Un d’aquests vespres d’estiu sopàvem a  la masia amb uns amics i vaig encetar una de les poques ampolles de Santbru de garnatxa blanca que em quedaven. El comentari de després de sopar: un d’aquests amics em va dir que aquest vi l’havia fet reconciliar amb els vins blancs.

D’aquest vi, ja n’havia parlat molt de passada en un escrit que vaig fer sobre les garnatxes blanques del nostre país, i he de dir que per mi és un dels millors vins d’aquesta varietat.

Als que escrivim del món del vi, molts cops ens falten referents o vocabulari per fer front a un món tan ric i complex i, molts cops, quan escrius, no ho fas al lloc on t’és més fàcil fer les consultes, sinó com aquests dies, que sóc a la masia i m’he d’espavilar com puc.

Una bona eina és el diccionari del vi de Xavier Rull, editat per Enciclopèdia Catalana l’any 1.999, que he buscat per casa i finalment he trobat. Per sort, la tecnologia ens permet poder consultar-lo per internet, i és per això que he pensat que fóra una bona idea facilitar-vos l’enllaç del Diccionari del vi, per als qui hagueu de fer una consulta d’emergència. De tota manera, com que és un llibre de cost molt raonable i sempre és interessant passar full i descobrir o recordar paraules lligades al món del vi, no descarteu buscar-lo en paper.

El fet que faci prop de deu anys que estigui editat, fa que segurament hi trobeu alguna mancança i alguna varietat de raïm, que s’ha introduït amb posterioritat, pot ser que no la hi trobeu, però no per això deixa de ser un bon instrument.

Esperem que a poc a poc vagin sortint guies i més bibliografia en català.

Sempre he tingut un vincle amb Vallbona de les Monges, poble on va néixer el pare de la Margarida i on conservem  uns quants parents. Uns d’aquests parents tenien el bar de la Cooperativa i en alguna de les festes majors hi havíem anat a donar un cop de mà.

 Un dia ens varen dir que a davant de la Cooperativa hi havia fet un centre de  treball especial per persones amb mancances, i vaig pensar que devia ser un lloc per fer feines d’aquelles rutinàries que no volen massa especialització.

La meva sorpresa va ser que al cap d’uns anys varen començar a treure vins blancs de molt bona qualitat en unes terres que sempre hi havia vist sembrat i oliveres. Cal dir que l’oli de Vallbona és extraordinari.

Així el Blanc de Serè, el Missenyora, el Blanc de Marges i el Blanc de Roure, són dels vins més interessants elaborats amb macabeu i parellada i una mica de chardonnay. (continua...)

El 5 d’abril feia en un escrit la panoràmica general de la D.O. Costers del Segre, a la qual s’acullen la major part de vins que es fan a les terres de Ponent, i explicava que dins de la D.O. s’hi havien de considerar unes subzones, entre elles les més properes a Artesa de Segre i, en concret, la Vall de Baldomà.

El Celler Vall de Baldomà és al mateix poble de Baldomà, que pertany al municipi d’Artesa de Segre. És un paratge entre el Montsec i el riu Segre, separat de les rutes tradicionals que porten cap al coll del Comiols, això fa que tingui un microclima força interessant per al conreu de les vinyes, que tenen una alçada de 500 metres sobre el nivell del mar, i que afavoreix l’obtenció de vins de qualitat. Bona part d’aquestes vinyes van ser plantades pel propietari d’aquest celler, Hermenegild Porta, sobretot varietats no tradicionals com el merlot, el cabernet, el bobal, el pinot blanc i müller thurgau, que els han permès fer una interessant gamma de vins sota la tutela del reconegut enòleg Josep Milà. (continua...)

La D.O. Catalunya ha convocat el primer concurs de blogs vitivinícoles. L’objectiu d’aquest concurs, segons diu la mateixa D.O., és premiar les iniciatives particulars que difonen els valors del món del vi i de la viticultura per mitjà de blogs, tot reconeixent els espais virtuals on s’intercanvien opinions, valoracions de vins i tastos d’aquests.

No sé si iniciatives com aquestes motivaran més persones a escriure d’aquest tema. En el meu cas, tal com he expressat molts cops, ho faig per posar en valor els vins catalans, perquè tot i ser un del millors països del món pel que fa a la producció de vins, molta part de la població no té l’estima que hauria de tenir pels vins del nostre propi país. (continua...)

Una passejada amb la Margarida pels pobles del Priorat i els magnífics pendents amb les vinyes, on els ceps  mostren el seu fullatge verd, i si ens hi acostem més es pot veure el raïm que ja va agafant volum abans de començar a madurar,  m’ha recordat el títol d’un llibre editat dins de la col·lecció El Cullerot de Cossetània Edicions: El vi neix a la vinya. Això que no és res més que una obvietat, no deixa de tenir un sentit molt més profund i és que treballant bé la vinya, és com després en pot sortir un gran vi.

La motivació de la passejada per part meva i de la Margarida, tot i compartir el gust pels paratges del Priorat, ha estat diversa. Per part meva, volia disposar d’alguna fotografia que il·lustrés algun dels meus escrits; per la seva part, molts cops aquestes passejades serveixen, en alguns casos en altres no, per localitzar escenaris de futures novel·les. Com que això, però, són procediments molt llargs, quasi com l’elaboració d’un gran vi, de moment quedarà en incògnita.

Com que el dia era prou clar, cosa que no acostuma a ser normal durant l’estiu, hem pujat fins a l’Ermita de la Concepció, on hem pogut veure tot pujant, aquesta antiga vinya de garnatxa feliçment recuperada i que fa néixer, cada  any, un dels vins mítics del Priorat, com és l’Ermita  del celler Alvaro Palacios. La vista des de l’Ermita de la Concepció als quatre vents del Priorat és impressionat.

Hem complementat la visita amb un reconfortant dinar al restaurant el Piró de Gratallops, acompanyat aquest cop d’un vi de La Conreria de Scala Dei, Les Brugueres, i amb conversa animada amb els comensals de la taula del costat, tots ells vinculats al celler Mas d’en Gil, elaboradors dels vins Coma Vella i Clos Fontà, dos conegudíssims vins del Priorat, dels quals caldrà parlar un dia en aquest bloc. (Continua...)

Un dels enllaços del meu bloc és el Via a Punt, que correspon a un dels promotors de la iniciativa de vendre vi d’una certa qualitat en Bag in Box, perquè el vi torni a la taula de cada dia, cosa de la qual ja vaig parlar fa un temps.

Tot i que el seu plantejament fa referència a poder beure vi de bona qualitat de forma normal i no molt costosa, he pensat que ara a l’estiu aquesta iniciativa també té altres possibilitats. Us explico com ho he descobert:

El dimecres passat, amb la Margarida, vàrem poder donar un tomb pel mercat setmanal de Valls, cosa que difícilment podem fer en altres èpoques de l’any. Hi havia una parada amb molts préssecs de Lleida de diferents mides i alguns, com deia la meva àvia, tocats del bolet, és a dir amb alguna taca o cop. Ella sempre deia “aquesta pera o aquest préssec ja me’l menjaré jo, que està una mica tocat del bolet”. Tot i així, aquesta fruita sempre acostuma a ser més gustosa que d’altres amb més bona aparença que, segurament, com que ha estat collida encara verda de l’arbre no és tan gustosa.

Després de menjar préssecs un parell de dies, i veient que el punt de maduresa posava la fruita en perill, vaig pensar, per què el vi no torna a la taula estival?, i vaig pelar els préssecs, i els vaig afegir un polsim de sucre i un raig de vi. Continua...)

Fa tres dies feia un escrit en què constatava una realitat molt estesa a l’estat francès, on hi ha moltes D.O.S. que posen el nom d’aquesta en un lloc preeminent de l’etiqueta dels seus vins, i em preguntava si això no seria important que es fes també en algunes denominacions catalanes.

Per dos llocs diferents, m’he assabentat que al Priorat, i més en concret a Gratallops, hi ha uns quants productors d’aquest poble, que és un dels més emblemàtics del Priorat, que trauran vins amb el nom de Gratallops com a principal referent en les seves etiquetes, especificant també en la mateixa el nom del productor.

Tot i no coincidir al cent per cent amb la proposta que feia, és una iniciativa que s’hi acosta. Així doncs, caldrà seguir amb atenció aquesta iniciativa, que pot ser d’un molt bon interès comercial. (continua...)

En el meu últim escrit i fent referència a l’entrevista de Jean-Pierre Perrin i la seva explicació sobre les D.O.S. que van possibilitar donar prestigi a moltes zones productores de vi, després del meu últim viatge a la Provença i en concret a Castell Nou del Papa (Châteauneuf  du Pape), vaig estar pensant en una cosa que sempre m’havia cridat l’atenció,  com és que moltes D.O.S. franceses posen en una part preferent de la seva etiqueta el nom de la D.O.

A l’anterior citada de Châteauneuf  du Pape, afegiria la major part de les altres D.O.S. de les Costes del Roîne, com són Gigondas, Cornas, Hermitage, Côte Rôtie, Condrieu i Saint  Joseph, o altres com el blancs de Chablis a la Borgonya o a la Vall del Loire els Vouvray o el Sancerre. Si algú busca vins d’aquestes zones veurà que, en l’etiqueta, la major part de productors remarquen la seva D.O., i el nom del productor o la marca pròpia figuren amb lletra més petita.

Això que fa molts anys que tenia visualment assimilat, no ho havia pensat mai, i ara em plantejo que potser seria també interessant de fer servir en algunes D.O.S. de casa nostra. Potser no té tanta importància per al consum proper, però sí que crec que fóra important per a la projecció internacional. (continua...)

Casualitats de la vida han fet que coincidís la meva tornada de la Provença, i en concret de Castell Nou del Papa (Châteauneuf du Pape), amb una entrevista a la contra de La Vanguardia amb el propietari de Beaucastel, Jean-Pierre Perrin, que al mateix temps és el president de l’Académie du Vin de France.

D’aquesta entrevista, hi ha moltes coses interessants, però sobretot és molt indicativa l’explicació de com van arrencar de la crisi de la fil·loxera i amb la serietat amb què es va fer front al desprestigi posterior en el frau del vi, potenciant les denominacions d’origen (D.O.) que garantien la protecció de les zones vinícoles amb productes molt particulars.

L’altra reflexió que fa és sobre els rics i famosos i les multinacionals financeres que s’han llançat a invertir en el món del vi, arrencant l’ànima del que ha de ser l’esperit d’una família productora de vins.

Acaba l’entrevista fent una defensa del terreny (terroir), que possibilita la diversitat, i defensa alhora els gustos mediterranis (oli i vi ) en contra de la mantega i la cervesa, que cada cop més colonitzen el planeta. (continua...)

Fa un setmana  parlava  dels vins clàssics i els definia com aquells que segueixen uns procediments més tradicionals, que tenen l’avantatge de satisfer un públic que els reconeix fàcilment i se sent còmode amb aquesta classe de vins.

També deia que jo els trobava molt adients per segons quins menjars, i posava l’exemple del be al forn, i que no cal dir que la recomanació es pot fer extensiva a molts altres rostits.

Un exponent prioratí d’aquests vins, tot i que en podem trobar molts altres que ja aniran sortint, és el que elabora la Masia Duch, a la Morera de Montsant, en una finca molt a prop de Scala Dei, on de la mà de Delfí Duch s’hi elaboren dos vins que reuneixen aquest condicionant de clàssic.

A començament dels anys setanta, quan vaig començar a agafar afició al món dels vins, el panorama estava força estàtic. Els Riojas eren els vins embotellats de més prestigi i a casa nostra la gran marca era Torres. Naturalment hi havia més coses: blanc del Penedès, Alella, Castell de Peralada, Castell del Remei,  i tot un seguit de vins que s’embotellaven per presentar a taula més que per ser vins embotellats. I els vins francesos només es podien trobar en llocs molt concrets, ja que les fronteres feien difícil importar vins de fora .

La irrupció dels primers nous cellers es va fer buscant estàndards similars a les elaboracions dels riojas i les seves classificacions: criances, reserves i grans reserves. I això ha estat així fins que tota una nova tendència, que conviu amb la tradicional, s’ha dedicat a potenciar el que donen de si les diferents varietats de raïm, el sol i la climatologia, aplicant la tècnica adient en cada cas,  per buscar un millor resultat. Aquestes noves tècniques han posat en valor moltes varietats que no tenien gaire protagonisme en el món del vi i els n’ha donat molt, de protagonisme, com les garnatxes del Priorat i Montsant i també les carinyenes, o en un altre nivell, les garnatxes blanques o el trepat de la Conca de Barberà.

No cal dir que jo sóc un defensor d’aquesta nova filosofia, això no es contradictori amb el fet que de tant en tant també m’agradin vins de tall més clàssic. (continua....)

Crec que és interessant parlar de les novetats d’aquells cellers dels quals ja he parlat en aquest bloc, hi he pensat perquè aquests dies m’ha caigut a les mans un nou vi del Celler Rosa Maria Torres de Sarral, a la Conca de Barberà, un dels primers cellers que vaig comentar en aquest blocs.

Com que aquests dies també parlava de vins negres i rosats, adients per a l’època de l’any que estem, he pensat que aquest vi amb 6 mesos de bóta i amb la voluntat de ser un vi modern, anava com l’anell al dit per continuar la sèrie.

El Rd ROURE 2006 és un nou producte que ens ofereix aquest celler amb aires de seguir les tendències actuals  i a un preu competitiu. És un vi fet de Cabernet Sauvignon i Merlot i els sis mesos de bóta el fan ser un vi equilibrat entre un vi jove i un vi de guardar, que el fan un vi golós, amb forta presència de fruita vermella i prunes. Té una entrada fresca i una lleugera presència dels tanins, que li donen un gran joc, tant amb pasta, com amb verdures a la planxa, carns, embotits i formatges. (continua...)

El dimecres passat vaig escriure sobre els vins rosats com una bona alternativa en aquesta època de l’any, que és quan aquests vins estan en el seu moment òptim.

Una bona alternativa a l’estiu és el vi negre jove. Aquest vi, que permet ser begut a una temperatura fresqueta, és molt adient amb menges estivals, sobretot amb aquelles que hi entren carns o conill,  aviram, o fins i tot llonganissa a la brasa amb escalivada d’acompanyament.

El meu petit secret per poder beure aquest vi en les millors condicions és molt senzill, i consisteix en tenir a la nevera una ampolla d’aigua de litre i mig o dos litres i, una estona abans de beure el vi negre jove, poso l’ampolla de vi en un cubell amb l’aigua fresca de la nevera, sense afegir glaçons, aquesta aigua refresca el vi a una temperatura adient.

De negres joves, en tenim per triar i remenar, i el millor de tot és que es troben bons vins negres joves a uns  preus molt discrets.

Per trobar aquests vins primer cal mirar el que elaboren les cooperatives. En aquest bloc hi trobareu alguns exemples, com la de Bràfim, Nulles, també caldria parlar de la cooperativa de Vila-rodona i altres D.O. com el Sinols de l’Empordà.

A la D.O. Montsant tenim vins joves de molta consideració, com el Mets, de la cooperativa dels Guiamets, el Mas Donis de Capçanes, o Les Sorts Jove de la cooperativa del celler el Masroig. I també a la Terra Alta, vins de la Cooperativa de Gandesa o l’excel·lent Mas d’en Pol del Celler Xavier Clua de Vilalba dels Arcs. (continuar...)

Avui llegeixo al bloc Viniesfera de la Gemma, que INCAVI posa en marxa debatdevi: el futur del vi a Catalunya. Aquest debat ja el va anunciar el Sr. Aguado a la presentació de l’informe Nielsen sobre el consum del vi català a casa nostra i té com a objectiu que professionals de la comunicació del màrqueting i del sector puguin trobar fórmules perquè els bons vins que es fan a casa nostra entrin amb tota normalitat a les nostres taules. Crec que és una iniciativa encertada per a un sector que ha fet un gran esforç per millorar la qualitat del vins del nostre país, que ha obtingut en molts casos el reconeixement mundial, i que a casa nostra els costa molt obrir-se camí. (continua....)

Els rosats és el nom amb què es coneixen els castellers de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, però no és de castells del que vull parlar, sinó dels vins rosats. Són uns vins que, potser per la seva curta vida, no són gaire corrents en les nostres taules, però que per mi tenen una època molt bona per ser consumits i tastats i que els fa molt agradables, és l’època que va de la sortida de l’hivern fins a la tardor, que és quan acostumen a estar esplèndids, i són molt interessants per acompanyar el menjar més lleuger de les èpoques més caloroses, com són la pasta, els entremesos o les amanides d’arròs, etc. Una virtut que tenen tots aquests vins és que no fan mal a la butxaca, ja que els podem trobar a un preu molt econòmic.

En un dels meus primers escrits de vins vaig parlar del trepat, aquesta varietat de la Conca de Barberà que dóna molt bons vins rosats, i que majoritàriament és emprat per fer cava rosat, però que també dóna excel·lents vins, com el Blanca·flor de Blancafort a la Conca de Barberà. També la cooperativa de Sarral fa un rosat amb aquesta varietat.

A la cooperativa de Nulles hi podem trobar l’Adernats, un rosat d’ull de llebre i merlot, que està excel·lent . Els que tingueu per costum en aquesta època de l’any de beure tot sovint vi rosat, teniu una bona alternativa amb els del  vi a punt, deu fer un mes que han tret un bag in box de tres litres amb rosat d’ull de llebre de la D.O. Tarragona, produït a la cooperativa de Bràfim .

A la D.O. Montsant tenim dos excel·lents rosats: Les Sorts rosat de la cooperativa del Masroig, amb un 85% de garnatxa i la resta carinyena, i el Mas Donís rosat del Celler de Capçanes, aquests dos ja més potents i de vida més llarga. (continua.....)

Sempre he intentat, entre els meus articles dels vins i cellers, parlar també de les cooperatives, sobretot d’aquelles que busquen un valor afegit en la producció dels seus vins. Que fins a la data hagi parlat d’unes i no d’unes altres, és purament una qüestió d’atzar, de tenir la fotografia o, per un motiu o altre, haver-hi fet una visita últimament. No correspon doncs a cap preferència o rànking, ja que la meva motivació és sobretot divulgadora.

Aquest és el cas de la Cooperativa de Nulles, que desenvolupa la seva activitat en aquest magnífic celler modernista de l’arquitecte Cèsar Martinell. Aquesta cooperativa ja fa uns anys que va modernitzar les seves instal·lacions, però sense trobar ben bé un posicionament coherent per definir quina havia de ser la seva estratègia a l’hora de fer-se un forat en el món vitivinícola. Ara fa uns tres anys que de la mà de l’enòleg Enric Vives, el cavista de Vives Ambròs, ha emprès una línia de vins molt apropiada per a una cooperativa, que no està renyida amb la possibilitat de fer vins de gran qualitat, cosa que fan algunes cooperatives en zones com les de les D.O. Priorat i Montsant. No és el cas de cooperatives com la de Nulles, amb molt de volum, que ha de fer un plantejament per donar sortida a la seva producció, buscant fer compatible una bona producció amb una bona qualitat, i això els permet que els preus no és disparin, com passa molts cops amb petits productors.

La redefinició dels vins ha donat com a resultat una gamma molt interessant de vins pret a porter, sota el paraigua de la marca Adernats, tots ells molt agradables i satisfactoris, al mateix temps que prou diferenciats i complementaris els uns dels altres. (continua....)

Tot i la pluja que cau aquest mes de maig, podria donar entendre que som a finals de setembre i que per això parlo de la verema. El motiu de parlar-ne és molt diferent del que en un principi podria semblar.

En feia referència en el meu escrit anterior de Gent del Camp, on explicava el naixement d’aquest blog La Verema amb pretensió de ser al mateix temps el portal dels blogs i blocs on els seus autors parlen molts cops dels vins de casa nostra. Molts d’aquests  parlen exclusivament de vins, d’altres, com és el meu cas i d’alguns blogs més que surten al portal, parlen també d’altres coses. Crec en aquests casos que no desmereix la finalitat del portal, ans al contrari, ja que ens pot ajudar a conèixer més coses de les persones que escriuen dels vins a casa nostra.

Fins ara contem amb les col·laboracions de: Vinissim, que parla només de vins i és del Nani d’Arenys, Viniesfera de la Gemma del Penedès, l’Oriol Pérez de Tudela teoritza sobre la vida i el vi en el seu blog Vinum, però també és molt interessant el seu blog  Perquè el vi torni a la nostra taula de cada dia, que amb petites cròniques ens vol apropar aquest objectiu que jo també comparteixo. El David del Celler Masdeu i Campos ens informa de les novetats i notícies del seu celler en aquest blog, els de la botiga virtual Vinum Selecció també tenen el seu blog i, de moment, junt amb el meu blog Parlant de Vins on van a parar aquells escrits sobre el vi que crec que són més rellevants dels que he escrit en el bloc personal, s’acaba la família, que tant de bo de mica en mica puguem fer més i més gran, això voldrà dir que comencem a ser un país vinicolament normal. (continua...)

Ahir la Margarida anava per feina a Banyuls de la Marenda i allò típic que es diu quan un marxa, “Que et convé alguna cosa?” la meva resposta no s’ha fet esperar: unes ampolletes de Banyuls”, així dit mig en broma, però el desig ha estat satisfet, amb tres ampolles de L’Etoile.

Els Banyuls, són uns d’aquells vins que no haurien de faltar a les cases per molts motius: Serveixen per fer reduccions cuinant, és un bon aperitiu, i per postres hi ha Banyuls que lliguen molt bé amb la xocolata.

Le vinyes de Banyuls són espectaculars, uns magnífics costers amb inclinacions semblants al Priorat, però tocant a mar i que recorden el poema de Josep Mª de Sagarra: “vinyes verdes vora el mar” i popularitzada per Lluis Llach, que la va musicar.

Aquests costers d’un sòl extremadament pobre, han fet possible l’arrelament de la garnatxa amb unes produccions molt febles, però de gran concentració, que junt amb el microclima de la zona, fan possibles aquests vins singulars.

De Banyuls, n’hi ha de diferents, tot i que tenen en comú ser vins dolços naturals. Però cal distingir entre els vins en què s’ha conservat la fruita de vi jove i els altres on ja s’ha buscat l’oxidació, posant el vi en garrafes a les teulades i terrats dels cellers. I finalment hi ha els grans crus, que estan almenys trenta mesos en bóta. (continua....)

Els primers escrits que vaig fer parlant de vins del Priorat, els vaig fer buscant un vi de gran qualitat i representatiu d’aquesta D.O.Q., però que al mateix temps fos un vi que estigués a l’abast econòmic de la major part de butxaques. El vi triat per a aquell escrit era el Pedralets. Desprès he donat informació puntual d’altres vins, per la seva classificació Parker o per altres notícies.

El celler Alvaro Palacios
De vins del Priorat per parlar, n’hi ha molts. Però n’hi ha uns quants que quasi és obligació parlar-ne. I els vins de l’Alvaro Palacios no es poden passar per alt.

El Celler Alvaro Palacios és a Gratallops, al cor del Priorat, edificat damunt d’un petit turó que es pot veure amb molta facilitat quan entres a Gratallops per la carretera que ve de Falset. Aquest celler està pensat fins a l’últim detall. Des de l’entrada del raïm per la part més alta, va seguint tot el procés, sense necessitat de fer bombament, ja que el vi passa d’un lloc a l’altre per gravetat, fins a arribar a la gran volta, que té la forma d’interior de bóta, i és on un bon nombre de bótes acaben de donar el toc de gracia, durant el període necessari, a aquests excel·lents vins abans de ser embotellats.

Aquest celler s’ha fet mundialment conegut pel mític Ermita, que és el cap de celler d’aquesta firma i el que li ha donat el prestigi internacional. Aquest vi és un fi de finca, una finca al coster de l’ermita que presideix a una certa distància Gratallops, i que té una magnífica vista a tot el Priorat. Hi havia unes garnatxes molt velles que, degudament recuperades, han fet possible el miracle d’aquest vi amb un contingut d’un 80% d’aquestes garnatxes i una petita part de cabernet. Descriure aquest vi és descriure les essències del Priorat, tot i que hi ha unes altres essències en vins dels quals un altre dia parlaré. El que sí que cal dir d’aquest vi és que ho té tot, té aquesta particularitat que tenen molt pocs vins i és que t’embolcallen i perduren durant molt de temps a les teves parts sensorials. ( continua..)