Darrerament, dos periodistes han entrat a dalt de tot de la meva jerarquia de gustos de lectura periodística: Per una banda, l'Albert Om, excel·lent entrevistador a El Club de TV3 i molt bon articulista els dimarts a la contraportada de l'AVUI. I, per l'altra, en Santi Nolla, cada diumenge a l'AVUI, en la secció Diàleg.
Amb l'article titulat No desconnectem! (publicat ahir a l'AVUI), Santi Nolla demostra un cop més que és un periodista impressionant. Podeu llegir-lo transcrit clicant a "vull llegir la resta de l'article". De similar tema, fa temps en vaig penjar un altre també molt interessant: "Voler viure massa, il·lustra poc".
Mai més ben dit. Una campanya de la Unió Europea [CanalTV a YouTube] està donant la volta al món. Imatges orgasmàtiques per a cridar l'atenció des d'unes instàncies polítiques que ens cauen (massa) lluny!
Últimes línies de l'article d'avui de Carles Capdevila a l'AVUI:
"Des del dia que vaig veure
que deixàvem de badar caminant pel carrer per agafar un taxi que ens
porti al gimnàs a caminar per sobre d'una cinta tot mirant la tele, jo
ja m'ho crec tot."
Collons, quin article! N'adjunto la transcripció sencera a "vull llegir la resta de l'article". És per llegir-lo -tranquilament- i rellegir-lo. A mi m'ha agradat, potser perque m'agrada saber, però encara més saber el per què de tot plegat.
Títol:Seny, rauixa i lliure albir. Autor: David Bueno i Torrens, professor i investigador de genètica de la Universitat de Barcelona. Mitjà: AVUI, 14/05/2007.
I, tot té una raó de ser, tal i com es desprèn de l'entrevista esmentada. Però, intentar canviar les coses no és anar contra natura, per tant no entenc perque, com a mínim, no s'hi dediquen més esforços. Si fa poques setmanes TV3 va decidir retrassar l'hora del TN Vespre, potser d'aquí un temps es veurà obligada a avançar-lo. Què prima en un servei públic, aconseguir la màxima audiència o fomentar hàbits econòmicament més sostenibles? Ja sé que aquesta pregunta no és blanc o negre, però és per pensar-hi.
Segons un informe del Ministeri de Defensa Birtànic [notícia a l'AVUI], aquests són alguns dels canvis que experimentarem els propers trenta anys: [Segueix a "Vull llegir la resta de l'article"]
Avui, fent neteja de papers, m’he trobat un mail de fa dos
anys titulat “d’allò que parlàvem ahir dinant”. Fa uns dies hi pensava, però no
sabia on era, i avui ha sortit. Es tractava d’una entrevista publicada a El
Periódico el 19 de gener de 2005, i tracta un tema social que em sembla molt
interessant: els horaris laborals
totalment esbojarrats que tenim per aquestes contrades. L’he buscat per
internet i l’he trobat en aquesta pàgina.
El podeu llegir íntegre clicant a “Vull llegir la resta de l’article”.
Firma en suport a l'Oleguer Presas i per la llibertat d'expressió, AQUÍ. Ah! i, compleix amb el què has firmat, és clar... Kelme ha tingut el dret de decidir, nosaltres també!
És esgotador i fa fàstic, però si no ho fem nosaltres, qui ho farà?
Clicant a "Vull llegir la resta de l'article" podeu veure un parell de vídeos sobre l'Oleguer: Una entrevista a Vilaweb TV i un divertimento que podríem dir que és la internacionalització del cas: u u u ulaguer!!!!
Com
que a l'Iraq no han aparegut armes de destrucció massiva, ara la batalla és
contra les armes de filmació massiva. Al final, resultarà que és més perillós
un mòbil que la mateixa forca.[Segueix]
Avui és un dia per parlar de l’atemptat d’ETA i de l’assassinat
de Saddam Hussein. Per mi les dues són males notícies, per diferents motius és
clar, però males notícies al cap i a la fi. Em fot l’atemptat d’ETA, però
segueixo tenint l’esperança que el procés de pau continuï, tot i que per
avançar cal donar algun pas. Ara, a esperar... més encara. I, pel què fa a
Hussein, la seva mort no m’importa, la veritat, però no estic d’acord amb la
pena de mort. Per començar a estar-hi d’acord caldria que em responguessin a
dues preguntes: 1) S’aconsegueix la finalitat buscada? 2) On és el límit per
aplicar la pena de mort? Mentres no tingui resposta a aquestes dues preguntes,
estic rotundament en contra de la pena de mort.
Que tinguem sort! Aquest és un tema excel·lent de Lluís
Llach, i aquesta una versió encara millor, interpretada a duo al Palau de la Música de Barcelona amb el
canari Pedro Guerra.
"que a coisa mais bonita desse mundo é
viver cada segundo como nunca mais..."
Com cada dilluns, Martí Ayats ens ofereix a El Punt un article de temàtica vital, sobre la vida
i el què l’envolta. Avui li ha tocat al “Desànim” (El Punt, 4 de desembre del
2006):
La falsa entrevista de RENFE: Quin és el problema?
“És indignant!” “No m’esperava
una cosa així d’una emissora seriosa!” “No hi tornaré a confiar!” Aquestes són
algunes de les reaccions que ha suscitat, i recull el blog del programa Versió de
RAC1 dirigit per Toni Clapés, una falsa entrevistaa un suposat responsable de RENFE que aquests
darrers dies ha corregut per internet (i encara corre). En ella el fals portaveu
afirma, entre altres coses, que només els catalans tenim problemes amb la RENFE, que la culpa és de la
gent, que només demanem per motivacions polítiques(“se’ns veu el plomero”). [Segueix]
Sóc usuari de RENFE, potser seria millor dir que sóc
patidor de RENFE. Us comentaré el que em va passar ahir. Arribava a l'estació
de plaça Catalunya com cada dia per anar a la feina, però vaig tenir un
error, a la meva estació d'origen en comptes de marcar la targeta de tres
zones, vaig marcar per equivocació la targeta T-10 d'una zona. Em vaig
adreçar a un interventor o revisor, no sé com dir-li, i li vaig comentar que
amb les presses m'havia equivocat de targeta, en principi em va dir
que no hi havia problema, que marqués allà mateix la targeta que tocava i
ja està. Però no sé què li va passar, que va canviar d'opinió i em va fer
pagar 7,60 euros per no dur el bitllet marcat, em vaig indignar, li vaig
comentar que no tenien gens de tacte amb l'usuari, que jo no volia estafar ni
deixar de pagar el meu bitllet, només m'havia equivocat, res, vaig haver de
pagar la multa.
Al migdia, quan tornava cap a casa, sorpresa, els trens
amb més d'hora i mitja de retard, ni una explicació, ni una disculpa, res, però
jo vaig haver de tornar a pagar el meu bitllet, com si el servei que m'oferien
fos el correcte. Jo em pregunto, si jo he de pagar els meus errors amb
una multa, per què RENFE no paga totes les seves incompetències? Per què els
usuaris no podem multar-los d'alguna manera? Ahir, veient als informatius les
corredisses de la gent escales amunt escales avall per l'estació de Sants, em
pregunto qui és el responsable d'això, i qui posarà, si és que algú ho farà, la
multa que li correspongui a aquest responsable (irresponsable).
En Guillem Carbonell es pregunta el mateix que em vaig preguntar jo fa un parell d'anys: Per què a la façana de l'Ajuntament de Barcelona hi ha una placa que hi diu "Plaza de la Constitución"?
