Un home bo, un català valent, discret, lluitador, activista, ferm. 'La societat civil', 'un mecenes pobre'. Tenia 83 anys. En aquestes últimes setmanes han aparegut diferents entrevistes i informacions sobre la seva persona; fins ara molt desconeguda, però no per a tots aquells que en sabíem de la seva trajectòria, sense fer soroll, dia a dia. N'Enric Borràs del bloc El Llamp (ací) el coneixia molt bé i ens ha parlat moltes vegades del senyor Passola. Avui Vilaweb ens informa igualment amb diferents links. Recomano fortament de llegir totes les entrevistes, i escoltar la seva veu i bonhomia. El meu sincer condol a la seva família i a tots els seus amics.
Llegint en la pàgina del meu admirat periodista John Pilger, m'he trobat amb una història d'un periodista, jove, Mohammed Omer, ciutadà de Gaza, que penso és un fidel reflex de la barbàrie d'aquelles terres.
Mohammed va guanyar el Premi Martha Gellhorn de periodisme aquest any 2008. Aquest premi porta el nom de la periodista, corresponsal de guerra americana, i l'atorguen als que escriuen la veritat en contra de 'la propaganda oficial' en qualsevol conflicte. Va rebre un premi de 5.000 Lliures esterlines. Mohammed té 24 anys, i ha estat el més jove dels periodistes guardonats. La seva cita ens diu: ' Tots els díes, ell ens informa des d'una zona en guerra permanent, on ell també és presoner. El seu país, Gaza, està rodejat, oblidat, tancat. És un dels testimonis vius més profondament arrelat en un lloc on es produeixen injustícies constantment. Un bulldozer israelita va destruïr completament casa seva amb tota la seva família dins. La seva mare va patir ferides molt greus. L'antic ambaixador dels Països Baixos, Jan Wijenberg, va manifestar - 'Malgrat tot, és una veu moderada i demana constantment a la joventut de Palestina de no contestar a les provocacions dels israelites, però sí de cercar la pau'.
Com us podeu imaginar, el fet de poder viatjar a Londres per recollir el premi va suposar un treball diplomàtic dels grans, ja que sortir de Gaza és tot una proesa, i només ho va aconseguir perque l'acompanyava un membre de l'ambaixada dels Paísos Baixos.
Encara estic en estat de xoc en veure les imatges de l'atac de l'estat sionista d'Israel contra la regió de Gaza, amb els seus milió i mig d'habitants. És mentida que els atacs han estat selectius, i els dirigents sionistes ho saben molt bé; en totes les guerres, els assasinats de la població civil és un protocol habitual de les ordres d'un exèrcit, d'un govern, que volen eliminar el màxim possible de la població. Aquestes són les guerres cruels, hipòcrites, vergonyants. Com guanyar-les ? Matant, matant, matant.
És un dia trist; més de 150 persones mortes. He vist molts civils i infants morts, no pas, guerrillers. No he vist uniformes blaus; alguns sí és cert, però més encara de persones i infants amb els seus vestits de cada dia.
He trobat aquesta fotografia; l'olivera signe de la pau; els palestins aixoplugats sota l'arbre per defensar-se dels gasos mortífers llençats per l'exèrcit israelí. És possible veure algún dia els palestins vivint en pau dins la seva terra i un estat d'Israel respectant els seus veïns ?
rginer |
Actualitat |
divendres, 26 de desembre de 2008 | 18:04h
Sense sortir de casa, amb pluja, fred i escoltant les notícies de nevades en llocs on quasi mai neva. La mar revoltada i les ones arribant a més de quatre metres.
El temps, la natura, és veritablement imprevisible. Després d'un dia de Nadal lluminós, amb un cel de blau intens, temperatures agradables, avui de sobte és tot el contrari.
Dia de reunions familiars, o amb amics, o llegir i escoltar música, amb una bona tassa de te al costat. També anar xafardejant de tant en tant per la xarxa.
I en l'apartat de 'El día en fotografíes' de la BBC m'he trobat aquesta de Cotlliure cobert per la neu. Un pessebre vora la mar.
No fa ni una setmana que va morir Adrian Mitchell i avui, dia de Nadal, ens ha deixat Harold Pinter; tenia 78 anys. Premi Nobel de Literatura 2005, al que no va poder anar a recollir per problemes de salut, però sí va assistir en l'acte de lliurament del premi Europa que també li van atorgar, a Torí, l'any 2006, i on va expressar el seu desig de : - ''veure com Europa s'enfronta als EE.UU. per canviar aquest poder establert després de la segona guerra mundial, per un nou ordre mundial''-.
El nostre Vilaweb ens informa avui de la seva mort amb molta informació i links. Gran autor de teatre, guionista de cinema, poeta, no deixava mai de denunciar la 'creixent cultura per amagar la veritat'. Els últims anys ha patit una salut física molt dolenta i ha estat hospitalitzat vàries vegades. En sortir de la'UCI d'un dels hospitals, encara va tenir esma per llegir el discurs d'acceptació del Premi Nobel; dur, molt dur, en contra el neoimperalisme agressiu nordamericà. Era conscient que aquest discurs podría molt bé ser el seu testament.
Va ser valent, molt valent, perque després de l'11 de setembre de 2001, Harold Pinter, es va allunyar del moviment de solidaritat amb els EE.UU. i va denunciar durament les seves culpes. Molts van creure que ja era vell, no sabía bé el que deia i que havía comès un error gravíssim.
Quan va recollir el Premi Europa, l'any 2006, ho va dir molt clar: 'La guerra d'Irak ha fet canviar moltes coses al món'. Ara ja sap tothom fins a quin punt la tortura i la destrucció poden ser utilitzats per els EE.UU. després de la segona guerra mundial; Guantànamos, My Lais a Viêt Nam, Abu Ghraib a Irak, Nicaragua, El Salvador, Xile. No tot eren incidents casuals; les ordres sortíen directament de la Casa Blanca i de Downing Street 10.
Els tripulants de la nau Apollo 8 anàven molt atrafegats perque ja eren a l'òrbita de la Lluna i no estàven per estar mirant el firmament ni el què passava per el seu voltant. No podíen fallar i havíen de fer la feina dins la nau, però un dels astronautes, Frank Borman des de el seu seient va mirar enrera per la petita finestra, i va veure la Terra ixent i no va poder dir res més: 'Déu meu ! Mireu quina imatge ! No és increïble ?' Ho van escoltar des de la Terra. Era Nadal de l'any 1968. Van ironitzar pel fet que no teníen ordres per fer fotografíes de la Terra, de casa seva, però es van saltar el protocol. En aquells moments només teníen una càmera Hasselblad, en blanc i negre i el resultat va ser la fotografia que podeu veure. Poques vegades s'ha reproduït. En l'arxiu podeu veure una altra fotografia, ja en color, ja que els astronautes van córrer a cercar una càmera amb color, i Bill Anders, se les va ingeniar per poder fer més fotografíes. El moment, l'instant, s'ho valia. No havíen previst fer fotografíes de la 'Terra ixent' . Són moments únics, i que per la casualitat i penso per la sensibilitat d'aquells homes, van poder veure una imatge absolutament utòpica ... i feta realitat. Avui a la BBC news ens informen d'aquest fet, un dia de Nadal de 1968, ja fa 40 anys.
El meu desig per a tota la família blocaire i lectors, poques paraules .... pau, justícia, reconeixement, tossuderia, paciència, lleialtat, bonhomia, tendresa, amistat, un cor amable i franc ..... amor. Una Nadala amb el meu cor per a tothom recordant terres llunyanes i dins de l'arxiu el pessebre que any rera any sempre és a casa. I com miro enrera, una nota d'àlbum d'una poesia de'n Joan Maragall : - Torno de la dolçor de les muntanyes i de veure el mar blau de dalt dels cims: tot era ple de llum i d'alegria; pels plans brillaven tremolant els rius. Tot era prop i lluny, i tot tenia com una resplendor d'eternitat; aquell repòs que l'ànima somnia per quan aquest camí s'haurà acabat.-
Avui he llegit la notícia de la mort d'Adrian Mitchell als 76 anys, mentres dormia, d'un atac de cor. No he llegit moltes de les seves poesíes, però sí recordo algunes com 'Human beings'' o 'To Whom It May Concern' - Tell Me Lies about Vietnam (escrita durant la guerra de Viêt Nam i tant actual en totes les guerres posteriors ), sempre crític envers les guerres, la nuclearització del món. Va nèixer a Londres l'any 1932. Pacifista, poeta, autor de contes i teatre per a infants ( tenía set nets ). He copiat el poema' Human Beings', en anglès, la seva llengua. Aquest poema va ser escollit per ser enviat a l'espai per els possibles habitants d'altres planetes. I si voleu llegir més, trobareu un video molt autèntic de la seva personalitat, any 2001, on davant una audiència de parla castellana, al Festival de la Poesia de Medellín, es pregunta : Què és la poesía ? Human Beings Look at your hands your beautiful useful hands you're not an ape you're not a parrot you're not a slow loris or a smart missile you're human not british not american not israeli not palestinian you're human not catholic not protestant not muslim not hindu you're human we all start human we end up human human first human last we're human or we're nothing nothing but bombs and poison gas nothing but guns and torturers nothing but slaves of Greed and War if we're not human look at your body with its amazing systems of nerve-wires and blood canals think about your mind which can think about itself and the whole universe look at your face which can freeze into horror or melt into love look at all that life all that beauty you're human they are human we are human let's try to be human dance !
rginer |
Actualitat |
divendres, 19 de desembre de 2008 | 09:50h
- Teixit que un aràcnid fa amb el fil tenuíssim que segrega, i que li serveix per a caçar els insectes de què s'alimenta - Diccionari Moll-Alcover. - Si vols llevar les teranyines, mata l'aranya - Significa que no se suprimeixen els efectes si no se suprimeix la causa. És potser una percepció meva, però ja fa anys, masses, que una teranyina silenciosa es va segregant per el nostre país, sense fer soroll, i va caçant insectes per la seva causa, sense fer soroll, i els alimenta amb falses promeses, o amb doblers, sense fer sorolls. L'aranya està omnipresent arreu del nostre país, i són molts els insectes que entren dins la seva teranyina, sense fer soroll i van segregant tot el seu poder i la seva cultura, que no és la nostra... i van caçant i caçant. És difícil de conèixer el començament d'aquesta teranyina. Si una té la percepció que va arribant a casa seva, cal fer caure els insectes de la teranyina i si pot ser, deixar l'aranya principal sense forces per a continuar. I com es fa? Unitat, perseverància, tossudesa, continuar vivint com ho hem de fer en el nostre país, pacients. És el que vaig aprendre en el meu viatge a Viêt Nam. Tot arriba, però amb paciència i perseverància i convençuda del que fas, sense violències, amb la paraula. No sé, però és una percepció que tinc en la meva ment fa uns quants anys .....
Llegeixo aquest matí a la revista T3 un divertidíssim article, on enumeren les deu profecíes, tecnològiques, que han estat errònies. Han establert com una classificació de quines són les que més; vejam:
- L'iPod serà un fracàs. En el proper Nadal, ja haurà desaparegut de les botigues.
Ho va dir un senyor anomenat Alan Sugar, mes de febrer de 2005. Després d'aquestes afirmacions iPod ha venut més de 174 mil.lions de reproductors. - No hi ha cap necessitat de tenir un ordinador a casa. Ken Olsen, de l'empresa Digital Equipment. Any de la profecia: 1977. Cap comentari ..... - Les aspiradores propulsades per energia nuclear seràn una realitat d'ací uns deu anys. Alex Lewyt, propietari de l'empresa d'aspiradores Lewyt. Any 1955.
- La televisió no durarà gaire temps. La gent es cansarà ràpidament de passar les nits mirant una caixa tonta feta de fusta. Darryl Zanuck, productor de cinema. Any 1946.
- Mai es podrà fabricar un avió més gran com aquest. Això ho va dir un enginyer de la Boeing, l'any 1933, quan van fer el vol inaugural del Boeing 247, amb capacitat per a 10 passatgers !! Any 1933.
- Estem ja a les portes d'una empresa de correus amb coet espacial. Arthur Sommerfield, director general de Postal Service. Any 1959.
- Ningú necessitarà més de 640 Kb de memòria en el seu ordinador personal. El gran Bill Gates va fer aquesta profecia, l'any 1981.
- Els americans necessiten telèfon, nosaltres no. Tenim missatgers suficients per fer aquest servei !! Sir William Preece, director de la Post Office britànica. Any 1878. Aquesta és la que més m'agrada.
- El spam estarà resolt i oblidat en dos anys. Cap problema. Tornem al gran Bill Gates. Any 2004.
- Es demostrarà que els RX és una presa de pèl. Lord Kelvin, president de la Royal Society, l'any 1883. Els britànics són veritablement uns 'grans profetes' !!
Si haguéssim de transcriure totes les profecíes que s'han fet en política ..... no hi hauria espai suficient !!
Hi ha una pila de profecíes al llarg de la història, i algunes de ben curioses. Les que he llegit en la revista T3 són exclusivament tecnològiques, però ténen la seva ironía, per els resultats que s'han vist després d'haver-les fet.
El nostre amic blocaire n'Enric Marco ja ens va avisar. Jo mirant el cel, però els núvols no em van deixar veure res.
Els amics de TE sí que van poder fer la fotografia. Aquesta des de Portugal, però penso que n'hi hauràn algunes més. Un moment decisiu; un fet que de ben segur no tornarem a veure. La imatge quedarà com un moment històric. Mireu en l'arxiu, la fotografia d'un altre company de TE, feta a Sydney i 'el somriure' que la LLuna, Venus i Jupiter els va regalar a les antípodes. Apunt dedicat a l'amic n'Enric Marco - Pols d'Estels.
Ja fa més d'una setmana que més de sis mil persones teníen previst de pujar en un avió a l'aeroport de Bangkok per tornar al seu país, i no sabem res més. Ara diuen que més de 100.000 passatgers han perdut el seu vol ! On són ? Encara a l'aeroport? Al.lotjats als luxosos hotels ? Evacuats ? Qui pagarà els danys i el díes perduts? Els 'grocs' continúen amb la seva protesta i no deixan marxar a ningú dels dos aeroports de la capital del país. Sembla, que tot just ahir, va començar l'evacuació de milers de turistes que van ser trasl.ladats a un aeroport d'una base vietnamita. Avui, ara mateix, han informat d'una explosió al palau del govern de la capital. Un turista anglès, a Pattaya, va informar que hi han unes 2,000 persones que han de marxar, però els hi diuen de no moure's perque 'els grocs' arribaran. Des de la base naval vietnamita està previst organitzar 40 vols per poder evacuar els turistes i altres viatgers atrapats. També he llegit que molts van decidir agafar el tren fins a Chiang Mai, al nord del país, on podíen volar sense problemes amb la Thai o Singapore Airlines, sense por de que 'els grocs' vinguéssin. El nord és la zona 'dels vermells', lleials al primer ministre destituït l'any passat. Per nosaltres tot és embolicat i estrany, però el que m'ha sorprès és que ja fa molts díes que ningú en parla i la gent continúa sense poder sortir de Bangkok !
Només puc reproduïr en fotografía la magnífica obra del gran Joan Brossa. Mai hem d'oblidar l'assasinat tant cruel de'n Salvador Puig Antich. I no oblidem que aquesta mort ha de ser encara revisada i els autors no en volen saber res. Demanem justícia.
L'any passat en el meu viatge a Austràlia vaig volar des de Londres a Mumbai, set hores d'estada, per la connexió amb el vol de Sydney. Uns amics van venir a l'aeroport i amb ells vaig fer la meva primera estada a l'Índia, curta, set hores. N'Avani i en Kunal són joves, la nova generació de l'Índia; ella interiorista, ell informàtic. Em van organitzar una curta visita i vaig anar a la Porta de l'Índia i davant mateix l'Hotel Taj Majal. Després de l'atac terrorista que han patit, m'he posat en contacte amb ells. Tot just fa uns moments m'han contestat que estan bé, ells, la família, els amics. Seguiré en contacte amb ells. Quan succeixen aquests atacs violents i morts indiscriminats en llocs on tú mateixa has estat passejant o al bar de l'hotel prenent un te, és inevitable pensar que hagués pogut passar quan tú eres allà mateix. Però, és només un segon. No hi penso més.
Un home bo, un català valent, discret, lluitador, activista, ferm. 'La societat civil', 'un mecenes pobre'. Tenia 83 anys. En aquestes últimes setmanes han aparegut diferents entrevistes i informacions sobre la seva persona; fins ara molt desconeguda, però no per a tots aquells que en sabíem de la seva trajectòria, sense fer soroll, dia a dia.
Llegint en la pàgina del meu admirat periodista John Pilger, m'he trobat amb una història d'un periodista, jove, Mohammed Omer, ciutadà de Gaza, que penso és un fidel reflex de la barbàrie d'aquelles terres.
Mohammed va guanyar el Premi Martha Gellhorn de periodisme aquest any 2008. Aquest premi porta el nom de la periodista, corresponsal de guerra americana, i l'atorguen als que escriuen la veritat en contra de 'la propaganda oficial' en qualsevol conflicte. Va rebre un premi de 5.000 Lliures esterlines. Mohammed té 24 anys, i ha estat el més jove dels periodistes guardonats. La seva cita ens diu: ' Tots els díes, ell ens informa des d'una zona en guerra permanent, on ell també és presoner. El seu país, Gaza, està rodejat, oblidat, tancat. És un dels testimonis vius més profondament arrelat en un lloc on es produeixen injustícies constantment. Un bulldozer israelita va destruïr completament casa seva amb tota la seva família dins. La seva mare va patir ferides molt greus. L'antic ambaixador dels Països Baixos, Jan Wijenberg, va manifestar - 'Malgrat tot, és una veu moderada i demana constantment a la joventut de Palestina de no contestar a les provocacions dels israelites, però sí de cercar la pau'.
Com us podeu imaginar, el fet de poder viatjar a Londres per recollir el premi va suposar un treball diplomàtic dels grans, ja que sortir de Gaza és tot una proesa, i només ho va aconseguir perque l'acompanyava un membre de l'ambaixada dels Paísos Baixos. 
Encara estic en estat de xoc en veure les imatges de l'atac de l'estat sionista d'Israel contra la regió de Gaza, amb els seus milió i mig d'habitants. És mentida que els atacs han estat selectius, i els dirigents sionistes ho saben molt bé; en totes les guerres, els assasinats de la població civil és un protocol habitual de les ordres d'un exèrcit, d'un govern, que volen eliminar el màxim possible de la població. Aquestes són les guerres cruels, hipòcrites, vergonyants. Com guanyar-les ? Matant, matant, matant.
És un dia trist; més de 150 persones mortes. He vist molts civils i infants morts, no pas, guerrillers. No he vist uniformes blaus; alguns sí és cert, però més encara de persones i infants amb els seus vestits de cada dia.
He trobat aquesta fotografia; l'olivera signe de la pau; els palestins aixoplugats sota l'arbre per defensar-se dels gasos mortífers llençats per l'exèrcit israelí.
Sense sortir de casa, amb pluja, fred i escoltant les notícies de nevades en llocs on quasi mai neva. La mar revoltada i les ones arribant a més de quatre metres.
El temps, la natura, és veritablement imprevisible. Després d'un dia de Nadal lluminós, amb un cel de blau intens, temperatures agradables, avui de sobte és tot el contrari.
Dia de reunions familiars, o amb amics, o llegir i escoltar música, amb una bona tassa de te al costat. També anar xafardejant de tant en tant per la xarxa.
I en l'apartat de 'El día en fotografíes' de la BBC m'he trobat aquesta de Cotlliure cobert per la neu. Un pessebre vora la mar.
No fa ni una setmana que va morir Adrian Mitchell i avui, dia de Nadal, ens ha deixat Harold Pinter; tenia 78 anys. Premi Nobel de Literatura 2005, al que no va poder anar a recollir per problemes de salut, però sí va assistir en l'acte de lliurament del premi Europa que també li van atorgar, a Torí, l'any 2006, i on va expressar el seu desig de : - ''veure com Europa s'enfronta als EE.UU. per canviar aquest poder establert després de la segona guerra mundial, per un nou ordre mundial''-.
Els tripulants de la nau Apollo 8 anàven molt atrafegats perque ja eren a l'òrbita de la Lluna i no estàven per estar mirant el firmament ni el què passava per el seu voltant. No podíen fallar i havíen de fer la feina dins la nau, però un dels astronautes, Frank Borman des de el seu seient va mirar enrera per la petita finestra, i va veure la Terra ixent i no va poder dir res més: 'Déu meu ! Mireu quina imatge ! No és increïble ?' Ho van escoltar des de la Terra. Era Nadal de l'any 1968. Van ironitzar pel fet que no teníen ordres per fer fotografíes de la Terra, de casa seva, però es van saltar el protocol. En aquells moments només teníen una càmera Hasselblad, en blanc i negre i el resultat va ser la fotografia que podeu veure. Poques vegades s'ha reproduït.
El meu desig per a tota la família blocaire i lectors, poques paraules .... pau, justícia, reconeixement, tossuderia, paciència, lleialtat, bonhomia, tendresa, amistat, un cor amable i franc ..... amor.
Avui he llegit la notícia de la mort d'Adrian Mitchell als 76 anys, mentres dormia, d'un atac de cor. No he llegit moltes de les seves poesíes, però sí recordo algunes com 'Human beings'' o 'To Whom It May Concern' - Tell Me Lies about Vietnam (escrita durant la guerra de Viêt Nam i tant actual en totes les guerres posteriors ), sempre crític envers les guerres, la nuclearització del món. Va nèixer a Londres l'any 1932. Pacifista, poeta, autor de contes i teatre per a infants ( tenía set nets ).
- Teixit que un aràcnid fa amb el fil tenuíssim que segrega, i que li serveix per a caçar els insectes de què s'alimenta - Diccionari Moll-Alcover.
Llegeixo aquest matí a la revista T3 un divertidíssim article, on enumeren les deu profecíes, tecnològiques, que han estat errònies. Han establert com una classificació de quines són les que més; vejam:
El nostre amic blocaire n'Enric Marco ja ens va avisar. Jo mirant el cel, però els núvols no em van deixar veure res.
Els amics de TE sí que van poder fer la fotografia. Aquesta des de Portugal, però penso que n'hi hauràn algunes més. Un moment decisiu; un fet que de ben segur no tornarem a veure. La imatge quedarà com un moment històric.
Ja fa més d'una setmana que més de sis mil persones teníen previst de pujar en un avió a l'aeroport de Bangkok per tornar al seu país, i no sabem res més. Ara diuen que més de 100.000 passatgers han perdut el seu vol ! On són ? Encara a l'aeroport? Al.lotjats als luxosos hotels ? Evacuats ? Qui pagarà els danys i el díes perduts? Els 'grocs' continúen amb la seva protesta i no deixan marxar a ningú dels dos aeroports de la capital del país. Sembla, que tot just ahir, va començar l'evacuació de milers de turistes que van ser trasl.ladats a un aeroport d'una base vietnamita. Avui, ara mateix, han informat d'una explosió al palau del govern de la capital. Un turista anglès, a Pattaya, va informar que hi han unes 2,000 persones que han de marxar, però els hi diuen de no moure's perque 'els grocs' arribaran. 
Només puc reproduïr en fotografía la magnífica obra del gran Joan Brossa.
L'any passat en el meu viatge a Austràlia vaig volar des de Londres a Mumbai, set hores d'estada, per la connexió amb el vol de Sydney. Uns amics van venir a l'aeroport i amb ells vaig fer la meva primera estada a l'Índia, curta, set hores. N'Avani i en Kunal són joves, la nova generació de l'Índia; ella interiorista, ell informàtic. Em van organitzar una curta visita i vaig anar a la Porta de l'Índia i davant mateix l'Hotel Taj Majal.
