A les pàgines de documentació d'Ubuntu n'hi ha una de molt interessant:

Ubuntu Science

The aim of this page is to become a useful resource for scientists, engineers and students using Ubuntu (or any other) Linux.

És a dir, és una recopilació de programes científics per a Ubuntu (o altres distribucions) útil per a investigadors, enginyers i estudiants. La majoria de programes són lliures, però també n'hi ha de comercials.

És a dir, que amb un cost zero podem tenir una potent estació científica. Cal tenir present que per fer avançar el coneixement avui dia necessitem eines computacionals. Fins ara les eines computacionals més bones són realment cares (tipus SPSS o ArcGIS), per la qual cosa l'avenç del coneixement es veu limitat per una inicial forta disponibilitat econòmica. Cal dir que si aquests programes són tant cars, és perquè realment compensa des d'un punt de vista econòmic (si no, no les faria servir ningú). Però també és cert que això ens limita fortament.

Contribucions com les de l'Ubuntu Científic ens hauria de dur al que al final hauria d'importar, i és que les limitacions en el aprofundiment del coneixement no sigui la disponibilitat d'eines, sinó la capacitat intel·lectual dels individus. Una utopia com qualsevol altra ;-).

Recordeu que encara que sigueu usuaris de Windows, podeu instal·lar i utilitzar còmodament Ubuntu mitjançant el Wubi.

Amb el Wubi no necessitareu fer cap partició ni coses estranyes al Windows. Només 15 Gb d'espai lliure, i si voleu desinstal·lar-lo, només heu d'anar al Windows i treure'l com si fos un programa més.

Vaig a explicar millor com instal·lar a Ubuntu els tipus de lletra (les fonts) de Microsoft. Molts usuaris no se senten còmodes amb els tipus de lletra de Linux, ja que les veuen borroses o petites. Instal·lant els tipus de lletra de Microsoft veurem les lletres igual que al Windows XP. Les instruccions són per a la versió 8.10 d'Ubuntu, però no ha de variar gaire en altres versions.

1.- Aneu a Sistema>Administració>Fonts de programari, pestanya Programari Ubuntu i comproveu que teniu marcades les opcions main, universe, restricted i multiverse.

2.- Aneu a Sistema>Administració>Gestor de paquets Synaptic i cerqueu el paquet msttcorefonts. Si no us hi surt, pitgeu el botó Refresca. Feu-hi botó dret del ratolí, trieu l'opció Marca per instal·lar i pitgeu el botó Aplica de la barra superior.

3.- Descarregueu-vos el paquet fontconfig.tbz i deseu-lo (important) a l'escriptori. Aquest fitxer també el teniu disponible al meu espai del servidor de SC.

4.- Aneu a Aplicacions>Accessoris>Terminal. La temuda pantalla negra. Escriviu:

cd Escriptori

respectant la majúscula, i pitgeu la tecla Retorn. Si teniu l'Ubuntu en un altre idioma, poseu Escriptori en la paraula que toqui (Desktop, Escritorio, etc) Ara sou amb el terminal on teniu el fitxer descarregat (si l'heu posat en un altre lloc teclegeu cd i la carpeta on l'heu desat). A continuació escriviu:

sudo tar xvjpf fontconfig.tbz -C /etc/fonts/

i pitgeu Retorn. Us demanarà la contrasenya, introduïu-la i pitgeu Retorn.

5.- Sortiu de la sessió (Sistema>Surt) i torneu a entrar-hi (no cal reiniciar l'ordinador).

Ja heu aconseguit que les lletres es vegin bé a Ubuntu. Ara podeu suprimir de l'escriptori el fitxer .tbz. Més informació a Sharp Fonts. 

Anit vaig actualitzar l'ordinador principal d'Ubuntu 8.04 a Ubuntu 8.10. Vaig fer l'actualització via xarxa després de descobrir que amb el Cd normal que em vaig descarregar no es pot actualitzar. S'ha de fer amb el Cd alternatiu (alternate Cd), innocent de mi.

Recordeu que podeu provar l'Ubuntu sense compromís al Windows mitjançant el Wubi (Windows Ubuntu Installer), i que també podeu descarregar-lo des de Softcatalà.

- Els servidors de descàrrega estan aguantant, cosa que no va passar amb la 8.04. Segurament hi ha hagut una gran feina en infraestructura, però segur que també els usuaris han fet servir més BitTorrent (que va més ràpid).

- Els webs amb Flash (YouTube per entendre'ns) finalment es veuen bé. A la 8.04 es visualitzaven a pedals. S'hi ha fet bona feina, que és el mínim que es pot fer tenint en compte que avui dia tothom mira YouTube.

- Ja es pot sentir àudio simultani. Una de les mancances greus d'Ubuntu 8.04 és que si per exemple visitàvem el YouTube i no tancàvem el navegador, no podíem sentir música amb el Rhythmbox o mirar una pel·lícula amb l'VLC o el Totem. Si una aplicació agafava el so, les altres aplicacions no el podien fer servir. Amb la 8.10 ja es comporta normalment. Era increïble que això passés a un sistema operatiu modern.

- No sé si relacionat amb l'anterior, però ara quan movem la barra de reproducció d'un vídeo anem exactament el punt on volem. Amb la 8.04 era impossible anar a un segon exacte amb el ratolí. Amb la 8.10 va suau, com amb el Windows.

- Amb la 8.04 només podíem escriure bé el català si definíem l'idioma com a Català (Espanya). Ara ja funciona correctament amb Català (Andorra), Català (França) i Català (Itàlia). Finalment uns quants no cal que utilitzem més  al nostre ordinador el nom del país del costat a l'esquerra.

Millores

- Actualitzada la versió de diversos programes, com l'VLC, que ara s'integra a la safata del sistema, tot i que per contra fa servir tipus de lletres independents del sistema (jo tinc les del Windows, i l'VLC utilitza les borrosses del Linux).

- Puc fer servir el PSPP amb PSPPIRE!. Ja en parlaré.

- El procés d'actualització no va finalitzar amb èxit. Va finalitzar l'actualització del sistema, però no va poder fer la neteja final ni va reiniciar. Ho he hagut de fer jo, i no sé si ho he fet tot. Per cert, es pot eliminar això?



- No trobo normal que en menys de 24 hores hagi una actualització del kernel, com a passat amb la 8.10. Això indica que per l'obligació de treure'l un dia exacte, el producte no estava ben tancat. Al final passarà com amb el Windows, que no va bé fins que no hi ha el primer Service Pack (~el primer mes a Ubuntu).

- Continua distribuint-se en Cd com a mitjà principal i això vol dir, entre d'altres, que els paquets de català no hi estan inclosos, i que has d'estar connectat a Internet per a tenir-lo completament en català. O descarregar-te la versió en DVD.

- La meva webcam (CreativeLabs VF-0080 USB) continua sense funcionar.

- El Firefox té problemes amb la maximització i se superposa amb la barra superior del GNOME. Un problema que anava sortint i desapareixent amb les actualitzacions de la 8.04.

- He tingut algun petit problema amb el Compiz (efectes d'escriptori) i la targeta gràfica Nvidia integrada a la placa base (molt poc potent d'altra banda). He tornat a posar l'Nvidia 8500 PCI que havia tret pel tema de temperatura i silenci, i va, tot i que encara hi ha algun petit tema per solucionar.

- L'aspecte de l'escriptori no ha canviat gaire.

- No he provat si està solucionat el tema del Wubi inclòs al Cd, que amb la 8.04 era impossible instal·lar. En tot cas, amb el Wubi via web mai hi ha hagut problemes.

- El programa de captura de pantalla continua sense funcionar bé amb el Compiz activat, ja que no captura les vores de les finestres. Cal utilitzar el Gimp per a fer bé les captures.

Acer Aspire One

Els majors problemes que he tingut és amb l'Aspire One. He de fer més proves, però a diferència del que pensava el wifi no va a la instal·lació per defecte de la 8.10. S'han d'instal·lar uns altres controladors més antics, i per les proves a la feina no acaba d'anar fi al 100%. La resta de temes a l'AAO semblen funcionar com amb la 8.04 amb bricolatge, però sense haver de fer res específic a la 8.10. He de mirar bé, però, el tema del so i la webcam.

D'altra banda, no he pogut instal·lar-hi l'Ubuntu Remix. No sé per quina raó no em carrega el menú gràfic inicial.

Coses a millorar

- Realment Ubuntu necessita actualitzar la imatge. Avui dia es tant important tenir uns bons dissenyadors gràfics com uns bons programadors. Perquè els bons disssenyadors marquen la diferència. Cal que a Canonical treballin de valent per crear un tema ben atractiu i alguna decisió valenta, com incloure un dock (tipus avant-window) o els screenlets.

- Malauradament encara s'han de fer per força coses amb la maleïda pantalla negra que tant agrada als programadors però que tant espanta a la majoria dels usuaris finals. Això no depèn només d'Ubuntu, però com sempre dic, ara mateix Ubuntu és indicat pels que vam descobrir la informàtica amb el Windows 98 o anteriors, però no és apte pels que la van descobrir amb l'XP.

No sé si és perquè ha estat una actualització i no pas una instal·lació neta, però Ubuntu 8.10 és estable des del primer moment (cosa que no passava amb la 8.04) i podem dir que funciona bé per a l'ús mitjà de l'usuari multimèdia i web (cosa que no acabava de passar amb la 8.04).

Sens dubte, paga molt la pena posar-te la 8.10, si fem cas a les primeríssimes impressions.

Al maig vaig estudiar quina posició ocupa el català a Ubuntu per nombre d'usuaris, la 21a. A un mes que surti la nova versió 8.10, podem veure quina posició ocupa definitivament el català a l'Ubuntu 8.04, d'acord amb les dades estadístiques de la pàgina de popularitat:

(més gran)

El nombre d'instal·lacions ha crescut un 29%, si fa no fa igual que el global (32% per l'anglès). Si fa no fa em quedat igual que abans, a la posició 21a.

Els nombres corresponen a les persones que habiliten l'enviament (anònim) d'estadístiques, en aquest cas els paquets instal·lats. Com a mesura de les versions de cada llengua, he utilitzat el paquet lang-pack-base.

A grans trets podem considerar que de l'ordre del 10% d'usuaris d'Ubuntu trameten estadístiques. Així doncs, i sense cap més dads, 'Ubuntu en català i tots els programes en català associats seria utilitzada per uns 55.000 usuaris. En tot cas, cal destacar que un creixement global del 30% és important. D'acord que és un 30% dels usuaris que trameten estadístiques, però sense més dades disponibles, podem assimilar aquest percentatge al creixement global d'Ubuntu.

A dins de l'apunt poso la taula amb el rànquing de totes les llengües. A grans trets podem dir que hi ha llengua, l'anglès, que se surt de mare (la gràfica té l'eix Y tallat), ja que suposo que pràcticament tots els ordinadors el tenen instal·lat.

A continuació li segueixen un grup de 3 llengües: l'alemany, l'espanyol i el francès. Li segueix un altre grup de 3 llengües: portugués, italià i rus. Tot seguit un altre grup de 3 llengües: polonès, xinès i japonès. Després un altre grup de 3 llengües: txec, àrab i suec.  El següent grup és de 4 llengües: hongarès, xoses (una llengua sud-africana parlada per 7,9 milions), hindi i bengalí. Finalment arribem al grup del català: finès, grec i català. L'occità ocupa la posició 105.

Vols ajudar i fer pujar el català? Habilita les estadístiques: Sistema>Administració>Fonts de programari, pestanya Estadístiques.

I si no teniu Ubuntu, la podeu provar còmodament sense afectar el Windows amb el Wubi (mireu també les PMF), o si teniu un ordinador per provar, la podeu descarregar directament.

(n'hi ha més)

El propi vídeo ha estat recomprimit amb l'AAO amb l'Avidemux, sense cap més problema que esperar 10 minuts (a uns 18 fps, enfront dels 24 fps de reproducció normal). S'hi pot fer de tot.

El netbook/ultrapòrtatil Acer Aspire One (AAO) ja ha arribat massivament a les botigues dels Països Catalans i jo ja en tinc un. Característiques (del meu): Processador Intel Atom 1.6 Ghz, 1 Gb de RAM DDRII, 120 Gb de disc dur, pantalla 9" 1024x600, bateria 3 cel·les (2-2,5 hores), sistema operatiu Linux Linpus (versió específica de Fedora) amb CD de recuperació, teclat oficialment mida 95% (oficiosament un 89%), pes oficial 995g (real: 1054g). Preu, 297 EUR+IVA (344 EUR).

Existeix una versió més barata (250 EUR+IVA) amb 8 Gb de disc SDD i una versió amb bateria de 6 cel·les (unes 7 hores) per uns 50 EUR més (i si hi posem Windows Home a qualsevol opció, 50 EUR més).

Cal dir que la qualitat del monitor TFT/LED és extraordinària, la millor que he vist en qualsevol ordinador o monitor de qualsevol preu o marca.






Per què l'AAO?

Millor dir perquè no els altres:

- Descartem l'Asus EeePC 701 per la resolució i mida de pantalla inferiors.

- Descartem els Asus EeePC 701 i 901 perquè el teclat és massa petit per a escriure a mecanografia (10 dits). L'enginyer que els va dissenyar òbviament no sap mecanografia.

- Descartem l'Asus EeePC 901, el model d'Asus equivalent a l'AAO, perquè és lleugerament més car i porta molts menys gigues de disc dur (20).

- L'Asus EeePC 1000H té una millor pantalla (10.2") i un teclat correcte, però és molt car pel tipus d'ordinador que estem parlant (uns 450 EUR+IVA) i pesa més.

- El millor netbook/ultraportàtil al mercat, l'MSI Wind (marca blanca a Europa: Medion Akoya Mini), amb pantalla de 10" i pes semblant al de l'AAO, el descartem pel preu excessiu, uns 400/450 EUR+IVA o més.

- Dell treurà el seu netbook, l'Inspiron 910 (o mini), el qual descartem per l'elevat preu (350 EUR+IVA la versió més bàsica), unes prestacions de maquinari (disc dur i RAM) inferiors a l'AAO, i un teclat sense tecles de funció (els altres les tenen).

Cal dir que un netbook per definició ha de ser un ordinador el més barat possible, el més lleuger possible, senzill en quant a prestacions, que ha de servir per navegar per internet, treball ofimàtic, tasques domèstiques (visualització d'imatges, reproducció música i vídeo), i amb Linux com a millor opció. Per sobre dels 300 EUR  i el quilo de pes comença a perdre el sentit.

Linpus

El Linpus és el Linux que porta per defecte l'AAO. Des de la comunitat Linux hi ha hagut molta crítica perquè s'assembla estèticament al Windows. Comparteixo l'estètica tenint en compte que el nínxol de mercat de l'AAO va adreçat a usuaris que mai han vist un Linux. D'altra banda, el Linpus permet fer perfectament per al què està dissenyat un netbook, i carrega extraordinàriament ràpid. Tenim un navegador (Firefox), un client de missatgeria instàntània, un client de correu, un client de RSS, l'OpenOffice.org, calendari, agenda de contactes, reproductor multimèdia, jocs i més coses. Un ordinador completament funcional per 300 EUR.

Defectes Linpus: no està en català, i al connectar un monitor extern manté la resolució de 1024x600 (com veurem, Ubuntu ho fa bé). No permet fer bricolatge al sistema operatiu, de moment.

Ens podem saltar la protecció del Linpux (instruccions web, o al YouTube) i poder accedir als menús Linux normals, podent afegir (teòricament) programari. He intentat instal·lar el català i el GNOME, però no deixa.  En tot cas, no l'he mirat gaire.

Tot plegat ens duu a Ubuntu. Els que vulguin instal·lar-hi Windows, Acer permet la descàrrega gratuïta dels control·ladors (AAO 110 i AAO 150).

(n'hi ha més)

Si més no a Ubuntu (jo diria que a tots els Linux) actualment hi ha incompatibilitat entre els efectes d'escriptori (Compiz Fusion) i les aplicacions basades en Java. Per exemple el gvSIG i l'SPSS.

El problema és que si executem aquestes aplicacions amb els efectes d'escriptori activats, les finestres ens apareixen buides, sense text. Si deshabilitem els efectes, aleshores al tornar a executar aquests programes ja podem veure les finestres amb el seu contingut.

Sembla ser que podem aplicar una solució aplicació per aplicació, afegint una línia de codi dins del fitxer d'execució de cada aplicació (informació per SPSS, però que funciona també al gvSIG i altres apliacions Java).

Tanmateix sembla ser que es pot aplicar una solució genèrica, al sistema, sense necessitat d'anar aplicació per aplicació (a no ser que ho vulguis així). S'ha de fer el següent:

Ubuntu

Obrim el terminal (Aplicacions>Accessoris>Terminal) i escrivim:

        sudo gedit /etc/environment

Ens demana la contrasenya, i s'executar un editor de textos. Al final del fitxer afegim la següent línia:

        AWT_TOOLKIT="MToolkit"

Reiniciem el sistema (qui deia que a Linux no s'ha de reiniciar?!) i aleshores ja podem executar totes les aplicacions Java amb els efectes d'escriptori activats.

Mandriva

Executem la següent orde a una consola abans d'executar l'aplicació Java:

        export AWT_TOOLKIT=MToolkit

Si funciona, afegim les següent línies al fitxer ~/.bash_profile del directori personal:

        AWT_TOOLKIT=MToolkit
        export AWT_TOOLKIT

Vist a Kubuntu Chile.

Algun informàtic ens haurà d'explicar què fa exactament aquesta ordre, i si és millor aplicar-la a tot els sistema (problemes?) o aplicació per aplicació.

Sota el meu punt de vista, la novetat més important d'Ubuntu 8.04 és la gestió d'energia, cosa que és degut al kernel de Linux, cal dir. La cosa ha millorat molt en relació a Ubuntu 7.10, i només per això paga la pena actualitzar-se, sobretot després de l'actualització de la darrera setmana, en que Ubuntu 8.04 ha millorat notablement (vull dir, que es nota).

En Windows encara continua sent millor la gestió energètica, però ara es pot treballar en silenci a Linux, i la bateria del portàtil dura de l'ordre del 70% en comparació a Windows, enfront del 50% d'abans. Encara hi ha camí per córrer.

Fent botó dret sobre el tauler de dalt del GNOME podem instal·lar aplicacions (Afegeix al quadre...), i en concret el monitor que mostra la velocitat del processador. Veurem que està en mode variable en funció de la demanda. Però tal i com està per defecte, malauradament no podem canviar-ho manualment. Per a fer-ho:

Solució de tot plegat

Ara podem triar l'esquema de regulació de velocitat del processador, o una velocitat fixa determinada.

El que no puc arribar a entendre és perquè això no està activat per defecte (???).

Català

Un cop activat, ens adonem que si bé les opcions per defecte del monitor són en català, les noves opcions són en anglès. A veure si l'equip de traducció se n'adona i ho tradueix.

El primer problema que tenim és que un cop instal·lat no podem executar-lo. Hem d'anar (Ubuntu 8.04) a Sistema>Administració>Usuaris i grups. Cli¡quem a Desbloca, introduïm la contrasenya, cliquem a Gestiona els grups, cerquem el grup vboxuser, hi fem doble clic i activem el nostre usuari dins del grup. A millorar: això hauria de ser automàtic.

Ara podem executar el programa. Però no tenim USB:

                Solució (apartat Puliendo detalles).

Aquest pas no és senzill.

Ara el següent problema és que no podem compartir carpetes:

               Solució (apartat Configuring Shared Folder Integration)

Primer de tot ens hem de descarregar la versió VmWare Server per Linux (la gratuïta) i registrar-nos per aconseguir un número de sèrie (gratis). Si no volem registrar-nos-hi, per la mula corren diversos números vàlids.

La instal·lació és més complicada que al VirtualBox. Tenim:

- Solució 1

- Solució 2

Tot i que a Windows l'VmWare funciona bé, es nota que no han treballat gaire en la versió per Linux, en comparació amb el Virtual Box.

Mancances

- Instal·lació, que no es pot fer de cap manera sense llegir documentació.

- No sincronitza bé la velocitat del processador entre l'amfitrió i l'hoste.

- En actualitzar el kernel ha deixat de funcionar, no diu res de com solucionar-hi, i no tinc ganes de cercar a forums i webs com se soluciona.

- Per desinstal·lar-lo sudo vmware-uninstall.pl i ja està.

Ubuntu és possiblement la distribució Linux més utilitzada. I la que junt amb Fedora està més catalanitzada. Ahir en Jordi Mas ens ensenyava la presència del català a Ubuntu, mitjançant les estadístiques disponibles. Jo li comentava que potser caldria posar-la en el context de les altres llengües.

Posició	Llengua	Language-pack-base	Instal·lacions	%
1	Anglès	en	520819	54,699
2	Alemany	de	64069	6,729
3	Francès	fr	57006	5,987
4	Espanyol	es	56096	5,891
5	Portugués	pt	27207	2,857
6	Italià	it	26301	2,762
7	Rus	ru	20296	2,132
8	Polonès	pl	12259	1,288
9	Xinès	zh	11019	1,157
10	Japonès	ja	9072	0,953
11	Àrab	ar	7773	0,816
12	Holandès	nl	7734	0,812
13	Txec	cs	7421	0,779
14	Suec	sv	6723	0,706
15	Xoses	xh	6711	0,705
16	Hindi	hi	6625	0,696
17	Bengalí	bn	6446	0,677
18	Hongarès	hu	5863	0,616
19	Finès	fi	5103	0,536
20	Grec	el	4502	0,473
21	Català	ca	4313	0,453
22	Danès	da	3424	0,360
23	Hebreu	he	2666	0,280
24	Noruec Bokmal	nb	2304	0,242
25	Búlgar	bg	2284	0,240
26	Coreà	ko	2099	0,220
27	Eslovac	sk	1864	0,196
28	Esperanto	eo	1863	0,196
29	Afrikaans	af	1787	0,188
30	Turc	tr	1741	0,183
31	Romanès	ro	1740	0,183
32	Bielorús	be	1647	0,173
33	Estonià	et	1628	0,171
34	Croat	hr	1619	0,170
35	Gallec	gl	1617	0,170
36	Basc	eu	1523	0,160
37	Farsi	fa	1436	0,151
38	Ucrainès	uk	1431	0,150
39	Bretó	br	1320	0,139
40	Irlandès	ga	1300	0,137
41	Indonesi	id	1298	0,136
42	Gal·lès	cy	1283	0,135
43	Bosnià	bs	1260	0,132
44	Amaric	am	1239	0,130
45	Interlingua	ia	1206	0,127

Una altra (aparentment) grossa a Ubuntu 8.04. Si bé és cert que amb el nucli dur d'aplicacions instal·lades per defecte (Firefox 3 Beta, OpenOffice.org, Pidgin...) i algunes que pots instal·lar després (com l'Abiword), no hi ha cap mena de problema amb els accents, amb d'altres sí que n'hi ha.

Sóc a l'únic que li passa això (aix`o si escric amb l'Opera)? Té solució? No és tema de teclat, ja que va bé amb diverses aplicacions, i li passa a 3 maquines diferents.

Recordem que Ubuntu té entre els seus principis el multilingüisme, i que personalment jo no recordo cap problema amb el tema accents a la 7.04 i la 7.10.

Per activar part d'aquests efectes cal fer doble clic sobre l'escriptori>Canvia el fons de l'escriptori>Efectes Visuals>Extra. Pot ser que us passi com al meu ordinador portàtil de 4 o 5 anys i et digui que nanai, que no es pot. Hi ha solució (o no).

Els efectes són proporcionats per Compiz Fusion. Incomprensiblement (si més no per mi), Ubuntu no duu de sèrie les opcions de configuració. Per instal·lar-les, anem a Sistema>Administració>Gestor de paquets Synaptic. Cerquem el paguet  compizconfig-settings-manager i l'instal·lem. Accedim a les opcions de configuració anant a Sistema>Preferències>Configuració avançada dels efectes d'escriptori. Aquí ens trobarem parts pendents de traducció.

Trobo a faltar que en aquest pantalla no esten documentades les dreceres de teclat. Ens caldrà cerca Compiz Ubuntu shortcuts o quelcom semblant per anar descobrint-les.

Podeu provar:

Tecla especial (la del windows)+Tabulador

Tecla especial+E

Ctrl+Alt+Clic esquerre ratolí mantingut+moviment del ratolí a esquerra o dreta (si tenim el cub activat, i 4 escriptoris en comptes dels 2 per defecte).

Algun dels efectes del vídeo no m'agraden. D'altres no sé on són: com es minimitza plegant sobre si mateixa la finestra? Com s'acomoden les finestres quan surt una altra del darrere?.

Recordeu que podeu provant Ubuntu 8.04  instal·lant-la (i desinstal·lant)-la com una aplicació del Windows, si en descarregueu una imatge iso, l'instal·lador Wubi, poseu tots dos a la mateixa carpeta i execteu el Wubi. Per desinstalar aneu a l'Afegeix/Elimina programari del Windows i trieu Ubuntu.

Un cop instal·lat l'Ubuntu 8.04, podem millorar-lo sensiblement.

Medibuntu és un repositori per a temes multimèdia, que per motius legals no pot oferir Canonical. Per afegir el repositori al Synaptic, hem de seguir aquestes instruccions. Un cop afegit, a mi m'ha sortit automàtiquent un seguit d'actualitzacions.

The Perfect Desktop: Ubuntu 8.04

La pàgina aquesta és molt interessant. Ens permet visualment millorar la configuració de la instal·lació per defecte. Trobo molt interessants la pàgina 4 i la pàgina 5. Java, Acrobat reader, codecs, funcionament synaptic, etc.

Descobreixo netspeed, una petita aplicació per veure el trànsit de la connexió (semblant el DUMeter per Windows, però molt més limitat).

També el k9copy, que sembla la versió Linux del DVDShrink, que permet copiar DVDs original amb quatre clics, recomprimint-lo a més a un DVD de 4.7 GB. Però a més el supera en permetre còmodament passar un DVD a MPG-4 (a xvid/divx per entendre'ns). L'he de provar.

I també el Gtkpod per gestionar iPods (inclosos la darrera generació). M'ha reconegut el meu iPod Nano Vídeo, però a primer cop d'ull no sembla que pugui equiparar-se a iTunes.

Ara només em falta trobar una veritable alternativa a l'iTunes, i una alternativa a l'EndNote, el gestor de bibliografia. Cap idea?.

Des d'un punt de vista d'una empresa privada (i no pas d'un grup de voluntaris), el nínxol de mercat dels usuaris de Windows XP que no es volen passar a Windows Vista és molt llaminer. I una oportunitat que potser no es torna a repetir en molts anys.

Així doncs, cal facilitar al màxim la instal·lació d'un sistema operatiu alternatiu per als usuaris de Windows. Fins ara no havia més opció que provar una distribució Linux mitjançant un Live CD o mitjançant una partició dedicada. Amb el Live CD no podem instal·lar tot el sistema, no podem fer comprovacions serioses de compatibilitat de maquinari i va lentíssim. L'experiment és més aviat pobre, tot i que millor que res. Això sí, requereix que l'usuari sàpiga modificar la bios per arrencar de CD en el cas que no tingui el sistema així configurat. Una capacitat que la majoria d'usuaris de Windows no domina.

Una partició dedicada és una complicació gran, per a la qual cal coneixements avançats d'informàtica, i sempre un perill per a les dades i havent de tornar a instal·lar el Windows o accedir a programes molt especialitzats. No viable per a la gran majoria dels usuaris de Windows.

O també fer virtualització del sistema operatiu, però el rendiment és molt pobre i el maquinari no és real, sinó que també està virtualitzat. Ubuntu 7.10 no es pot dir que anés bé al VMWare.

El que diu Canonical

Al Wiki d'Ubuntu trobem:

Error "Could not access the CD"

This sometimes happens when a DVD media/drive is used and/or if the CD is corrupted and/or if the support is of poor quality and/or the CD/DVD is not finalized.

Que és com dir que no funciona. Des de fa diversos anys que els ordinador van a DVD drive(s). Que si un CD s'ha corromput, és evident que no funcionaria, però no funcionaria per a res. Això de la qualitat del CD no ho havia sentit mai en informàtic (en tot cas, jo he fet servir primeres marques). Sobre si s'han finalitzat el CD, jo ho he provat de les dues maneres, i no funciona.

Hi ha usuaris que han fet diverses proves, i la seva conclusió és clara:

Wubi Is Just Not Ready

Cosa que comparteixo, junt amb I’m amazed that Ubuntu has provided Wubi in the Long Term Release with such an inconsistent success rate.  Each new user that tries out installing Ubuntu with Wubi faces the chance of Wubi failing.  It makes Ubuntu, and Linux in general look bad.

Quan li he comentat a un amic, m'ha dit imagina't si falla això, què deu fallar a dins.

I aquí la gran cagada, perquè si una de les dues (tres) maneres d'instal·lar Ubuntu des d'un CD d'instal·lació no funciona, l'única cosa que es pot dir que aquest CD d'instal·lació no serveix, i s'ha de crear un de nou on funcioni, o Wubi no hi sigui. De fet, al DVD no hi va, però el DVD d'instal·lació està ben amagat.


Wubi sí funciona, via Internet

Cal dir que si ens descarreguem Wubi directament d'Internet i passem del Wubi del CD d'instal·lació de la 8.04 sí podrem instal·lar Ubuntu d'aquesta manera. I va força bé. De fet, ara mateix escric això des d'una Ubuntu instal·lada d'aquesta manera (tot i que el Firefox 3 Beta no s'entén molt bé amb el sistema de blocs de Vilaweb, que és programari lliure). La teòrica petita lentitud del disc dur virtual no és nota en absolut, més si comparem amb un Windows ben carregat de programes.

Té un petit problema: si tenim un processador de 64bits, ens descarregarà l'Ubuntu 64, un potencial generador de problemes. Aleshores hem d'anar a la línia d'ordres (pantalla negra) i executar el Wubi amb el paràmatre --32bits (una cosa que barra el pas a l'usuari típic de Windows, i que primer te n'has adonar) per a obtenir la versió normal.

O descarregar-nos la iso i executar el wubi des de la mateixa carpeta. Aleshores sí que funcionarà bé.

Vint-i-quatre hores més tard de la publicació de l'esperada Ubuntu 8.04, una Long Term Support (que vol dir, que ha de durar 3 anys en escriptori i 5 anys en servidor), hom només pot dir que conté un seguit de cagades que la poden situar en els anals de la història.

Una de les novetats més important amb què s'anunciava Ubuntu 8.04 era la instal·lació amb Windows com si fos una aplicació més, gràcies a Wubi. Posem el CD, ens surt un menú (o cliquem sobre umenu.exe), li diem que l'instal·li sobre Windows, i el programa ens crearà una partició virtual i una arrencada dual. Sense tocar físicament les particions, i que podem desinstal·lar com si fos un programa més.

Quan acaba de fer la imatge des del CD, em surt aquest missatge en dues màquines completament diferents, amb Windows XP. El més greu és que ja ho sabien des de la versió Alpha. Qui va donar-hi el vist-i-plau? Qui va fer les proves definitives?

Posen una versió beta del Firefox 3.0, havent una versió final 2 que funciona perfectament. Es pot posar una beta d'un dels principals programes del sistema operatiu (navegador d'Internet), sinó el principal?. Cal?

Per la mateixa raó d'espai, no s'inclouen diverses llengües en el CD d'instal·lació. El català no hi és. I això que una de les banderes d'Ubuntu és que és multilingüe. I jo em demano, perquè no distribueixen en DVD? Tenen espai de sobres per posar totes les llengües i l'OpenOffice.org i moltes altres coses.

En Toni Hermoso em diu que al seu MacBook Pro la 8.04 no li xuta no li funciona bé, quan la 7.10 sí. Estem parlant d'un entorn de maquinari molt comú i ben definit. A mi tampoc em funciona en un Acer de sobretaula, però cal dir que tampoc funcionava la 7.10 (tema targeta gràfica placa base).

Els servidors, saturats

Els servidors de descàrrega i actualització ahir i avui estan saturats, i això que tenen una base d'usuaris molt limitada (per sota del 2% del total d'ordinadors). En comparació, no veiem que els servidors de Microsoft (~95% del mercat) se saturin quan hi ha actualitzacions. La infrastructura de Canonical no està preparada per a què Ubuntu sigui massivament utilitzada.


Aquesta 8.04 no serveix

Per tal plegat, podem concloure que aquesta versió l'han feta a corre-cuita sense prou proves, la qual cosa és molt greu tractant-se d'un versió major pensada per durar. A hores d'ara, el CD d'instal·lació de la 8.04 no serveix. Cal fer un build nou (un 8.05 o com li vulguin dir). I això que pràcticament no he pogut provar-la...