He llegit dues notícies i articles que ténen en certa manera una simbiosi amb el nostre món occidental.
El Govern de Viêt Nam ha decidit no autoritzar més construccions de camps de golf ( ocupen ja unes 50.000 ha en tot el país ) per el perjudici que això significa de pèrdua de milers d'hectàrees de terra cultivada d'arròs, i pensen que no es poden permetre el luxe de prescindir de l'arròs, principal font d'ingressos i d'alimentació del seu poble. Actualment hi ha 4.100.000 ha de terra dedicada al cultiu i a la cultura de l'arròs.
No sé per què, em recorda l'estiu de 1954 quan es van signar els acords de Ginebra (després de la desfeta dels francesos a Dien Bien Phu) i Viêt Nam es va dividir en el Nord i el Sud amb la frontera establerta al paral.lel 17, al riu Ben Hai. Durant 300 díes tots els vietnamites del nord que volguéssin anar al sud ho podíen fer sense problemes, i es va acordar fer eleccions generals el dia 20 de juliol de 1956. Unes 900.000 persones, la majoria de religió catòlica van fugir del Nord comunista. Mentres, al nord van voler dur a terme la colectivització de la terra, després d'anys i anys de colonialisme. Va ser dur, i van haver-hi moltes morts per part del Govern comunista als camperols que es resistíen deixar les seves terres. Una veritable revolta i molta crueltat per part dels governants. L'any 1956, el govern comunista va acceptar el seu error i mala política, i va endegar una 'Campanya per la Rectificació dels Errors'. La cultura de l'arròs venia de molt lluny, massa, i els camperols s'hi resistíen fortament. Tot va anar tornant al seu lloc.
Els camps de golf no deixen de ser, avui, un tipus de colectivització consumista, crec jo.
La segona notícia referida a un nou decret llei del Govern, és d'augmentar fortament l'impost ( del 5% al 10% ) sobre la compra de vehicles de quatre rodes per evitar que el parc automobilístic no augmenti i els problemes de tràfic puguin arribar a ser un mal endèmic. Un BMW320i costa actualment $79.900,- i amb el nou impost costarà $87.900 = Euro 56.306,-.
En un país de 86 mil.lions d'habitants, actualment hi han registrats 1.200.000 cotxes. Les carreteres, camins, carrers no estàn, ni de bon tros, preparats per un tràfic esbojarrat i per descomptat la capacitat econòmica de la majoria de vietnamites no els permet pas comprar cotxes,
Avui es poden copsar aquestes imatges que he trobat a la xarxa, i ho volen evitar, apujant encara més els preus dels cotxes. En l'arxiu podeu veure una fotografia que vaig fer quan caminava per Tam Coc per un caminet travesser en mig dels camps d'arròs.
Penso en les paraules que em va dir l'ex-coronel retirat senyor Van: 'Vosaltres els occidentals teniu diners, molts; nosaltres tenim temps'.
En els posts escrits explicant el meu viatge per Viêt Nam, no vaig escriure les meves impresions de la visita a Tây Ninh, capital religiosa del cadoisme. No sóc gens amant de cap religió, i la visita al 'Vaticà cadoista' no és que em deixés molt impresionada.
Què és el cadoisme ? Oficialment s'anomena ' Dai Dao Tam Ky Phô Dô ' que vol dir ' La Gran Religió de la Tercera Divina Revelació per la Salvació de l'Univers'.
La primera 'revelació' va ser feta per Brahma, Shiva, Krishna (Vishnu), Fu Xi, Nongshen, Huangdi, Moisès, Abraham i la segona per Sakyamuni, Laotze, Confuci, Jesus i Mahoma. No he pogut saber encara quina és la tercera revelació. Un veritable galimatías de deus, profetes i de diferents filosofíes i religions.
Cao Dài ( el palau suprem ) és un terme taoista i budista i vol dir 'Déu o l'ésser suprem, simbolitzat en un Ull Diví, que ho veu tot, i ho sap tot. Aquest ull diví és present en tots els temples cadoistes. Han adoptat els ritus taoistes i budistes, i la jerarquia és la de l'esglèsia catòlica !! Increïble.
El dissabte passat, desde la Guyana francesa, es va llençar un nou satèl.lit de comunicacions a l'espai; el Vinasat-1. Viêt Nam entra així en les noves tecnologíes i gràcies a aquest satèl.lit podrà anar avançant en els temes de comunicacions. És un país molt complex geogràficament, i hi han molts llocs perduts per les muntanyes i moltes illes sense cobertura de cap tipus. Només fa deu anys que el 23% de la població té accés a internet i ara volen arribar al 40% l'any 2010. En els pobles on ni tan sols ténen telèfon, ni televisió, el Vinasat-1 significarà un progrés per aquests llocs tant remots; tindràn una finestra oberta a tot el seu país i al món i aprendre, sobretot aprendre per continuar éssent autosuficients.
El centre de comunicacions de Vinasat-1 està situat no gaire lluny de Hà Nôi, a la província de Ha Tay, on convergeix la cultura de l'arròs amb les noves tecnologíes.
Els búfals continuen treballant amb els camperols en el cultiu de l'arròs i al poble de Son Dong els artesans continúen amb la seva feina d'esculpir figures de fusta per els temples o cases partículars.
Per Reis em vaig fer un regal, comprar dos llibres de Viêt Nam. Els meus desitjos es van acomplir i la botiga per excel.lència de llibres per internet, Amazon, em va enviar els dos llibres demanats en les dates que jo volia.
És sorprenent els preus tant assequibles i el baix cost per l'enviament. Igual t'arriben els llibres de Nova Zelanda, com dels Estats Units o Europa.
Aviat arribarà el nou any, el Têt, i a Viêt Nam tot es trasbalsa. Les flors, els arbres, els papers de color vermell, els desitjos, la preparació de les menges, els desplaçaments, el retorn de familiars de països llunyans, segur que ja és tot a punt per el proper any nou, els dies 6, 7 i 8 de febrer del nostre any 2008.
És l'any del ' ty' : la rata. Segons la tradició, aquest serà l'any del caos.
Entre els díes 1r i 15è del 8è mes llunar, es celebra a tot Viêt Nam el festival anomenat : ' Tèt Trung Thu'.
Això passará dimecres dia 26 de setembre 2007.
Ara fa un any vaig poder viure aquest festival dedicat única i exclusivament als infants; ells són els protagonistes.
En el llibre 'Ma chère Cochinchine' he llegit també com es celebrava aquesta festa.
Entre l'any 1911 fins avui, la celebració d'aquesta festa no ha canviat el seu sentit; sí els espais físics.
La nit de lluna plena d'aquest mes té el màxim esplendor en un cel radiant.
Com vaig viatjar de nord a sud per el Viêt Nam, vaig veure diferents moments de la collita, sega i camps d'arròs. Al nord, a les muntanyes, ja havíen fet la collita, i tot era aigua i les tiges que havien quedat. Els ànecs nedant i menjant males herbes. Al sudest de Hà Nôi, a Tam Coc i de camí a Halong, els camps eren encara d'un color verd fresc, cridaner.
Al delta del Riu Roig ( a pocs kilòmetres de Hà Nôi), també al nord, ja feien la sega i la collita. Els camps eren del color de l'or més intens.
Al delta del Mekong no vaig poder veure els immensos camps d'arròs, el veritable graner del país.
El començament del curs escolar a casa nostra, m'ha fet recordar les entrades i sortides dels estudiants a Viêt Nam, de nord a sud, en qualsevol poble, ciutat, zona rural.
Sobretot quan viatjava per carretera les entrades i sortides d'escola feien aturar el tràfic més d'una vegada.
A les bicicletes o motocicletes, llevat dels llibres, vaig veure a molts estudiants portar la seva cadira (!!) a l'escola.
A les Ciutats com Hà Nôi o Sài Gón també hi han escoles privades, com el Lycée Français o Escoles Internacionals.
Fins l'any 1945, els casaments a Viêt Nam eren pactats i amb unes arrels confucinianes molt estrictes. Hi havíen diferents etapes desde 'lê xem mât' contemplar la cara de la noia i acordar amb la família el festeig i el compromís. La família del noi visitava la família de la noia portant els regals tradicionals; tè i nous d'areca. Els joves podíen mirar-se i estar junts una estona.
Posteriorment es celebrava la cerimònia del compromís ( en vietnamita 'àn hôi' ) demanar en matrimoni a la noia. Els pares del nuvi havíen de portar més regals; nous d'areca, fulles de betel, tè, un porc, arròs, pastís d'arròs ('bánh dày'),
galetes d'arròs i molts més regals.
En el meu post anterior hem pogut veure la venda de la carn d'aquest animal tant i tant preuat.
A Ta Van, poblet prop de Sa Pa vaig poder fer aquesta fotografia d'aquest animal en un estat de felicitat total.
En zones rurals de Viêt Nam, he llegit que encara hi ha el costum que després d'un casament, la parella visita la casa dels pares de la noia amb diferents regals. També els ofereixen el cap rostit d'un porc i si les orelles estàn tallades, això vol dir que el nuvi ha descobert que la noia no era verge abans del casament ...... és una manera de fer-ho saber, sincerament, molt peculiar.
No recordo on vaig llegir i qui ho va escriure : ' Les diferents cultures del món es coneixen per les seves sensacions en la mesura del temps'. És cert que tots els països del món ténen un rel.lotge oficial amb unes minuteres on podem veure com avancen els minuts i les hores.
Parlant amb el coronel Van de l'exèrcit de Viêt Nam i que va lluitar durant 31 anys, desde 1944 fins a 1975, contra els invasors occidentals, em va dir molt seriosament:
'Vosaltres els europeus mesureu el temps igual a diners.
Sempre esteu corrent. Sempre esteu pensant que no teniu temps per fer-ho tot, i el que cal és saber ser propietari absolut del teu propi temps'.
Song Thap és un altra dels poblets que vaig visitar situat a pocs kilòmetres de Hà Nôi. Vaig visitar els altres pobles artesans i en aquest era on havíem de dinar en una casa d'una família vietnamita. Quan vam entrar al poble per un pont, vaig tenir l'impresió de ser en un poble miner; pols negra, fosc, olors de ferros, tricicles transportant ferralles.
De sobte vam veure foc dins les cases ! No és una fàbrica per fondre metalls i ferralla, són totes les cases del poble que són foneríes !!
Els cham és una de les 54 ètnies existents a Viêt Nam. Actualment són uns 132.900 els descendents del Regne de Champa que va ser poderós i important al llarg dels secles 12è al 15è. Majoritàriament viuen a la part central de Viêt Nam, entre Danang i Nha Trang. Aquest grup va rebre la influència de l'hinduisme, sobretot per les seves relacions comercials amb Índia. La seva llengua pertany al grup Malaiès-Polinesi i ténen com escriptura, el sànscrit i l'escriptura cham, totes dues en el sistema sànscrit.
Durant aquest període els Cham van mantenir la seva nació: Cham Pa. Els Viêt van acabar conquerint aquest regne.
Entre els meus apunts, m'he adonat que vaig anotar que a Hoi An, el 1r dia del 3r mes llunar, es celebra una festa per els nens-pastors dels búfals, dins una celebració consagrada al Geni de l'Agricultura.
En un segon viatge que pugui fer a Viêt Nam haig de visitar la part central del país i sobretot Hoi An i Hue, que no vaig poder arribar-hi l'any passat, per els esdeveniments atmosfèrics resumits en un tifó molt violent.
Ara sí puc penjar una de les diverses fotos que vaig fer d'aquest animal, i que forma part del pasaitge de Viêt Nam.
El búfal és l'animal més preuat per els pagesos vietnamites.
De fet, encara avui, és el seu 'tractor' (el seu competidor, ' el búfal de ferro' ), és el seu fidel amic, és el que ajuda a conrear les terres, carrega amb les collites, empeny la premsa de la canya de sucre, es deixa acaronar per els nens.
Mai n'havia vist abans, només al zoològic. En pots veure arreu; treballant, dins les aigües dels rius, als camps d'arròs, amb nois i noies que l'utilitzen per trasl.ladarse d'un poble a un altre; en mig dels mercats, empenyent el carro i el seu amo en una carretera de primer ordre i pel mig.
Jo no sabia que a Viêt Nam mengen carn de diversos animals; pollastres, ànecs, conills, serp i ..... gos ( canis familiaris). Em van informar que a Korea també en mengen.
Ténen una raça específica de gos per vendre la seva carn.
Jo que sóc persona que ho tasto tot i m'agrada menjar la vianda dels països en els que m'hi trobi, aquesta vegada m'hi vaig negar, ni a veure les botigues de venda ni tan sols a fer una foto, ni per suposat menjar-ne.
Tinc un gos a casa, en Monty, i la veritat la seva imatge sempre em venia al pensament.
Per no espantar els viatgers occidentals, aquest tema és prohibit de parlar-ne.
He llegit dues notícies i articles que ténen en certa manera una simbiosi amb el nostre món occidental.
En els posts escrits explicant el meu viatge per Viêt Nam, no vaig escriure les meves impresions de la visita a Tây Ninh, capital religiosa del cadoisme. No sóc gens amant de cap religió, i la visita al 'Vaticà cadoista' no és que em deixés molt impresionada.
El dissabte passat, desde la Guyana francesa, es va llençar un nou satèl.lit de comunicacions a l'espai; el Vinasat-1. Viêt Nam entra així en les noves tecnologíes i gràcies a aquest satèl.lit podrà anar avançant en els temes de comunicacions. És un país molt complex geogràficament, i hi han molts llocs perduts per les muntanyes i moltes illes sense cobertura de cap tipus. Només fa deu anys que el 23% de la població té accés a internet i ara volen arribar al 40% l'any 2010. En els pobles on ni tan sols ténen telèfon, ni televisió, el Vinasat-1 significarà un progrés per aquests llocs tant remots; tindràn una finestra oberta a tot el seu país i al món i aprendre, sobretot aprendre per continuar éssent autosuficients.
Per Reis em vaig fer un regal, comprar dos llibres de Viêt Nam. Els meus desitjos es van acomplir i la botiga per excel.lència de llibres per internet, Amazon, em va enviar els dos llibres demanats en les dates que jo volia.
Entre els díes 1r i 15è del 8è mes llunar, es celebra a tot Viêt Nam el festival anomenat : ' Tèt Trung Thu'.
Com vaig viatjar de nord a sud per el Viêt Nam, vaig veure diferents moments de la collita, sega i camps d'arròs. Al nord, a les muntanyes, ja havíen fet la collita, i tot era aigua i les tiges que havien quedat. Els ànecs nedant i menjant males herbes. Al sudest de Hà Nôi, a Tam Coc i de camí a Halong, els camps eren encara d'un color verd fresc, cridaner.
El començament del curs escolar a casa nostra, m'ha fet recordar les entrades i sortides dels estudiants a Viêt Nam, de nord a sud, en qualsevol poble, ciutat, zona rural.
Fins l'any 1945, els casaments a Viêt Nam eren pactats i amb unes arrels confucinianes molt estrictes. Hi havíen diferents etapes desde 'lê xem mât' contemplar la cara de la noia i acordar amb la família el festeig i el compromís. La família del noi visitava la família de la noia portant els regals tradicionals; tè i nous d'areca. Els joves podíen mirar-se i estar junts una estona.
En el meu post anterior hem pogut veure la venda de la carn d'aquest animal tant i tant preuat.
No recordo on vaig llegir i qui ho va escriure : ' Les diferents cultures del món es coneixen per les seves sensacions en la mesura del temps'. És cert que tots els països del món ténen un rel.lotge oficial amb unes minuteres on podem veure com avancen els minuts i les hores. 
Song Thap és un altra dels poblets que vaig visitar situat a pocs kilòmetres de Hà Nôi. Vaig visitar els altres pobles artesans i en aquest era on havíem de dinar en una casa d'una família vietnamita. Quan vam entrar al poble per un pont, vaig tenir l'impresió de ser en un poble miner; pols negra, fosc, olors de ferros, tricicles transportant ferralles.
Els cham és una de les 54 ètnies existents a Viêt Nam. Actualment són uns 132.900 els descendents del Regne de Champa que va ser poderós i important al llarg dels secles 12è al 15è. Majoritàriament viuen a la part central de Viêt Nam, entre Danang i Nha Trang. Aquest grup va rebre la influència de l'hinduisme, sobretot per les seves relacions comercials amb Índia. La seva llengua pertany al grup Malaiès-Polinesi i ténen com escriptura, el sànscrit i l'escriptura cham, totes dues en el sistema sànscrit.
Entre els meus apunts, m'he adonat que vaig anotar que a Hoi An, el 1r dia del 3r mes llunar, es celebra una festa per els nens-pastors dels búfals, dins una celebració consagrada al Geni de l'Agricultura.
El búfal és l'animal més preuat per els pagesos vietnamites.
Jo no sabia que a Viêt Nam mengen carn de diversos animals; pollastres, ànecs, conills, serp i ..... gos ( canis familiaris). Em van informar que a Korea també en mengen.
