En els meus enllaços amb fotògrafs, sempre acabo admirant els vietnamites i les seves fotografíes. Aquesta és un exemple preciós. Nhien Hoang sap com fer que una fotografia ens parli. És una dona molt vella; potser ni ella mateixa sap quans anys té, però és evident que molts. Però la mirada, el saber estar, la seva dignitat, la seva expressió, em té fascinada. Penso que es pot entreveure el què pensa i ens deixa les seves portes obertes per entrar dins la seva ànima. No ha tingut mai riqueses, ni bons vestits, menjar el necessari, família, sempre ha viscut en un poblet anomenat Bao Lac, a 140 kms al nord de Ho Chi Minh City, en una zona muntanyosa, no gaire lluny de Da Lat.
Novament un lloc pendent de visitar. Da Lat significa 'El riu de l'última tribu'. Va ser fundada com a Ciutat l'any 1912 per el Dr Alexandre Yersin, deixeble de Louis Pasteur i on podem veure tot el seu treball a Viêt Nam a la ciutat de Nha Trang. Els francesos colonitzadors fins i tot van anomenar Da Lat ' Le Petit Paris '. Està situada en una zona muntanyosa, bellíssima, plena de cascades, boscos i rius, a 1.475 m d'altitud.
Els viatgers que arribem a Sa Pa tenim infinitat d'oportunitats per fer fotografíes. He vist exposicions de fotografíes en blanc i negre de Sa Pa i les muntanyes veritablement úniques, però sempre hi ha un punt en comú, els núvols.
No crec que sigui possible fer una fotografia d'aquestes muntanyes i paisatges sense núvols, però el més curiós i interessant és que apareixen de sobte, marxen, tornen i sempre en formes diferentes.
Els vietnamites són grans fotògrafs i la majoria utilitzen pel.lícula en blanc i negre.
Els turistes són els que anem amb la digital a la mà ......
Encara hi han coses per explicar de la meva estada a les muntanyes. Vaig sortir de Sa Pa per una carretera petita i estreta i quan ja no es podia anar més lluny, vaig començar a caminar per anar a Ta Van un dels poblets al voltant de Sa Pa. La comunitat de Ta Van hi han 6 pobles, 400 cases i 3.000 habitants. Ètnies: Day, H'mong i Dao. On es veu una bandera del país, és la casa comunal o l'escola. Tots els nens i nenes estàn escolaritzats. Ténen una producció d'arròs molt important i les dones i les noietes fan uns brodats preciosos. També fan un perfum molt especial que el pots trobar al mercat de Sa Pa. Ofereixen al.lotjament en cases per compartir amb les famílies de la zona.
Anar a qualsevol mercat a qualsevol indret de Viêt Nam dóna moltes oportunitats de conéixer una mica més el país, i crec que els mercats de les diferents ètnies a les muntanyes són ben diferents.
A Cog Ly s'hi pot veure de tot; gent que ha matat el seu bestiar, un porc o dos, i que baixa a mercat per vendre la carn; dones que posen a la venda els espectaculars vestits; venedors que ténen parades on hi pots trobar de tot, desde un ganivet fins a un transistor passant per un mòbil, estris de cuina; una parada especialitzada en estris per treballar el camp; cuineres que fan el menjar i te'l serveixen en restaurants improvisats; búfals que es passegen esperant els seus amos.
Els mercats setmanals en les zones rurals de Viêt Nam, com a tot arreu, es pot vendre i comprar de tot. Però el que més impacta és l'intercanvi d'una infinitat de mercaderíes i la sociabilitat de les persones.
Per els habitants de les zones de muntanya de Viêt Nam, és la possibilitat de relacionar-se amb altra gent i sobretot poder vendre els seus productes i també comprar les eines o el bestiar que necessiten.
El moviment comercial és intens. Les zones de restauració són plenes de gom a gom. A les parades s'hi pot trobar de tot.
Per a qualsevol viatger entrar en un mercat és integrar-se en la vida del país on es troba. Hi ha molta mena de mercats; i avui i els propers díes escriuré sobre el que vaig veure a Cog Ly, un indret a les muntanyes, a dues hores de camí de Sa Pa, en cotxe, jeep i caminant . A Cog Ly hi ha mercat tots els dimarts. No és un poble. Hi han, crec una o dues cases, i uns camins amples en mig de la muntanya, on s'instal.len les parades. La gent de les muntanyes baixen a comprar, a vendre, a fer intercanvis, a menjar, a fer vida social. El moviment de gent és extraordinari i oblideu-vos si penseu que es tracta d'un mercat 'per a turistes'; més aviat, fem nosa.
Sapa és un llogaret situat a les muntanyes de Hoàng Liên Són, al nordest de Viêt Nam; una carena de 180 kms de llargada i 30 kms d'amplada i que separa la regió de Yunnan a Xina. Néixen dos rius importants, el riu Roig i el Dà. Rierols, salts d'aigua, immensos boscos i un clima humid i evidentment molt fresc. És una carena de muntanyes, jove, que va aparéixer durant el període triassic, ara fa uns 200 milions d'anys. És el sostre d'Indoxina i el pic més alt és el Fan Si Pan de 3.143 metres.
Sapa només té 104 anys d'existència. Abans de convertir-se en un lloc bonic, fins i tot d'estiueg, va ser el clàssic poble on les diferents ètnies es trobàvem per fer mercat.
25 de setembre de 2006 - Comença el viatge fóra Ciutat.
Primera etapa : Há Nôi - Lao Cai - Sapa. 324 kms. Direcció nord a la frontera amb la Xina - Regió del Yunnan. Diferentes ètnies. La més important els H'mong. Les montagnards, com els francesos anomenàven als habitants de les muntanyes més altes de Viêt Nam. Carretera no. 2 fins l'encreuament per agafar la carretera no 70 que arriba fins a la frontera amb la Xina.
En els meus enllaços amb fotògrafs, sempre acabo admirant els vietnamites i les seves fotografíes. Aquesta és un exemple preciós. Nhien Hoang sap com fer que una fotografia ens parli. És una dona molt vella; potser ni ella mateixa sap quans anys té, però és evident que molts. Però la mirada, el saber estar, la seva dignitat, la seva expressió, em té fascinada. Penso que es pot entreveure el què pensa i ens deixa les seves portes obertes per entrar dins la seva ànima. No ha tingut mai riqueses, ni bons vestits, menjar el necessari, família, sempre ha viscut en un poblet anomenat Bao Lac, a 140 kms al nord de Ho Chi Minh City, en una zona muntanyosa, no gaire lluny de Da Lat.
Els viatgers que arribem a Sa Pa tenim infinitat d'oportunitats per fer fotografíes. He vist exposicions de fotografíes en blanc i negre de Sa Pa i les muntanyes veritablement úniques, però sempre hi ha un punt en comú, els núvols.
Encara hi han coses per explicar de la meva estada a les muntanyes. Vaig sortir de Sa Pa per una carretera petita i estreta i quan ja no es podia anar més lluny, vaig començar a caminar per anar a Ta Van un dels poblets al voltant de Sa Pa. La comunitat de Ta Van hi han 6 pobles, 400 cases i 3.000 habitants. Ètnies: Day, H'mong i Dao. On es veu una bandera del país, és la casa comunal o l'escola. Tots els nens i nenes estàn escolaritzats. Ténen una producció d'arròs molt important i les dones i les noietes fan uns brodats preciosos. També fan un perfum molt especial que el pots trobar al mercat de Sa Pa. Ofereixen al.lotjament en cases per compartir amb les famílies de la zona.
Anar a qualsevol mercat a qualsevol indret de Viêt Nam dóna moltes oportunitats de conéixer una mica més el país, i crec que els mercats de les diferents ètnies a les muntanyes són ben diferents.
Vaig comptar erròniament, són sis cabres !
Els mercats setmanals en les zones rurals de Viêt Nam, com a tot arreu, es pot vendre i comprar de tot. Però el que més impacta és l'intercanvi d'una infinitat de mercaderíes i la sociabilitat de les persones.
Per a qualsevol viatger entrar en un mercat és integrar-se en la vida del país on es troba. Hi ha molta mena de mercats; i avui i els propers díes escriuré sobre el que vaig veure a Cog Ly, un indret a les muntanyes, a dues hores de camí de Sa Pa, en cotxe, jeep i caminant . A Cog Ly hi ha mercat tots els dimarts. No és un poble. Hi han, crec una o dues cases, i uns camins amples en mig de la muntanya, on s'instal.len les parades. La gent de les muntanyes baixen a comprar, a vendre, a fer intercanvis, a menjar, a fer vida social. El moviment de gent és extraordinari i oblideu-vos si penseu que es tracta d'un mercat 'per a turistes'; més aviat, fem nosa.
Sapa és un llogaret situat a les muntanyes de Hoàng Liên Són, al nordest de Viêt Nam; una carena de 180 kms de llargada i 30 kms d'amplada i que separa la regió de Yunnan a Xina. Néixen dos rius importants, el riu Roig i el Dà. Rierols, salts d'aigua, immensos boscos i un clima humid i evidentment molt fresc. És una carena de muntanyes, jove, que va aparéixer durant el període triassic, ara fa uns 200 milions d'anys. És el sostre d'Indoxina i el pic més alt és el Fan Si Pan de 3.143 metres.
25 de setembre de 2006 - Comença el viatge fóra Ciutat.
Visita al Museu Etnològic a Hâ Noi
