Passaré a contestar a alguns columnistes i polítics sobre el que han escrit a propòsit de l'estudi que m'ha encarregat el Cercle d'Estudis Sobiranistes sobre el suport social a la independència de Catalunya.
Un dels primers articulistes a comentar els resultats de l'estudi fou el filòleg i membre d'ERC (si no vaig errat) Francesc Codina i Valls, a un article a l'Avui titulat El gris també compta. Cal agrair els comentaris constructius, perquè ajuden a millorar, especialment en la transmissió de les idees principals de l'estudi.
En aquest article, en Francesc afirma:
És per això que el dilema secessionisme/unionisme amb què ha estat enfocada l'anàlisi del Cercle desfigura la realitat.
La natura és extremadament complexa. Això ho sabem molt bé les persones que ens dediquem a estudiar-la. És tant complexa, que sabem que l'ésser humà està incapacitat per si mateix a coneixer-la completament. Bàsicament, el conjunt de variables que actuen simultàniament és molt gran. Per això mirem primer de separar aquestes variables i després, un cop estudiades separadament, mirem d'estudiar les relacions entre elles. I això és extremadament complex, perquè el cervell humà no està capacitat per determinats tipus d'anàlisi. Una de les raons per a fer superordinadors, per exemple.
És per això, fent un judici de valor, que considero l'afirmació d'en Francesc és producte del desconeixement de com funciona l'estudi científic de la natura, o respon a prejudicis ideològics que s'avantposen a l'anàlisi racional per intentar menystenir l'estudi (i per tant, a la intel·ligència de l'autor). He de dir que la societat catalana i de la resta dels Països Catalans tendeix a menystenir el coneixement (la ciència) molt ràpidament. És un dels greus problemes que tenim com a societat.
El procediment de separar variables per al seu estudi és el normal en ciència. Els resultats presentats, preliminars, són resultats variable a variable. Òbviament, aquesta és una primera fase, que té les lògiques limitacions. Però és per on s'ha de començar. Actualment estic en fase d'anàlisi del conjunt de variables per mirar d'establir les relacions entre elles. Com d'altra banda vaig dir oralment a la presentació, està escrit a la pròpia presentació i he escrit diverses vegades al bloc.
Resumint, l'estudi segueix una metodologia estàndard.
Segona afirmació a destacar de l'article:
No és encertat ficar en un mateix sac (el de l'unionisme) els partidaris del federalisme i els de l'uniformisme.
Aquí no puc fer més que expressar la meva més absoluta perplexitat. Per què és completament fals que l'estudi digui això enlloc. Junt amb la presentació oral, es va lliurar a periodistes, membres del CES i vaig penjar al bloc un document explicactiu de la presentació que diu, textualment:
Cal ressaltar que a l'opció federalista hi ha un empat tècnic entre aquells que estan d'acord amb la independència (40%) i els que s'hi oposen (42%).
De fet, la pròpia presentació inclou un gràfic de l'evolució del suport a la independència de l'opció federalista i la resta d'opcions, encara que reconec que no es possible entendre'l si no s'està a l'exposició oral. Mai s'ha dit el que diu en Francesc, sinó més aviat tot el contrari.
L'objectiu de l'estudi és aportar dades per què es generi un debat i una reflexió. Però clar, un debat i una reflexió un cop llegit el que es proporciona, no pas sense llegir-lo.
Resumint, l'estudi no fa el que diu en Francesc que fa.
Conclou en Francesc:
El sobiranisme, si vol arribar a ser majoritari, ha de partir de la realitat. I transformar-la. Ignorar-la o simplificar-la no porta enlloc.
Afirmació, que d'altra banda, comparteixo completament. La pura i simple retòrica sobre l'independentisme (especialment la dels articulistes dels mitjans de comunicació i els polítics) ens han dut fins a on ens han dut, i avui dia no aporten res de nou. Cal anar més enllà. És per això que amb l'estudi es volen aportar dades concretes (aportar coneixement), sense retòrica, per conèixer la realitat seguint una metodologia racional, i a partir d'aquí identificar els nínxols on poder actuar i elaborar els discursos específics necessaris.
Resumint, si volem conèixer la realitat la retòrica no serveix, ens hem de posar a fer números i discutir-los avantposant l'anàlisi racional a la ideologia.
Però com s'ha dit molts cops, la funció d'un científic és aportar coneixement. El que es faci del coneixement, no és assumpte dels científics.
Aquesta setmana l'equip d'EstatPropi.Cat estem joiosos perquè hem superat els 20.000 adherits a la campanya. Si encara no hi ets, apuntar-s'hi no costa res. De mica en mica s'omple la pica.
Després d'haver sortit al Telenotícies de TV3, al 3/24, portada a diversos mitjans (El Punt, l'Avui, Vilaweb), a dues agències de notícies (ACN i Europa Press), a la majoria de diaris distribuïts a Catalunya (La Vanguardia, gratuïts, El (in)Mundo, ABC...), a molts mitjans electrònics i blocs, amb referències de diversos articulistes i polítics (ja en parlaré d'alguns casos concrets) , no cal que presenti l'estudi Suport Social a la independència de Catalunya (1991-2008).
Inclou els fitxers que es van lliurar a premsa, i que han penjat mitjans com Vilaweb, Racó Català o La Vanguardia, a més d'un full de càlcul amb les dades numèriques íntegres mostrades (per a OpenOffice.org i Excel).
Aclariments
- Els mitjans han destacat la meva condició d'investigador del CSIC. En tot cas, aquest estudi forma part de la meva recerca personal, el CSIC no té res a veure (com tampoc el CGPJ per part de l'Alfons). Bàsicament, mentre aquest agost la majoria de la gent estava a la platja, jo estava davant de l'ordinador. De fet, el CES em va encarregar l'estudi pel que he anat publicant fa temps al bloc.
- Les dades presentades són dades preliminars. L'estudi és molt més complex.
- El Cercle d'Estudis Sobiranistes no ha fet absolutament cap enquesta. No se'l pot acusar (ni al CES, ni a mi) de part interessada en els resultats. Els resultats s'han exposat tal quals, sense interpretació. Per interessades, les acusacions de parcialitat, que es fan avantposant els interessos ideològics a l'anàlisi racional. Ideologia abans que intel·ligència. En tot cas, les recriminacions de parcialitat proindependentista (o pro ERC/CiU) s'han de trametre a l'Institut de Ciències Polítiques i Socials (Diputació de Barcelona-UAB) i el Centro de Investigacions Sociológicas (Ministerio de la Presidencia, Madrit).
- Pràcticament totes les dades exposades no són noves. Fa anys que estan disponibles a Internet. Els lectors veterans d'aquest bloc ja ho saben. Només s'ha d'anar al web de l'ICPS, secció Sondeigs d'Opinió i es poden descarregar tots els PDF. Les dades brutes estadístiques es poden comprar tant a l'ICPS com al CIS. Qualsevol persona pot reproduir els resultats presentats pel CES (la base del mètode científic).
Objectiu de l'estudi Suport Social a la independència de Catalunya (1991-1998)
L'objectiu de l'estudi és proporcionar dades quantitatives sobre l'independentisme a Catalunya, fer-les públiques i permetre l'accés a elles a tothom, per tal de centrar el debat sobre unes bases el més objectives possibles. Sobre la realitat, no pas sobre concepcions subjectives qualitatives (que és en el que estat basat actualment l'assumpte, a més a més d'extremadament polititzat).
De fet, el Cercle d'Estudis Sobiranistes és un laboratori d'idees que té com a objectiu generar coneixement rigorós sobre tots els aspectes relacionats amb la independència de Catalunya i els Països Catalans, i trametre'ls a la societat. Tasca difícil en una societat (la catalana) on la ciència i el coneixement està mal considerat i freqüentment es menysprea.
L'estudi l'estic duent a terme actualment (porto unes 100 hores), durant el meu temps lliure (algun vespre, caps de setmana i vacances). Té diverses fases:
- Localització de totes les enquestes que contenen una pregunta directament independentista, tant per Catalunya com per a la resta de territoris dels Països Catalans. Si algú en coneix cap més, estaré més que encantat que m'ho comuniqui.
- Creuaments generals sobre els aspectes més importants. Molts d'ells ja estan publicats per l'ICPS. Però com que no contenen decimals, i per allò de repetir la metodologia, els creuaments s'han fet de zero a partir de les matrius estadístiques originals.
Bàsicament el passat dimarts es va presentar això. Com que en 15 minuts no es pot explicar gaire, es van donar les mitjanes generals. Això fa perdre detall (en 18 anys les coses poden canviar força), però ens dóna una idea general de l'estat de la situació.
- Anàlisi de l'evolució temporal de cada creuament (fase actual). A partir d'aquí, ni l'ICPS ni el CIS ho han fet. O si ho han fet, no ho han comunicat públicament.
- Establiment dels perfils de cada opció, amb la seva evolució temporal. Bàsicament, fer els mateixos creuaments que abans, però a la inversa, i després mirar les freqüències màximes. Això no està fet. Encara que ens podem començar a fer una idea amb els creuaments generals, no és veritat que l'estudi hagi establert els perfils de cada opció. És veritat que ens podem començar a fer una idea, o que al bloc ja vaig publicar els perfils per al CIS 2001, però com a anàlisi global de totes les enquestes no s'ha fet.
- Anàlisi estadístic complex per a determinar els factors que defineixen cada perfil, les agrupacions de factors, les seves relacions i la seva jerarquia. Està per veure que es pugui dur a terme (és el que té la recerca), tot i que hi confio. Sense fer això estem amb allò de l'ou i la gallina, no sabem si l'independentisme o l'unionisme és la causa o la conseqüència. Tot i que podem fer-nos una idea subjectiva, cal demostrar-la quantitativament. Considero que aquesta és la principal contribució de l'estudi.
35% o 55%?
Els resultats preliminars exposen un 35% de suport a la independència i un 45% d'oposició. Tanmateix, alguns mitjans han dit 55% a favor i un 45%. en contra. Totes les xifres són correctes, però són diferents. Lògicament hi ha hagut confusió.
L'informe parla de 35% a favor i 45% en contra. No pas del 55%. Això el que ens diuen les dades. A partir d'aquí podem fer hipòtesis (discutibles), i és de les hipòtesis (i no pas de l'estudi) d'on sorgeix el 55%.
É un fet que que en cap elecció o referèndum mai participa el 100% de l'electoral (democràtics, vull dir). Pel que sabem d'eleccions o referèndums fortament polaritzats una participació superior al 80% és difícil. La primera hipòtesi que fem, per tant, és considerar una participació en un referèndum d'independència de Catalunya al voltant del 80%. És una hipòtesi, no sabem quanta gent hi participaria i les enquestes no cotenen una estimació d'aquesta informació. L'estudi de la UOC ho apunta, en menor mesura també el d'El Periódico, però com vaig dir a la premsa, cal més recercar sobre això, cal aportar més coneixement, ja que només és una enquesta.
Però considerant que al referèndum de Croàcia va participar un 70% (però un 94% al darrer del Québec), que a Kosovo els serbis el van boicotejar, etc, i només com a hipòtesi, considerem una participació del 80% plausible.
És a dir, un 20% d'abstenció. Podem establir un perfil del típic sociològic del típic abstencionista a Catalunya, i al món occidental. I aquest perfil correspon al perfil sociològic de l'unionista a Catalunya. Així que fem una segona hipòtesi (repeteixo, discutible, i on cal fer més recerca): l'abstencionisme afectaria fonamentalment a l'unionisme. Fent els recàlculs corresponents, aleshores obtindríem un resultat d'un referèndum d'independència del 55% a favor, 45% en contra.
Personalment em sembla vàlid però agosarat assumir tot això (fa temps ho vaig comentar), senzillament perquè no tenim dades concretes. Però és una hipòtesi feta en base a diversos elements racionals. En el futur haurem de mirar de contrastar això.
Actualització 29/09/2008: A la figura sobre la freqüència de lectura de premsa havia un error en un títol (no pas en les dades numèriques). L'opció de més a dreta correspon als que no llegeixen mai premsa. El títol estava repetit amb els que llegeixen molt poc o quasi mai. El fitxer de descàrrega ja està actualitzat.
Demà Onze de setembre l'equip d'EstatPropi.Cat muntem paradeta a l'Arc del Triomf durant tot el dia, com l'any passat. Si us passeu, podreu conèixer-nos, comentar-nos qualsevol cosa, i si no ho heu fet ja, afegir-vos al mapa. (Em sembla que, a més, amb la gent de Racó Català haurem de fer una mena de festa d'instal·lació d'Ubuntu a l'Acer Aspire One).
Aprofito per a recordar que a les 17h des de plaça urquinaona surt la manifestació Som una nació, volem Estat Propi, convocada per, entre molts altres, EstatPropi.Cat. A l'apartat de difusió d'EstatPropi.Cat trobareu els codis per afegir els bàners al vostre bloc/web.
També convidar-vos a què feu fotos a les estelades que pengin dels vostres ajuntaments (ja n'hi ha 100) i ens les envieu per correu a fotos@estelada.cat. Això serà un esdeveniment absolutament històric i cal documentar-lo bé aplicant els principis del web 2.0. La vostra ajuda és fonamental!.
Com sabeu, hi ha diversos ajuntaments que estan aprovant el posar l'estelada l'onze de setembre, amb motiu del seu centenari. La qual cosa no és ni compatible ni incompatible amb el fet que tots els ciutadans se la poden posar lliurement al seu balcó, l'onze o qualsevol altra dia de l'any, sigui centenari o no.
A EstatPropi.Cat, en col·laboració amb Estelada.cat, hem fet un mapa dels ajuntaments que posaran l'estelada l'Onze de setembre, i que podeu posar al vostre bloc o web. Només heu d'anar a la pàgina de difusió d'EstatPropi.Cat i copiar i enganxar el codi per obtenir això:
Per encàrrec del Cercle d'Estudis Sobiranistes (del qual en sóc col·laborador) fa temps que estic estudiant diverses enquestes que incorporen informació sobre el suport social a la independència de Catalunya. En concret, 17 de l'ICPS (anys 1991 a 2007), 3 del CIS (anys 1991, 1996 i 2001), la de la UOC 2008 (gràcies als seus autors, especialment en Miquel Strubell) i sobre els resultats generals d'una enquesta d'El Periódico de Catalunya del 2007 (en tenen un altra de mitjans 90 que no acabo de localitzar).
Aquestes enquestes contenen desenes de preguntes, per la qual cosa ens permeten estratificar-ne el resultats. A l'estil del que ja vaig fer amb l'enquesta del CIS del 2001, però multiplicat per 21 (i més).
Aquest diumenge 17 d'agost l'Alfons López Tena fa una conferència a la UCE, concretament a: Fòrum Obert 17-18h Prada de Conflent
Hi intervindré durant 20 minuts per a exposar resultats preliminars d'aquest estudi. El títol, en principi, serà Suport social a la independència de Catalunya (1991-2007). S'hi aportaran noves interessants dades que poden permetre modular el discurs independentista molt millor, d'altra banda l'objectiu d'una organització com el Cercle d'Estudis Sobiranistes.
Més endavant un cop finalitzar l'estudi, que incorporarà un volum grandíssim de dades, el publicarem per a què tothom pugui accedir-hi.
- Fitxer resum en format PowerPoint (1,9 MB, a la part inferior de l'apunt en format PDF, pels que no facin servir Microsoft. El format d'OpenOffice.org no me l'admet el sistema de bloc, tot i que amdós són programari lliure...).
Entre altres llocs on s'ha publicat. Cal destacar l'impacte mediàtic d'aquest estudi. Es pot dir que el major impacte que ha tingut un estudi d'aquesta mena, tot i que n'hi ha de semblants, però gens coneguts mediàticament parlant. En concret en tinc localitzats aquests:
- Enquesta d'El Periódico de Catalunya del 15 d'octubre del 2007
Les enquestes de CEO de la Generalitat no serveixen per mesurar l'independentisme a Catalunya, són un error i un engany utilitzar-les com a tals. Fa temps que en vaig parlar.
Resultats UOC
Bàsicament pel tema que ens ocupa el que ens interessa és això:
Bàsicament podem dir que el Sí a la independència concorda amb la resta dels estudis, mostrant encara més que les enquestes del CEO no són vàlides per mesurar l'independentisme. És a dir, l'independentisme a Catalunya es mou, depenent de l'any, entre el 31% i el 44%.
El que em fa arrufar el nas, però, són els resultats del No. Mentre que la resta d'estudis mostren un rebuig a la independència entre el 36% i el 55%, el de la UOC clarament se surt d'això i el situa només en el 22%. Per què aquesta gran diferència?.
Nova variable: abstenció
El que introdueix aquest estudi és que a les típiques variables (Sí/No/Indiferència, més el NS/NC) hi afegeix una de nova: la possibilitat d'abstenir-se. I curiosament la suma d'aquesta nova variable amb el rebuig dóna com a resultat el 49%, el percentatge del rebuit de la resta d'enquesta. I aquesta nova variable ficada aquí em fa arrufar el nas per:
- Sembla com si l'abstenció en un referèndum d'independència només afectés a l'unionisme, i això crec que no és assumible.
- L'abstenció es pot assimilar als que no ho saben (indiferents), i aquí novament el tant per cent no quadra amb la resta d'enquestes. Normalment la indiferència es mou al voltant del 15% i a la UOC donaria el 39%.
- Les variables poden ser independents. Vull dir que es poden fer dues preguntes separades: què votaria en un referèndum per una banda (sense possibilitat d'abstenció), i si aniria a votar al referèndum per una altra. Per exemple, si a mi ara mateix un enquestador em demana a quin partit votaria, jo diria: a XXX. Si tot seguit em demana si aniria a votar a unes eleccions, jo actualment li diria (clarament): NO. Per moltes raons.
De fet, a la següent pregunta la UOC torna a preguntar sobre si es votaria o no al referèndum. Separar les dues preguntes pot aportar informació extra: com afectaria l'abstenció a l'independentisme i a l'unionisme. De retruc, explorar els mecanismes discursius (o d'altra mena) que podrien contribuir a minimatzar-ne un i maximitzar-ne l'altre (perquè volem guanyar amb intel·ligència). Tal i com ha fet la UOC ens pot fer perdre resolució de les dades.
- Cap de les enquestes que conec sobre independentisme/unionisme a Catalunya (i Euskadi) inclouen l'opció de l'abstenció en la pregunta. Admeto la meva limitació i desconeixement d'estudis semblants a nivell internacional (enquestes prèvies a Montenegro, Kosovo, Estònia, països bàltics, Quebec...).
Però per altra banda és interessant l'addicció de la UOC perquè podria expressar millor la realitat. En tot cas, seria de gran ajuda que es demostrés estadísticament que són variables dependents, és a dir que la variable Abstenció realment afecta el resultat de les altres variables, i no pas que se superposi.
Les hipòtesis
Sobre les hipòtesis que fa l'estudi (una altra novetat a l'estudi), també en vaig fer la meva fa temps:
Personalment crec que en el context del debat públic (i necessàri) de la independència, la participació serà significativament superior, al voltant del 80%. Aquesta xifra l'extrec de la participació a eleccions espanyoles polaritzades (que no guanyi Aznar, que no guanyi el PP, mentides del PP...) que situen la participació en la banda alta del 70%.
Algunes idees
En tot cas, trobo important unes quantes idees que tothom hauria de tenir clares:
- La majoria social independentista a Catalunya és possible.
- El tema està en convèncer definitivament a un màxim del 15% de la població catalana.
- Hi ha un percentatge de població catalana completament impermeable a la idea de la independència, no canviarà d'idea i no paga la pena dedicar-hi cap mena d'esforç ni perdre el temps. L'atenció s'ha de focalitzar en el 15% que dic. Com tampoc canviaran d'idea els independentista.
- Més enllà de la retòrica (que és necessària) cal aportar noves maneres de pensar i fer, i establir una estratègia basada en les dades, l'anàlisi racional i solucions concretes.
- I que les dades es coneguin i estiguin en el debat públic.
- Els resultats que donen les enquestes sobre independentisme són sobre el total de la població major de determinada edat (15/18 anys), no sobre una participació donada. Per comparar, l'estatut d'autonomia vigent es va aprovar en referèndum amb el 32% de suport (cito de memòria) sobre la població major de 18 anys.
Bé, en els propers dies caldrà mirar-se amb calma les dades de la UOC i reflexionar-hi.
Arxius:Estudi UOC PDF- Resultats de l'estudi en format PDF
En aquest bloc vaig fer difusió de l'estudi 2410 del 2001 del CIS espanyol, que incloïa una pregunta directa sobre la independència de Catalunya. La qual cosa em va permetre fer una radiografia sociològica de l'independentisme a Catalunya per a l'any 2001 (resultats).
I avui remanant pel seu web he trobat un altre estudi que també duu la pregunta directament independentista:
Estudio 2228 Conciencia Nacional y Regional. Resultados Total nacional, Comunidades Bilingües, Andalucía e Islas Canarias
PREGUNTA 33 Personalmente, ¿estaría Vd. a favor o en contra de que Cataluña fuera independiente?
A favor 33.6 En contra 53.5 N.S. 10.8 N.C. 2.2 TOTAL 100.0
Allunyat del famós 16-18-20% que difonen equivocadament la Generalitat de Catalunya i els mitjans de comunicació (argumentació).
AJUDA
M'agradaria fer el mateix que vaig fer per a l'estudi del 2001, però necessito el fitxer estadístic original. Algú, per alguna casualitat de la vida, té aquest fitxer estadístic de l'enquesta 2228?
D'altra banda, diversos ulls veuen més que un parell, així que també es pot rastrejar el web del CIS a veure si hi ha més enquestes amb una pregunta directament independentista:
1.- Aneu al web del CIS (http://www.cis.es) 2.- A dalt a l'esquerra cliqueu sobre Enquestes. 3.- Sota el menú desplegat d'enquestes, cliqueu a Catàleg d'enquestes, i un cop aquí a Cerca assistida. 4.- Trieu un territori (per començar, Catalunya) i cliqueu a Cercar. 5.- Examineu-ne els resultats (i sort).
Tot i que no ho he mirat exhaustivament, de moment no he trobat més estudis amb la pregunta explícitament independentista.
******************
País Basc
Però a més aquest estudi inclou diversos territoris. Només a un més fa la pregunta directament independentista. El País Basc:
PREGUNTA 33 Personalmente, ¿estaría Vd. a favor o en contra de que el País Vasco fuera independiente?
A favor 43.6 En contra 32.2 N.S. 16.1 N.C. 8.2 TOTAL 100.0
És a dir, majoria més que clara d'independentistes (més de 10 punts d'avantatge!). Si el 1996 s'hagués fet un referèndum d'independència al País Basc, l'opció independentista hagués guanyat amb tota probabilitat. I Espanya ho sabia perfectament mitjançant aquesta enquesta.
Que a Espanya li preocupava (i li preocupa) la independència d'Euskadi i Catalunya es mostra en aquesta mateix estudi, ja que a la resta de territoris no demana sobre les seves independències respectives, sinó què n'opinen els seus ciutadans sobre la independència de Catalunya i Euskadi.
Animo als bascos a què aconsegueixin els fitxers estadístics originals, en facin l'estudi de creuament de variables i en facin la màxima difusió internacional possible.
Altres estudis del CIS sobre la independència del País Basc
Que la independència d'Euskadi preocupa més a Espanya que la de Catalunya es mostra en què el CIS ha fet més estudis a Euskadi amb la pregunta:
PREGUNTA 25 Personalmente, ¿estaría Ud. a favor o en contra de que el País Vasco fuera independiente?
Más bien a favor 33.4 Más bien en contra 37.7 N.S. 21.9 N.C. 6.9 TOTAL 100.0
Mostrant que l'independentisme al País Basc a perdut pistonada, però conservant totes les opcions de guanyar. El 2001 el suport baixa en relació al 1996, però el 2005 torna a pujar.
A més, es de suposar que a més enquestes les quals no es poden consultar al web continguin la pregunta independentista. Sembla que als estudis de la situació social i política al País Basc que es fan regularment (al contrari que a Catalunya) s'inclou (si més no 2 de 2 consultables).
Als autobusos de... Barcelona? et donen mítings espanyolistes, de la més pura tradició franquista:
Una vegada em vaig trobar la mateixa situació amb un iaio a un autobús de la Barceloneta. Dues dones li van respondre, però jo també li hauria d'haver dit alguna cosa.
Deu ser que els espanyolistes iaios veuen la mort d'aprop (d'Espanya i d'ells) i els hi surt la ràbia anticatalana llargament cobada.
A veure si algú troba la diferència a EstatPropi.Cat ;-):
L'equerre és el que vam fer anit. Encara hem de retocar força la versió 2.0.
Problemes amb els navegadors (IE6 i Safari)
Ara mateix, però, som conscients que hi ha un problema important amb l'Internet Explorer 6 (IE6), fonamentalment, i el Safari. Bàsicament, els usuaris de l'IE6 no poden visualitzar els menús de la dreta, que inclou el menú d'adhesions. Mentre solucionem el problema, estem implementant una versió reduïda de la pàgina per aquests i altres navegadors.
Mentrestant, recomanem la utilització de Firefox per Windows, Mac i Linux (és en català, és gratuït, és lliure) i l'IE7 per Windows.
Fou un lema escrit enmig
de les ruïnes de la derrota que declararen el destí de la
nació.
És possible.
Fou xiuxiuejat pels
vençuts i els exiliats mentre s'obrien camí cap a la
llibertat arrabassada.
És possible.
Fou cantant pels
immigrants mentre venien des de terres llunyanes, i els colons
mentre poblaven el sud valencià
És possible.
Fou la crida dels
treballadors que reclamaven; de les dones que aconseguiren la
igualtat; i del Rei que trià el sud i l'est com a noves
fronteres, que ens va dur al cim i ens indicà el camí a
seguir.
És possible la
justícia i la igualtat.
És possible l'oportunitat i la prosperitat
És possible guarir
aquesta nació.
És possible recuperar
el futur.
És possible.
Sabem que la batalla serà
llarga, però sempre recordarem que no importa l'obstacle enmig
del nostre camí, cap estaca romandrà en el camí
de milions de veus demanant la independència. (Volem la
independència)
Un cor de cínics
ens ha dit que no podem demanar això...Ells només
cridaran més alt des de la ràbia profunda
Ens han demanat que ens
aturem per realisme. Ens han advertit de no oferir a la gent
d'aquesta nació una falsa esperança.
Però en la
improbable història de la nació catalana, no hi hagut
res més genuí que l'esperança.
Ara l'esperança de
la canalla que juga a una escola de Vic és la mateix de la que
juga a una escola de Xàtiva; recordarem que hi ha quelcom que
està passant als Països Catalans; que no estem dividits
com diuen els polítics; que som un sol poble; que som una sola
nació; i junts, començarem el següent gran capítol
de la nostra història amb dues paraules que se sentiran d'Òpol
a Guardamar i de Fraga a l'Alguer, des del mar fins a les
estrelles:
Darrera la programació de la versió 2.0 d'EstatPropi.Cat hi ha el Josep Comajuncosas i el Toni Hermoso, a banda de l'excel·lent feina de disseny del Felip, la coordinació de l'Alexis, sempre feixuga, la feina dels traductors o la cartografia i consells meus sobre geoweb i SIG (per la 2.0, realment poca feina).
El Josep ha fet un apunt que resumeix les novetats més importants del web:
Aprofito per recomanar que visiteu l'apartat de difusió. No només podeu confeccionar al moment bàners per posar al vostre web o bloc, sinó que és una manera fàcil i ràpida d'obtenir les dades de diversos àmbits territorials (món, nacional, territorial, comarcal, municipal). És una cosa en la que no havíem pensat al fer-ho.
Després de 24 hores treballant en el canvi, des de fa un moment tothom ja pot accedir a EstatPropi.Cat 2.0:
Caldrà anar polint les coses, però el gran canvi ja està fet. Posteriorment tocarà anar afegint noves funcionalitats. Qualsevol cosa que veieu, adreceu-vos a l'adreça de correu contacte ensaïmada estatpropi.cat, o un comentari aquí sota.
