Mentres entrem a la nostra tardor, vaig recordant els díes a Viêt Nam, una tardor una mica diferent de la nostra. A Europa, sobretot als països nòrdics, la tardor és l'entrada a uns hiverns llargs, amb molta foscor, fred i melangia per l'estiu passat i impaciència per tornar a veure la llum i el sol. Nosaltres, en el nostre petit país, la tardor és la primavera de l'hivern, com molt bé va escriure en un apunt un pèndol amb oscil.lacions variades. Ens agrada la tardor. A Viêt Nam, un país tropical, tothom espera la tardor perque la calor sofocant i les pluges mònsoniques de l'estiu marxen. De fet, ells consideren només dues estacions l'any; la seca i la humida. Comença a notar-se el canvi de temps, de la calor humida, de les pluges, a finals del mes d'agost i esperen amb delit un vent agradable i fresc que ells anomenen 'gió heo may '.   |  |
Impressions de viatges i més coses
|
|
Flors, fruits, natura Mentres entrem a la nostra tardor, vaig recordant els díes a Viêt Nam, una tardor una mica diferent de la nostra. A Europa, sobretot als països nòrdics, la tardor és l'entrada a uns hiverns llargs, amb molta foscor, fred i melangia per l'estiu passat i impaciència per tornar a veure la llum i el sol. Nosaltres, en el nostre petit país, la tardor és la primavera de l'hivern, com molt bé va escriure en un apunt un pèndol amb oscil.lacions variades. Ens agrada la tardor. A Viêt Nam, un país tropical, tothom espera la tardor perque la calor sofocant i les pluges mònsoniques de l'estiu marxen. De fet, ells consideren només dues estacions l'any; la seca i la humida. Comença a notar-se el canvi de temps, de la calor humida, de les pluges, a finals del mes d'agost i esperen amb delit un vent agradable i fresc que ells anomenen 'gió heo may '. Els banians aquests arbres tant poderosos els podem trobar majoritàriament davant de les pagodes, temples, cases comunals per tot Viêt Nam.Aquest, jove, és davant mateix d'una escola en un carrer cèntric de Hà Nôi. Potser és un dels arbres que els vietnamites planten any rera any en acabar la guerra l'any 1975 i aquest el van plantar tot just ara fa 32 anys per els nens de l'escola, o és el que m'agradaria pensar.  El banian és un arbre poderós, enorme, amb unes branques i unes arrels immenses. Creix a quasi bé tots a els paísos del tròpic i crec que a l'Índia es troba el més gran del món.A Viêt Nam en vaig veure molts. Era la primera vegada que em trobava davant aquesta meravella d'arbre i certament és un monument més. El de la fotografia el podeu admirar al llac Hoan Kiem, a Hà Nôi, al temple Ngoc Son, centre neuràlgic de la Ciutat. A Angkor, Cambodja, crec que els troncs i les arrels formen ja part dels temples.  Més usos del bambú que he anat trobant en el meu arxiu fotogràfic.Aquest ben curiós. Muntanyes de Sa Pa. Caminant per un poblet de la ètnia H'mong. Hi ha electricitat i aquí en teniu la prova. El bambú també els ajuda a rebre aquesta energía per poder tenir llum a les cases. El vent no el tombarà pas, si de cas, es doblegarà com les perxes d'atletisme, però tornarà a posar-se dret !  Fer el xafarder i mirar encuriosida tot el que hi passa en un lloc, un país i una cultura tant diferent de la nostra, va ser com si s'hagués obert una finestra.Vaig fer fotografíes de qualsevol cosa ; fruites, hortalisses, estris de feina, habitatges, flors, animals, famílies ( sempre que em donguéssin la seva autorització ). Hi han indrets que la natura ho embolcalla tot, d'altres on es poden veure edificacions i pagodes, en les grans Ciutats l'anar i venir de la gent, els racons, els parcs, l'aigua, els rius, les mancances .... Seguint amb el bambú, aquests cistells es poden veure sempre plens d'arròs, bitxos, hortalisses, fruites .....  El viatger quan s'endinsa per els territoris rurals del nord i el centre de Viêt Nam, sempre es veurà acompanyat per grans grups de bambú que creixen i creixen arreu. El bambú és un símbol dels vietnamites; els hi dóna força, fermesa i seguretat.' El bambú davant els forts vents i tempestes, es doblega, quasi cau a terra, però sobreviu, no cau; el pí és feble és manté erecte i en una tempesta es trenca i cau a terra'. L'ubiqüitat del bambú ....... És curiós que aquest arbre o arbust, durant els quasi cent anys de vida que pot tenir, només floreix una vegada, i quan això passa, es mor.  Arrel de la notícia que he llegit i se'ns va informar per la televisió, hi ha un gínjol de més de cent anys en perill al carrer d'Arimón, a Sant Gervasi. Han enderrocat una d'aquelles casetes senzilles del barri i ara construiràn habitatges d'aquells que només els rics poden comprar. Els veïns, amb tota la raó, defensen el gínjol, un arbre únic que encara es resisteix a desaparèixer de la meva Ciutat.Permeute-me escriure ua mica sobre els arbres de Hà Nôi. N'hi han molts i si comparem Hà Nôi amb la meva Ciutat, podem dir que hi han molts més habitants, carrers estrets, molts habitatges, voreres estretes, tràfic intensísim de motos ... però els arbres no fan nosa.  He passat tota la tarda llegint els blocaires poetes.Vaig aprenent a mesurar millor el temps. I les quasi dues hores de lectura han estat un bàlsam. M'han fet sentir tot tipus d'emocions i ho he passat tant i tant bé. I només cal prémer un botonet, encendre el teu Mac, obrir la web, entrar als blocs i començar a llegir. Mentres has posat la teva música preferida, i quines dues hores gratuïtes tant magnífiques que he viscut aquesta tarda de Sant Joan ! Gràcies poetes blocaires. Aquesta flor té per nom ' hoa quynh' i és la flor dels poetes. Va per vosaltres !  Hoa; així és es anomeda la flor en llengua vietnamita i la flor dins la cultura tradicional d'aquest país té un significat important. En el poema Kiêu de Nguyên Du ( secle 18è ), la seva biblia cultural, hi han 130 versos on la paraula 'hoa' està escrita. La llengua vietnamita té moltíssimes paraules i expressions que ténen una connotació amb la flor.La quantitat de flors de diferents colors, espècies, úniques, exuberants, que vaig anar observant i admirant al llarg del meu viatge, i sobretot, com en qualsevol raconet de la casa més senzilla sempre veus flors, colors, vaig pensar que havia d'haver-hi quelcom més que una ornamentació o una passió per les plantes.  Comencem el mes de juny. Aviat entrarem a l'estiu.La vegetació que se'n va sortir després de la guerra, inclou avui més de 12,000 espècies de plantes i només unes 8.000 han estat identificades. 2.300 d'aquestes supervivents han estat declarades d'un valor importantíssim per la humanitat. Insisteixo novament en l'ecocidi tant i tant gran que va patir el poble vietnamita; 72 mil.lions de litres d'herbicides coneguts com 'agent taronja, blanc i blau' van ser llençats per l'exèrcit d'EE.UU. El meu petit homenatge per aquestes plantes supervivents i les seves meravelloses flors.  Fa temps ja que en aquests posts no he tornat a penjar flors.Penso que avui és un dia adient per fer-ho. Novament aquesta flor és per a mí desconeguda. Creix arreu de l'illa de Hon Tre davant mateix de la Ciutat de Nha Trang. Els últims díes del meu viatge els vaig passar en aquesta illa i a Nha Trang. No vaig poder caminar per l'illa. Encara es poden trobar bombes per explosionar, i actualment hi estàn treballant per netejar-la i fer camins segurs per poder admirar la bellesa de la seva vegetació. Aquesta flor és una petita mostra.  Tinc davant meu part de l'informe que han fet l'Agència Danesa de Desenvolupament Internacional i el Banc Mundial i que han lliurat al Govern de Viêt Nam. Han fet un estudi molt acurat de les conseqüències de la industrialització i conseqüent pol.lució de les aigües dels grans rius en les zones més densament poblades; Sài Gòn, Hà Nôi.El perill és clar i les mesures han de ser preses d'immediat. El Govern dur a terme una estratègia a nivell nacional per protegir el medi ambient i poder arribar a convertir el Viêt Nam en un país industrialtzat i agrícola alhora, l'any 2020. És el gran perill d'aquests països emergents i que volen sobreviure i ser autosuficients.  És difícil d'entendre com després de tantes guerres i destrucció, encara avui podem veure una natura supervivient en aquest país.Milers d'anys enrere la vegetació va ser paradisíaca. Al llarg dels secles els boscos han anat minvant; primer per conrear la terra, més tard per l'augment de la població i finalment per la destrucció de les guerres.Viêt Nam ha estat un país molt mal tractat per les guerres. No vaig visitar cap zona protegida o parc nacional.Vaig ser molt a prop, a Hoa Lu i Tam Coc. És clar que no es té mai temps de visitar-ho tot. N'hi han 13 en tot el país. El govern va començar a preocupar-se del medi ambient i conservació dels parcs, tot just en acabar la guerra l'any 1975.  Pels amants de les flors, els arbres, els bonsais, el bosc, Viêt Nam és un autèntic paradís. No sóc una experta en botànica, així que tinc moltes fotografíes de flors i arbres i plantes, però en la majoria dels casos desconec el seu nom. Evidentment n'hi han que són fàcils; pots veure una varietat d'orquídees en jardins, als balcons, en el seu estat salvatge en mig de la vegetació d'unm petit indret, en un jardí d'una caseta molt humil. Per els amants dels bonsais, podeu trobar-ne de tot tipus arreu, en qualsevol racó d'un carrer, plaça, pagodes, estacions de tren.Serà que en el nostre país cada vegada hi han més totxos i totxanes que vaig gaudir-ne tant de la natura ......  Sóc una enamorada de la natura i de tot el que aquesta ens ofereix. En aquest secle on estem malmeten-la, xuclant al màxim tot el que ens fa enriquir, veiem com la natura ja fa un temps ha començat a prendre venjança contra els humans. A poc a poc, i per mantenir la nostra comfortabilitat, anem destruínt boscs, arbres, platges, rius, estuaris.Per això quan tinc oportunitat de viatjar, em faig un tip de fer fotografies a flors, fruits, arbres, rius, muntanyes, platges. A Viêt Nam ara per ara, viuen del que la natura els ofereix. Tot creix senzillament. Viêt Nam és el país de l'aigua. |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosBLOCS AMB VIDA
CONèIXER WEBS INTERESSANTS
PAU I NO VIOLèNCIA
PER DISFRUTAR
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|