El móvil, estrella de la Red

P2P, el intercambio sigue

El fin de la privacidad

Mundos virtuales, realidad aumentada

Nuevos interfaces: la voz y el tacto

Reforma de la Red

Trabajo y ocio, mezclados

La TV analògica s’apagarà i vindrà (ens posaran) la TDT. D’acord, però la TDT no deixa de ser una TV per un espectador passiu, això si, amb molts més canals.

El maig de 2007 ja vaig dir que seria l’any de la IPTV i, ho vaig encertar? Bé, molt parcialment, per no dir que la cosa s’està allargant molt. M’aventuro, aquesta vegada, a dir que l’any 2009 serà un nou revulsiu progressiu de la implantació de la IPTV i del seu consum. És lent. En David Domingo -expert periodista digital- va publicar un apunt al seu bloc el juny del 2006 molt i molt recomanable sobre la IPTV i la TDT: “TD vs. IPTV: on és la televisió del futur?”. [A Viquipèdia podeu llegir una definició molt extensa de la IPTV i de la TDT].

_{“La televisió mitjançant IP o IPTV descriu un sistema de distribució de televisió digital als usuaris utilitzant el protocol IP sobre una connexió de banda ampla. Es tracta de contingut televisiu que en lloc de ser transmès via els tradicionals formats i cables, es fa arribar a l'espectador a través de les tecnologies més avançades utilitzades en xarxes d'ordinadors. (...)}

_{La televisió mitjançant el protocol IP (IPTV) és un sistema de distribució de contiguts audiovisuals per la difusió de TV, Vídeo sota Demanda (Video on Demand) i altres serveis multimedia a través d'una xarxa IP segura i de banda ampla gestionada per un operador. IPTV sovint es subministra conjuntament amb els serveis mencionats de Video sota Demanda, i pot incloure també funcionalitats d'accés a Internet i serveis de veu (VoIP). (...)}

_{El servei d'IPTV generalment l'ofereix un proveïdor de banda ampla utilitzant una infraestructura tancada de xarxa. Aquest servei competeix amb l'entrega de contingut públic de TV a Internet, conegut com TV sobre Internet o Internet TV.” [Font: Viquipèdia].}

En termes generals, sense entrar en detalls, ens trobem davant de l’antiga TV analògica (la d’ara), la TDT  i la IPTV.

L’article del David Domingo que he recomanat ja deia que “la TDT no revolucionarà la televisió, sinó que és una tecnologia de transició” (Pere Vila, director de tecnologia de la CCMA). Amb tot, Domingo només estava d’acord amb la primera part de l’afirmació, no, en canvi, en dir que la TDT serà una tecnologia de transició. Domingo defensava que la TDT serà com l’actual analògica però amb molts canals, sent la TDT la televisió del públic passiu, i la IPTV una televisió per a un públic actiu, una televisió més 2.0, amb possibilitat de participació i interacció “més enllà dels contactes i concursos escurabutxaques”.

Tot i que m’agrada pensar que la TDT serà una tecnologia de transició, és cert que durant un llarg temps la tindrem davant nostra, a no ser que es facin molts esforços per acostar la IPTV d’una forma fàcil i barata al gran públic. Hi ha molt interessos econòmics darrera la TDT, per tant aquesta serà la que rebrà l’esforç d’implantació. Amb tot, tenim davant una gran oportunitat de ser usuaris actius en el consum i creació de continguts a través d’Internet. Què prefereixes, poder veure molts canals o infinitat de canals i a la carta? Queda clar que la segona opció (IPTV) és millor i permet l’autentica interactivitat 2.0, però les facilitat i el foment que rebrà la primera opció (TDT) farà que tots tinguem aquesta, com a mínim, i per Decret (el que tanca l’analògica).

Dit això, passem a veure alguns enllaços recomanables per entendre que no tot està perdut i que la IPTV també prendrà força.

La televisió per ADSL creix i amb ella la seva facturació. Les previsions d’usuaris d’IPTV són molt optimistes, encara que sigui un augment lent però progressiu. En països com Suècia l’apagada analògica ja s’ha fet i l’augment de la Televisió a la carta, ja sigui per Internet o, també, pel telèfon mòbil, està tenint una bona acollida. Per això és bona l’aposta d’obertura de continguts que ha fet TVC. I, és que a finals de l’any que ve hi haurà moltes TV3, seguint la tònica de fragmentació imperant en les tendències dels mèdies, la comunicació i la informació.

“El present de les grans cadenes de TV ja passa per la multi-plataforma”, ja sigui per Internet, per dispositius mòbils o, fins i tot, pantalles de televisió gegants en espais públics. És important destacar el canvi d’hàbits que s’està detectant en la joventut a l’hora de consumir continguts audiovisuals, la TV analògica ja passa en un segon terme. I, també és important el què fa temps que demano: La informació ha de ser original! No podem anar pel món oferint continguts que ja hem pogut consumir a través d’altres mitjans.

Fins i tot s’està apostant per oferir els continguts en directe, com ha fet recentment la BBC. El web que aporta més continguts audiovisuals, YouTube, aposta per l’alta definició i per facilitar les traduccions dels vídeos. I, qui més qui menys obra el seu propi canal a YouTube, com ha fet l’ACN recentment.

A casa nostra, a part del 3 a la Carta, existeixen bones webs que ofereixen continguts audiovisuals de gran qualitat i continguts originals, com poden ser la pionera Vilaweb TV i la televisió cultural SiesTV. Sense oblidar el format molt innovador del Diari de Barcelona, on s’ofereixen continguts exclusivament audiovisuals. Existeixen altres iniciatives temàtiques, com l’econòmica d’Emprenedors TV o la de temàtica TIC Internautas TV o la solidària SicomTV.

Van naixent eines que ens permeten anar facilitant la feina, com La Nostra TV, que aglutina moltes televisions de l’espai català de comunicació. Com també la traducció d’AppleTV al català (també en aquest mp3). Una altra cosa que ajuda a facilitar la feina d’accés a la IPTV, és el què ha fet Joost, de passar de l’escriptori al navegador (també aquí). Tot tendeix a estar en xarxa. Si no que li preguntin a Google. Una altra plataforma de TV per banda ampla i en temps real que ha aparegut recentment és Zatoo, tal i com s’explica al bloc Fesclic (i, un elogi a Zattoo).

CONCLUSIÓ: Tot i que encara no la tinc, m’hauré de menjar amb patates la TDT però, espero, poder apostar ben aviat per la IPTV, l’autèntica televisió que em permetrà veure el què vulgui, on vulgui i quan vulgui sense més intermediaris que jo mateix. Aposto pel consum actiu i no passiu dels audiovisuals. I, per l’autèntica participació 2.0! De fet, a través del podcasting ja ho estic fent força, sobretot respecte a la ràdio (PodcasTIC, què és el podcàsting?).

El què cal és que s’ofereixin les eines necessàries (fàcils d’utilitzar i gratuïtes) i s’expliqui d’una forma didàctica com accedir a la TV per Internet a través de la pantalla del TV que tenim davant del sofà!

NOTA PRÈVIA: Fa uns dies vaig començar a introduir-me al món LinkedIn, i la primera cosa que he fet és obrir el Grup Periodisme i Comunicació Digital. Encara no té massa vida, suposo que se li ha de donar temps, tant al grup com a la xarxa social. Mentre va agafant embranzida, penjo aquí una recomanació de debat que he obert.

Us recomano aquest enllaç (amb video inclòs d’una petita exposició d’Alfons Cornella, d’Infonomía), on es parla de l’ordre de la informació.

El fet de trobar-nos davant de tanta informació, tira per terra els antics paràmetres d’ordenació de la informació. Cornella diu que l’ordre es genera quan es busca, és a dir, “ex ante” no “ex post”. Parla de les etiquetes (“tags”), deixant entendre que és el públic el que et diu com et veu a través de les etiquetes. No és tan important el què dius, sino el com ho dius. La imaginació del client serà la que et defineixi. És inútil dir en el mercat el què ets, ja que cadascú et veu amb uns ulls diferents. Es pot arribar a la informació, al producte, a través de diferents etiquetes, a través de diferents recorreguts. Ja no pots marcar el camí d’arribada unidireccionalment.

Pensant en els mitjans de comunicació, crec que és necessari crear una marca reconeguda, de qualitat, més que una “home” d’un diari digital molt ben feta. És important el do de la ubiqüitat, estar a tot arreu, fer un bon producte, de qualitat, permetre que sigui la gent que et defineixi i et faci voltar per tot arreu. Cal fer un bon producte i facilitar-ne l’accés i el fluxe segons els interessos dels potencials clients. I, crec, cal anar on és el client, també, per això és important estar -almenys de moment- en totes les xarxes socials possibles.

Fins i tot, em va passar una cosa pel cap que segurament no sabria explicar massa bé, una idea molt incipient, però… és possible crear una marca, una mena de diari digital o una eina de creació d’informació que no estigui en una web concreta? És a dir, que existeixi de forma abstracte, que creï continguts però que aquests no els trobis havent d’anar a una “home” concreta? Existiria, crearia i aportaria continguts, estaria la informació fluint per la xarxa, però no tindria un punt de partida concret. Tindria un origen, la marca, però no un espai web concret com a punt de partida.

Què n’opineu ?

En el darrer apunt vaig començar aquesta sèrie d’articles sobre les que jo crec que són previsions TIC de cara al futur que ja tenim a sobre. Vaig començar parlant de LinkedIn. A veure si el temps em dóna la raó. Seguim...

El 2009 serà un any de fort augment de la comunicació mòbil. I, amb ella, es reforçaran xarxes socials ja existents com Twitter, en naixeran de noves específicament per a la comunicació mòbil, com Blinko, i serà un camp força profitós per a la publicitat. Tot plegat és el què es desprèn de les informacions que corren per la xarxa. A continuació, un exemples:

Les xarxes socials mòbils creixeran;

La telefonia mòbil aposta per les xarxes socials;

Blinko planta cara a Facebook i MySpace amb una xarxa social per a mòbils;

Neix la primera xarxa social dissenyada per al telèfon mòbil;

Les xarxes socials mòbils mouen 81,6 milions d’euros a l’Estat espanyol;

L’Android de Motorola serà un mòbil basat en xarxes socials; [I, no podem oblidar l’IPhone d’Apple i el G1 de Google].

S’ha aconseguit que tothom disposi d’un mòbil, per tant tothom pot estar connectat en qualsevol moment i amb la resta de mortals. Tenim la necessitat de comunicar-nos, i ens ho posen fàcil. I, no només ens vénen idees per comunicar en el moment que estem davant la pantalla de l’ordinador, sino que ens poden venir en qualsevol moment. I, si a sobre és gratuït... (els sms no ho són!), doncs encara millor, no?

No som pocs que, actualment, utilitzem els mòbils per comunicar a través de xarxes socials com Twitter i Facebook i, si a sobre s’adapten els dispositius (mòbils) i es creen xarxes específiques (Blinko, Keteke,...) i fàcils d’utilitzar, qui no tindrà ganes de penjar una foto o un vídeo o una exposar una idea o explicar un fet en qualsevol moment, en el moment en que succeeixi? I, si a sobre la publicitat, com sembla segons els estudis esmentats, tendeix a pujar, encara ens ho posaran més fàcil i ho fomentaran.

Una altra cosa és preguntar-se si és bo estar tant connectat, és a dir, no desconnectar. Prescindint de la bondat d’aquesta connexió, la comunicació mòbil té tots els números per esdevenir un èxit els propers mesos. Un bon accés a Internet a través del mòbil i a baix cost, a banda de l’aparició de nous i millorats dispositius mòbils fomentarà la comunicació mòbil. Aquesta comunicació afectarà a l’oci, bàsicament, però també al món professional, i pot esdevenir un immens camp de continguts que, ben utilitzats, poden aportar molta informació valuosa, (i en temps real) tant pels propis usuaris com per a les empreses que hi inverteixin.

Particularment, utilitzo la comunicació mòbil a través d’un mòbil HTC amb connexió a Internet amb tarifa plana, des d’on, bàsicament, accedeixo i creo continguts a Twitter (comunicació d’idees, fets, converses,...), Facebook (consulta de les novetats que, posteriorment, em trobaré al PC), Gmail (consulta del correu electrònic), Google Calendar (consulta de l’agenda) i Google Reader (consulta i compartiment de continguts d’interès que van apareixent a la xarxa).

En definitiva, ens trobarem davant el do (o no) de la ubiqüitat i, pensant en els mitjans de comunicació (com no podia ser d'una altra forma), són ells que s'han d'adaptar a nosaltres i no a l'inrevés com en el passat. Que ens vinguin a buscar i, si el què ofereixen és bo, POTSER els consumim;-)

Continuarà...

Font Foto

Amb aquest apunt, començo un seguit d’articles pensant en com serà el 2009 en la comunicació digital. Ho faig sense tenir-ne proves, evidentment, però com que l’any passat la vaig encertar força, doncs “endavant les atxes” que va dir el Mestre.

El 24 de desembre de 2007 vaig escriure que

“Facebook ha estat el fenomen del 2007, de la mateixa manera que el YouTube ho va ser del 2006. Per tant, vista l’evolució de YouTube el 2007, i tenint en compte que en aquests temes sempre anem darrera dels anglosaxons, ja ens podem preparar pel Facebook del 2008.”

El cert és que el 2008 Facebook ha estat un fenomen a casa nostra, i encara li queda camí per recórrer. Va començar tímidament a principis d’any, després va venir la traducció al castellà i ja va obrir camí. Posteriorment, amb la traducció al català i, sobretot, a la tornada de l’estiu, el boom va ser increïble. Crec que aquesta xarxa social ha portat a Internet, a la comunicació digital, molta gent que fins llavors utilitzava internet i les noves tecnologies, però no creava continguts.

Què podria ser que ens trobéssim el 2009?

Doncs, crec que hi pot haver una multiplicació d’eines i canals de comunicació molt gran, que xarxes com Facebook poden seguir amb força per algunes coses, però poden perdre interès per a d’altres. Aconseguir no perdre temps i trobar el què busques pot fer aflorar xarxes més específiques i, estic pensant en LikedIn.

Hom dirà que ja l’utilitza, però crec que el boom de les xarxes socials relacionat amb el món de l’empresa encara ha d’arribar. I, no estarà exempt de problemes. Ens podem trobar en un xoc d’interessos important. L’antiga mentalitat del control de la informació pot xocar amb la insipient aparició del poder de compartir la informació. No és tant un xoc intergeneracional, és més aviat que qui entengui que les normes del joc estan canviant i pugi primer al carro, més i millor ho podrà aprofitar.

Paraules com Networking, gestió del temps, gestió del coneixement, creació 2.0, RSS, etc... poden convertir-se en motiu de conflicte. I, això és bo. Pesat, emprenyador, però bo al cap i a la fi. I, és que les normes del joc estan canviant.

Continuarà...

Marc

Setmanari El Temps, núm. 1274, d’11 de novembre de 2008: Entrevista a John Eldridge (Southampton, Anglaterra, 1936): “Els mitjans de comunicació generen ignorància”. En aquesta entrevista, Eldridge diu coses molt interessants. Parla de les “absències significatives” per referir-se a “allò rellevant que passa al món, però que no rep cap atenció” (per part dels mitjans). Eldridge, segons explica El Temps, “va revolucionar les investigacions sobre la influència dels mitjans de comunicació. En aquesta entrevista parla de manipulacions, discursos hegemònics i assumptes silenciats”.

Sovint m’obsessiono per la necessitat de contextualitzar la informació que donen els mèdia, tant respecte a fets concrets, com quan es donen estadístiques, etc... Sempre cal comparar-ho amb altres fets i dades i explicar-ne els antecedents, sino la informació se l’emporta el vent, no aporta contingut per entendre el què passa. Per exemple, dir que hi ha un 30 % de no sé què, no vol dir res, sinó ho compares amb dades anteriors. Dir que hi ha X morts provocades per la violència de gènere, no vol dir res, sinó es compara amb dades anteriors. Hi haurà una reacció visceral i momentània, però no un aprenentatge del què està passant.

Doncs bé, Eldridge diu que existeix “(...) el problema de no tenir explicació del què passa. En la majoria de les anàlisis (que ha fet el seu grup d’estudis) arribem a la conclusió que el telespectador no rep cap explicació dels fets o, a tot estirar, en rep una explicació molt limitada. En el cas del conflicte entre Israel i Palestina, sempre s’informa de fets concrets: atacs, atrocitats, víctimes..., però no s’entén el context del problema.” I, segueix, “els mitjans de comunicació se centren a donar fe dels esdeveniments, no a explicar-ne les causes. Veure les coses a través de la pantalla (és un estudiós de la TV, sobretot) no significa necessàriament entendre què passa”. Violeta Tena, l’entrevistadora, li pregunta: “Manteniu que “els mitjans són experts a construir la ignorància”. Què voleu dir?” i, Eldridge, contesta: “Pels estudis que hem fet, es posa de manifest que els mitjans de comunicació no ajuden a entendre el món, sinó que generen ignorància. Si volem que els mitjans es convertesquen en un canal per a una comunicació democràtica, ens hem de demanar com de sans, transparents... són aquests canals. Sense uns mitjans que funcionen d’aqueixa manera, sempre arrossegarem un dèficit democràtic.”

I, acaba l’entrevista, afirmant que és “absolutament” favorable a mantenir el sistema de televisions públiques als països europeus, “perquè malgrat les limitacions de les televisions públiques, donen la possibilitat a les societats de tenir un mitjà de comunicació que resta al marge de les pressions comercials, tant com pot. No del tot, és cert, però al màxim possible. Les televisions públiques a Europa estan en perill i això és un problema molt greu.”

Personalment, també estic a favor de les ràdios i televisions públiques i, un exemple que sovint em passa pel cap és el cas de TV3, Catalunya Ràdio i Rac1. És molt fàcil queixar-se de programes que -amb raó- no ens agraden -pels precedents amb els que ho comparem- com són El Matí de Catalunya Ràdio amb la Neus Bonet o, respecte a la TV, l’Hora Q respecte a La Nit al Dia. Però passar-se a una emissora privada com a alternativa, i fer-ho sense preveure’n les conseqüències, té alguns cops durs, com el fet d’haver de tragar-te exclusivament els titulars dels mitjans del Grupo Godó (LV, AVUI, El Mundo Deportivo, Historia y Vida), l’opinió dels mateixos opinadors del Grup, etc... és a dir, potser a primer cop d’ull passes a unes emissores més ben fetes, però això no és la solució, perquè et limites molt les fonts d’informació. I, quedi clar, les públiques tenen molt a millorar.

Han estat tres dies molt intensos i plens d’informació els que he passat al Fòrum Espai Català de Premsa, organitzat per l’APPEC, ACPC i amb la col·laboració de la Fundació ESCACC.

Al llarg de les moltes ponències i debats que hi ha hagut he anat retransmetent en temps real a través del meu Twitter (per mòbil) algunes de les idees que s’hi anaven dient i alguns detalls perque la gent que no hi ha pogut assistir tingués coneixement del què s’anava coent. Fer tot això a través d’un mòbil té alguns inconvenients, com pot ser alguna falta d’ortografia garrafal, espero que no se’m tingui en compte;-) [intento corregir-les aquí, en la transcripció].

Aquest n’és el resultat:

• BLOC: La premsa a debat: Espai Català de Premsa i Jornades Int. de Premsa Gratuïta http://blocs.mesvilaweb.cat...
• Avui serà un dia molt Twitter!
• Aforament acte inaugural: 160 persones. Ara estem entrant.
• Una gran conferència inaugural. Ja en parlarem. Ara, a dinar.
• Dinar a peu dret. Bé per parlar, que és del què es tracta. Potser massa estona fins a la nova conferència. 16h.
• @ebenach "Internet ha canviat els models de consum".
• @ebenach "el català només ens té a nosaltres".
• Dickey "les notícies han de ser noves (originals)".
• Dickey "els blocs reprodueixen les notícies dels mèdia" no aporten continguts originals.
• Dickey "els blocs i el periodisme ciutadà no han substituït el periodisme".
• Dickey "no hi ha cap pàgina web que sigui una destinació final".
• Taula rodona: polítiques de comunicació. Amb Sanchis, Carbonell, Duch i Mundó.
• Mundó: Els hàbits dels consumidors canvien". I hi ha fragmentació del mercat.
• Carbonell: "si es regula la prems, la tv... potser ha arribat l’hora de regular el conjunt de la informació" (pensant en Internet)
• Duch: Es tendeix a la regulació d’Internet (tb algun decàleg sobre els blocs).
• Ponents internacionals, però públic massa nacional (encara).
• Crec en la col·laboració entre mitjans petits i l'intercanvi d’informació. Ex: El Punt i Berria es podrien fer de corresponsals Cat-Euskadi. 
• Cal oferir info i serveis relacionats amb la info. Fidelitza el públic.
• Fragmentació i especificitat de la info. Cal potenciar la sindicació com ha fet The Guardian.
• M'ha agradat aq frase: "la premsa gratuïta es llegeix i es tira". I, pot acabar substituïda pels dispositius portàtils pq es basa en titulars
• La info especialitzada i de proximitat, potser té poc públic, però saps què vol. Per tant és bo per la publicitat.
• Internet és un bon mitjà per les llengües minoritzades.
• Un diari digital (gratuït) de qualitat pot guanyar-se públic d’una altra llengua, si l’entén.
• Es diuen obvietats sobre el futur de la premsa. El problema és que no es creu amb el què es diu. Hi ha por al canvi de xip mental.
• Zuber (Der Spiegel): "La premsa té la funció de salvaguardar la democràcia i control dels poders polítics, econòmics i socials".
• IFRA: la població de majors de 90 anys s’haurà de tenir molt en compte pel negoci dels mèdia. I, amb el temps, utilitzaran les TIC.
• IFRA: Caldrà tenir en compte la fragmentació de la família tradicional.
• IFRA: Cal segmentar el mercat. El consum tendirà molt als col·lectius, les comunitats.
• IFRA: Problema: identificar el competidor.
• IFRA: No es tracta si t’agraden les xarxes socials o no. Hi has de ser, si no et vols quedar enrere en el negoci.
• IFRA: Si no ens preparem pel futur, un altre ho farà per nosaltres.
• IFRA: la premsa local ha de potenciar les comunitats, la info hiperlocal, ha de ser activa en tots els canals i ha de cooperar amb altres mitjans.
• IFRA: Cal treballar "la marca" a través de la qualitat.
• Zuber (Der Spiegel): A Esp. els mitjans depenen massa d’ideologies polítiques, a diferència d’alemanya. Dificulta el period. d’investigació.
• Ha explicat exemple de tema portada El País d'aq setmana que no era veritat.
• Der Spiegel va contrastar-ho als arxius d'EEUU.
• Avui hi ha més estudiants de periodisme que ahir.
• Der Spiegel va estudiar expansió en anglès, però ho van desestimar.
• Està massa pensat pel públic alemany.
• No és rentable, però potser si a través d’Internet. No tanquen aq via.
• A la ponència "el paper social del periodisme" de l’hongarès Martin.
• Cal potenciar aq congrés en dos àmbits: estudiants de periodisme i cal més públic internacional.
• Pq no fem congressos 2.0? amb ponències en podcast, debats via teleconferència, twitter, blocs, mails,...
• Parla Jordi Mercader sobre la funció dels mitjans públics avui.
• Mercader: les TDT locals fracassaran. No hi ha camp per tants canals de tv locals.
• Jo hi afegeixo: la IPTV farà fracassar la TDT en general.
• Comença taula rodona "experiències d’unitat i sindicació".
• @sergisabate una trentena al públic. Parla representant APPEC.
• @sergisabate la intervenció de Mercader ha estat bé. Es notava el coneixement del CAC i de la política i l’administració.
• FUNDACC: La premsa comarcal té un escenari molt positiu, el baròmetre ho demostra.
• Audiència no és igual a difusió. La tirada és un mal indicador.
• Cal treballar la imatge de marca i segmentar el públic objectivament.
• El públic del paper envelleix.
• Greenslade: el periodisme multiplataforma és el futur.
• Greenslade: el periodisme d’investigació té futur.
• Greenslade: Cal fer que el públic confiï en la teva marca ((fiabilitat).
• Masdéu: Aviat podrem incrustar (embed) els vídeos de tvc.
• Sierra: la premsa impresa morirà...però en uns 20 anys.
• Sierra: el lector és una nova font d’informació.
• S'ha discutit si els textos llargs tenen cabuda a Internet. Diferents opinions.
• Sancha, l’únic a fer esment del paper de les xarxes socials.
• Partal i Varela no han vingut. Una llàstima!
• Els dires dels grans diaris catalans s’han autoproclamat evangelitzadors de TIC a les seves redaccions.
• Un cop els he escoltat, dic: Cal evangelitzar als evangelitzadors;-(
• Ponència de Adam Leigh de The Independent, sobre el futur de la premsa de pagament.
• Adam Leigh: els diaris en paper s’especialitzaran.
• Adam Leigh: compartiment de backoffices amb els rivals.
• Excel.lent intervenció de Milagros Pérez de El País.
• Milagros Pérez: Tendència a l’especialització a partir de la generalitat.
• Les empreses del futur seran una marca amb diferents suports.
• Contextualització de la informació i de qualitat i original!
• Pinten bastos per les agències de notícies? s’acaba l'interès per les notes de premsa?
• Ja cal que es preparin els nous periodistes! Es demanarà molta formació per poder informar de qualitat i contextualitzar.
• Àlex Gutiérrez llegeix les conclusions del Fòrum. Estaran penjades al web, les presentacions tb.
• Tres dies intensos! M’ha quedat una mà amb forma de mòbil i l’altra de llapis. Ja tinc ganes de recuperar un teclat;-)
• He pres moltes notes, algunes d’interessants.

Aquest mes la premsa està d’enhorabona. Dos events així ho certifiquen. Per una banda, els dies 10, 11 i 12 de novembre es celebra el Fòrum Espai Català de Premsa i, per l’altra, els dies 19, 20 i 21 de novembre tindran lloc les 3es Jornades Internacionals de Premsa Gratuïta.

És per això que he demanat l’opinió a dos amics que hi estan plenament involucrats. Per una banda, l’Àlex Gutiérrez i Margarit, director de l’ESCACC i per l’altra, Josep Ritort, president de l’Associació Catalana de Premsa Gratuïta (ACPG).

* Breu descripció: Què és, a qui va dirigit i on es fa?

AG: El Fòrum Espai Català de Premsa se celebra del 10 al 12 de novembre i va dirigit a tot tipus d'editors.  És una trobada de caire internacional, amb més de 50 ponents i una dotzena de taules rodones i conferències programades. Algunes de les capçaleres de referència que estaran representades són Newsweek, Der Spiegel, The Guardian o The Independent.