Un nord-americà molt trempat de nom Mike ha agafat la seva bicicleta i l'ha transformada en un comadament del Google Earth:

Funciona com si anés en avió, però quant queda per a poder pedalar realísticament dins del Google Earth?. I quan és farà una bicicleta especial que permeti reproduir l'esforç de pujar i la facilitat de baixar?.

En un moment en què es parla molt de l'aigua, i en algun moment de l'aqüífer del Besòs, la revista científica internacional Environmental Geochemistry and Health en el seu número 30 (pàgines 273-289) del 2008 publica un interessant article:

Els autors del qual són n'Andrés Navarro i na Montserrat Carbonell, del Depto. M. Fluidos, ETSEIT, Universidad Politécnica de Cataluña.

(...) The hydrogeochemical data indicate that many wells in the refilled and surrounding areas are contaminated and exceed European primary drinking water standards, which are as follows: 200 μg/l for Fe, 50 μg/l for Mn, 10 μg/l for Pb, 5 μg/l for Sb, 250 mg/l for chloride, 50 mg/l for nitrate and 250 mg/l for sulfate.(...).

Provocat per:

The uncontrolled dumping of waste in the old gravel pits of the La Llagosta aquifer, which contain high proportions of Ba, Co, Cu, Fe, Mn, Ni and Zn, and the presence of mining waste impoundments in the nearby coastal range, which contain high proportions of As, Ba, Cu, Pb and Sb, may cause the contaminated soils above and surrounding the dumping sites. The mobilization of contaminants in groundwater from the refilled areas may be caused by vertical variations in piezometric levels, which lead to the “washing” of buried waste.(...)

Ubuntu és possiblement la distribució Linux més utilitzada. I la que junt amb Fedora està més catalanitzada. Ahir en Jordi Mas ens ensenyava la presència del català a Ubuntu, mitjançant les estadístiques disponibles. Jo li comentava que potser caldria posar-la en el context de les altres llengües.

Posició	Llengua	Language-pack-base	Instal·lacions	%
1	Anglès	en	520819	54,699
2	Alemany	de	64069	6,729
3	Francès	fr	57006	5,987
4	Espanyol	es	56096	5,891
5	Portugués	pt	27207	2,857
6	Italià	it	26301	2,762
7	Rus	ru	20296	2,132
8	Polonès	pl	12259	1,288
9	Xinès	zh	11019	1,157
10	Japonès	ja	9072	0,953
11	Àrab	ar	7773	0,816
12	Holandès	nl	7734	0,812
13	Txec	cs	7421	0,779
14	Suec	sv	6723	0,706
15	Xoses	xh	6711	0,705
16	Hindi	hi	6625	0,696
17	Bengalí	bn	6446	0,677
18	Hongarès	hu	5863	0,616
19	Finès	fi	5103	0,536
20	Grec	el	4502	0,473
21	Català	ca	4313	0,453
22	Danès	da	3424	0,360
23	Hebreu	he	2666	0,280
24	Noruec Bokmal	nb	2304	0,242
25	Búlgar	bg	2284	0,240
26	Coreà	ko	2099	0,220
27	Eslovac	sk	1864	0,196
28	Esperanto	eo	1863	0,196
29	Afrikaans	af	1787	0,188
30	Turc	tr	1741	0,183
31	Romanès	ro	1740	0,183
32	Bielorús	be	1647	0,173
33	Estonià	et	1628	0,171
34	Croat	hr	1619	0,170
35	Gallec	gl	1617	0,170
36	Basc	eu	1523	0,160
37	Farsi	fa	1436	0,151
38	Ucrainès	uk	1431	0,150
39	Bretó	br	1320	0,139
40	Irlandès	ga	1300	0,137
41	Indonesi	id	1298	0,136
42	Gal·lès	cy	1283	0,135
43	Bosnià	bs	1260	0,132
44	Amaric	am	1239	0,130
45	Interlingua	ia	1206	0,127

Quan hom intenta ensenyar els valors del civisme als paràsits socials de la nostra societat, s'arrisca a què li fotin una òstia, com ha estat el meu cas avui. M'explico.

Estació d'Urquinaona (L4), a la meitat de l'andana sentit Trinitat Nova. Arriba el metro, em retiro al costat de la porta per deixar a la gent sortir i l'andana queda completament atapaïda, sense espai. En aquest moment, i mentre encara surt gent del vagó, observo que està venint una persona (home, d''uns 25-30 anys) a contracorrent i en sentit final de l'andana, com si fos un tractor, empenyent a consciència a tothom. Com si ell fos el centre del món a la resta fossim puces fent nosa.

Quan ha passat al costat meu m'ha empés més que conscientment. No pas aquell cop que es produeix quan no hi ha espai i no hi ha cap més opció. M'he girat i li he dit senzillament Tranquil, mentre li mirava als ulls recriminant-li l'actitud. Entre altres coses perquè la resta de la gent estava molesta, però no deien res.

Aquest paràsit social s'ha limitat a girar-se, sense dir cap paraula,  i m'ha fotut un cop de puny a l'orella, mentre jo em girava per entrar al vagó. Amb els anys es perden reflexos. En descàrrec meu, que he vist venir la nata, he de dir que la mà de defensa estava sostenint la motxil·la, i que era imposible moure's per esquivar el cop.

Quan m'he girat per veure bé a l'adjecte, m'he trobat que no em podia moure: m'estaven subjectant dues personas. Cony, s'ha de subjectar a l'agressor, no a la víctima. Mentre una dona deia en bell catalanesc: Deixa-ho estar, que aquest ve buscant brega.

Jo he insistit en observar-lo i mirar d'apropar-me perquè el tio marxava i volia estar segur que romania a l'andana i no agafava el metro. Aleshores s'ha girat i se m'ha encarat. La gent interpretava que volia apropar-m'hi per tornar l'òstia. No negaré que l'instint de mascle humà et duu a aquesta reacció automàtica, pura programació genètica.

Però a banda d'estimar l'opció d'acabar a òsties i possiblement a les vies, he valorat que també li podien donar uns professionals de l'agressió de part meva.

Així que, un cop comprovat que romania a l'andana, he fet un ràpid gir de 180º mentre em desempallegava dels que em subjectaven i m'he dirigit ràpidament als 3 guardes de seguretat que havia vist en entrar al metro i que estaven a l'inici de l'andana. Una persona agressiva té tots els números de la rifa òsties de segurates.

Així que l'he identificat (corrovat per la dóna d'abans) i el paio en qüestió ha estat envoltat pels tres segurates. Jo m'ho mirava a distància amb tota tranquil·litat esperant l'acció. S'anava posant nerviós, i jo pensava Vinga, vinga, xaval, que t'emportaràs alguna com continuïs així.

Però no. Vull destacar la gran professionalitat del personal de seguretat. S'han limitat a envoltar-lo i retenir-lo sense tocar-lo mentre avisaven als Mossos. Quan el paio ha intentat ficar-se al següent metro, entre dos l'han agafat el mínim possible, mentre cridava que l'estaven tocant.

El paràsit responia a l'esquema del jugador de rol/viciat de consola asocial. De fet, tenia una play portàtil. Cabell llarg amb cua, sense afaitar, roba esportiva fosca, grass, bambes, etc. Aquest perfil ha aportat grans perturbats a la història negra de la humanitat. Cal dir que tinc grans amics viciats i jugadors de rol, i que al meu antic club de muntanya compartíem sala de reunió amb el club de rol. Bona gent. Però sempre hi ha algú que no sap diferenciar entre el Final Fantasy i la vida en societat. Pel carrer no pots treure cartes, màgies, dimonis i tota la pesca i començar a atacar els enemics.

Mosso: "Això normalment es resol fora de servei"

I han arribat els Mossos uns 10 minuts més tard. Primer uniformats i després els secreta. Vull dir que he estat atès molt correctament, a diferència del cop anterior. Ha ajudat que eren de la meva edat, que jo estava ben tranquil, i el paio no parava de dir tonteries mentre els Mossos reconeixien que no hi tocava gaire.

Després d'explicar-me què havia de fer (reconeixement mèdic, denúncia i tal), quan m'he quedat a un Mosso tot sol m'ha dit que tot allò no servia de gaire. Aquestes coses normalment es resolen fora de servei, ha reblat en confiança. !!!!. Li ha sortit així: fora de servei!. Un mica més i obro la mà esperant que em donés una targeta i em digués truca'm a partir de les 10.

El que volia dir el Mosso és que aquestes coses es resolen (segons el seu parer) fora dels tràmits oficials: s'agafa a l'agressor en qüestió i se li fot una bona pallissa. Mètode típicament del Nou Barris de finals dels 80 i començament dels 90, on vaig crèixer. Entre altres barris barcelonins. Un no ha hagut d'aguantar els seus amics d'infantesa i adolescència fotent pallisses a negros/sudacas/moros/maricones de mierda, mentre traficàven amb drogues, robaven, destrossaven mobiliari urbà, passant més d'un per presó, (algú) amb la vida completament destrossada per les drogues i sabent que si indicaves amb un dit a algú que s'havia ficat amb tu rebria una bona pallissa dels teus amics, sense haver-ho fet mai, mantenint-me al marge i recriminant-ho més d'un cop, per amb més de 30 anys haver d'aguantar que un Mosso et vingui a dir no siguis imbècil i soluciona això a la vella manera llatina.

Com li he dit a un altre Mosso, hi ha dues maneres de resoldre el tema, a òsties o civilitzadament. Encara que el país no sigui civilitzat. Fet reconeixement mèdic i feta denúnica a la comissaria. El veuré al jutjat.

Una altra (aparentment) grossa a Ubuntu 8.04. Si bé és cert que amb el nucli dur d'aplicacions instal·lades per defecte (Firefox 3 Beta, OpenOffice.org, Pidgin...) i algunes que pots instal·lar després (com l'Abiword), no hi ha cap mena de problema amb els accents, amb d'altres sí que n'hi ha.

Sóc a l'únic que li passa això (aix`o si escric amb l'Opera)? Té solució? No és tema de teclat, ja que va bé amb diverses aplicacions, i li passa a 3 maquines diferents.

Recordem que Ubuntu té entre els seus principis el multilingüisme, i que personalment jo no recordo cap problema amb el tema accents a la 7.04 i la 7.10.

En una de les reunions que he tingut amb el Jordi Iparraguirre, director executiu de la Fundació puntCat (ens coneixíem d'abans del seu actual càrrec) li vaig comentar l'afer de la Biblioteca de Cataluña. Em va dir que se n'encarregaria, ja que té contactes amb Microsoft i la Biblioteca.

La qüestió és que fa cosa d'un parell de setmanes vaig tornar a la Biblioteca i vaig poder comprovar que tenen ordinadors públics nous amb Windows en català. No sé si va ser arran del meu comentari, o és pura coincidència, però benvingut sigui.

Tanmateix, la cosa no acaba de ser normal (parlant d'una Biblioteca de Catalunya). A l'anar a demanar per una cerca a Internet (els ordinador públics no tenen connexió a Internet), al mostrador hi ha una pantalla per als usuaris, on veus el que fa el bibliotecari. Doncs bé, en aquesta pantalla et trobes el Windows amb l'Internet Explorer en español por supuesto, i la pantalla del Google España en español por supuesto ben clara. I a més la jove bibliotecària no em va respondre en català fins a la tercera vegada de respondre-li jo en català a la seves preguntes en español por supuesto. Cal dir que la resta de personal bibliotecari, no tant jove, parlava directament en català. És només una observació sociolingüística.

És a dir, ordinadors públics en català, però els propis dels bibliotecaris no. Ordinadors públics que podrien tenir a més el Firefox en català, l'OpenOffice.org en català, o l'Abiword en català, i algun programa més que fos d'utilitat per als lectors. Sense cap cost. I sense entrar que per tenir ordinadors per a consultar només el catàleg de la Biblioteca i escriure en un bloc de notes, podrien tenir qualsevol distribució Linux en català  (Ubuntu, Fedora, Catix...) i els calers que s'estalviarien. Fins i tot si fossin ordinadors per a tasques més complicades.

Aquesta Biblioteca de Cataluñya en l'aspecte informàtic és ben estrañya.

Cal considerar que la cosa està esbiaxada perquè el traductor al català es duu moltes visites, i el seu client típic és un hispanoparlant que fa servir Windows i IE en espanyol (les xifres són les que es donen arreu del món). Les distribucions Linux permeten instal·lar el programari en català directament i no cal anar a SC a cercar-los.

La meva opinió és que en el mercat catalanoparlant tenim un ús del Firefox del 50% i de Linux del 10-15%, significativament més gran que a d'altres parts d'Europa i del món. Per la seva disponiblitat en català, més que no pas perquè siguin lliures.

Per activar part d'aquests efectes cal fer doble clic sobre l'escriptori>Canvia el fons de l'escriptori>Efectes Visuals>Extra. Pot ser que us passi com al meu ordinador portàtil de 4 o 5 anys i et digui que nanai, que no es pot. Hi ha solució (o no).

Els efectes són proporcionats per Compiz Fusion. Incomprensiblement (si més no per mi), Ubuntu no duu de sèrie les opcions de configuració. Per instal·lar-les, anem a Sistema>Administració>Gestor de paquets Synaptic. Cerquem el paguet  compizconfig-settings-manager i l'instal·lem. Accedim a les opcions de configuració anant a Sistema>Preferències>Configuració avançada dels efectes d'escriptori. Aquí ens trobarem parts pendents de traducció.

Trobo a faltar que en aquest pantalla no esten documentades les dreceres de teclat. Ens caldrà cerca Compiz Ubuntu shortcuts o quelcom semblant per anar descobrint-les.

Podeu provar:

Tecla especial (la del windows)+Tabulador

Tecla especial+E

Ctrl+Alt+Clic esquerre ratolí mantingut+moviment del ratolí a esquerra o dreta (si tenim el cub activat, i 4 escriptoris en comptes dels 2 per defecte).

Algun dels efectes del vídeo no m'agraden. D'altres no sé on són: com es minimitza plegant sobre si mateixa la finestra? Com s'acomoden les finestres quan surt una altra del darrere?.

Recordeu que podeu provant Ubuntu 8.04  instal·lant-la (i desinstal·lant)-la com una aplicació del Windows, si en descarregueu una imatge iso, l'instal·lador Wubi, poseu tots dos a la mateixa carpeta i execteu el Wubi. Per desinstalar aneu a l'Afegeix/Elimina programari del Windows i trieu Ubuntu.

Un cop instal·lat l'Ubuntu 8.04, podem millorar-lo sensiblement.

Medibuntu és un repositori per a temes multimèdia, que per motius legals no pot oferir Canonical. Per afegir el repositori al Synaptic, hem de seguir aquestes instruccions. Un cop afegit, a mi m'ha sortit automàtiquent un seguit d'actualitzacions.

The Perfect Desktop: Ubuntu 8.04

La pàgina aquesta és molt interessant. Ens permet visualment millorar la configuració de la instal·lació per defecte. Trobo molt interessants la pàgina 4 i la pàgina 5. Java, Acrobat reader, codecs, funcionament synaptic, etc.

Descobreixo netspeed, una petita aplicació per veure el trànsit de la connexió (semblant el DUMeter per Windows, però molt més limitat).

També el k9copy, que sembla la versió Linux del DVDShrink, que permet copiar DVDs original amb quatre clics, recomprimint-lo a més a un DVD de 4.7 GB. Però a més el supera en permetre còmodament passar un DVD a MPG-4 (a xvid/divx per entendre'ns). L'he de provar.

I també el Gtkpod per gestionar iPods (inclosos la darrera generació). M'ha reconegut el meu iPod Nano Vídeo, però a primer cop d'ull no sembla que pugui equiparar-se a iTunes.

Ara només em falta trobar una veritable alternativa a l'iTunes, i una alternativa a l'EndNote, el gestor de bibliografia. Cap idea?.

Des d'un punt de vista d'una empresa privada (i no pas d'un grup de voluntaris), el nínxol de mercat dels usuaris de Windows XP que no es volen passar a Windows Vista és molt llaminer. I una oportunitat que potser no es torna a repetir en molts anys.

Així doncs, cal facilitar al màxim la instal·lació d'un sistema operatiu alternatiu per als usuaris de Windows. Fins ara no havia més opció que provar una distribució Linux mitjançant un Live CD o mitjançant una partició dedicada. Amb el Live CD no podem instal·lar tot el sistema, no podem fer comprovacions serioses de compatibilitat de maquinari i va lentíssim. L'experiment és més aviat pobre, tot i que millor que res. Això sí, requereix que l'usuari sàpiga modificar la bios per arrencar de CD en el cas que no tingui el sistema així configurat. Una capacitat que la majoria d'usuaris de Windows no domina.

Una partició dedicada és una complicació gran, per a la qual cal coneixements avançats d'informàtica, i sempre un perill per a les dades i havent de tornar a instal·lar el Windows o accedir a programes molt especialitzats. No viable per a la gran majoria dels usuaris de Windows.

O també fer virtualització del sistema operatiu, però el rendiment és molt pobre i el maquinari no és real, sinó que també està virtualitzat. Ubuntu 7.10 no es pot dir que anés bé al VMWare.

El que diu Canonical

Al Wiki d'Ubuntu trobem:

Error "Could not access the CD"

This sometimes happens when a DVD media/drive is used and/or if the CD is corrupted and/or if the support is of poor quality and/or the CD/DVD is not finalized.

Que és com dir que no funciona. Des de fa diversos anys que els ordinador van a DVD drive(s). Que si un CD s'ha corromput, és evident que no funcionaria, però no funcionaria per a res. Això de la qualitat del CD no ho havia sentit mai en informàtic (en tot cas, jo he fet servir primeres marques). Sobre si s'han finalitzat el CD, jo ho he provat de les dues maneres, i no funciona.

Hi ha usuaris que han fet diverses proves, i la seva conclusió és clara:

Wubi Is Just Not Ready

Cosa que comparteixo, junt amb I’m amazed that Ubuntu has provided Wubi in the Long Term Release with such an inconsistent success rate.  Each new user that tries out installing Ubuntu with Wubi faces the chance of Wubi failing.  It makes Ubuntu, and Linux in general look bad.

Quan li he comentat a un amic, m'ha dit imagina't si falla això, què deu fallar a dins.

I aquí la gran cagada, perquè si una de les dues (tres) maneres d'instal·lar Ubuntu des d'un CD d'instal·lació no funciona, l'única cosa que es pot dir que aquest CD d'instal·lació no serveix, i s'ha de crear un de nou on funcioni, o Wubi no hi sigui. De fet, al DVD no hi va, però el DVD d'instal·lació està ben amagat.


Wubi sí funciona, via Internet

Cal dir que si ens descarreguem Wubi directament d'Internet i passem del Wubi del CD d'instal·lació de la 8.04 sí podrem instal·lar Ubuntu d'aquesta manera. I va força bé. De fet, ara mateix escric això des d'una Ubuntu instal·lada d'aquesta manera (tot i que el Firefox 3 Beta no s'entén molt bé amb el sistema de blocs de Vilaweb, que és programari lliure). La teòrica petita lentitud del disc dur virtual no és nota en absolut, més si comparem amb un Windows ben carregat de programes.

Té un petit problema: si tenim un processador de 64bits, ens descarregarà l'Ubuntu 64, un potencial generador de problemes. Aleshores hem d'anar a la línia d'ordres (pantalla negra) i executar el Wubi amb el paràmatre --32bits (una cosa que barra el pas a l'usuari típic de Windows, i que primer te n'has adonar) per a obtenir la versió normal.

O descarregar-nos la iso i executar el wubi des de la mateixa carpeta. Aleshores sí que funcionarà bé.

Vint-i-quatre hores més tard de la publicació de l'esperada Ubuntu 8.04, una Long Term Support (que vol dir, que ha de durar 3 anys en escriptori i 5 anys en servidor), hom només pot dir que conté un seguit de cagades que la poden situar en els anals de la història.

Una de les novetats més important amb què s'anunciava Ubuntu 8.04 era la instal·lació amb Windows com si fos una aplicació més, gràcies a Wubi. Posem el CD, ens surt un menú (o cliquem sobre umenu.exe), li diem que l'instal·li sobre Windows, i el programa ens crearà una partició virtual i una arrencada dual. Sense tocar físicament les particions, i que podem desinstal·lar com si fos un programa més.

Quan acaba de fer la imatge des del CD, em surt aquest missatge en dues màquines completament diferents, amb Windows XP. El més greu és que ja ho sabien des de la versió Alpha. Qui va donar-hi el vist-i-plau? Qui va fer les proves definitives?

Posen una versió beta del Firefox 3.0, havent una versió final 2 que funciona perfectament. Es pot posar una beta d'un dels principals programes del sistema operatiu (navegador d'Internet), sinó el principal?. Cal?

Per la mateixa raó d'espai, no s'inclouen diverses llengües en el CD d'instal·lació. El català no hi és. I això que una de les banderes d'Ubuntu és que és multilingüe. I jo em demano, perquè no distribueixen en DVD? Tenen espai de sobres per posar totes les llengües i l'OpenOffice.org i moltes altres coses.

En Toni Hermoso em diu que al seu MacBook Pro la 8.04 no li xuta no li funciona bé, quan la 7.10 sí. Estem parlant d'un entorn de maquinari molt comú i ben definit. A mi tampoc em funciona en un Acer de sobretaula, però cal dir que tampoc funcionava la 7.10 (tema targeta gràfica placa base).

Els servidors, saturats

Els servidors de descàrrega i actualització ahir i avui estan saturats, i això que tenen una base d'usuaris molt limitada (per sota del 2% del total d'ordinadors). En comparació, no veiem que els servidors de Microsoft (~95% del mercat) se saturin quan hi ha actualitzacions. La infrastructura de Canonical no està preparada per a què Ubuntu sigui massivament utilitzada.


Aquesta 8.04 no serveix

Per tal plegat, podem concloure que aquesta versió l'han feta a corre-cuita sense prou proves, la qual cosa és molt greu tractant-se d'un versió major pensada per durar. A hores d'ara, el CD d'instal·lació de la 8.04 no serveix. Cal fer un build nou (un 8.05 o com li vulguin dir). I això que pràcticament no he pogut provar-la...

- Assaigs d'en Michel de Montaigne, volums 2 i 3. Ja tenia el primer (pendent de llegir) i òbviament s'havia de tenir sencer. Si els he comprat ha estat gràcies a què en Fuster en parlava sovint, i sempre bé, d'en Montaigne. L'erudició dels tres volums surt gairebé per 100 EUR.

- El misteri de l'amor, d'en Joan Miquel Oliver. Com a fan dels Antònia Font, this is a must. A banda d'això, el fet que se saltés les normes d'estil de tot corrector, amb una nota disculpatòria de l'editorial (pel que sembla), li afegia molts punts. Malauradament en aquesta segona edició aquesta nota no hi és ;-(. De redacció de documents conec com de torracollons poden arribar a ser els correctors, en molts casos de coses totalment d'estil. En documents tècnics i llibres d'informació ho trobo bé, ha de ser i punt. Però en la creació literària, això mata la creativitat. Els correctors són un perill i enemic de la creativitat. En aquest sentit, cal dir que els blocs són un camp de llibertat de creació literària, que estant fent evolucionar el llenguatge escrit.

He dubtat de comprar a més el llibre de Llucia Ramis Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys. Punts a favor: temàtica del llibre, mateixa edat de l'autora que jo, i foto de l'autora al Punt on sortia ben atractiva. Punts en contra: calers, temàtica del llibre, que la foto de l'autora fos un punt a favor i sobretot sobretot que fos un llibre d'encàrrec d'editorial. Al final he pensat que si l'autora és bona, ja es consolidarà i aleshores tindré temps de repassar aquesta obra.

Ara mateix tinc una cua de lectura de 140 llibres. Més d'una dècada de lectura, per la qual cosa em sembla que l'adquisició de llibres s'ha acabat per una bona boníssima temporada.

Amb la inauguració del nou quiosc digital de l'APPEC (Associació de Publicacions Periòdiques en Català) durant aquesta setmana de Sant Jordi tothom pot subscriure's fins a final d'any a la versió electrònica de 3 revistes disponibles al quiosc, completament de franc. Només demanen nom, cognoms, correu vàlid i contrasenya, per la qual cosa no ens poden cobrar res de res de forma indirecta.

L'objectiu és fer totes les proves que calgui per veure que la traducció no conté errades (jo ja n'he vista unes quantes). Podeu ajudar a millorar la versió només indicant el que veieu (millor apuntat-se a la llista de correu de la traducció al català, i si no com a comentari d'aquest apunt).

IMPORTANT: Es tracta d'una versió beta no apte per a un entorn de producció. Si l'utilitzeu amb documents, podríeu perdre'ls de forma irrecuperable. Utilitzeu-lo sota la vostra responsabilitat.

Personalment m'ha decebut que la interfície no ha canviat pràcticament en res. No sé si en properes versions es canviarà. En tot cas, tot just l'acabo d'instal·lar a una màquina virtual.

Pel que fa al català, per primer cop aquesta versió incorpora part de l'ajuda en català. S'està treballant en la traducció completa, de cara a la versió final, però és la part que més comprovació necessita, pel volum de text (immens) com perquè és el primer cop que es tradueix (els menús ja estan molt revisats de versions prèvies). En concret cal assegurar-se que els noms de menús i opcions a què fa referència l'ajuda és el mateix que els dels menús i opcions a la interfície del programa (coherència).

L'OpenOffice.org en català compta amb milions les descàrragues, és utilitzat normalment arreu dels Països Catalans tant en ambients educatius (escoles, instituts, universitats) i de l'administració pública, com empreses privades i particulars. Justament és en aquest estadi (Beta) on ens hem d'assegurar que hi ha la màxima qualitat, i tothom pot contribuir-hi.

OpenOffice.org 2.3.1 en català

Si no voleu fer proves amb la versió Beta i voleu veure com va l'OpenOffice.org, us podeu descarregar la darrera versió estable en català, la 2.3.1.