Bé:
sembla ser que els repetidors que ens permeten de veure TV3 a la Ribera i la Costeraja han estat
sentenciats a mort per un jutge (o per un moniato llicenciat en dret, que fa igual), i aviat el dictador Francisco Mugabe Camps enviarà l’escamot
d’afusellament perquè els execute. En el moment que això passarà, quan el
senyal de TV3 abandonarà els nostres televisors i les nostres llars, les tropes
electorals de Francisco Mugabe Camps eixiran al carrer per celebrar-ho.
Cridaran: ¡Arriba España! ¡Valencia, española! ¡Nos vamos a forrar! I tot això
que bramen ells quan estan de celebració espanyolera.
Valencians
i valencianes de la Ribera
i la Costera,
en eixos moments d’eufòria pepero-mugabera no eixiu de casa. Tanqueu-vos-hi a
pany i forrellat. Mireu que si us senten dir “Bon dia” o qualsevol altra
expressió autòctona, podrieu acabar als calabossos de Canal Nóu-Falange i, a
més de fer-vos empassar oli de ricí i aigua de Carabaña, us obligaran a veure
la final de la Copa
d’Europa i el programa Alma de Copla i els telenotícies-nodo de migdia i de nit,
que us provocaran unes reboliques i unes boçamentes que res serà el patiment. I
si us agafa algun pepero-mugabero especialment cruel, podríeu passar-ho encara
més malament-pitjor amb una reposició a foc seguit de Tómbola.
Valencians
i valencianes de la Ribera
i la Costera,
gent de compte i raó, tingueu paciència i resistiu: apagueu la tele i obriu un
llibre. I que siga en català, que als peperos-mugaberos el pega molt i molt tort,
i amb sort els pega una pujada de mala llet espanyola i se’ls rebenta la fel i
la melsa -el cervell no, que no en tenen o el tenen triat com un iogurt caducat.
L’alcalde de Xàtiva, l’inefable
Alfonso Rus, no solament és un acabacases, vull dir un malbaratador, damunt és
un covard que no té coratge per assumir el fracàs de les seues decisions. Són
així, aquests dictadorets cagats per mitja galta: xulos quan va cara, cagats
quan ve de cul. Vegeu que ara diu que el sobrecost de la plaça de bous és
culpa de l’oposició que volia salvar la plaça antiga. Avui, de la modesta plaça
que va dissenyar l’arquitecte Demetri Ribes (autor de la bellíssima Estació del
Nord de València) només queda el perímetre que la tancava. Si era per
salvar-la, millor haver-la rehabilitada en comptes de posar-li damunt eixe
barret en forma d’ovni. També volíem salvar el molí de Sarrampedra i la
necròpolis islàmica del camí de la
Bola i s’ho ha carregat tot sense escrúpols. També va ser
l’oposició la culpable del sobrecost espectacular del Gran Teatre? Obra que no
solament també va costar un colló de mico, damunt pel caprici seu de posar
botigues i de estacar com fóra més seients dels que cabien, tenim no un Gran
Teatre sinó un Teatre Enforfoguit, en el qual només t’hi caben les camés si et
toca la fila 12, la fila de les “autoritats”.
Segons el periòdic
Levante-EMV, a l’acabament de la gala homenatge al cantat Juan Camacho,
l’inefable Alfonso Rus, en qualitat de President de la Diputació Provincial,
va prometre als artistes que allí hi havia que podien demanar “lo que
vullgueren, que entre tots no mos ho acabarem”. Barra lliure per als artistes de
la Diputació,
diu el titular del periòdic. Barra lliure i molta barra.
Afegeix l’inefable
alcalde de Xàtiva que “és necessari apoiar als artistes que tinguem ací, que
són molt millors que els que mos porten de fora”.
¿Es refereix
l’inefable ex-venedor d’electrodomèstics a Elton John, per exemple, que el va
dur ell a actuar a la plaça de bous de Xàtiva i ens va costar a tots, del
pressupost públic, un ull de la cara i part de l’altre?
I alerta que quan
l’inefable Rus diu “els artistes d’ací” no són els artistes que canten en la
llengua d’ací. Els qui canten en la llengua pròpia i secular de Xàtiva no solen
ser contractats per l’Ajuntament de Xàtiva ni per espitllera. A Xàtiva,
l’inefable Rus només contracta artistes que canten en manxego: manxego de la Manxa, manxego de Madrid,
o manxego de Sevilla, que té un accent especial…
Aquesta generositat a
grapats amb els diners públics, tantes facilitats, tants diners, tanta “barra
lliure”, contrasta amb l’escassa col·laboració que troben entitats i artistes
de Xàtiva per poder actuar al Gran Teatre de Xàtiva: més de 200.000 de les
antigues pessetes val el lloguer del teatre. I no s’hi fan excepcions, ni per a
grups xativins ni per a espectacles solidaris: tothom ha de passar per la caixa
del Rus. Tanmateix, tantes i tantes i companyies manxegues han passat per
aquest teatre públic, han actuat i han cobrat sense haver de pagar peatge.
A través d’Invasió
subtil hem obtingut una prova més del constrenyiment intel·lectual que afecta
la majoria dels dirigents del PP. Què pensarieu d’un personatge que fera
aquesta afirmació: «Mi padre es de Valladolid, mi madre de Segovia; y, para no
liarnos en mi casa hablamos todos en portugués». Aquest és l’exemple. Ara la
realitat. Paraules atribuïdes a Juan Costa, castellonenc com il padrone Fabra, i possible candidat a sacsejar-li
la cadira a Rajoy: «Mi padre es
de Castellón, mi madre de Tarragona; y, para no liarnos, en mi casa hablábamos
todos en castellano».
Els
espanyols en podrien dir hacerse la picha un lio. Nosaltres, que està a
mitjan acabar, que li falta un regó o una fumadeta o una bollida, que és curtet;
o posats a fer-ho perifràstic i endomassat: Quants ne cria la farina, i ella
fina que fina...
Antena 3 ha posat en marxa un programa anomenat “GPS
Testigo directo” que pretenia demostrar davant la seua audiència espanyola que
és fals el tòpic que als espanyols, de tants segles que porten estafant tothom,
se’ls ha quedat pinta permanent d’estafadors. Així, amb càmera oculta, l’equip
del programa ha enviat un espanyol disfressat a les rodalies de l’estació de
Sants per demanar diners als catalans amb l’argument que li havien robat la bossa.
Però la gran majoria de catalans que s’han vist abordats per aquest sinistre
personatge s’han adonat de seguida que era espanyol –per la pinta, és clar– i
l’estafador no ha pogut fer gaire botí (22 euros). Davant el fracàs de
l’experiment, la direcció del programa ha optat per manipular-lo i ha eixit a
antena amb el títol de “Que tacaños son
los catalanes”.
L’adéu de Zaplana a la política està
provocant algunes mostres d’alegria. Alegria incomprensible. Zaplana s’ha
retirat a viure de sangonera a cals seus amics de Telefónica. Quan va morir
Franco, tothom va obrir ampolles de cava i va fer festa. Però el dictador havia
mort al llit i fent testament polític, testament que encara patim avui dia. Cal
tenir en compte que Zaplana ha fet una retirada estratègica, i potser tornarà a
la política. L’única possibilitat que ens donaria una alegria vertadera seria
veure’l entrar a la presó, amb sentència ferma. Llavors es destruïria el “mite”
del Zaplana triomfador per donar pas al retrat verídic del Zaplana corrupte. De
moment, Zapalana viurà de gorra a compte dels clients de Telefónica de España
S.A. I com viurà com un rei, continuarà gastant i triomfant i rient-se de
nosaltres. Val la pena esperar per veure si tenim sort i riem els últims.
Coneixem el pardal, i coneixem l’empresa i
els qui se la repartiren. Així doncs, quan Zaplana entre per primera vegada –i
totes les següents– a la seu de Telefónica com a nou delegat per a Europa,
s’aturarà davant la porta i dirà les paraules secretes: Obre’t, Sèsam!
Divendres de passió. He decidit fer penitència,
i això que no tinc pecats de què penedir-me, perquè no crec en el pecat. He
decidit, per fi, llegir-me el llibre Zaplana,
el brazo incorrupto del PP, d’Alfredo Grimaldos, publicat per l’editorial
Foca. És com una penitència, pel patiment. Pateixes quan t’indignes, quan
afegeixes al llistat un altre cas de delicte impune.
El llibre no aporta res de nou al que ja sabem
de la biografia político-delictiva d’Eduardo Zaplana. Però té el valor de la
crònica ordenada dels fets. Els periòdics són efímers, els llibres perduren.
Al final de la lectura –indignacions a banda–,
et preguntes com és possible que Zaplana i els seus seqüaços continuen en llibertat.
Però ja coneixes la resposta, perquè vius en aquest món i no has vingut a
festes: si els delinqüents polítics actuen i es multipliquen amb total impunitat
és perquè el nostre sistema polític està completament corrumput, i el judicial
més encara. De cap a peus.
I aquesta impunitat té conseqüències en el
sistema democràtic. Conseqüències nefastes. La figura del polític mangante, fatxenda, –si voleu, chulo–, mentider, malbaratador, mafiós, faldiller…
acaba convertint-se en personatge a idolatrar i imitar. Tot i conèixer que
Zaplana estava en política per a fer-se ric, segons pròpia confessió, els
valencians el votaren massivament per a President de la Generalitat. Votaren
aleshores corrupció i impunitat per als polítics corruptes, i acaben de votar-ho
ara també, amb Forrest Camps (l’autor del malnom és el propi Zaplana) al
capdavant de les llistes del PP. Perquè de polítics mudarem, però dels lladres
no escaparem.
A manera de resum sobre la seua manera
d’actuar, un apunt sobre Terra Mítica, obra magna del mangante Eduardo Zaplana (en versió original espanyola):
El parque és un fracaso económico absoluto pero muchos
sacan tajada de él. Acaba costando al erario público más de 400 millones de
euros, unos 70.000 millones de pesetas. Tan disparatada contribución sólo
resulta comprensible en el marco de la delincuencia política… [pàg. 161]
I encara un altre apunt més:.
También resulta especialmente reveladora su actitud frente
al conflicto de la lengua en la Comunidad Valenciana.
Cuando está preparando su campaña para acceder a la Generalitat, comienza
a tomar clases de valenciano, una lengua romance hermana del castellano, pero
no consigue aprender ni una palabra. Ni com profesor particular. En realidad,
eso no le interesa en lo más mínimo. Pero es un pragmático total y no quiere
que le compliquen la vida en ese terreno, le da lo mismo si el valenciano es
lengua propia o dialecto del catalán. Él es de Cartagena y en ese pleito
lingüístico no hay nada que le pueda interesar. Así que, aprovecha que Jordi
Pujol apoya en ese momento al Gobierno de Aznar y se alía con el político
catalán para crear la
Academia de la
Lengua, un batiburrillo que incluye partidarios del
valenciano como lengua propia y también algun lingüista que defiende
planteamientos más científicos. Per ahí no le van a pillar. La filología
románica reconoce unánimemente que el valenciano és una modalidad dialectal del
catalán, pero eso a Zaplana le da igual. No es su guerra.
Lo que a él le
interesa és que las obras públicas facturen y que el negocio en su comunidad
siga creciendo, para dar juego a los constructores locales que le apoyan y a
los magnates de Madrid… [pàgs. 18/19]
cucarella |
Ninots |
dimecres, 13 de febrer de 2008 | 22:49h
El tret més característic del blavero és la
seua colossal ignorància. Podem dir que els blaveros si naixen més ignorants
rebenten. Però tot i que el blaverisme és una malaltia nascuda i estesa
sobretot al País Valencià (a les Illes “gonellisme”), al Principat també n’hi
ha a manta. Heus ací un exemple de blavero principatí, que de tan ignorant fins
i tot ofèn.
Per què hi tant d’odi a
Catalunya envers els valencians? Si no volen ser catalans no hem de buscar la
revenja posant al seu abast series com Zoo
o els telenotícies propagandístics pro-tripartit. Si la majoria dels valencians
no volen saber res dels Països Catalans no els hem de castigar amb els
missatges de la crosta (ep, que
ho diuen els socialistes que governen a Catalunya, no jo) que domina la graella
d’aquesta cadena.
Em sembla molt bé que TV3 no emeti a València: si es feia de manera irregular,
s'han d'impedir les emissions. De fet, aquesta situació ha durat massa anys.
Per defendre la llengua catalana a València no cal actuar fora de la legalitat.
A més, ara ja hi ha mecanismes, com les emissions digitals o via satèl·lit
perquè els valencians que vulguin veure aquesta cadena ho puguin fer.
Perquè a València es pogués veure TV3 de forma analògica o mitjançant la TDT, a Catalunya s'hauria de
poder sintonitzar el Canal 9 i el Punt 2. Però aquest imperialisme catòdic a
l'estil barcelonès mereix el que ha aconseguit: que el Govern de Camps estigui
acabant amb les seves emissions a la Catalunya sud.
Si Felip V i Alfonso Rus representen la devastació de l’espai viscut, l’aniquilació de la memòria col•lectiva, ací volem recuperar la història viscuda, la història quotidiana de Xàtiva a través del testimoni viu dels socarrats i socarrades que estimen la ciutat.
La Cuca Salamanduca és un espai per recuperar i compartir cultura popular, sobretot la literatura oral de Xàtiva i la seua redor. Hi trobareu rondalles, acudits, relaixos, sussoïts, endevinalles, embarbussaments...
Blog del cantant més famós del carrer Hostals, Portal de sant Miquel, Illeta de sant Miquel, sant Ramon, la Mercè, Sant Jaume, Argenteria, Na Pinyola, Pouets, sant Roc, Font Trencada, Febra, la plaça la Bassa, de l'Espanyoleto i més enllà, molt i molt més enllà
