Si la pluja, la neu i el fred us deixen observar el planeta Saturn amb el vostre telescopi, veureu un planeta totalment inusual.
El tret més característic de Saturn, els seus anells, ha desaparegut. Aquest fet que passa 1 o 3 vegades cada 15 anys, és causat per la canviant geometria de les òrbites de Saturn i la Terra.
Els últims anys els anells han anat inclinant-se i ara només queda una fina línea negra que separa els dos hemisferis nord i sud de Saturn. Els anells vistos des de la Terra tenen ara mateix un angle de 0.8º, tan prim com un full de paper.
El mínim, però, ocorrerà el pròxim 4 de setembre de 2009 quan veurem els anells amb angle 0º, és a dir, els veurem totalment de perfil. No ho podrem veure ja que Saturn es trobarà en direcció al Sol.
Tot és questió de geometria. Quan la Terra, en el seu camí al voltant del Sol, creua el pla dels anells, aquests desapareixen de la vista dels terrestres. Això passa 1 o 3 vegades, sempre un nombre senar, en cada mitja òrbita saturniana.
Galileo Galilei també observà aquest fenomen però no el sabé explicar....
Avui, 21 de desembre, ha començat l'hivern. Des de les 13h 04m hora oficial estem en aquesta estació astronòmica.
És el dia del solstici d'hivern. El Sol, en el seu camí anual per l'eclíptica, ha assolit la seua altura mínina al cel. Com a conseqüència ben notable, el seu recorregut a la volta celeste serà ben curt i les hores d'insolació seran les mínimes de l'any. A més a més, l'ombra dels objectes verticals serà la més llarga de l'any.
Després d'aquesta data astronòmica tan assenyalada, començarà el cicle de les festes de Nadal, Any Nou i Reis. I com sempre sol passar, l'origen remot d'aquestes celebracions cal buscar-les en l'antiga Roma.
Després d'un mes jugant a buscar-se Venus i Júpiter, ahir va ser l'apoteosi final. Tal com vaig contar en l'apunt del mes de Novembre 2008, la Lluna es va afegir a la festa celeste i va eclipsar el planeta més brillant. Anava a ser l'observació més espectacular del mes. Però, durant tot el dia va ser un dia de nervis. L'oratge no ens acompanyava gens. Els núvols passaven per dalt de Burjassot sense deixar-nos veure un bri de cel. I així semblava que anava a ser tot el dia.
L'ocultació de Venus per la Lluna va començar a les 16:50 hores. En ser en ple dia no es podia veure res. Pero esperavem veure alguna cosa a l'eixida del planeta de darrere de la Lluna.
Els núvols, però, no marxaven. Però com de vegades passa, dos minuts abans de l'hora fixada es van obrir les clarianes i van aparèixer la Lluna i Júpiter. Els ulls i els telescopis es van girar per captar aquest moment únic. I no va decebre ningú.
La segona part del mes comença amb un alineament entre el Sol, la Terra i la Lluna. La Lluna creuarà el dissabte 16 per la nit l'ombra que la Terra projecta a l'espai a causa de la il·luminació del Sol. Així que tindrem un eclipsi de Lluna.
Ara bé, l'alineament no serà perfecte. La Lluna passarà una mica per dalt de l'eix Sol-Terra i l'eclipsi només serà parcial. Així i tot cal aprofitar-lo. Serà l'últim de l'any.
Aprofitaré l'avinentesa per veure l'eclipsi de Lluna a un lloc privilegiat, envoltat d'amics. Torne a Ca les Senyoretes a Otos, en una nova Nit Temàtica, convidat per Joan Olivares per parlar de l'eclipsi. També l'observarem amb tres telescopis des de la terrassa de la casa rural de la Vall d'Albaida.
Ja sóm al punt en que la Terra, en el seu camí al voltant del Sol, talla l'òrbita del cometa Swift-Tuttle i per tant ha arribat el moment en que recollirem part dels petits trossos de pols que aquest cometa ha deixat en els darrers passos al voltant del Sol.
Aquests petits residus celestes són coneguts com les Llàgrimes de Sant Llorenç ja que cauen prop del 10 d'agost. El nom científic és la pluja d'estels de les Persèides.
Si voleu veure com cauen, aquesta nit i la nit de demà, busqueu un lloc fosc, lluny del cel brillant de les ciutats, espereu que es ponga la Lluna, cap allà a les 2 de la matinada i estirats a terra, mirant al cel en direcció a l'est deixeu passar el temps. Pot fer-se llarga l'espera però només veure un "estel" caure ja s'ho val. Millor si esteu amb l'amic o l'amiga....
Finalment la nau Phoenix Mars Lander (post meu), arribada a la zona polar nord de Mart ha detectat aigua sota la superfície. La pala robòtica ha dipositat material des de la rasa de 5 cm de fondària que havia excavat al forn de la nau. Després d'escalfar-la, el gas produit ha estat vapor d'aigua.
Com ha dit en la conferència de premsa William Boynton de la Universitat d'Arizona i cap científic del Analitzador Tèrmic de Gasos (TEGA), "Tenim aigua. Ja teniem evidència d'aquest gel d'aigua subterrani per observacions realitzades per la nau en òrbita marciana
Mars Odyssey i també pels materials observats per Phoenix en la rasa que s'evaporaven en poc temps però aquesta és la primera volta que l'aigua marciana s'ha tocat i tastat."
I a més ha dit: "I estava bona!!!"
L'èxit de la missió ha portat a la NASA a perllongar la vida de la nau un mes més, fins a finals de setembre.
Ara el que cal és veure si aquest gel va estar fos alguna vegada i va poder mantindre algun tipus de biologia. Caldrà esperar....
Aquell dia la Terra i els seus habitants van tindre molta sort.
Un cos rocós d'uns 40 metres de diàmetre va xocar contra el nostre planeta en les inaccessibles i, per sort, deshabitades terres de Sibèria.
Milers de quilòmetres quadrats i milions d'arbres foren arrasats.
Ara acaba de complir-se un segle des de l'esdeveniment còsmic més important que ha sofert la Terra en temps històrics conegut com l'impacte de Tungunska.
Avui, a les 1:59 minuts, el Sol, en el seu camí aparent al voltant de la Terra, ha assolit la seua màxima altura a l'hemisferi nord ( mínima altura a l'hemisferi sud).
Comença l'estiu a l'hemisferi nord.
I hi romandrem durant uns 3 mesos fins el 22 de setembre.
Si heu acabat els exàmens, bon moment per descansar. Si no, ho sent, caldrà estudiar encara amb la calor sufocant que fa ara...
No ho sabem. Segurament no. Però el que sembla clar és que els meteorits hi van contribuir aportant components per fer les primeres molècules de material genètic, segons han descobert un grup de científics europeus i americans.
L'anàlisi de fragments del meteorit Murchison que caigué a Austràlia el 1969 ha portat a la troballa de les molècules uracil i xantina, que són precursores de les molècules que formen el DNA i el RNA, i que són conegudes com a nucleobases.
La connexió còsmica entre nosaltres i l'espai ha estat una altra vegada confirmada.
Tot ha anat perfecte. La nau Phoenix ha arribat a Mart.
Si penses la multitud de coses que havia de fer la nau per aterrar a Mart, i de manera totalment automàtica, no t'ho pots creure que tot haja funcionat bé. Els enginyers de la NASA ho han fet molt bé i des d'ací la meua felicitació.
Ara, per tant tenim un altre ull obert a Mart. La zona polar nord està a l'abast de la mà (robòtica) per conéixer la seua geologia i la possible biosfera passada o present de Mart.
D'ací a unes hores aterrarà una nova nau automàtica a Mart. La Phoenix Mars Lander de la NASA farà el que no ha fet encara cap enginy humà a Mart. Tractarà d'aterrar prop del pol Nord marcià per extraure gel d'aigua del subsòl per analitzar-lo en la nau.
La història de l'aigua a Mart amaga encara molts secrets. Sabem que van haver-hi mars i rius però no en sabem res de si van començar a existir les condicions adients per a la vida o si fins i tot els primers éssers vius van aparéixer.
Aquesta, entre altres, és la missió del Phoenix. Analitzar el gel per veure si els possibles essers marcians encara hi estan presents o, almenys, hi han deixat l'empremta.
Ja fa uns dies que no m'ix cap tema interessant o amb bastant suc per comentar en aquest bloc. Però avui ha plogut una mica i s'ha manifestat la magnificència dels fenòmens naturals. Tot ha estat eixir de la faena i veure la magnífica posta de Sol . El Sol declinant enviava la seua llum en una cortina de rajos verticals de color salmó sobre la pantalla dels núvols. De vegades oblidem la bellesa del nostre planeta. Per a mi, ha estat el meu regal de Sant Jordi.
La Terra, la nostra nau que ens porta per l'espai, és, en alguns sentits, més desconeguda que alguns planetes del sistema solar. La falta de recursos, les dificultats d'alguns governs que no volen mostrar els seus secrets i els problemes polítics que poden provocar algunes troballes, com per exemple, qui contamina més, han retardat el coneixement exhaustiu del nostre planeta.
Ara, però, la tecnologia emprada en l'exploració marciana s'està aplicant també per conèixer els nostres mars i rius, les terres i l'atmosfera. I és que la sensació de que la Terra està en perill ha obligat els últims anys l'Agència Espacial Europea (ESA) i la NASA a llençar tota una sèrie de satèl·lits per escodrinyar aquest petit planeta on vivim...
L'hivern ja és història. Finalment el Sol, en el seu camí aparent pel cel, ha creuat aquest matí a les 6:48 l'equador celeste. Aquest fet implica que el Sol ha eixit aquest matí exactament per l'est i es pondrà exactament per l'oest. La durada de les hores de llum i les de nit seran avui exactament 12 hores cadascuna a qualsevol punt del planeta. És el dia de l'equinocci de primavera.
Aquest dia i la primavera mateixa estan associades a velles i boniques tradicions culturals. Des de la mitologia grego-romana fins a les nostres festes més populars, les falles.
Avui, Diumenge de Rams, les Falles estan ja pràcticament muntades a moltes poblacions valencianes. Durant els pròxims dies, els vestits de fallers i falleres i els capirots s'aniran alternant fins dimecres, Sant Josep i Dimecres Sant alhora. Quin dilema per als amants de les dues festivitats!
La culpa de tot prové d'un temps molt llunyà. L'any 325, el concili de Nicea, convocat per l'emperador Constantí, va determinar la manera de calcular la data de la Pasqua cristiana. A partir d'aquell moment la festivitat del diumenge de Pasqua serà sempre el diumenge següent a la primera lluna plena després de l'equinocci de primavera. Pasqua és, per tant, des de llavors, una festa mòbil i aquest fer pot causar que la Setmana Santa, la setmana anterior a Pasqua, coincidesca amb la festivitat de Sant Josep...
Josep Emili Àrias ha publicat un article a la revista comarcal Quinzedies on explica detalladament les causes de tot aquest embolic.... (Vull llegir la resta de l'article)
Foto: La falla Portal de Valldigna i les banderes de la confraria del Sant Crist a Tavernes de la Valldigna. 2008. Enric Marco
