Molts blocaires de tot el món han participat en una acció : ' Candles for Burma' per demanar la llibertat dels presos polítics, la democràcia a Birmània, l'acabament de la violència, dels atacs a les ètnies de les muntanyes. Les meves espelmes van adreçades a Daw Aung San Suu Kyi, perque pugui ser lliure i estar prop del seu poble, i a tot el poble de Birmània que de manera silenciosa i resistent va lluitant contra el seu govern, un dels més cruels del món.
Aquestes espelmes volen significar una petita escletxa d'esperança i de pau per aquest nou any 2009.Avui fa 13 anys, 68 díes i 1 segon, que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.
El propassat dimecres, en l'Assemblea General de les Nacions Unides, es va adoptar una ressolució per un marge de 4 a 1, per exigir a la Junta d'alliberar els presos polítics, i criticar i denunciar fermament les milers de transgressions als drets humans en aquest estimat país.
Aquesta setmana els premiats del Nobel de la Pau, cent persones, van suscriure un document demanant al Secretari General de les Nacions Unides la seva intervenció, per l'alliberament de Daw Aung San Suu Kyi, la única que ha rebut el premi i no pot exercir la seva llibertat.
Les organitzacions cíviques d'arreu el món no han baixat la guàrdia i continúen dia a dia reclamant la llibertat dels presoners polítics, la intervenció de la UE, Nacions Unides, ASEAN, reclamant 'el principi de responsabilitat de protecció', en un país on els Drets Humans es transgredeixen constantment, minut a minut; el silenci és traspúa per damunt de les crueltats i els fets d'aquest país; a Mae Sot, població a 600 kms al nord de Bangkok van arribant refugiats des de Birmània; els tailandesos ofereixen sous de Euro 40.00 al mes per als nens perque vagin a Bangkok a vendre flors o ves a saber quines altres activitats; les pasteres al sud del país arriben constantmernt a Tailàndia amb gent que han fugit del delta de l'Irrawaddy després del cicló Nargis, per treballar en el sector de la pesca, sense papers, il.legals i en mans dels productors d'exportacions de peix de Tailàndia arreu del món; al nord ho ténen més fotut; mercat de droga, construccions grandioses de conduccions de gas i petroli.
No, no és gens bò el panorama d'aquest país. La gent continúa vivint, lluitant clandestinament, però fora de les seves fronteres el decensís i el cansament comença a fer estralls.
El meu viatge de l'any vinent està ja confirmat i programat. Fins i tot ja tinc el bitllet d'avió. També estic preparant l'estada a la clínica Mae Sot de la Dra. Maung per una estada en ajut dels més de mil infants que són refugiats i que eviten que tornin a Birmània; saben que immediatament seràn soldats de l'exèrcit.
L'any vinent és l'any del búfal. Un bon any. No perdem la esperança.
Deixo aquest desig: Pau i llibertat per aquest país, i també extensiu a tots els països del món on els drets humans no existeixen, ni tampoc la llibertat.
Un amic m'explica com va arribar a Sittwe, Ciutat al sud de Birmània, al golf de Bengala, prop de Bangla Desh, en un vol de conexió a Nova Delhi. El meu amic viatja molt per qüestions professionals, i em va explicar que mai s'havia trobat en una situació com la que va viure a l'aeroport de Sittwe. Ja he escrit un apunt d'aquesta Ciutat - 
Un 10 de desembre de 1948, després de moltes discusions, finalment es va aprovar una declaració que ha estat molt important: La Declaració Universal dels Drets Humans.
En una sessió solemne es va signar aquesta declaració a Paris. Avui encara és una esperança per a molts pobles de tot el món, però també hem pogut constatar repetidaments com molts governs, poders econòmics, fundamentalismes no han fet, ni fan ni malhauradament feran cas d'aquesta declaració, i el que és pitjor les Nacions Unides ens deceben una i una altra vegada.
El dia 2 de desembre, la Lluna, Jupiter i Venus, van enviar un gran somriure a Birmània, o això és el que moltíssima gent va creure. Tothom va mirar al cel i en veure aquest somriure, es van preguntar que els donarà bona sort i els presoners polítics sortiràn de les presons; i els nens deixaràn de ser soldats; i els refugiats a les fronteres tornaràn als seus pobles; el delta de l'Irrawaddy tornarà a ser una bellesa i la gent treballarà lliurement; i els blocaires podran escriure amb llibertat; i els actors representar els seus espectacles sense censura; i la gent tindrà treball i podrà tenir una vida digna; els monjos viuran en pau perque podran impartir les seves ensenyances; la dra. Cynthia Maung deixarà la Clínica a Mae Sot i podrà organitzar un servei de salut dins el seu propi país; els exiliats tornaràn a casa; la gent de les diferents ètnies ja no tindràn por en veure els soldats; no hi hauràn restriccions d'electricitat; i poc a poc Birmània tornarà a ser un país lliure; Daw Aung San Suu Kyi jugarà amb els seus nets al jardí de casa seva, ara amb les portes ben obertes i publicarà els seus llibres i qui sap si presidirà un govern
Els judicis són diaris i els empresonaments de periodistes, blocaires, artistes, membres del partit polític NLD, líders de les ètnies Karen, Mon, monjos, escriptors són constants.
El viatger arriba a Yangon ( antiga Rangoon ) i el primer que vol visitar és Shwedagon, però al davant mateix es troba amb una pagoda anomenada Maha Wizaya (Vijaya). És tot just a la sortida sud i el seu accés és per un pont de vianants. Aquest complex va ser construït fa pocs anys, exactament l'any 1980 per celebrar la unificació del budisme theravada a Birmània. En aquells anys l'home fort de la dictadura militar era en Ne Win. Alguns mitjans estrangers al referir-se a Maha Wizaya Paya l'anomenàven ' la pagoda de Ne Win', ja que va ser ell que es va involucrar en el projecte, però no pas amb els seus diners. Molts birmans rebutgen el nom d'aquests general. Va ser el poble de Birmània que amb els seus diners van fer possible la construcció d'aquest zedi i ells creuen que hauria de ser conegut com 'la pagoda del poble'.
És sense dubte el monument budista més important construït en les últimes dècades i van participar artistes, artesans, pintors del país.
El sostre d'aquesta part del stupa es poden veure les constel.lacions del cel a Birmània i a dalt a la cúpula on podeu veure la llum, en aquest cas artificial, un únic dia l'any, increïblement l'any nou llunar dels birmans, la llum del sol entra per aquesta obertura perfecta i il.lumina les constel.lacions.
L'acte institucional del lliurament dels XX Premi Internacional Catalunya a la Dra. Cynthia Maung i a Daw Aung San Suu Kyi va ser emocionant, emotiu, revelador, punyent. La Dra Cynthia Maung ens va parlar dels més de mil cinc-cents infants que són a la seva Clínica de Mao Sot a Tailàndia, sense papers, sense família; de les dones que arriben desde Birmània maltractades i amb ferides molt greus que han patit de l'home masclista; dels joves que són forçats a treballar; de guerrillers de les diferents ètnies amb ferides de bala gravíssimes; de camperols que són forçats a entregar part de la seva collita sense res a canvi. Dels milers de desplaçats perque l'exèrcit ha envaït i arrasat els seus pobles. La Dra. Cynthia Maung no pot tornar al seu país. Si prèn aquesta decisió, immediatament seria empresonada, jutjada i sentenciada a més de 60 anys de presó.
Daw Aung San Suu Kyi no va poder ser a Barcelona per recollir el premi. Està empresonada a casa seva. Na Zoya Phan, la jove activista, va recollir el premi en nom seu.
Una dona lluitadora i amb coratge en l'assistència mèdica i educacionals de milers i milers de refugiats que acaben entrant per la porta de la seva clínica, i una dona lluitadora, sense veu, empresonada, amb coratge i fidelitat de no renunciar als seus principis i en la defensa dels drets humans i la democràcia del seu poble. 
Nay Phone Latt, 28 anys, ha estat sentenciat per la cort del Govern de Rangoon a 20 anys de presó, a Insein. Ha estat acusat i comdemnat per reiterades ofenses fetes públiques en el seu bloc, Act 505 B, sobretot un dibuix ofensiu del President de la Junta General Than Shwe.
El bloc de Nay Phone Latt va ser una finestra al món amb articles i apunts durant la revolució dels monjos el mes de setembre de 2007.
Advocats defensors dels acusats, també han estat comdemnats i empresonats amb sentències entre 6 mesos i 2 anys. Quatre advocats han estat pràcticament expulsats i no poden ja defensar a cap persona a Birmània, periodistes, civils, militants de partis, membres de grups ètnics.
Estudiants de la Generació 88 que estàn esperant el judici per protestar, no podràn ser defensats per els advocats. 
El proper dimarts 11 de novembre, al Saló Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, es ferà el lliurament del XX Premi Internacional Catalunya 2008, excepcionalment compartit, per a Daw Aung San Suu Kyi i la Dra. Cynthia Maung.
He rebut una invitació per assistir-hi i ja friso per ser-hi. L'organització Birmània per la Pau han estat molt amables en enviarme-la.
La Dra. Cynthia Maung va nèixer a Rangun, Birmània, l'any 1959 i és de l'ètnia karen. Estudia Medicina. Treballa en diversos hospitals i finalment l'any 1987, s'incorpora a una clínica a Eain Du Village, en territori Karen. Va poder comprovar la immensa pobresa de molta gent, sense atencions i les dificultats dels infants per poder sobreviure. El 19 de setembre de 1988 els militars prenen el poder, i molts activistes deixen el país o són obligats a amagar-se. Milers de persones se'n van cap a la frontera amb Tailàndia.
Si mirem el mapa de Birmània i veiem l'extensió de la zona del delta de l'Irrawaddy, podem entendre la magnitud de la tragèdia i el desastre. Era una zona bellíssima, un més dels deltas del sudest asiàtic, veritables paradisos. Sis mesos després del desastre, els supervivents (més de 130.000 persones mortes) intenten sobreviure amb la manca d'ajut del seu propi Govern i aprofitant el material que els va arribar de països de tot el món i que el govern va autoritzar la seva entrada; van vivint gràcies als monjos, el mateix poble birmà desobeint les ordres del govern de no anar-hi sense la seva autorització. Algunes ONG poden arribar-hi i metges i personal qualificat va ajudant com pot, ara sense haver de demanar cap autorització a la Junta.
La cimera UE i Àsia ja és història. Crisi financera, pidolar, fanfarronejar, països emergents, països corruptes, dictadors, cap conclusió, cap acord, preocupacions per continuar tenint la bossa plena i una fotografia on tots riuen .... és important no perdre les formes, els contractes amb els dictadors, voler ser el protagonista...
La fotografia de l'apunt, no somriu ...
