del bloc Club 7 Cinema
21.30h Fer un mos
22.00h Cua a la Sala Bazin
22.30h La mujer sin cabeza, de Lucrecia Martel.
00.00h Descarregar la motxilla al cotxe.
00.15h Anar a la Plage Mandala, entre els hotels Martinez i Carlton, per afegir-me a la festa d' El cant dels ocells.
02.00h Hauríem de retirar, encara que demà no tinguem projecció a primera hora.

O sigui que:  Salutacions! Nota: el 22 de maig ja he actualitzat aquest post posant-hi el programa del dia.

La meva crònica sobre El Cant dels ocells, clicant aquí: El Festival de Canes a Diari de Girona. I la crònica en què parlo de Delta, clicant aquí: El Festival de Canes a Diari de Girona.

Per seguir, aneu a Vull llegir la resta de l'article.

FOTO El cant dels ocells, d'Albert Serra

Ja hem travessat l'equador d'aquesta 61a edició del Festival de Canes i avui és el dia dels germans Dardenne, que presenten en competició El silenci de Lorna. També ho és de James Gray; però d'una manera rara. I és que el seu film Dos Amants (Two lovers), amb Joaquin Phoenix i Gwyneth Paltrow, no ens el passen a la premsa fins al mateix moment que el veurà el públic i no pas prèviament com és costum. De manera que, com que no es pot fer miracles amb els horaris, el Festival ens ofereix simultàniament , pràcticament a la mateixa hora, les dues projeccions de premsa. És a dir, que avui, sobre les 22.00h, entre les tres sales del Palau on es passarà, hi haurà més de tres mil cinc-centes persones veient-la alhora... Rareses!

Manoel De Oliveira rep un homenatge pel fet d'haver complert els 100 anys d'edat: Palma d'Or a la carrera, projecció del seu primer film, estrena d'un documental sobre ell... Serà aquesta tarda, a les 4, al Gran Auditori Lumière. Un esdeveniment excepcional, en què, entre altres, seran presents alguns dels directors presents al Festival.

A Un Certain Regard, Versailles, la reelació afectiva entre un menut i l'home d'una cabana que l'ha acollit quan s'ha mare s'ha esfumat i que signa  Pierre Schoeller, i una pel·lícula sobre l'iniciació adolescent: Involuntàries (De Ofrivilliga), de Ruben Östlund.

A Cannes Classics, Let's Get Lost, el treball de Bruce Webber sobre Chet Baker.

A Quinzena dels realitzadors, em temo que encara ressacosos de la festa de celebració del 40è aniversari, que va tenir lloc anit, l'esperada Liverpool, de Lisandro Alonso (que tinc previst veure aquest vespre). I també una de les escasses presències iranianes enguany a Canes, Taraneh Tanhaïye Thran, de Saman Salour; Le Genou d'Artemide, de Jean-Marie Straub; Itinéraire de Jean Bricard, de danièle Huillet i Jean-Marie Straub, i Milestones, de Robert Kramer i John Douglas.

A Setmana de la Crítica, Les grandes persones, d'Anna Novion.

La meva crònica sobre El silenci de Lorna, clicant aquí: El Festival de Canes a Diari de Girona.

Per seguir, aneu a Vull llegir la resta de l'article

FOTO Involuntàries (De Ofrivilliga), de Ruben Östlund

Harrison Ford, Steven Spielberg, George Lucas, Shia LaBeouf, Cate Blanchett, John Hurt... i una expectació com feia temps que no veia a Canes, al voltant de l'estrena d' Indiana Jones i el Regne de la Calavera de Cristall. Res a veure amb el que passà quan s'hi va presentar l'última de Star Wars. En aquella ocasió, el desplegament va ser impressionant: van posar una big-band dalt de les escales del Palau, per acompanyar amb la fanfàrria de Williams l'entrada de públic i estrelles. I tota la jornada, la banda sonora de la pel·lícula ambientava el Festival. Però es va poder veure la pel·lícula tranquil·lament. Ara, en canvi, a hores d'ara no hi ha cap música que ens acompanyi especialment al llarg del dia; no he vist que preparin cap tarima per a cap banda a l'entrada; però... és que no els cal! Són tantes les ganes del personal per veure el quart lliurament de la saga d'Indiana Jones, que ben bé s'han pogut estalviar tot aquell muntatge. Quan quedava més de mitja hora perquè en comencés la projecció al Gran Auditòrium Lumière (amb capacitat de més de 2.000 persones) ja no s'hi ha pogut entrar, de ple com estava. A fora ens hem quedat molta gent amb invitacions i un grup nombrós de periodistes i crítics, de tota mena de nivells d'acreditacions. L'altra sessió és a les 7 de la tarda, després de la roda de premsa!

Després de dinar d'una revolada, me n'he anat al Club de Premsa i, des de la terrasa, he pogut compensar-ho amb una mica de mitomania. És impressionant com la gent se les empesca per saber on s'ha de posar per veure famosos. Han descobert que el carrer interior, al recinte del Palau, que du a la terrassa dels "Photocalls" dóna a l'exterior i només hi ha un filferrat de separació. Doncs, com ahir amb Woody Allen i companyia, avui estava però molt ple de gent enfervorida. I de la part de dins, desenes de fotògrafs sense acreditació per pujar a la terrassa. Total, que primer ha arribat Shia LeBoeuf, George Lucas, John Hurt... Molt amablement, s'han aturat per saludar i deixar-se retratar per uns i altres. Tot seguit han pujat cap al "photocall". però no hi eren encara ni Spielberg ni Harrison Ford. Expectació. I en aquestes que se sent el crit d'una noia: "Harrison!". Era Harrison Ford i amb ell, Spielberg, que havia entrat per una altra banda (la que s'anomena "entrada dels artistes", més protegida i amb ascensor que dóna directament al passadís de la terrassa). Jo, que no sóc gaire fan de l'Spielberg, però que li tinc una creixent admiració d'ençà Munich i que produís el díptic de Clint Eastwood sobre Iwo Jima, he de confessar-vos que m'ha fet il·lusió veure'l.

La crònica del dia, clicant aquí: El Festival de Canes a Diari de Girona.

Per seguir, cal anar a Vull llegir la resta de l'article.

FOTO Indiana Jones i el Regne de la Calavera de Cristall, de Steven Spielberg

Tinc la impressió que aquí a Canes, hi ha hagut més interés per veure personalment Woody Allen -i Penélope Cruz- que no pas la pel·lícula que hi ha presentat. Ahir, a les projeccions de premsa hi hagué molts acreditats, però res a veure amb les masses enfervorides d'altres ocasions. En canvi, era una gernació la que els esperava camí del "photocall" i a la sala de rodes de premsa, on no hi cabia ni una agulla. De fet, mentre anaven a la sessió de fotos, Rebecca Hall, Allen i Cruz han hagut d'aturar-se per atendre la gent que els reclamava de l'altre costat d'una reixa de protecció i per deixar-se retratar pels reporters que no havien tingut accés a la terrassa del "photocall". Per cert, m'ha sorprès que Jaume Roures, com a productor executiu de la pel·lícula no hagi aparegut ni a la roda de premsa. De Scarlett Johansson, ja se sabia que no venia i de Javier Bardem, han dit que tenia problemes familiars.

Per seguir, cal anar a Vull llegir la resta de l'article.

FOTO Linha de passe, de Walter Salles

Acabo de sortir de la projecció de premsa de Vicky Cristina Barcelona, de Woody Allen. Tot i que ja en parlaré m'es detalladament en una crònica a Diari de Girona, permeteu que us n'avanci la meva indignació,a base de simples notes:

Les ràfegues de Woody Allen que van apareixent escadusserament tenen la seva gracia, mal corresponguin a una pel.licula molt petitona. El problema greu es que l'autor ha cedit i aquestes illetes del seu cinema s'enfonsen enmig del que es un mar de promoció turística de Barcelona, un publireportatge que no se'l mereix l'espectador de casa nostra que li ha seguit la filmografia fidelment al llarg dels anys.

Ni una ratlla de diàleg en català. Ni una. De fet es una pel.licula en angles, amb algunes intervencions de Bardem i Cruz (per cert, molt be) en castella. Hi ha, això si, una esplèndida lloança al castella. Queda clar, doncs, que tenien rao els que van veure una maniobra per tapar el decantament de la nostra llengua en la pel.licula quan Jaume Roures va anunciar que, a Catalunya, la pel.licula s'estrenaria nomes doblada al català i en versió original subtitulada.

Els actors catalans (Joel Joan, Lloll Bertran) fan de figurants en brevíssims moments. I Antoni Bassas i Jordi Baste també hi fan de figurants.

La Barcelona de la pel.licula es una Barcelona espanyola, en que la especificitat catalana apareix tan sols en una broma de Woody Allen, en la senyera que acompanya la rogigualda a l'Ajuntament i en alguns cartells d'exposicions.

Musicalment, "El noi de la mare" apareix a l'escena d'Astúries i es la guitarra espanyola (amb reiteració de la de Paco de Lucia) la que en banya essencialment les imatges de la gran part del metratge.

Una llàstima que Woody Allen s'hagi rebaixat al tòpic, culturalment, en tanta manera; una pena els catalans que s'hi han implicat; una ocasio desaprofitada d'aportar casa nostra a l'obra cinematogràfica d'un cineasta com Allen.

Per seguir, cal anar a Vull llegir la resta de l'article.

FOTO Javier Bardem i Rebecca Hall, a Vicky Cristina Barcelona, de Woody Allen

Segona jornada de festival. Avui s'hi han incorporat Un Certain Regard, Cannes Classics, la Quinzena dels Realitzadors i la Setmana de la Crítica, que han obert portes.

A la Secció Oficial Competitiva, Leonera, de Pablo Trapero, i Vals amb Bashir (Waltz with Bashir), el documental d'animació de l'israelià Ari Folman. Podeu llegir-ne la meva crònica, clicant aquí: El Festival de Canes a Diari de Girona.

A un Certain Regard, inaugurant-lo, Hunger, del britànic Steve McQueen, que, amb Michael Fessbender, recrea els dies de vaga de fam de Boby Sands. I també Tokyo!, film d'episodis (Interior Design, de Michel Gondry; Merde, de Leos Carax, i Shaking Tokyo, de Bong Joon-ho), cadascun dels quals s'inspira lliurement en la capital japonesa i l'han filmat allà.

Fora de competició, Kung Fu Panda, ha portat a Canes Angelina Jolie, Dustin Hoffman, Lucy Liu i Jack Black (les veus de la versió original), que han fet xalar de valent els fotògrafs al "photocall". La cosa ha acabat amb una llarguíssima ovació i crits d'aclamació dels reporters, de pallassades que els han fet en Hoffman i companyia.

A la Quinzena dels Realitzadors, Skolimovski ha trencat el foc amb Quatre nits amb Anna.

FOTO Denis Lavant, a l'episodi de Leos Carax, Merde, del film Tokyo!

Primer dia de Festival de Canes i això vol dir: presentació del Jurat i pel·lícula inaugural.

Cap a les 2 del migdia, el Jurat presidit per Sean Penn s'ha presentat a la sessió fotogràfica oficial. Expeditiu, Penn ho ha enllestit en ben pocs minuts... la tensió entre l'actor/director nord-americà i els reporters gràfics és eterna i aquests dies la cosa s'està escalfant. Ahir, en un àpat de protocol, ja no va deixar que el retratessin. Avui, els ha fet anar ràpid... De camí cap a la roda de premsa amb què el Jurat es presenta als periodistes acreditats al certamen, els he poguts veure, des de la finestra de la sala Wi Fi on jo estava escrivint. A davant de tot, bitllo-bitllo... Sean Penn! No té remei! Efectivament, han fet la roda de premsa i ara ja, fins cap a un quart de vuit del vespre, que el Jurat apareixerà a l'estora vermella de les escales del Palau de Festivals, entrant a la gala inaugural de Canes 2008.

I la pel·lícula que obre el certameni enceta la competició: La ceguesa, de Fernando Meirelles. Ja l'hem vista aquest matí, a la sessió de premsa. Si us interessa, en podeu llegir la meva crònica clicant aquí: El Festival de Canes a Diari de Girona.

A partir d'avui, miraré d'anar penjant en aquest bloc, cada dia o cada dos dies, un "post" sobre el festival. No sé pas si podré, però ho intentaré. El cas és que avui només veiem dues pel·lícules; però a partir de demà... Per exemple, demà, veient-ne quatre, ja em perdo el film de Skolimovski que obre Quinzena dels Realitzadors. I he de fer la crònica, etc. Tanmateix, cada dia o cada dos dies, faré els possibles perquè, mal sigui tard, pugui penjar el "post".

Per seguir, cal anar a Vull llegir la resta de l'article.

FOTO Gael García Bernal, secundari a La ceguesa, de Fernando Meirelles

A partir de dimecres, dia 14, podeu llegir les meves cròniques sobre el Festival de Canes (14-25 de maig de 2008) al Diari de Girona i, a la xarxa, a través de:

 diaridegirona.cat 

FOTO Ashes of Time Redux, de WONG Kar-wai, que es projecta en sessió especial, al Festival de Canes

Albert Serra, l'home del Pla de l'Estany que em té el sector cahierista de la crítica internacional absolutament bocabadats, està destinat a ser un dels altres protagonistes d'aquest Canes 2008, en les dimensions que escauen a l'"off-festival" que, de fet, és Quinzena dels Realitzadors. Amb Honor de cavalleria va entrar a la programació sense fer remor, com una aposta arriscada i personal d' Olivier Père, el delegat general de la Quinzena. Enguany, amb El cant dels ocells, entrarà per la porta gran, la dels cineastes que són esperats amb delit. No ja com algú a descobrir, sinó com un autor a consolidar.

Serra tanmateix, segueix igual, amb el seu personalíssim tarannà, envoltat de la gent banyolina —que faran cap a Canes amb autobus, com l'altra vegada—, demostrant que hi ha una mena de cinema que vol mirada i sensibilitat, referents grans i posada en escena depurada al màxim, i no pas ni grans pressupostos ni glamurs prefabricats. Als antípodes de l'ambient de gala que cada vespre es respira precisament al llarg de la Croisette de Canes. Són les contradiccions d'aquest Festival —l'oficial i els paral·lels—; però l'embolcall festiu és el reclam que ajuda a vendre les obres més radicals: que hi farem, si som així de paradoxals!

Anant a Vull llegir la resta de l'article, l'enllaç amb algunes pàgines sobre el film (inclosa la de Quinzena dels realitzadors)

FOTO El cant dels ocells, d'Albert Serra

No. Ni la nova aventura d'Indiana Jones ni la pel·lícula que Woody Allen ha filmat a Barcelona, no entrene en competició a Canes. En canvi, de ben segur que faran moltíssim soroll, que serà de les que se'n parlarà més. El Festival les ha programades Fora de Competició, el dia 17, Vicky Cristina Barcelona, i l'endemà, dia 18, Indiana Jones i el Regne de la Calavera de Cristall: per ambientar, per fer festa grossa, per tenir famosos que facin ambient i garanteixin la presència del certamen a tots els telenotícies, portades de diaris, informatius radiofònics... del món. I no cal dir, als mitjans de casa nostra, tractant-se del que es tracta.

L'apartat Fora de Competició és un calaix de sastre on tot hi cap, però normalment, han de ser productes que tinguin el seu ganxo popular. Enguany, el completen... Kung Fu Panda i El Bo, el Dolent i el Grillat —sí, en clau de desori coreà!—. I entra també en aquest apartat la pel·lícula que, igualment a tall festívol, ha de cloure la 61a edició del certamen: What just happened?, de Barry Levinson


Informació i enllaços sobre tots aquests films, anant a Vull llegir la resta de l'article.

FOTO Vicky Cristina Barcelona, de Woody Allen

El documental que Emir Kusturica ha fet al seu ídol Diego Armando Maradona; la nova  i prou misteriosa pel·lícula de Jennifer (Chambers) Lynch i el thriller The Chaser, del sud-coreà Na Hong-jin, seran els encarregats d'engrescar —fora de competició— les mitjanits del Festival de Canes.

Més informació i enllaços sobre aquest cinema de mitjanit, anant a Vull llegir la resta de l'article.

FOTO Emir Kusturica i Diego Armando Maradona, al documental Maradona