que a coisa mais bonita desse mundo é viver cada segundo como nunca mais...
|
|
3. POLÍTICA I SOCIETAT  Ahir va fer 295 anys que les tropes borbòniques de Felip V van entrar a la meva ciutat natal -Terrassa (Vallès Occidental) - i la van saquejar i incendiar durant tres dies. Cal no oblidar-ho, cal commemorar-ho. Imatge (amb biografia inclosa): Felip V NOU: El bloc El PuntGlocal (per a lectors i simpatitzants del diari El Punt).  Amb la publicació de les balances fiscals ja se'n va parlar del mapa que es dibuixava. Entre altres ho va fer en Vicent Partal a "Els mapa, el mapa!!". Avui podem tornar a comprovar com "el mapa" torna a dibuixar-se, ara en format funcionariat (veure portada de l'AVUI, en pdf). "Només el 9,8% de treballadors de Catalunya són funcionaris, davant el 28,7% d'Extremadura" (pdf). Vès que no sigui una resposta al merder de l'apadrinament fictici. Un mapa val més que mil paraules?
Explicació i font de la Foto. La recollida de respostes de l'enquesta per conèixer el perfil dels usuaris d'aquest bloc s'ha estancat en 85 de les 100 respostes que espero per a donar els resultats definitius. Si la cosa no s'anima els propers dies (vaaaa, els que torneu de vacances!!), no esperaré a arribar als 100, i donaré els resultats definitius, que ja són força importants. A mi, els socialistes em fan por, sempre ho he dit, i sovint rebo com a contrapartida una ganyota escèptica, perque acabo la frase dient que "el PP no me'n fa tanta". Em vaig guardar un article de Vicent Partal sobre La gran coalició, tenint el precentiment que tard o d'hora l'hauria de treure de la recambra. No arribarà de cop, però ja va arribant aquest mal auguri. Avui, en Lluís Falgàs en parla a Una entesa que causa pànic. Temps al temps... [També recomanable "De Vendrell a Bassas"] Parlant de socialistes, ja vaig dir que amb en Montilla calia anar amb peus de plom. I, també deia que Socialista i home de bé, no pot ser..., però sempre queda alguna esperança, i la solució no vindrà només dels de sempre. Contradiccions? No, simplement complexitat a l'hora de resoldre un problema que de segur que acabarà bé. [+ apunts sobre Montilla] Blocus Track: L'enquesta ja ha rebut 75 de les 100 respostes que espero rebre per a donar els resultats definitius. ENQUESTA
Avançament (provisional) d'algun resultat de l'enquesta: A hores d'ara, un 35% d'usuaris d'aquest bloc tenen entre 24 i 35 anys, com el seu autor. Un 85% són residents al Principat de Catalunya. I, encara una altra dada, un gens menyspreable 28% dels visitants d'aquest bloc ni té bloc propi, ni el pensa obrir, ni participa en xarxes socials per Internet. Continuarà...  Podeu llegir el text de la foto, clicant-la. El butletí informatiu de l'AAVV del barri del Segle XX de Terrassa -el meu antic barri, on vaig viure gairebé 30 anys- publica un especial aquest mes ple de ràbia contra els incompliments reiterats al llarg de més de 30 anys per part de l'Ajuntament. I, quina millor manera per fer-ho? Doncs amb especial amb un editorial en portada i farcit de fotografies en l'interior, que no deixen lloc a poder dubtar de la deixadesa en què es troba el barri. Un barri separat del centre per la Carretera de Montcada -una via de pas, que ni amb les recents obres ha aconseguit deixar-ho de ser-, on hi ha hagut una gran quantitat de fàbriques tèxtils històricament, que han anat tancant paul·latinament i que, ara, no és ni puta ni Ramoneta. Ni zona industrial ni zona residencial, amb poques botigues i serveis, un autèntic nyap. Doncs, molt bé per la iniciativa de l'AAVV del barri! Una (o moltes) imatge, val més que mil paraules (incomplertes!).
Gran Editorial d’EL PUNT:
“El populisme ineficaç dels 400 euros de
desgravació” El Consell de Ministres ha aprovat la reforma del
reglament de l'IRPF que estableix una deducció de 400 euros per contribuent en
l'impost sobre la renda. No es podrà dir que Zapatero incompleix una promesa
electoral, però sí que es pot dir amb rotunditat que és un malbaratament de
diners. Quan es va anunciar la mesura estel·lar del programa del PSOE, es va
dir que es tractava de tornar als contribuents part del superàvit pressupostari
aconseguit per la bona gestió del govern. El nou executiu va mantenir la
promesa, però en va canviar la justificació i va explicar que es tractava de
posar més diners a les mans dels consumidors per fer-los més fàcil arribar a
final de mes en temps de desacceleració econòmica. Si es tracta d'ajudar els
que van més justos, han triat l'opció menys progressista: primer, perquè la
desgravació és la mateixa per als que no arriben a final de mes i per als que
tenen uns ingressos elevats i la inflació no els fa ni pessigolles; i segon,
perquè els que tenen sous baixos i pensions minses no reben cap ajut perquè en
no pagar impostos no poden descomptar res. A més, la mesura serà pràcticament
inútil, ja que tot i que representa per a l'Estat deixar 6.000 milions d'euros
(un bilió de pessetes!) a l'any, és de ximples concloure que es reactivarà el
consum perquè una part dels contribuents podran gastar 33,3 euros més cada mes.
Així no es reactiva l'economia, com han deixat clar el Banc d'Espanya i el
mateix ministre Solbes, que a més adverteix que complint aquesta promesa no
queden més diners per emprendre grans mesures contra la crisi. Escampats a 33,3
euros per cap i mes, 6.000 milions d'euros fan molta menys feina que si es dediquessin
a inversions que creen ocupació, com ara accelerar els projectes d'obres
públiques i modernitzar els serveis públics. I a reservar-ne una part per
millorar el finançament de les autonomies, a les quals es diu que no hi ha
diners. Blocus Track: Opinió d'Arzalluz sobre ZP. En Tremosa es posiciona pel
Carretero? El congrés
d’Esquerra. Mai de la vida aconseguiré esquivar el "juny". Juny: se m'hi va morir el cor i se m'hi va morir el poema, també l'estimada hi va morir en un romàntic bassal de sang. Juny: un sol abrusador m'esqueixa la pell i revela l'abast veritable de la ferida. Juny: el peix se'n va del mar de sang, neda cap a un altre lloc on hivernar. Juny: la terra es deforma i els rius baixen en silenci, munts de cartes ja no troben per manera d'arribar a mans dels morts.  No entenc què cony estem discutint! De veritat que no ho entenc. Per què donem tanta importància a un tema que per mi és menor? Quina importància té si el Bono és President del Congrés o de l’escala de veïns? És ben bé que anem a remolc dels temes que ens foten sobre la taula. Que proposen el Bono de President? Doncs, perfecte, això no és important. Sempre s’ha dit que els catalans som bons pactant i, a mi, em sembla que o és una farsa històrica o la cosa ha canviat de bat a bat, i ara són els espanyols els bons pactistes. Constantment els partits polítics d’obediència catalana (CIU, ERC i ICV) quan van a pactar a Madrid ja ho fan amb les cartes marcades i sobre la taula. Aquestes cartes sempre són patètiques i per tant qualsevol millora (coses dels pactes) sembla una gran victòria i no deixa de ser tornar al punt de partida. Ja n’hi ha prou d’anar a pactar posant les cartes els altres. Cal anar-hi amb cartes pròpies, amb un objectiu de màxims, i ja rebaixarem nosaltres (si volem), i no al revés! Arribarà un dia que un diputat català al Congrés es trobarà una cagarada sobre el seu escó i pactaran que el diputat espanyol que hi ha defecat enretirarà el "trunyo", i encara li acabarà donant les gràcies per la deferència. O sigui, l’escó tornarà a ser com abans, net i polit, però, això si, haurem pactat i haurem millorat el punt de partida (que, prèviament, haurà marcat el diputat espanyol tot deixant el seu excrement en forma de carta marcada). Ja n’arribarem a tenir de teca per comentar, ja! Ara, “Carod-Rovira evita participar a les primàries d'Esquerra renunciant a presidir-la però en vol mantenir el liderat electoral”, segons informa Vilaweb. I, segueix, “Podria avalar dues persones perquè optessin a la presidència i a la secretaria general d'ERC. Proposa un model com el del PNB i Ibarretxe, on pugui ser cap de llista sense tenir càrrec al partit. Amb la seva renúncia carrega sobre Puigcercós les crítiques que el congrès faci a l'estratègia republicana”.
El 26 d’octubre de 2005, a l’antiga Olla de Grills, vaig escriure un apunt de política-ficció: “El model PNB, és factible per ERC?”. La filosofia de l’apunt és ben actual. Amb tot, cal interpretar-lo en el context històric que el vaig escriure.
Seguirem atents, que la cosa promet…He avançat l’apunt que em tocava publicar demà al
bloc col·lectiu d’opinió política Olla de Grills: 10M:
Jornada de reflexió. Altres articles a l'Olla de Grills: ·
Pensant
en veu alta (sobre el 9M, i el 10M...)
·
Què és el vot en blanc i quines conseqüències pot comportar?
·
Congrés SI, Senat NO [vot pràctic i vot de càstig, 2 en 1]
·
50+1
·
Crònica (i valoració) de la conferència sobre “La Casa Gran del
Catalanisme”
·
Autodeterminació: Una aproximació legal…i democràtica
·
Perfil mediàtic dels electors dels partits parlamentaris
·
Els arguments dels Unionistes per negar la independència
 Un
cop observats els resultats de les darreres eleccions catalanes vaig afirmar que
començava la 2ona Transició,
ja que la correlació de forces polítiques era pràcticament idèntica a la de
1980 -amb alguns canvis de noms-. Ara,
amb les eleccions estatals al davant, es parla d’una possible majoria absoluta
del PSOE -i, en alguns punts, com al País Valencià, es
parla de tornar al 82, el de la majoria Felipista i el bipartidisme
extrem-. Si
això és així, si tot plegat és un espiral que fa repetir la història amb
diferents formes (així ho va descriure una professora meva per explicar
l’evolució de la història, va posar d’exemple un espiral, no un cercle), potser el què vindrà després és la nova
gran majoria absoluta i duradora Pujoliana, però aquest cop canviant una
ideologia nacionalista resistencialista per una
ideologia pràctica independentista en forma de Solidaritat Catalana del S. XXI. [Nota a banda: Avui, dinant amb uns
amics i parlant del tema, i abans d’haver llegir la notícia de l’últim enllaç,
he posat com a exemples de possibles líders d’un futur proper als dos homes que
surten a la foto d’aquesta notícia. Coincidència? Si, però no deixa de ser una
grata coincidència que demostra que més d’un ja pensem en nous lideratges que
no tardaran a arribar]. Encara m'és vigent el què vaig comentar sobre el Congrés SI, Senat NO, però queden hores per arribar a la conclusió definitiva. Aquest horitzó em terroritza. En un món on les paraules han perdut el significat originari (democràcia, llibertat, justícia...), els missatges electorals han fet el mateix, i qui diu "que viene el lobo" per mi és el propi "lobo". El món està boig! Però, no tinc cap dubte que ens en sortirem...;-) Recomanació sobre el tema: Les Engrunes de l'Oliver d'AVUI.  Interessant el debat obert sobre el vot en blanc al bloc de'n Marc Arza.OLLA DE GRILLS: Què és el vot en blanc i quines conseqüències pot comportar?. Quina llàstima que no hi hagi una posició unitària de l'independentisme català! 
Terrassa, 18 de febrer de 2008 -2 anys justos de la mani 18F-, a l’Ateneu Terrasasenc, una entitat cultural històrica de la ciutat que necessita urgentment rejovenir la seva parròquia. Es va omplir la petita sala de conferències amb unes 60 persones, d’una mitjana d’edat que sobrepassava els sis decennis. Amb tot, un públic amb ganes d’aprendre i una esperança de llibertat encara no perduda del tot. L’Ateneu es descriu amb un subtítol molt clarificador: “La cultura fa els pobles lliures”. Sovint, reclamem la llibertat d’aquest poble pensant en els nostres descendents, però ahir em va semblar que enfoquem malament el tema. Pensem en la gent gran que tant ha lluitat i accelerem el procés, s’ho mereixen! No vull tornar a sentir: “Potser ho aconseguirem, però jo ja no ho veuré”. La congregació de gent espectant era per presenciar la “Taula rodona amb polítics i les plataformes sobiranistes a Terrassa”, amb la presència de dos polítics històrics, Joaquim Ferrer i Roca (historiador) i Josep Corominas i Busqueta (psiquiatre), i de dos activistes joves, la Mònica Sabata Fernández (PDD) i el Joel Joan Jové (Sobirania i Progrés). Tot plegat amanit amb la presència d’un moderador de luxe, Raimon Escudé (ex portaveu parlamentari de CIU, passat amb l’entrada de mil·leni a ERC). L’organització havia convidat a tots els partits polítics amb representació al consistori egarenc. Només hi van assistir en Josep Rull, per CDC i en Màrius Massalé, per ERC. Resumidament, es volia debatre i intentar donar resposta al per què les plataformes estan més ben vistes que els partits polítics. La prèvia de Raimon Escudé -molt herudita, com sempre- va constar d’un extens repàs històric de la política des de la dictadura fins a l’actualitat, distribuïda en set etapes que, resumidament, confirmava el pas d’una etapa esperançadora i plena d’energia amb molt de prestigi pels polítics fins a arribar a la situació actual, on va sortir vàries vegades el tema dels vots en blanc, nuls i abstenció com a simptomàtics de la percepció que la societat té de tot plegat. Tant Escudé com els dos represnetants polítics de la Taula van voler fer una defensa del paper dels polítics en les democràcies, tot afirmant que “no tots són iguals”, que cal respectar-los i participar activament en la política, si no volem viure mals majors. Corominas va arribar a afirmar que el Polònia, a part de no agradar-li, era nociu per a poder reactivar la credivilitat política. Argument que, més tard, va respondre Joel Joan en sentit contrari, tot afirmant les bondats de riure’s d’un mateix. En opinió dels tres polítics de llarguíssima trajectòria, l’abstenció i els vots que no van a partits polítics no ajuden a prestigiar la política i es va afirmar que “no decideixen res”. Personalment ho poso molt en dubte, quan aquestes opcions de vot, actualment, són posicions molt polititzades i meditades, a més de tenir una clara intenció de redirigir la política cap a nous postulats, bàsicament més sobiranistes i més democràtics, de participació directa. Per la part de les Plataformes, la Mónica Sabata va demostrar tenir una bona oratòria i, després de recordar que just ahir feia dos anys de la gran manifestació del 18F, “en l’espai públic, de política en fem tots”. Va descriure la composició i el funcionament assambleari de la PDD, remarcant-ne la independència ideològica. Va afirmar que l’eufemisme “dret de decidir” havia servit per ampliar la base social del dret d’autodeterminació i que havien aconseguit posar a l’agenda política un tema que fa dos anys no era portada als mitjans. A tall de resum, va afirmar que la PDD és transversal, defensa el dret de decidir i vincula la reivindicació nacional amb la social. Va acabar afirmant que la PDD, amb la campanya del 9M Decideixo Decidir, promou la participació i la democràcia. Per la seva banda, el Joel Joan, amb una oratòria directa i provocativa, va aconseguir fer pujar el to de l’acte, incomodant poc al personal, excepte als polítics en actiu allà presents. Després d’afirmar que les Plataformes són molt recents, fet pel qual costa fer-ne una perspectiva històrica, va fer un atac directe a la falta de democràcia existent a l’Estat espanyol, així com a la falta de llibertat d’acció dins els partits (“disciplina de partit = dictadura de partit”). Per Joan, “la desafecció està directament relacionada amb la voluntat d’accelerar el procés d’alliberament nacional”. Així mateix, va afirmar que les Plataformes aconsegueixen posar la pastanaga davant dels partits polítics, els quals l’han de seguir vulguin o no. I, va acabar amb una frase lapidària: “Jo de vida només en tinc una, vull veure la independència i la veuré!”. L’acte es va acabar amb unes poques intervencions del públic, ja que es va allargar més del compte l’exposició dels ponents. Es podria dir que tant els polítics de la taula, com els del públic, com els representants de les plataformes, van estar d’acord en què ambdós sitemes de fer política són complementaris, que no es pot generalitzar a la brava, que cal canviar el sistema electoral i fometar la participació democràtica directa i que el paper de les plataformes pot ser i és un incentiu que marca, en certa manera, el camí dels partits polítics. Nou article a l'Olla de Grills. Segueixo pensant en el 9M, i en el 10M... |
Accés de l'autorVisites al blocVisites a la portada
Visites a les entrades
Categories
Els meus enllaços1.TOT SOBRE L'AUTOR
4.ENLLAÇOS
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
Marcús Twitter
Tot Marcús (friendfeed) |
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
