On the road
|
|
CAPS  A Badalona, desde fa uns mesos, tenim nou alcalde. És el socialista Jordi Serra, altrament conegut per alguns com a "el xèrif". Diuen que s'entén molt bé amb en Ferran Falcó, de CiU, també al govern, perquè entre altres coses son família. A veure com ens va... El Partit Popular s'està rentant la cara (una cara que estava cada cop més bruta) i ara, diuen, volen virar cap al centre. Però... també diuen que encara que la mona es vesteixi de seda... oi? D'entrada ja han dit que de retirar el recurs contra l'estatut, ni parlar-ne. O sigui que... Al PP també hi ha mal rotllo. Els resultats de les passades eleccions van fer destrosses en el sí dels partits que en van sortir més malparats. Lo sorprenent del cas PP és la guerra fratricida que hi ha entre partidàris del sector moderat (Marianistes o Gallardonistes) i del sector radical del partit (Aznaristes o Esperantistes). Veurem com acaba això... Per si no us hi heu fixat, la manca d'aigua està fent que aquest bé es comenci a valorar més justament. L'aigua és vida, deien uns fa anys. Crec que comença a ser evident que cal créixer, educar i viure en una nova cultura de l'aigua. No deixem que aquest impuls s'assequi amb l'arribada de les pluges de la primavera. Sobre el tema de l'aigua se n'està parlant molt però no sé si s'està fent res (ben fet). Suposo que els agitadors i els atiadors ja s'estan fregant les mans. Alguns tenen poca memòria o molta barra. Mentres a esquerra les aliances es defineixen i la discussió s'evidencia, els socis del tripartit resten expectants per veure com això pot afectar al govern. Hi ha nervis? Després de la patacada del 9-M, ERC evidencia sense gaires complexes la lluita interna pel poder i el lideratge del partit. En Carod i en Puigcercós es posicionen a bandes enfrontades. Encara es deuen preguntar el perquè d'aquests mals resultats però cal recordar que son els segons millors resultats d'Esquerra a unes eleccions generals. I a més, una pujada fulgurant sovint presagia una caiguda inminent. El recurs de la llagrimeta, amb la paràbola d'una pobra nena innocent, és un recurs molt gastat i arrugat. Però potser el propagandaaparat pepero ha cregut que el seu electorat segueix sent susceptible a aquest tipus de propaganda. Què boniques son les campanyes! Veure per creure! Diuen que d'ençà del cara a cara del dilluns entre en ZP i en Rajoy,
aquesta campanya la protagonitzen les mentides. I si es tracta de dir
mentides, no sabem qui pot guanyar. Poden fer-ho els de hay 2 linies de investigación o els d'apoyaré el estatuto que salga de Catalunya. Els bisbes, com hem vist, s'han alineat clarament (altre cop) amb la dreta ultraconservadora, intolerant i retrograda. Aquesta setmana passada sugeríen als fidels cristians a quí havíen de donar el seu vot a les properes eleccions generals del 9 de març. Massa sovint em dóna la sensació de que vivím a l'Edat Mitja. S'entesten tan l'un com l'altre a fer-nos combregar amb la seva fe. Rajoy i Zapatero, Zapatero i Rajoy. Dues maneres diferents de prendre'ns el pèl. No anem bé si ens creiem que un és menys dolent que l'altre. O que un és un mal menor. Ni l'un ni l'altre. Ja n'hi ha prou! Aquest any 2007 que ja hem deixat enrera serà recordat per moltes persones com l'any dels desastres a Catalunya. O potser més que desastres n'hauríem de dir cagades. I al menda se li ha acudit vestir el sabater de pastoret caganer. Ho sento si fereixo alguna sensibilitat. Ah! I feliç entrada del 2008! Us desitjo el millor. Bones festes i feliç any nou - Felices fiestas y próspero año nuevo - Merry Christmas and happy new year - God jul og godt nytt år  En Joan Ferran del PSOEC es va retratar fa uns dies amb les seves declaracions en què deia que cal eliminar la crosta nacionalista de la CCRTV (la corporació catalana de radio i televisió).  Es busca Ronaldinho. Jugador del Futbol Club Barcelona. Brasileny. Golejador. Menjador de natilles. Vora la trentena d'anys. Ex-glòria del Barça. Catalunya ha dit que ja n'hi ha prou. Prou d'abusos, d'injusticies i del maltractament que la gent del nostre país ha estat aguantant del govern de torn espanyol en quant a infraestructures i institucions. Mentrestant en Montilla i en ZP es fan els sords, per dir-ho finament. Convergència, o Artur Mas més concretament, es treu del barret una idea renovada del pal de paller Pujolià. Unió ho subscriu però suposem que ho fa amb la boqueta ben petita. Com a metàfora fan servir la casa gran del catalanisme, on molts hi caben sota el seu paraigües. Un paraigües que es diu CiU. Però es clar... Els socis del govern d'Entesa han trencat la disciplina de govern per
demanar la dimissió de la Ministra de Foment, Magdalena Àlvarez.
Finalment, uns han votat a favor d'aquesta dimissió (ICV i ERC) i
altres ho han fet en contra (PSC). Ara bé, la Ministra insisteix: "Antes partía, que doblaa!" Olé, la Ministra de Foment!
 El nostre molt honorable President de la Generalitat ha decidit fer de president i ha parlat per primera vegada com a màxima autoritat del país. I ho ha fet per dir a en ZP que a Catalunya n'estem farts. Ara bé, quins són els motius d'aquest "cop de geni"? Conveniència o convicció? Com s'omplen la boca alguns de paraules com democràcia i llibertat. Com se n'omplen la boca i tanmateix no en noten el gust. Reclamen llibertat d'expressió però només per a ells i els qui pensen com ells. Reclamen democràcia però només si hi guanyen ells. Quin país singular aquest, Espanya! |
Accés de l'autorEls meus enllaços[BLOCS]
[DIBUIXOS]
[INFO]
[PAïSOS CATALANS]
[VIATGES]
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
