Com em deia l’altre dia un bon blocaire: “Cal deixar passar uns dies per a poder criticar amb consciència”. I, té tota la raó. Per tant, no entraré tant en el contingut, sino més aviat en les formes i les primeres impressions.

Público és propietat de Mediapro (Jaume Roures) i neix al costat d’altres mitjans del mateix grup com La Sexta. No és ni un gratuït ni un diari “normal”, ja que es ven a 0,50 euros (i durant 6 dies, amb una peli en DVD de regal! Avui, “Los lunes al sol”). El seu director, el reconegut blocaire de 31 anyets, Ignacio Escolar (fill del director de 20 Minutos, Arsenio Escolar), ja fa dies que en parla des del seu bloc. El seu pare li desitja sort, però no s’està de dir que té els seus dubtes que un diari en format paper i de pagament tiri endavant. No hi estic d’acord, crec que el paper té molta vida per endavant. Avui, moltíssims blocaires han escrit sobre aquest tema, cosa que fa pensar que no ha passat gens desapercebut i, aquest fet ja demostra que ha sortit amb bon peu (comercial). Diuen que tot el què toca el Jaume Roures es converteix en or. Ja ho anirem veient. Un altre apunt destacat és el del català Pau Llop (impulsor del diari de participació ciutadana Bottup): “50 céntimos de gasto “Público””. En aquest apunt, fa una exposició molt detallada de les primeres impressions que li ha donat el diari.

La presentació oficial d’aquest nou mitjà es va fer ahir a Madrid (seu central del diari), amb una festa de presentació al Madrid Arena de la Casa de Campo.

El seu competidor directe, El País (Prisa) li ha declarat la guerra des de fa dies i, diuen, té molt a veure amb la problemàtica dels drets del futbol. És molt clarificador aquest gràfic de la guerra de mitjans. Òstia, però fixeu-vos amb el grup 3! Si tenen raó -i, per què no?- ens trobem a TV3 al costat de La Sexta i Público. Mmmm, ja fa temps que La Nostra està malalta, però tant?! El director general de la CCRTV en dóna la culpa (o la responsabilitat) a la immigració, però jo no ho tinc tant clar. Jo, d’immigrant en tinc poc, i ja fa temps que he deixat d’estar enganxat a La Nostra (sobretot, als telenotícies!).

Bé, tornem al tema del dia: Público ha nascut en un moment de molts canvis en els mitjans de comunicació i, com no podia ser d’una altra forma, ha d’intentar ser trencador en alguns aspectes. Per exemple el preu, ni puta ni ramoneta, 50 cèntims i t’emportes un diari més gruixut que un gratuït i més prim (per dir-ho d’alguna forma) que un diari “normal”. A més, el 100% d’aquest preu va íntegrament a la butxaca dels quiosquers, amb la qual cosa s’asseguren que el col·loquin en un lloc ben destacat de la paradeta. Ben pensat!

Ja he parlat més d’una vegada que estem en un moment que s’està fent “el salt de la xarxa al paper” (en termes generals) i aquest diari n’és un bon exemple. El seu director és un periodista reconegut blocaire, la tria de la plantilla es va fer en un 30% des d’una oferta on line, és un diari que apostarà fort per internet i els blocs, a més de complementar les notícies de la seva edició en paper amb enllaços a webs, i estar 100% interrelacionada la plantilla de l’edició en paper amb l’edició digital (és la mateixa plantilla, vaja). Tot plegat demostra un cop més la importància de la xarxa a “la vida real”, al paper, als mass media tradicionals, als mitjans que arriben al públic passiu.

Per cert, podeu veure l’anunci televisiu de Público, una mena d’espot electoral del PSOE.

Com a coses innovadores, també podem dir que no publicarà Editorials (potser no cal, no?) i que tampoc aposta pels suplements setmanals. La veritat, amb el segon punt no m’hi fico, però els editorials trobo que no són sobrers, és a dir, no veig què aporta no disposar d’una línia editorial clara. Bé, la publicitat institucional de les Administracions Públiques tampoc té editorials, només cal posar un article d’opinió de l’Alcalde, per exemple, en primera pàgina, i ja està.

Diuen que s’han esgotat els 250.000 exemplars que s’han posat a la venda, però jo no he vist a ningú per trens, metros i carrers de Barcelona amb aquest diari sota el braç.

Trobo molt encertat que els periodistes que faran aquest diari siguin, en la seva gran majoria, molt joves i provinents de la generació Internet. El diari -a tot color- es presenta amb dues portades, la del darrera dedicada als esports, per donar resposta a la molta gent que comença a llegir els diaris al revés. Però, vès que no ho facin per començar amb temes més, diguem-ne banals. Potser no és tant una necessitat física, sino més aviat les ganes de començar llegint els temes d’espectacles, del cor, de TV, d’esports... i ja arribarà la informació pesada de política i internacional. És curiós, i original alhora, dedicar una secció de 8 pàgines diàries a la “ciencia”, on hi cabran des de temes mediambientals, passant per tecnologia, Internet,...

Tinc el diari davant i, a simple vista, la portada (veure foto) és horrorosa, ja no només pel fons negre totalment prescindible, sino per tot plegat -titulars inclosos-. El paper és de baixa qualitat, però el disseny en general no està malament. Aquest disseny, creat per l’empresa Cases i Associats, vindria a ser una barreja de l’ADN, El Periódico i l’AVUI. Trobo encertat intercalar opinió com a complement de les notícies, ja que ajuda a situar-les en el seu context. Fins i tot, intercalen humor enmig d’alguna notícia (pàg. 9), però això ja no ho veig tant útil. La secció d’opinió és justeta, i per mi és una de les més importants. Ja veurem com evoluciona. M’agrada molt la constant presència d’Internet com a complement d’informació de les notícies, ja sigui posant una adreça web sobre el tema, ja sigui redireccionant al lector al web publico.es per tal que participi amb les seves opinions. A la secció de societat en diuen “Actualidad”, com si tota la informació restant no fos actual! I, a la secció d’economia en diuen “Dinero”, com un intent de ser més proper al lector poc il·lustrat (els socialistes acostumen a tenir un cert menyspreu pel grau intel·lectual del seu públic o, potser ja els va bé que així sigui). M’agrada molt una cosa que va dir Nacho Escolar (director) en una entrevista al seu bloc:

“MaoMeno: Esta pregunta define si un periódico es serio o no lo es: ¿Tendrá horóscopo?

No. Hablaremos de astronomía, no de astrología.”

Molt encertat!

La secció de cultura en diuen “Culturas” en plural, cosa que serà d’agrair per aquest públic potencial que es fa dir federalista i que encara creu en utopies “encaixistes”.

Es diu que el 2008 potser sortirà una edició en català (només pel Principat, no fos cas que ens passéssim de federalistes!), fet que seria positiu -i, més, considerant que el delegat a Catalunya és el periodista (independentista) David Miró-. Ara bé, a l’igual que passa amb la llengua, que tothom la sap, però molts menys l’utilitzem, no fos cas que acabéssim tenint la majoria de mitjans en català, però pensats en castellà (=hispanocèntrics).

Me’l compraré uns dies, però no crec que passi a ser un diari de capçalera per mi.

En quant al web -que li ha costat molt arrencar aquest matí-, ja hi aprofundirem un altre dia, però algunes coses es poden destacar. S’assembla molt al web de ADN.es, també dirigit per un blocaire de reconegut prestigi (Juan Varela). Fa una aposta important per la TV per internet i la participació dels lectors, ja sigui en format comentaris, votacions de popularitat de les notícies, participació en els blocs, etc..., permet sindicar continguts per seccions (això és bàsic!), i de moment poques novetats més, però en destacaria la possibilitat que ofereix per obtenir l’embed dels vídeos i poder-los penjar als blocs, webs,... Amb tot, tinc entès que aquest web el canviaran aviat i per a millor.

[Entrevista a David Miró, delegat de Público a Catalunya (Font: Comunicació21.com)]

[Envia’l a Independència] [Envia’l a La Tafanera] [Envia’l a Politi.cat]

[Envia’l a Remoume.net] [RSS d’aquest bloc] mailto:markusrv@icab.cat