Parla de Sant Cugat, però per a tota una generació es pot aplicar a qualsevol ciutat de tot Catalunya:
Bloc personal d'en Marc Belzunces
|
|
Política Parla de Sant Cugat, però per a tota una generació es pot aplicar a qualsevol ciutat de tot Catalunya: Avui s'ha fet públic el nou canal a YouTube de la Generalitat de Catalunya. Tenim la notícia al web de la Generalitat, i adjunto aquí sota el PDF amb la notícia. Com diu la nota de premsa oficial i han reproduït diversos mitjans (entre ells, TVE3), el canal és diu es.youbute.com/gencat. Tots han reproduït el subdomini "es". YouTube disposa des de fa no gaire de diversos subdominis estatals. Si no m'he equivocat al comptar-los, 18. Cal dir, però, que no és obligatori utilitzar subdominis estatals. Sense subdomini els vídeos es visualitzen igual.
És a dir, que el canal de la Generalitat funciona perfectament sense subdomin, és a dir, amb youtube.com/gencat i prou. Funciona igualment i és més curt.
Però la Generalitat de Catalunya, Departament de Presidència (PSC) prefereix utilitzar el domini es. Queden lluny ja els temps del gencat.net per no utilitzar el gencat.es, tot i que per sort tenim el .cat, curiosament amb el vist-i-plau del Montilla (que ho va fer més per ignorància que per una altra cosa).
Catalunya té un problema, i es diu PSC. Actualització: Han posat l'anglès, l'espanyol i el català, però no han inclòs l'occità, que és llengua oficial a Catalunya i pròpia de l'Aran. Fa uns dies Google Espanya va anunciar que de cara a les eleccions espanyoles havia creat un mapplet pel Google Maps per tal que els usuaris espanyols en poguessin veure els resultats en directe, a partir de les 20h. La cosa serà així:
Procediment Tot i que la cosa s'ha dissenyat exclusivament pels usuaris espanyols, els catalanòfons també ho podem veure amb unes quantes dificultats. Pels que tinguin curiositat, aquests són els passos: 1.- Poseu la llengua del vostre navegador en Español, por supuesto. Si hi teniu posat el català, no funcionarà. 2.- Aneu a http://maps.google.es i entreu en el vostre compte de Google. Si no en teniu, de compte, tampoc podreu accedir al mapplet. 3.- Aneu a la pestanya Mis mapas, i pitjar sobre Añadir contenido. Al cercador poseu Mapa Electoral. Si el teniu en espanyol, us sortirà el mapplet, si el teniu en català no us sortirà. Cliqueu sobre Añadir a Maps, i tornem a Mis mapas, on ja el tindrem. 4.- Torneu a posar el català com la llengua del nostre navegador, aneu a http://maps.google.cat i a Els meus mapes. Ha de sortir una cosa així:
Tot plegat, qualsevol cosa menys fàcil (i amb Opera a sobre no va). Sobre si fan el mateix a les eleccions franceses, no ho sé. Rebut a la llista de correu general de la feina: PIS EN LLOGUER Hola a tothom, per si pot ser util a algù: Es lloga loft (40 m2), tot amoblat al costat del Mercat de Santa Caterina 900 euros al mes. Jo ja no vull formar part d'aquesta societat. Això és exactament el 90% dels ingressos d'un mileurista per una habitació (perdó, loft) de 40 m2. O el 45% d'una parella de mileuristes. El Banc d'Espanya diu que no s'ha de dedicar més del 35% de la renda familiar a l'habitatge. La gran majoria dels habitants de l'àrea metropolitana de Barcelona són mileuristes (molts, ni hi arriben). No és cap fet excepcional aquest lloguer. Una companya de feina amb una beca de 1000 EUR/mes (sense dret a atur o seguretat social completa) ha de pagar més de 600 EUR per una habitació gran (perdó, estudi) que no arriba als 30 m2. I no es tracta de cap pèrfid empresari o burgès sense escrúpols. El que no té escrúpols, el que ha perdut el sentit de l'ètica o la moral (el llogater té la nòmina del client), el que és un simpe explotador, és l'obrer de tota la vida, el teu company de feina, o el becari del despatx del costat. Us podeu confitar Convé recordar novament que fa uns anys el màxim tribunal dels EUA determinà que la crema de la bandera dels EUA era una acte de llibertat d'expressió i no pas un delicte. Això no vol dir que surti un dels màxims jutges cremant la bandera nord-americana, sinó que es reconeix que algú ho pugui fer per a expressar la seva opinió davant d'un determinat fet. Mentrestant al Regne d'Espanya (i cal dir que que a uns quants estats europeus) és delicte la crema de la bandera espanyola (però no pas altres banderes espanyoles). Inclou també els Borbons. Convé, per tant, tornar a defensar la llibertat d'expressió en la seva accepció més democràtica (que no pas espanyola), i posar arreu el vídeo de la crema d'un paper: Convido a tots els blocaires a incrustar el videó al seu bloc. La resposta dels mitjans espanyols Mentrestant, els mitjans espanyols amb més audiència responen d'aquesta manera: Els surt la ràbia per tots costats. La política de la foto de tots els partits polítics dels Països Catalans, amb l'absoluta complicitat dels mitjans de comunicació, pot dur a coses com aquestes a el Masnou: Un municipi governat pel P$C i IC-V on s'instaura la recollida selectiva de la brossa, els ciutadans s'entrenen a separar-la a casa, la dipositen a contenidors diferents, i després els escombriaries, fent el que els han dit, tornen a ajuntar la brossa al camió escasses hores després. Des d'un punt de vista ecològic, i econòmic, una despesa innecessària d'energia i per tant, antiecològic. La lògica diu que abans de fer recollida selectiva, cal preparar la infraestructura. I si no la tens preparada, no facis perdre el temps a la gent. Això no és exclusiva del Masnou (repetim, governat per ecosocialistes), també m'han explicat que passa a Blanes, i a altres municipis. Ara en tenim una denúncia videogràfica ben clara. Tret del bloc de l'Alexis Vizcaíno.
Ho he vist a La Tafanera. Gràcies a un diari belga (flamenc? való?) podem saber el que amaga el Regne d'Espanya, les institucions espanyoles, els partits polítics espanyols i els mitjans de comunicació (quart poder). És a dir, quanta pasta tenen els borbons: 1. Hans-Adam, de Lietxtenstein, 3.000 milions d’euros 2. Isabel II, d’Anglaterra, 1.800 milions d’euros 3. Joan Carles I, d’Espanya, 1.700 milions d’euros 4. Henr, duc de Luxemburg, 1.200 milions d’euros 5. Carles Gustau, de Suècia, 793 milions d’euros 6. Albert, de Mònaco, 775 milions d’euros 7. Beatriu, d’Holanda, 217 milions d’euros 8. Harald, de Noruega, 141 milions d’euros 9. Albert II, de Bèlgica, 12.4 milions d’euros. Suposo que és una estimació. Convé saber que en època del dictador feixista Francisco Franco els borbons estaven ben pelats. 30 anys després 1.700 milions, just a tocar de tota una reina anglesa (gran potència mundial). Aquest tipus d'informació, que és el que volen amagar els espanyols, és precisament al que cal donar més difusió. Com diversos lectors m'han fet notar ràpidament i amablement, en Portabella ha dimitit. Com sempre m'ha dit ma mare, per fer les coses malament, millor no fer-les. Sobre el dubte de què posare de títols als apunts famosos, vull recordar un parell de coses. Els apunts Portabella (ERC) dimissió! eren per criticar la gestió de l'Ajuntament de Barcelona sobre les infrastructures ciclistes, amb exemples concrets. No era cap crítica personal ni partidista, però convé posar noms i cognoms a les coses. En aquest cas, la persona que era la responsable de la bicicleta. Així doncs, donant un període de gràcia al nou responsable (excepte si és el Julian (PSC)), passaré ha posar el nom i partit corresponents (PSC? ICV?). Abstenció, mitjans de comunicació i ERC Per una vegada han guanyat els meus: majoria absoluta del partit de l'abstenció. Algun diari ha volgut insultar als abstencionistes titllant-los d'irresponsables. Jo només diré que ho het fet amb la més gran de les responsabilitats: em nego a ser un col·laboracionista de la mediocritat instal·lada al poder (que diria en Llach). Considero que actualment el perill més important a la democràcia i el progrés del país són els partits polítics, més concretament els aparells dels partits. Ara, mateix els polítics han de retre compte amb els aparells (si volen continuar a la mamella), no amb els ciutadans. Per la meva part, ERC i els altres partis s'equivoquen en interpretar l'abstenció per motius polítics. Jo m'he limitat a la gestió dels meus principipals problemes a la ciutat: habitatge i mobilitat (bici). Fa gràcia que surti tota una Mayol dient que prenen nota de tot plegat. Dona, si prens nota i el teu partit ha perdut vots, tu ets la màxima responsable: dimiteix o digues que no et tornes a presentar. Portes ja molts anys. Ídem per en Portabella. També fa gràcia que els mitjans no hagin assumit la part de responsablilitat. Avui dia una una simbiosi entre els mitjans i els partits polítics. Els partits polítics estant a tothora pendents del que diuen els mitjans, i els mitjans estan pendents a tothora del que diuen els polítics. Els mitjans, que han de vendre la política, l'han transformada en un seguit de declaracions i contradeclaracions, al més pur estil del futbol o la premsa del cor. Si hom compra un setmanari (com El Temps) s'adonarà que la política és una altra cosa, i no declaracions de a veure qui la diu més grossa. Els mitjans de comunicació haurien de reflexionar tant o més que els partits polítics. Condicions per tornar a votar Allà van les meves condicions per a tornar a votar a les municipals: - Votar a persones i no a partits. És a dir, reforma de la llei electoral. Llistes obertes, sistema mixt alemany o el que sigui. - Limitació del càrrec d'alcalde a dues legislatures als municipis de més de 50.000 habitants, sense possibilitat d'abandonar el càrrec. Si l'han d'abandonar per força major, tornar a fer unes noves eleccions al municipi fins a acabar el mandat dels 4 anys (i que aquest migmandat compti com una legislatura més). - Limitació de dues legislatures per a presentar-se com a candidat. Si surts elegit alcalde, el comptador passa a zero.
La Fundació Catalunya Oberta ha tret el comptador del dèficit fiscal de Catalunya: Inclou les dades de com inserir el comptador al vostre bloc o web.
L'altre dia la televisió regional Telemadrid va fer un reportatge de títol Ciudadanos de segunda sobre l'espanyol a Catalunya. Vejam què en diuen els espanyols al reportatge: Avui llegim a El Punt Barcelona: Cobrir la C-31 al Prat costarà 66,4 milions i permetrà la construcció de 7.900 pisos on surt el regidor ecosocialista (ICV) d'urbanisme Sergi Alegre i va i diu amb tota la barra del món: A l'administració pública no li costarà ni un euro. No vull expressar en públic el que penso del(s) senyor(s) Sergi(s) Alegre(s). Caldrà començar a dur-los als jutjats. És a dir, que 7900 famílies no hauran de tenir prou amb pagar el pis, que a sobre hauran de pagar 8500 EUR en concepte de cobriment d'una autopista per a benefici d'un municipi compost per desenes de milers de persones i centenars i milers d'empreses. Molt d'esquerres. S'ha volgut fer creure que això del preu dels pisos és culpa del capitalisme pervers. Però resulta que entre un 20-30% dels pressupostos municipals es cobreixen amb operacions urbanístiques, amb regidors de l'esquerra en molts casos, inclosos els ex-comunistes de l'actual ecosocialisme. En termes ecològics, això no és sostenible. En termes econòmics és per no donar-te el títol d'Administració i direcció d'empreses. No es pot cobrir una cosa fixa (el pressupost) amb fet extraordinaris (promocions d'habitatges) com a fet normal per anar fent la viu-viu. El problema del preu de l'habitatge és de finançament dels Ajuntaments. Del sistema espanyol de finançament. De pertànyer a Espanya. I culpa dels Ajuntaments que fan negoci amb això. El mateix es volia fer per eliminar el pont de l'autopista que passa per Martorell. Es va fer un estudi on es pretén que el cost l'assumeixien les famílies que comprin els pisos a l'espai alliberat, perquè l'Ajuntament no té pressupost per a fer-ho. Un benefici per tothom l'han de pagar uns pocs. Molt d'esquerres. Davant d'aquest dèficit estructural del finançament dels ajuntaments no veiem, en canvi, cap acte de contenció pressupostària. Com deia en Fuster, primer la panxa, i després la cultura. No veiem una restricció en la publicitat institucional, en les subvencions, en serveis accessoris (com les televisions municipals), en festes amb menús de cuiners de renom mundial (he assistit convidat a alguna), en actes dignes de l'aristocràcia europea del XVIII. No, això ja ho pagaran els que comprin pisos. Tot plegat és un acte de follia col·lectiva. D'ajuntaments, de polítics, d'empreses i els propis ciutadans. Qui no ha sentit dir a aquell conegut que podia treure una barbaritat pel seu pis?. Un acte col·lectiu d'irresponsabilitat, d'irracionalitat, d'egoïsme, d'imbecilitat, de suïcidi. En termes evolutius això porta cap a l'autodestrucció. Ahir mateix, a La Sexta, sentíem a un reportatge sobre Berlín que es podia llogar un pis de 200 metres quadrats al centre per 500 EUR/mes. A la capital de la primera economia de la Unió. Mentrestant, a la capital de la regió del cul de la Unió, per aquest preu no trobes cap pis. Ni de 50 metres quadrats. Personalment vull que peti la bombolla immobiliària. Acampar encara que sigui il·legal, i tirar-los de tot a sobre al més pur estil Kale Borroka. Que es fotin. Que les empreses hagin de tancar, que la gent es quedi a l'atur, que perdin els estalvis, que s'arruïni tothom. Que els municipis es quedin sense població, que la gent no tingui fills, que el país es transformi en un desert i els polítics sense feina. Que tot se'n vagi a la merda, literalment. Per imbècils i irresponsables, tastant al que estan condemnat a tota una generació.  Ja he anat a votar al referèndum. He introduït una papereta que deia Vull la independència de Catalunya. Si encara no heu anat a votar, encara podeu descarregar-la i imprimir-la, o senzillament escriure la frase a una de les paperetes oficials de vot: - Sí vull la independència de Catalunya - No, Vull la independència de Catalunya - He anat al meu col·legi electoral amb la samarreta de Vilaweb Make no mistake: I'M A CATALAN and so I'm not Spanish, la qual cosa ha fet que el president de la mesa se m'adrecés directament en català (jo només he dit Hola i res més). El comissari polític del P$C estava ben atent al que feia la gent per dins del Col·legi, de manera que quan he volgut deixar les paperetes impresses que em va passar en Toni Hermoso no he acabat per decidir-me. El comissari polític d'ERC estava a fora prenent la fresca. De la resta, no n'he vist, però és que no hi he estat ni 5 minuts. No hi havia gaire gent (12.45h), de manera que no he hagut de fer cua i he trigat menys d'un minut en votar. Curiosament, m'han deixat introduir la papereta amb la pròpia mà, sense comprovar si tenia un o més sobres. Cosa que, tinc entès, incompleix la normativa electoral: és el president qui ha d'introduir a l'urna el sobre. Per si de cas, he fet com els mags, i li he ensenyat el sobre per tots costats. Parlant del procés electoral. Per primer cop NO he rebut a casa sobres oficials amb les paperetes (casualitat o intencionat?). Aquesta ha estat la queixa de diverses persones que anaven cap al col·legi electoral (tinc la papereta però no tinc sobre...). Igualment, el model de papereta publicat primerament al DOGC no coincideix amb la papereta que s'ha enviat a casa i que estava disponible als Col·legis electorals. Les frases han canviat. Coneguts meus ni han rebut a casa les paperetes, ni l'Estatut d'Autonomia. Si voten, ho faran sense saber què voten. Tot plegat fa que el procés en sí hagi estat precipitat, improvisat, i possiblement incomplint la llei. Però quan convé... És el país que tenim després de vint-i-tants anys d'autonomia. D'on no n'hi ha, no hi raja.  Per a l'especial de Vilaweb sobre la campanya de Vota lliure, Vota per la Independència de Catalunya he fet el següent article d'opinió. Senzillament jo crec que la gent que voti NO s'adonarà que s'ha equivocat i que ha llençat el seu vot. Per què el NO està fet des de l'independentisme, i es més profitós votar directament Vull la independència de Catalunya. (papereta). Cal dir les coses pel seu nom. L'article: Independència de Catalunya i majoria social Marc Belzunces, gèoleg, activista digital i promotor de la campanya. Catalunya serà independent quan en un referèndum d'independència el Sí superi d'un vot el 50% dels vots vàlids emesos. La cosa és així de senzilla, i així de complicada. Ara bé, som a prop d'aquest escenari? [Continua]  Vaja, finalment hem arribat a ser una regió bananera, i jo sense saber-ho. Des d'ara mateix em declaro en exili interior, renunciant a la meva condició política de català. Jo no sóc d'eixe món. Estudiaré com marxar del país el més aviat possible. De fet, el preu dels pisos ja ho demanava. Una recomanació: suspensió de l'autonomia. Que una comissió tècnica creï una nova llei electoral on es votin persones i no partits, i que convoqui el referèndum i les eleccions el mateix dia. Com a mínim així ens sortirà més barat als que ens roben de la nostra nòmina una part substancial per a pagar aquest entramat polític. Vaja, avui m'han fet italià, i jo sense saber-ho. Mamma mia, presidente! |
CategoriesVisites al blocVisites a la portada
Visites a les entrades
Accés de l'autorEls meus enllaços0.- CONTACTE
1.- ORATGE
2.- LLOCS ON COL·LABORO
3.- APUNTS DESTACATS
4.- BLOCS
5.- BLOCS DE CICLISTES URBANS
6.- BLOCS SIG I GOOGLE EARTH
Notícies VilaWeb
Bici-Vici
Darrers terratrèmols (M >5)
Planeta SoftcatalàSomGNU
Últims 40 canvis
|
|||||||||
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
