Avís per a les persones de pensament políticament correcte: absteniu-vos de continuar llegint. La ciència (el coneixement) passa per davant de la política.
En aquest estudi s'han definit diverses poblacions genètiques arreu d'Europa. Una d'elles, els catalans (codi ES2). Posteriorment amb els resultats se n'ha fet una anàlisi estadística factorial (Eigenvector) i s'ha obtingut això:
Com podem observar, els catalans són una població genètica diferenciada que compateix característiques a parts iguals amb la població francesa (codi FR) i la població espanyola (codi ES1). En menor mesura amb portuguesos (codi PT), italians (codi IT1) i suïssos (codi CH).
A banda que els catalans en origen eren francs (per dir-ho d'alguna manera), no deixa de reflectir les onades migratòries que ha rebut Catalunya.
He posat francesos en cursiva perquè el punt de mostreig no correspon a la zona de París, sinó a un punt indeterminat que si no és occità, hi és molt a prop. També he posat suïssos en cursiva perquè com tothom sap que a Suïssa hi ha alemanys, francesos, italians i retoromànics (ètnicament parlant) i no queda clar a quina població es refereix. Segurament la part de solapament correspondria a la part francesa dels suïssos.
Desconec quin han estat els criteris de tria dels punt de mostreig de l'estudi.
I critica durament al Govern de la Generalitat (de Dalt):
En la societat postindustrial la recerca és el nervi, el motor d'un país, ara aquest govern de rústecs indocumentats han deixat el motor sense benzina.
Algú sap quins són els objectius del Govern? Algú sap què volen? Són polítics especialitzats en la cultura del no decidir. Sense una política de recerca de país, els esforços individuals o dels grups queden desaprofitats.
Aquests inútils, però, ni tan sols han estat capaços de muntar una agència... ni tampoc han pogut tirar endavant el Pacte Nacional per la Recerca que, pel que sembla, si algun dia es formalitza, serà poca cosa més que literatura.
La nostra classe política és un subproducte del fracàs escolar. Quina sensibilitat pot tenir un govern d'ignorants? De la misèria intel·lectual que ens governa són contats els que han acabat el batxillerat. Simplement no entenen el què passa en el món d'avui, ni el paper de la recerca en la societat del coneixement.
L'equip de la Universitat d'Arizona que treballa amb la sonda Phoenix ha creat una cosa realment novedosa: un giny (widget) per a tenir el temps de mart al teu escriptori (descàrrega). El primer giny del temps extraterrestre!. Fins ara en tenim diversos per a multitud de ciutats del món, però ara en tenim el de la sonda Phoenix.
La cosa funciona en què les dades dels sensors de la sonda s'envien a la Terra i la NASA els posa immediatament (?) a Internet i els podem visualitzar. Té un component educatiu i divulgatiu enorme. A banda que pugui semblar una fricada.
Però hi ha un però. Només està disponible, de moment, per Mac i Windows Vista, i iGoogle (via web). Ni per Windows XP (?!) ni per Linux. És a dir, només per un 15% dels ordinadors mundials. En tot cas, sembla ser la iniciativa personal d'un membre de l'equip.
Amb això de la sonda Phoenix comença a sorgir a al superfície tot un seguit de coneixement sobre el planeta Mart adquirit en els darrers anys. He descobert una pàgina interessantíssima, que tot i al presentació simple, és la millor pàgina que he vist mai sobre Mart:
Encara que no entengueu l'anglès, només per les nombrossíssimes fotos (la millor recopilació) ja paga la pena. Clicant a Next i Previous obtindreu més informació de Mart i d'altres planetes.
Entre d'altres trobem la imatge de la distribució d'aigua a Mart, bona part en el subsòl:
D'altra banda, amb això del Phoenix s'ha obtingut una imatge realment espectacular. Resulta que el satèl·lit que pren fotos de Mart va aconseguir fotografiar el descens de la sonda. Van dubtar molt sobre si fer la foto o no, perquè podia interferir en el funcionament de la sonda, però van estimar que el risc pagava la pena per si les coses anaven maldades saber què havia passat:
Inclou diverses imatges de l'estratigrafia del pol nord, obtingudes gràcies al radar SHARAD del Mars Reconnaissance Orbiter. En elles podem veure capes de gel en una acumulació de fins a 2 km de gruix en un àrea d'uns 800.000 km2:
En aquesta imatges es pot observar un dipòsit laminat (NPLD, North Pole Layered Deposit) i una unitat basal (BU, Base Unit) composta fonamentalment per gel (d'aigua), tot i que amb sediment (entre un 2% i un 10%, segons l'estimació) i traces de gel sec (CO2 congelat). Amplio: La secció laminada estaria composta per 3 tipus de capes: capes de gel entre 10cm i 1m de gruix amb un 2%-10% de pols, capes de gel de 2 metres amb un 30% de pols, i capes més gruixudes de gel pràcticament pur.
A grans trets, i si no m'he equivocat en els càlculs, això vol dir que només al pol nord hi ha de l'ordre de mil milions d'hectòmetres cúbis d'aigua congelada, tirant baix. És a dir, 1.000.000.000 d'hectòmetres cúbics d'aigua. O el que és el mateix, 1.000.000.000.000.000.000 de litres d'aigua. És una xifra molt aproximativa i conservadora.
Tenint en compte que el consum a Catalunya és de l'ordre dels 600 hm3/any, si hem de pirar d'aquest planeta a Mart per a proclamar la inidependència, tindríem l'aigua assegurada per a una mica més de 1,5 milions d'anys. Sense aplicar la nova cultura de l'aigua, i sense comptar que al pol sud hi ha una quantitat semblant d'aigua (és més petit, però el gruix arriba als 3,5 km).
De tot plegat podem dir que al planeta Mart pot haver una colònia humana de milions de persones tranquil·lament. Hi tenim aigua, i d'aquí podem extreure energia ( a banda del sol i l'eòlica, tenim hidrogen, el podem cremar o fer fusió nuclear) i oxigen. Hi tenim recursos minerals. Només ens faltaria la tecnologia que permeti un cicle tancant d'aliments i aire, ja que l'experiment Biosfera-2 va fallar precisament en això.
Per cert, al pol nord, i a sobre d'aquesta capa de gel, és on ha aterrat la sonda Phoenix. Si es fonés tot el gel del pol nord i el pol sud marcians, Mart estaria cobert per un mar d'uns 20 metres de profunditat. Més info.
Ara que tenim l'Ebre mig desbocat (com pertoca a les primaveres, i controlat per la gestió dels embassaments), tot i que 2.000 m3/s no són del més comú, convé recordar que qualsevol persona pot consultar en temps real les dades del cabal de l'Ebre, sempre i quan la pàgina web i els mesuradors funcionin.
A la nova pàgina, a Caudal Rio Ebro en Tortosa anem a la columna Gráfico (15 días) i cliquem a la icona corresponent. Anem a la gràfica del cabal. Amb els botonets de la part inferior podem optimitzar la mida del gràfic, i obtenir-ne les dades numèriques en format excel.
Llengua
Ja que la CHE és un organisme públic, i que una part de la conca de l'Ebre està dins del domini lingüístic del català, el web hauria d'estar en català. I independentment de la llengua de visualització, la CHE faria bé d'abandonar la toponímia franquista i utilitzar-ne l'oficial (cas Seo de Urgel), oficial des de fa dècades.
Alguns usuaris també agraíriem que actualitzessin les dades de descripció de la conca, com per exemple les de població. Les que hi ha ara són de fa una dècada.
En un moment en què es parla molt de l'aigua, i en algun moment de l'aqüífer del Besòs, la revista científica internacional Environmental Geochemistry and Health en el seu número 30 (pàgines 273-289) del 2008 publica un interessant article:
Els autors del qual són n'Andrés Navarro i na Montserrat Carbonell, del Depto. M. Fluidos, ETSEIT, Universidad Politécnica de Cataluña.
Les dades corresponen als anys 2002 i 2003. Conclusions:
(...) The hydrogeochemical data indicate that many wells in the refilled and surrounding areas are contaminated and exceed European primary drinking water standards, which are as follows: 200 μg/l for Fe, 50 μg/l for Mn, 10 μg/l for Pb, 5 μg/l for Sb, 250 mg/l for chloride, 50 mg/l for nitrate and 250 mg/l for sulfate.(...).
Provocat per:
The uncontrolled dumping of waste in the old gravel pits of the La Llagosta aquifer, which contain high proportions of Ba, Co, Cu, Fe, Mn, Ni and Zn, and the presence of mining waste impoundments in the nearby coastal range, which contain high proportions of As, Ba, Cu, Pb and Sb, may cause the contaminated soils above and surrounding the dumping sites. The mobilization of contaminants in groundwater from the refilled areas may be caused by vertical variations in piezometric levels, which lead to the “washing” of buried waste.(...)
Des d'un vaixell situat enfront de Barcelona, hom pot entendre millor què és la contaminació lumínica, ja que al mar hi ha la foscor més absoluta, i no tenim muntanyes ni cap obstacle visual que ens l'amagui.
S'aprecia perfectament l'aurèola lumínica per sobre de la urbs.
Dijous passat vaig tenir una petita campanya de 48 hores enfront de Barcelona a bord del vaixell oceanogràfic García del Cid. Cosa tranquil·la, per la durada, tot i que a una campanya tant curta no tens temps a centrar els bioritmes. Al vaixell es dina a les 11.30h i se sopa a les 17.30h, amb l'esmorzar entre les 7.30 i les 8.30h. Clar, el primer dia fotre't primer plat, segon plat, postres i cafè a les 11.30, ja diràs... A banda que es menja MOLT. I després, a la nit, també tens gana, i acabes picant alguna cosa, més i quan tens torn de nit.
A més, sense uns torns (ben) definits, i havent de treballar les 24 hores (un vaixell no és barat), acabes dormint poc i treballant massa.
En tot cas, ateses les condicions meteorològiques de la setmana passada, vam poder gaudir d'una visió poc freqüent de la ciutat, tota plena de boira, al més pur estil Londres o plana de Vic. Tenia certa bellesa. La mar va estar completament plana, com si fos un llac. Tot i això les primeres hores, entre el petit moviment i la pudor a benzina, l'estòmac es va posar tonto durant una estona.
Vaig aprofitar per a fer uns quants vídeos didacticodivulgatius.
El vaixell i la instrumentació
Dels tres trípodes que vam anar a recollir, un de moment està al fons del mar... És el primer cop que passa a una campanya que hi assisteixo, però en d'altres ja havíem tingut algun problema però al final havíem pogut recuperar el material oceanogràfic (que és molt car). Malgrat tot, no és un fet infreqüent, la recerca marina té aquestes coses (penseu en la recerca espaial, la cosa més semblant).
Llevatestimonis HASP en acció
Una eina que ens permet extreure testimonis de sediment de fins a uns 30 cm, la qual cosa vol dir en termes temporals per aquesta àrea diverses dècades. Més tard, al laboratori, tallem el testimoni en llesques típicament de 1 cm (pot variar, en funció de la resolució que cerquem). I després analitzem les propietats de cada mostra que ens interessi (sedimentologia, granulometries, geoquímica...).
El HASP permet una obtenció de testimonis de forma molt fàcil i nul·la deformació. Hi ha altres sistemes que permeten l'obtenció de testimonis de diversos metres, però amb deformació important. O sense deformar, però més curts.
Draga de sediment
El mecanisme més senzill per a l'obtenció de sediment superficial. Tot i el que dic al vídeo, al final ens van tocar onze hores seguides de treure dragues, de 7 de la tarda a 6 del matí. Se'm va fer realment molt pesat.
És per això que el primer dia, pel matí, es faran una sèrie de conferències explicant la situació de l'Ebre català, especialment de l'embassament de Flix, adreçades a polítics, premsa, organitzacions del territori i públic general. D'on venim i els resultats de la recerca en curs. Posteriorment començarà el programa científic.
Com a membre del grup de recerca que porta treballant a l'embassament de Flix des de mitjans dels 90, faré la següent ponència:
18.40h-19.00h Trace metals in Flix Reservoir (Ebro River): highly polluted area associated to a chloro-alkali plant
M. Belzunces and A. Palanques Institut de Ciències del Mar (CMIMA-CSIC), 08003 Barcelona
També sóc coautor en la següent comunicació:
19.00h-19.20h On the remobilization of the dumped wastes of the Flix reservoir (Ebro River): evidences from radionuclides in suspended particulate matter
N. Casacuberta1, P. Masqué1, J. Garcia-Orellana1, J.M. Bruach1, R.J. Batalla2, D. Vericat2, J.A. López2, A. Palanques3, J. Guillén3, P. Puig3 and M. Belzunces3
1 Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals - Departament de Física. Universitat Autònoma de Barcelona, 08183 Bellaterra
2 Dept. Medi Ambient i Ciències del Sòl, Universitat de Lleida. 25198 Lleida
3 Institut de Ciències del Mar, CSIC. 08003 Barcelona
El 9 d'agost del 2005 comentava el que havia llegit en una revista científica sobre la presència de cocaïna al riu Po, més concretament dels residus que en quedaven després de passar pel cos humà. Una manera molt elegant d'estimar el consum real de cocaïna per part de la població. A Itàlia van trobar que el consum real era més de 80 vegades superior a l'estimat fins aleshores. Finalitzava l'apunt amb:
Resultaria molt interessant esbrinar quanta cocaïna es trobaria al Besòs o el Llobregat si fèssim la mateixa anàlisi. Qualsevol persona que surti de nit sap que la cocaïna no és pas dificil trobar-la.
Avui llegeixo una entrevista a l'Avuia al Damià Barceló, investigador del CiD (CSIC) de Barcelona, on comenta que properament publicaran els resultats d'un estudi d'aquest tipus fet a l'àrea metropolitana de Barcelona i València. Ens avança, però, que:
De fet, als rius de l'àrea de Barcelona o València ens trobem més restes de cocaïna que no pas d'ibuprofèn [un antiinflamatori d'ús molt freqüent].
Continua:
Si tenim en consideració les dades aconseguides analitzant l'aigua dels rius, podem dir que Espanya (sic, vol dir els Països Catalans) és el país europeu on es consumeix més cocaïna. En les zones urbanes es troben quantitats relativament importants, fins a 200 i 300 nanograms per litre.
No sé si és que la gent ha pres la cocaïna com un antinflamatori o què. La lectura de l'entrevista és força interessant.
Ahir al vespre es va posar a la xarxa el Baròmetre de la comunicació i la cultura. Tothom n'ha destacat l'eina fonamental, importantíssima i la gran resolució pel que fa a les dades (en mostra i resultats).
Estic d'acord amb aquests principis. Ara bé, anant a la practicitat, i descarregant el resum gratuït només puc dir, col·loquialment, que és autènticament infumable. Primer per la utilització de la paraula Resum:
- Dades tots els territoris: 775 pàgines. - Catalunya: 587 pàgines. - País Valencià: 275 pàgines. - Illes Balears: 227 pàgines.
Total: 1864 pàgines per a un resum!. Caldria fer un resum del resum del resum per a què fos digerible.
A més, i posant-nos seriosos, el Baròmetre presenta moltes deficiències en la presentació de les dades:
- Excessivament exhaustiu.
- No té una bona jerarquització. Caldria començar per la part general (total i per territoris) dels aspectes també generals. Després, com uns annexos, es podria anar al detall.
- No es fa servir cap gràfica per ajudar a visualitzar-ne els resultats.
- No es fa servir cap mapa per ajudar a visualitzar-ne els resultats.
- És impossible trobar les dades previsiblement més cercades: rànquing general dels elements estudiats (p.ex. diaris) per al total i cadascun dels àmbits territorials. El rànquing general de diaris per Catalunya (p.ex.) està mig amagat i és incomplert: no surt ni l'Avui ni el Punt. O no l'he sabut trobar.
Crec que tot plegat hagi fet que els mitjans no s'hagin fet gaire ressò del Baròmetre, ja que tothom que se l'ha mirat segur que ha tingut dificultats per treure'n l'entrellat.
La presentació de les dades és tant o més important que les dades. Així doncs, al Baròmetre li cal millorar molt aquest aspecte per a tenir un l'impacte que mereix. I avui dia l'estadística, amb el seu marc mostral (referencial), és una de les eines més potent de conscienciació nacional.
La representació de les dades és una part fonamental per a fer-ne una bona interpretació. El professor Hans Rosling ens ho mostra de manera magistral en aquesta xerrada:
Els dos darrers minuts de la xerrada són realment increïbles. De tot plegat, amb una bona (i innovadora) manera de representar les dades (havent pogut accedir-hi lliurement) resultarà que al final en això de la pobresa en comptes d'anar a pitjor anem a millor. Per cert, el programa aquest de fer gràfiques el va comprar Google.
Arran de la meva ressenya al bloc del llibre El cervell eròtic un company de feina i lector ocasional del bloc, el doctor Pep Gasol, em recomanà el llibre de temàtica semblant Sperm Wars. The Science of Sex, i accedí amablement a deixar-me'l. Un llibre que sota l'òptica de la biologia evolutiva tracta la relacions sexuals (vull dir, la relació entre els dos sexes) dels éssers humans com qualsevol altre animal. He començat la seva lectura, i arribats al final en faré la ressenya corresponent. Però permeteu-me que en faci uns quants avançament sobre temes de gran interès i ociositat.
"No hi ha qui entengui les dones!"
Podríem qualificar aquesta frase, amb les corresponents variacions lingüístiques, d'universal i intemporal en boca dels homes. Segur que en algun text dels clàssics surt per alguna banda. Crec que tots els homes que conec estarien d'acord amb mi com de sovint les dones presenten un comportament variable i de molt difícil comprensió per a nosaltres, enfront de la simplicitat major dels homes. Abans que unes quantes lectores comencin a apuntar-me a la seva llista de misògins, els avançaré que això només vol dir que han aconseguit el seu objectiu de forma absoluta i aclaparadora. Han guanyat i porten guanyant sempre.
Hi ha molts animals en què les femelles mostren la seva receptivitat reproductiva de forma clara. Hi ha mones que se'ls posa el d'allonsis de color vermell clar quan són receptives. Els mascles aleshores es posen també vermells (d'emoció) es barrallen entre ells i regalen objectes a les mones per tal de poder gaudir de la vermellor femenina. Un cop accedeixen, els mascles es comporten de forma dominant i fins i tot violenta. Un cop s'acaba la vermellor, s'obliden de les femelles.
Per evitar aquests inconvenients, les femelles humanes oculten la seva receptivitat. La seva estratègia és, atenció mascles, la de confondre'ls completament. Així no han d'aguantar una possessió excessiva, ni l'abandó segur. Així doncs, el cos adopta un seguit de mecanismes, tant interns com externs, per mantenir l'atenció del mascle. Quan no està receptiva ha de fer que ho està, quan està receptiva ha de mirar que no es noti gaire. I així anar fent.
Ara entenc tots aquells Síis que no eren Síis, tots aquells No que en realitat volien dir Potser o Síii. Tot aquells entusiasmes que es transformaven sobtadament en ensopiments. Però aquesta desorientació que provoquen als mascles també se la provoquen a elles. Si no tots sabríem el dia i l'hora de la nostra concepció. Els mecanismes no es poden controlar de forma conscient o racional. Estan programades així (com en altres aspectes els mascles humans) i això no és programari lliure. No tenim el codi per veure bugs, ni tenim debugger.
Cal dir, però, que en aquesta societat tecnològica aquest comportament no té sentit, o no en té tant. La tecnologia ha evolucionat més ràpidament que la biologia. Encara no som humans que diria en Carbonell. És a dir, que les pròpies femelles humanes serien també víctimes d'aquest comportament.
Així doncs, és una informació que pot servir per tranquil·litzar a molts mascles i exclamar un gran Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaahhhhhhhhhhhhh!!!!!. Ara ho entenc!. I que pot ajudar-nos a aprofitar-nos per als nostres objectius reproductius. Tot sigui per al benefici de l'espècie :-P.
Interessantíssim documental que exposa la tesi que darrera de l'escalfament actual no hi ha l'home i el CO2, sinó l'activitat solar:
Es pot trobar també a l'emule o el bittorrent en qualitat molt millor de la que es pot veure al Google Video o You Tube (Google ja n'ha tret alguna còpia del Google Video, suposo que per temes de Copyright).
Paga molt la pena mirar-lo, si entens l'anglès. Si no, tant de bo que el tradueixi al català i l'emeti una cadena nacional. Alguns dels científics que hi apareixen han estat amençats de mort, un dels que apareixen ha dit que l'estafat és ell ja que no han reflectit bé el seu parer, i personalment veig que alguna de les gràfiques estan pendent de publicació. Han començat a sorgir argumentacions científiques en contra d'algunes de les dades exposades al documental, però és que això és la ciència. Exposes i els altres et critiquen. Està fora de lloc, però, l'actitud de Greenpeace, que ha passat a l'atac personal en comptes de a la crítica de les dades.
Paral·lelament a això, en els darrers dies s'han publicat dues interessants notícies. Una parlava sobre l'escalfament a Mart, després d'observar fotografies satèl·lit en què hi ha un retrocès del gel polars al planeta vermell. Si tenim escalfament a Mart i a la Terra, podríen tenir una causa comuna, i la més probable seria el Sol. Tanmateix, hi ha poc registre històric de fotografies dels pols de Mart.
Al darrer Science es mostren dades de disminució d'aerosols com a conseqüència d'una activitat volcànica menor. Els aerosols reboten la llum del Sol, la qual cosa faria que menys aerosols, més escalfament de l'atmosfera. Tanmateix, hi ha seriosos dubtes metodològics, i s'ha d'estudiar més.
Centrat en la discussió científica, en les dades, i trets els fonamentalismes preconcebuts, tot plegat és d'un gran interès intel·lectual.
