La pel·lícula documental La sombra del iceberg sobre la foto més lloada de Robert Capa es pot veure a València als cines Albatros. Dilluns 22 se'n va fer la presentació amb els directors Hugo Doménech i Raúl Riebenhauer i el productor Xavier Crespo. La sala estava plena de gom a gom i després de la pel·lícula va haver un animat debat amb el públic que va continuar a l'eixida del cinema amb petits grups.
Us deixe l'entrevista que vaig fer als directors quan s'estrenà el documetal a la Mostra de València del 2007. Va eixir a la revista Quinzedies i si no sou de la Safor és difícil que tinguereu possibilitat de llegir-la.
La foto El milicià mort realitzada per Robert Capa a la batalla de Cerro Muriano el 5 de setembre de 1936, prop de Còrdova, ha estat objecte d'estudi en el documental La sombra del iceberg. Considerada una icona de la Guerra Civil espanyola, la foto representa la mort d'un combatent republicà. Aquesta mort i les seues circumstàncies són qüestionades al citat documental, des de diversos punts de vista, per uns quants experts com un forense, un militar, un astrofísic i alguns fotògrafs professionals. Això ha dut als directors Hugo Doménech, professor de Comunicació Audiovisual de la Universitat Jaume I, i Raúl Riebenhauer, periodista, a pensar que la fotografia va ser realment una genial posada en escena.
Qui era Robert Capa i què feia en el front de Còrdova?
Robert Capa és, sense dubte, un dels grans fotoperiodistes de la Història....
Ha costat però al final ho han aconseguit. La sombra del iceberg, documental de Hugo Doménech i Raúl Riebenhauer que estudia la fotografia icona de la Guerra Civil, s'estrena finalment als cines comercials aquest divendres.
Vaig conéixer Raúl i Hugo el març del 2006 quan vingueren pel departament en busca d'ajuda astronòmica per al seu projecte. Vaig participar entusiasmat en la determinació de l'hora de presa de la fotografia d'aquell 5 de setembre de 1936.
Aquests periodistes no són com els altres. Estaven, i continuen estant, obsessionats per aquesta imatge de la presunta mort d'un milicià al front de Còrdova. Però aquesta obsessió els ha portat a indagar des de tots els punts de vista la foto més coneguda de Robert Capa. Fotògrafs, un forense, un astrofísic (un servidor), periodistes, militars, etc... fan la seua aportació per esbrinar qui era el milicià, si la va fer realment Capa, si l'hora que reflexa la foto s'adiu amb el que declarà el fotògraf, etc... El documental també explica els encontres frontals dels directors amb els hereus de Capa que no volen sentir a parlar de cap revisió de les circunstàncies de la instantània més famosa de la guerra.
Aquests mateixos membres del Centre Internacional de Fotografia de Nova York que han muntat una gran exposició a Nova York i Londres per reforçar la seua tesi: la foto es va fer tal com Capa va dir i no cal estudiar més.
Ara el documental La Sombra del Iceberg arriba a les pantalles de cinema i podreu jutjar vosaltres mateix. Com evoca el títol, sota l'aigua l'iceberg s'amaga la major part de la veritat. La fitxa tècnica de la pel·lícula es pot veure ací. Podeu veure-hi un petit tràiler. La productora Dacsa m'ha enviat la llista de sales de cinema que la projectaran:
-VALÈNCIA: Albatros (ací, de moment, només a les 21 hores). -BARCELONA: Alexandra -ALACANT: Astoria -MADRID: Cines Luchana
A València, el dilluns 22, en la sessió de les 21 hores, estaran presents el directors Hugo Doménech i Raúl Riebenhauer i també el productor Xavier Crespo.
Jo també hi seré en aquesta sessió i invite a tots els lectors d'aquest modest bloc a presenciar la pel·lícula. Veureu que l'astronomia també serveix per revisar el passat...
Parlava de Mart l'altre dia a Ca les Senyoretes durant la Nit Marciana. I vaig fer menció de les pel·lícules més famoses que tenen el planeta roig com a protagonista. Vaig nomenar, és clar, la Guerra dels Mons i Mars Attacks!
Entre elles vaig nomenar també el film Náufragos (Stranded, 2002) dirigida per María Lidón. Conta l'arribada catastròfica de la primera missió tripulada a Mart. I la vaig nomenar per diverses raons.
El Diccionari de mitologia grega i romana de Pierre Grimal ja es pot trobar en versió catalana. Aquesta obra és el llibre de referència d'estudiosos de la cultura antiga grego-llatina però altres matèries també se n'ha fet ús.
Aquest llibre és el meu llibre de capçalera que faig servir per a poder parlar amb correcció dels mites del cel estrellat, dels embolics dels déus de l'Olimp que després han quedat congelats en el dibuix de les constel·lacions actuals.
Ja fa any que tinc la versió en castellà i he patit força pels dubtes que he tingut en adaptar al català algun nom especialment complicat. Segueix...
Et trobes de vegades amb una petita joia dins de la generalment intranscendent i insípida llista de pel·lícules d'OJO, la cartellera d'ONO. Un toque de canela, una pel·lícula grega de Tassos Boulmetis, és talment un conte de fades en la que un xiquet grec que viu a Istambul aprèn cuina i astronomia al mateix temps a la botiga d'espècies del seu avi.
Els diferents enfrontaments entre Turquia i Grècia per Xipre i per les illes del mar egeu durant els anys 60 i 70 del segle XX van a influir en aquest família de grecs i faran que se separen les seues vides.
El fet que el xiquet en la seua etapa adulta siga astrònom m'ha fet gràcia i més encara comprovar que el seu paper és bastant versemblant...
La vida és un camí ple d’entrebancs. Pots programar-te-la però sempre hi haurà el factor sort que et farà seguir un camí o un altre. Ho explica de manera genial Woody Allen en la seua pel·lícula Match Point (2005) en l’escena del restaurant. No havia tingut encara l’oportunitat de veure-la i us la recomane vivament.
Sembla que tampoc en l’origen de l’univers no hi havia res planificat. La sort va fer que l’univers es formara tal com el coneixem ara. La mateixa formació del Sol i dels planetes és fruit de l’atzar. I la Lluna, la podem admirar només per pura xamba...
Sempre he tractat de llegir bona literatura de ciència ficció. Això no sempre ha estat possible. Per la meua formació no suporte llibres o pel·lícules en que es violen sistematicament les lleis de la física. Sempre he pensat que si un autor de novel·les històriques és capaç de recrear l'ambient i respectar els fets històrics també ha de ser possible fer una bona novel·la de ciència ficció respectant els fets de la natura. És clar que per respectar-los cal conéixer-los i ací pot estar el problema. Els autors no solen tindre una gran ni menuda cultura científica.
Amb Arthur C. Clarke la cosa era diferent. Enginyer de professió va ser el que primer va dissenyar els satèl·lits geoestacionaris, aquells que romanen sobre la mateixa posició sobre un punt de la Terra en girar a la mateixa velocitat que ella. Com a escriptor de ciència ficció aquest autor va contribuir-hi amb bons llibres a fer-me passar molt bons moments de lectura. En el seu moment, ja fa anys, vaig llegir les obres 2001, una odisea de l'espai,Cita amb Rama i la sublim Les fonts del paradis. Clarke va saber parlar del futur sense inventar-se res que no fora factible ara o en pocs anys.
Amb 2001, una odisea de l'espai, que vaig llegir abans de veure la pel·lícula, vaig quedar molt content. Tota la història de la humanitat en un llibre. Com podia ser un futur encontre amb intel·ligències extraterrestres. Sense OVNIs ni rucades de cap mena... Després van vindre 2010, 2061 i 3001, no tan interessants.
Cita amb Rama, comença amb un tema plenament d'actualitat. La possible caiguda d'un objecte celeste sobre la Terra, tema del qual ja he parlat diverses vegades. En la vigilància extrema des de la Terra es descobreix un nou objecte. Però aquest donarà més d'una sorpresa.
Finalment, Les fonts del paradís, proposa un somni. Com anar a l'espai sense coets. Pujar en ascensor com ho fet per pujar a casa. Un somni? Sembla que algunes agencies espacials estan mirant-s'ho.
Jo sempre he contraposat Clarke amb l'altre gran autor de ciència ficció, Isaac Asimov. Però aquest, que era químic de professió, sempre m'ha semblat més fluix i massa prolífic. Va escriure massa i tot no tan bo. A més li vaig agafar mania en la seua serie La Fundació en que basava la prosperitat del planeta amb la creació de centrals nuclears... I dels residus què?
Bé, tornem a Arthur C. Clarke. Moltes gràcies, Sir...
Foto: Una foto de Sir Arthur C. Clarke, firmada per ell mateix el 24 de gener de 2001 i enviada a Michele Crudele, qui és el propietari (http://www.crudele.it).
Fa uns dos anys vaig quedar atrapats en l'estudi de la famosa foto de la mort del milicià. Hugo Doménech i Raúl Riebenhauer van rodar el documental La sombra del iceberg amb l’ajut de Xavier Crespo de la productora Dacsa. En aquesta obra qüestionen diversos aspectes de la fotografia més famosa de la Guerra Civil.
Com a astrònom vaig col·laborar en l'obra en calcular l'hora aproximada en que es va fer la foto a partir de l'estudi de l'ombra que fa el milicià.
En un altre apunt ja vaig parlar de l'estrena del documental a la Mostra de València. Allí podeu anar si voleu saber coses generals. El diumenge passat, però, en la secció comarcal del diari Levante va eixir una entrevista que em feren ja fa un temps. Donat que fora de la Safor poca gent l'haurà pogut llegir, vos deixe adjuntat l'article en aquest apunt per si algú té algun interés.
El titular és un pel massa exagerat però aquest aspecte és la marca de la casa Levante.
L’escriptor i gnomonista de la Vall d’Albaida, Joan Olivares, presentà dijous 17 de gener la seua darrera obra publicada Pana Negra a la Casa de Cultura Marqués Gonzalez de Quirós. Aquest acte s’emmarcava dins de les activitats del Taller de Creació Literària de la Universitat Popular de Gandia “Parlem de llibres amb...” que coordina la poetessa gandiana Adriana Serlik.
Rosa Magraner, professora de valencià de l’IES Jaume II el Just de Tavernes de la Valldigna, va presentar l’acte fent un repàs de l’obra literària de Joan Olivares des del primer llibre Rellotges i calendaris solars a la Vall d’Albaida dedicat als rellotges solars de la seua comarca fins Pana Negra, Premi de narrativa “Constantí Llombart” dels Premis Ciutat de València 2006. També es feu esment de la seua darrera obra Pell de pruna, Premi de narrativa eròtica de la Vall d’Albaida, 2007 encara no publicada.
Joan Olivares va anant desvetllant les diverses motivacions que té per escriure. Va parlar sobre les persones que l’han influït, sobre les fonts d’on han begut els seus relats, sobre l’ús de la llengua i sobre el lèxic usat d’activitats ja desaparegudes.
Pana Negra està basat en la vida de Marià Seguí i Calatayud, el Gatet d’Otos, històric bandoler, temut i estimat alhora. Junt amb el seu company Sitala realitzaren una sèrie de robatoris i segrestos. Per les seues correries i fama es van fer mereixedors de la persecució de les autoritat i de la Guàrdia Civil.
Olivares ha sabut fer una extraordinària caracterització dels personatges del món rural de la seua comarca d’interior valencià on retrata amb senzillesa i versemblança la vida miserable que duien els jornalers, el braç treballador.
Olivares selecciona i empra acuradament, amb propietat, el lèxic. El parlar dels seus personatges és creïble, senzill, però ric, i no per això inculte. Sobta positivament la utilització d’un extens vocabulari de la natura (plantes, flors, animals), de feines i eines del camp, algunes ja desaparegudes o en vies de desaparició. Qui sap hui què és una rella, un aladre, l’esteva o la llera?
Joan Olivares ha sabut bastir una considerable obra narrativa que ja té un gran pes i és ben valorada en el panorama actual de les lletres valencianes.
Joan, enhorabona i sort amb les pròximes obres...
Aquest post està basat en l’escrit que va llegir Rosa Magraner sobre l’obra presentada.
Foto: Rosa Magraner i Joan Olivares a Gandia. Enric Marco
Diverses persones m'han demanat les últimes setmanes una llista de llibres de divulgació astronòmica. Jo ja fa temps que no en compre i els que tinc ja són obsolets així que m'he passetjat per algunes llibreries de València i Gandia per fer una llista de llibres d'astronomia per a un lector sense massa coneixements previs. L'elecció d'un llibre determinat dependrà, al final, de cada lector.
La foto El milicià mort realitzada per Robert Capa a la batalla de Cerro Muriano el 5 de setembre de 1936, prop de Còrdova, ha estat objecte d’estudi en el documental La sombra del iceberg. Considerada una icona de la Guerra Civil espanyola la foto representa la mort d’un combatent republicà. Aquesta mort i les seues circumstàncies han estat qüestionades en el documental des de diversos punts de vista per diversos experts, com un forense, alguns fotògrafs professionals i un astrofísic. Això ha dut als directors Hugo Doménech i Raúl Riebenhauer a pensar que la fotografia va ser realment una genial posada en escena.
La darrera obra de Dava Sobel ens presenta els planetes sota diferents aspectes. Alguns a partir de la mitologia, d’altres a partir de la història del seu descobriment, a d’altres l’astrologia hi pren part. No vol ser exhaustiva sinó només fer petites pinzellades per animar a estudiar, estimar i conéixer els nostres veïns planetaris.
Mètode, la revista de divulgació científica de la Universitat de València guanya el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
La revista Mètode ens ha acompanyat des de 1992 en divulgar la ciència que es fa a la Universitat de València. Ara la Generalitat de dalt la premia en l'apartat de Periodisme. Com a lector des del primer número i col·laborador ocasional felicite el seu director Martí Domínguez per la feina feta que ara és recompensada. Quan ho reconeixerà la Generalitat Valenciana?
Per cert, l'any passat Mètode ja va guanyar el premi Ciència en Acción.
L'amic Juli Peretó, El buit del temps, en fa extensa referència al seu bloc i per ell m'he assabentat...
La primera novel·la de Sánchez Piñol no ha superat les expectatives que hi tenia dipositades. A més en les poques vegades que al·ludeix a fenòmens astronòmics i científics els errors són colossals.
L’astronomia ha estat el tema central d’una sèrie d’activitats al voltant de la Fira del Llibre que s’han realitzat a la Biblioteca Central de Gandia, situada al Convent de Sant Roc.
