Tot i que no és res de l'altre món, per mi si que ho és, i em fa molta il·lusió. Bàsicament, el què s'ha fet és ampliar el nombre de consellers editorials de 69 a 87, amb l'objectiu d'arribar aviat als 150, repartits per tots els territoris on es distribueix el diari i tenint com a eina de treball un web d'accés restringit.
La funció dels consellers editorials és aportar comentaris, comentar errades del diari i informar de possibles notícies properes -en el meu cas de Terrassa i comarca-. Per tant, ja ho sabeu lectors egarencs, si teniu alguna cosa a dir sobre el diari, feu-m'ho saber (markusrv@icab.cat), i mirarem què s'hi pot fer.
A sota adjunto en dos pdf la notícia al diari d'avui amb les fotos de tots els actuals consellers.
Mira, vaig estudiar dret i d'això treballo, però mica en mica em vaig ficant en "el mundillo" que realment m'interessa, els mitjans de comunicació i les TIC en general.
Actualment hi ha dos tipus de mitjans de comunicació que
estan passant una etapa daurada: Els digitals i els diaris gratuïts. Em vull
centrar en el segon cas, especialment preocupant per a l’Espai Català de
Comunicació.
Primer van aparèixer dues multinacionals del sector amb 20 Minutos i Metro. I, els han seguit els últims
temps els diaris Qué! i ADN. [ADN
està participada pel Grupo Planeta, Grupo Joly, Grupo Promotor Salmantino (La Gaceta Regional de
Salamanca), Heraldo de Aragón, Grupo Serra (Última Hora), La Información (Diario de
Navarra) y La Voz
de Galicia].
No cal dir que en tots quatre hi predomina pràcticament al
100% la llegnua castellana i, el què és pitjor -en uns casos més que en
d’altres- estan fets i pensats amb mentalitat espanyola (són
castellanocèntrics, el seu punt de referència és Madrid).
Pel què fa als gratuïts en català, podríem dir que hi ha
una multitud de premsa local -en molts casos, però, amb una visió espanyola de
la informació-, amb un grup que sobresurt: El Grup
100 Comunicació, amb diaris com Més Tarragona, Més Terrassa. Més Costa
Daurada (aquest en bilingüe), Més Andorra, etc...
Els grans grups comunicatius catalans -Godó (La Vanguardia) i Zeta (El Periódico)- no van entrar en un
primer moment en el món dels gratuïts, pensant-se que es tirarien pedres a la
pròpia taulada. Però, un cop vist l’èxit de 20 Minutos i Metro, no podien
quedar-se enrera. Per la qual cosa, Godó va adquirir el 30% del diari Qué!
(creat pel Grup Recoletos (Marca,
Expansión, Gaceta Universitaria, etc...)) i, el Grupo Zeta va adquirir el 20%
de 20 Minutos (propietat del grup norueg Schibsted).
Per la seva banda, el diari Metro (d’un grup norueg), va estar a punt de ser
parcialment absorvit per Vocento (ABC,...)
el juny de l’any passat, projecte que va ser abortat pels propis representants
de Metro.
Quan parlem d’aquests quatre gratuïts esmentats, estem
parlant de desenes de milers d’exemplars que passen de mà en mà entre la
ciutadania amb gran facilitat i que produeixen uns negocis per publicitat
multimilionaris. I, no es pot deixar de banda la gran capacitat que tenen
aquests mitjans per a crear opinió, una opinió que en comptadíssimes ocasions
té en compte els interessos del país.
Per tot això, jo em pregunto, quan neixerà un gratuït pensat i escrit en català i de qualitat? És
impossible? Ningú s’ho ha plantejat? Tenir gratuïts locals està molt bé,
però crec que és imprescindible posar
sobre la taula dels temes dels grups comunicatius catalans la creació d’un
gratuït català amb visió de negoci i de país i, sense deixar de banda la
qualitat. Ara bé, potser la creació d’un gratuït en català faria perdre
posicions a diaris com l’AVUI i El Punt? Bé, si és així, potser s’hauria de
pensar dues vegades, però alemnys crec que se n’hauria de parlar amb
profunditat.
Tenia la notícia sobre la marxa de’n
Bassas de Catalunya Ràdio en quarentena, més que res per que no dono
molta fiabilitat al digital El Debat.
Però, tant aquest digital com el setmanari El
Triangle (de la mateixa casa), a vegades l’encerten, i la blogosfera i altres mitjans se’n comencen a fer ressò. El
Joan Arnera està molt emprenyat, i amb raó. El/La del bloc “Reflexions en català” tres
quarts del mateix. De la mateixa manera Manel Bargalló ens transmet des d’Alemanya la seva estupefacció per aquest
rumor estiuenc. I, la premsa
digital? Doncs, amb un esforç patètic de no moure el cul de la cadira ni
fer alguna trucada de rigor, s’apunten al carro i es dediquen a enganxar tal
qual la notícia/rumor que va destapar El Debat. Tant Directe!Cat
com La Malla
informen tenint com a única font d’informació al digital dirigit per Jaume Reixach.
Arribats
aquí, què tenim? Doncs, un rumor que pinta molt malament, perque
res fa pensar que no es converteixi en realitat. En poques paraules, fotrien fora al Bassas del programa més
seguit de Catalunya Ràdio, posarien al Manuel Fuentes al seu lloc, tenen la
intenció de substituir al Vicent Sanchís de la direcció de l’AVUI i posar-hi al
seu lloc al Bassas o, en el millor dels casos, a l’egarenc Salvador Cot.
Sóc optimista de mena i, contra tot pronòstic,
encara crec que anem bé (com pitjor,
millor?), però si aquests moviments
es confirmen, la premsa i la ràdio catalanes patiran un bon cop.
En Bassas
-molt moderat, però alhora molt professional- aguantava el tipus als matins de
la ràdio pública catalana i, sumat al desaparegut (voluntàriament) Xavier Bosch (substituït pel Jordi Basté) a la privada Rac1, aconseguien un bon gruix
d’audiència informativa a la ràdio catalana (i de qualitat).
L’AVUI,
tot i l’entrada al seu accionariat de Planeta
i Grupo Godó, ha aguantat el tipus molt bé. Per mi, actualment, és un dels millors diaris que tenim,
sobretot per haver introduït un bon format, molts articles d’opinió (qualificada),
reportatges i entrevistes, a més de la recent arribada de l’AVUI.cat.
I, potser només és una percepció, però veig
més AVUIs que mai al tren cada matí quan vaig cap a Barcelona. De moment,
han aguantat molt bé el tractament
autocentrat, és a dir, una visió catalana del món, i no han incorporat una
visió espanyola en català del món (a l’estil de El Periódico). A més, també tenim una bona notícia pel setembre (en
gran part, segur que gràcies al Vicent Sanchís), i és l’arribada de
l’AVUI a les Balears (amb possible desembarcament futur al País valencià).
Però, tot això se n’anirà a la merda si perden l’actual línia editorial. L’AVUI
només aguantarà si és innovador (com ha aconseguit amb el darrer canvi d’imatge
i de continguts), si aconsegueix tenir unes firmes i uns reportatges de
qualitat, si tracta més o menys bé la informació de proximitat (local) i la Internacional i,
sobretot, si té al cap tot el mercat de parla catalana i una idea catalana del
món. Si perd el vessant reivindicatiu
catalanista, ja pot regalar paelles i ganivets cada dia, que no se’n sortiran.
En
resum, si el Manel Fuentes substitueix al Bassas al Matí de
Catalunya Ràdio, i el Bassas al Sanchís a l’AVUI, potser tindrem un (patètic) empat
tècnic d’audiències matinals entre CatRàdio, Rac1 i la Ser, i l’AVUI no seguirà amb
la bona trempera que li aporta un Sanchís independentista, energètic i
inflexible (em sembla que és tot això i més).
Blocus
Track 1: Per no acabar amb una mala notícia, que cal ser
optimistes, si no ja podem plegar, només volia deixar a l’aire una (bona)
percepció que tinc: Els creadors
d’opinió filoconvergents (que són molt bons i sempre van a una!) han deixat
d’atacar a ERC i estan centrant les seves crítiques a l’únic punt on (crec)
s’han de centrar: PSC-PSOE!.
Blocus
Track 2: Per què els d’ERC no es plantegen posar al Ridao al capdavant del partit? Ho té
difícil amb les eleccions estatals, però si se’n surt...
Blocus Track 3: Proposo que es canviï el nom de la conselleria (molt ben governada per Joan Manuel Tresserras Gaju, per cert) de "Cultura i Mitjans de Comunicació" pel nom de "Cultura i Mitjans de Comunicació excepte els de la CCRTV"!.
L’Espai Català de Comunicació està d’enhorabona! Segons informa Tribuna, a la tardor naixerà l’edició del Diari AVUI per les Illes Balears -i deixa oberta la possibilitat que, més endavant, es faci el mateix al País Valencià-.
Però, sempre hi ha un “Però”: “Però és fàcil fer el nou diari Avui Balears? Això ja no està tan clar. I cal fer-se algunes preguntes. Què passarà amb el lector de les Illes que vol llegir l’Avui de Barcelona? Serà capaç l’edició barcelonina d’adaptar el conjunt del diari a la realitat plural dels Països Catalans? Les pàgines de diàleg o d’esports recolliran la diversa realitat intel·lectual o esportiva? Perquè el que diuen els sectors més sensibles del ‘mallorquinisme polític’ és que tenen una gran satisfacció amb aquesta operació, però de cap de les maneres aquest diari nou amb doble capçalera pot ser un diari barceloní que es ven a les Illes. Aquest, doncs, serà el gran repte, que segur que està al cap dels Serra i Sanchis. I que si es fa bé pot ajudar a establir complicitats i coincidències que semblaven impossibles. Però el que no volen els mallorquins és el model El Mundo. Amb això ja saben els de la Corporació Catalana de la Comunicació el que no han de fer.”
No em refereixo al temps com a concepte filosòfic. Senzillament vull fer una crítica al preu de la revista El Temps. Ahir el vaig comprar, i no recordava que l’últim cop que ho vaig fer ara farà unes setmanes, ja em vaig trobar amb la mateixa situació: Ara val 4 euros!
No em sembla gaire factible aquest preu. Passar de 3 euros a 4 euros per una revista d’informació general de periodicitat setmanal em sembla exagerat. I, no em sembla factible, perque la informació que aporta –tot i ser força correcte- no val aquest preu, tenint en compte que follejant alguns diaris generalistes ja trobem reportatges i entrevistes de similar qualitat.
En fi, que si no m’ofereixen alguna cosa més, per aquest preu no sé pas si podré seguir comprant-lo, ni de tant en tant.
Blocus Track: Si voleu posar als vostres apunts el vostre correu electrònic com he fet jo i, que només clicant-lo ja s’obri el servei de missatgeria que utilitzeu (ex: SeaMonkey, Outlook…), només cal que a la URL (com si poséssiu un enllaç a un web) poseu “mailto:exemple@exemple.cat”.
Això és el què es desprèn d'aquesta (bona) notícia de Comunicació21: "El Punt continua sent el més seguit dels diaris en català amb
150.000 lectors en l’últim any mòbil, és a dir, en les onades
acumulades d’octubre a maig. La capçalera de Comit ha guanyat un total
de 12.000 adeptes. El seu competidor més directe, l’Avui, també millora resultats: passa de 110.000 lectors al mateix període de l'any anterior a 125.000."
Amb pocs dies de diferència, dues bones notícies. Dos amics han estat escollits en càrrecs d'importància per la bona evolució de l'espai català de comunicació i el sobiranisme. Primer va ser el Pep, com a president de l'Associació Catalana de Premsa Gratuïta (ACPG) i, ara, el Jaume com a president de l'Associació Catalana de Professionals (ACP). Enhorabona!
L'AVUI incorpora a partir del dissabte vinent el nou suplement TVCat,
que apareixerà amb una freqüència setmanal i que té com a objectiu
traslladar als lectors del diari tota la informació relacionada amb les
activitats que du a terme Televisió de Catalunya tant a la pantalla com
fora.
No estaria malament que dediquessin un espai del nou suplement a la interactivitat, a permetre l'opinió dels televidents.
Ahir, a les 21h encara no estava per casa, per tant no vaig poder veure el primer nou TN Vespre, però aquí teniu una primera valoració del nou TN feta pel Guillem.
Segons la revista Benzina d’aquest mes: “Aprofitem per anunciar que properament incrementarem el nombre de pàgines, amb la incorporació de noves seccions i l’ampliació de les existents. Serà el moment també d’aprofitar aquesta expansió per guanyar una mica de múscul tipogràfic” (i ja serà el tercer augment de tamany de la lletra! I, tot, per la insistència dels lectors, això és bo).
No m’agrada prou el setmanari El Temps perque haurien d’aportar informació més variada i diferent a la que ja trobem als diaris. I, perque tenen un web gens interactiu.
No m’agrada prou l’AVUI perque, tot i els bons canvis de maquetació i continguts, crec que haurien de tenir un bon web informatiu (aviat ho podrem comprovar) i haurien de tractar temes més variats i alternatius. A més, caldria millorar molt la secció de cartes al director i la secció “Cultura” (no em refereixo al suplement dels dijous!).
No m’agrada prou El Punt, perque crec que haurien de canviar de dalt a baix la maquetació del diari i millorar molt la secció d’opinió. A més de potenciar la participació dels lectors i crear un nou web interactiu.
No m’agrada prou la revista Benzina, perque costa molt trobar-la als quioscs els primers dies de mes.
No m’agrada prou Vilaweb perque no té la funció de sindicació (RSS) en l’espai de “Mail Obert” (Editorial) i perque no informen dels canvis que van millorant el web i els blocs (què és això de la “quota” que s’ha incorporat a les estadístiques?).
No m’agraden prou Comunicació21, Eurotribuna i El Debat perque no tenen incorporada la funció de sindicació (RSS).
No m’agrada prou La Tafanera perque hi participa poca gent (encara).
No m’agrada prou la XBS perque encara no hi som tots els blocaires sobiranistes!
Ahir a la nit, a TV3 van fer
l’especial “El català de l’any”, organitzat
pel programa “Els matins de TV3” i “El Periódico”. No em sembla correcte,
proposo que de cara a l’any que ve es faci entre TV3 -i, d’altres televisions,
si cal- i TOTS els diaris catalans.
Així, podríem participar-hi TOTS els catalans que al matí estem treballanat
-per tant, no veiem Els matins de TV3- i que llegim altres diaris. Potser seria més just el premi, no? Amb
tot, felicito a la
guanyadora d’aquest any: Neus Català,
supervivent del nazisme.
El dia 4 de desembre vaig transcriure una carta que havia
enviat al defensor del lector de El Punt, i el 31 de desembre em va
respondre -fins ara no me n’he enterat-.
A continuació transcric el meu comentari-pregunta i la
resposta del defensor del lector de El Punt. [Per
seguir llegint, clica a “vull llegir la resta de l’article”]
Ja fa setmanes que ho volia fer, però no trobava el moment: Una carta
al “Defensor del Lector” del diari El Punt (les respostes, els diumenges a
El Punt):
“A parti del 21 de novembre, l’AVUI oferirà tota la
informació de Barcelona i la seva àrea en una nova secció, amb tot el que
passa a la capital de Catalunya.” Així comença l’anunci
de la bona nova del rotatiu català (pàg. 25). Un cop més, l’AVUI es proposa fer
la competència a El Periódico. Ara
li ha tocat a la informació local Barcelonina. Espero que els vagi bé l’aposta.
El nou AVUI té coses encara per millorar (ex: Les cartes dels lectors, la secció
de cultura, introduir temàtiques sobre internet i noves tecnologies, obrir més
els espais d’opinió a visions alternatives del món, el disseny del web,...),
però tot i així crec que està progressant bé en molts aspectes (ex: política
internacional).
Des d’ahir, el web Nació Digital ha canviat el seu
format. A simple vista es pot veure una millora de disseny molt clara. Des del
propi web es
diu que“Nació Digital estrena el seu nou disseny, que restarà en
fase de proves fins aquest dilluns. El nou web, que coincideix amb la posada en
marxa de la pàgina sobre el domini .cat, augmenta els continguts visibles en
portada potenciant les notícies de temàtica social, a la vegada que estrena la
nova imatge del Grup Nació Digital.
El nou NacióDigital.cat també potencia l'accés en temps real als titulars de
tots els diaris del Grup.”
Segons 
Article recomanat, publicat a Tribuna Catalana: 
