Per si no l'heu vist, em permeto la confiança d'enganxar-lo aquí i donar-li categoria d'apunt. Com a comentari, diré que ara que he variat la ruta i he de fer diversos quilòmetres per carretera, i molt transitada, de moment no m'ha pitat cap cotxe, cosa que contrasta amb l'experiència de fa pocs anys. Efecte Bicing?. En tot cas, no circules tranquil i no es apte per a tots els públics.
Ahir vam tornar d'un viatge de dues setmanes per Dinamarca i Noruega (Oslo) amb bicicleta.
Veien tots els teus vídeos tinc la sensació de viure un malson, és increïble. Quina ràbia!!! Quanta feina!!!
A Copenhagen vam circular 3 dies amb les bicis (BTT, no Brompton). Tots els dies ens va fer sol i una temperatura molt bona. La ciutat és increïblement plana, no hi ha ni una pujadeta. Val a dir que tota la ciutat és un paradís pel ciclista urbà. Hi ha tot tipus de carrils bici, tot senyalitzat. Podríem dir que hi ha més bicicletes que cotxes, i una moto per cada 500 bicis (estimació meva) que també circulen pels carrils bici, però no molesten.
Totes les bicicletes circulen molt, molt ràpid, a més de 20 km/h, la gent va per feina, i com hi ha molta seguretat, es pot anar ràpid. El primer dia al·lucinàvem, doncs tothom ens passava, no hi estàvem acostumats a anar tant ràpid per ciutat. Hi ha carrils que s'ha de circular a més de 20 km/h per obligació, però no a 30 com a BCN que és una animalada.
A Copenhagen també fan obres, però quan afecten al carril bici tot està perfectament senyalitzat, molt abans troben el desviament, i sí hem de pujar a la vorera, s'han currat una rampeta de ciment (provisional) per accedir a la vorera suaument. Increïble.
Totes les rotondes tenen el seu carril bici. Increïble.
La gent fa servir les mans per senyalitzar tots els seus moviments, encara que no vingui ningú. Cultura.
La gent en principi fa molt cas de les senyalitzacions, semàfors, etc., però es clar que tot està dissenyant pensant amb la bici, i tot és més fàcil.
Trobem molts, però molts pàrkings de bicis per tot arreu. Quant estan a tope, que hi ha llocs que és gairebé sempre, la gent deixa la bici a qualsevol lloc, lligada a una barana, o senzillament en mig de la vorera amb un auto-bloqueix de la roda que porten moltes bicicletes de sèrie. Quant els ciclistes no troben un correcte pàrking i deixen la bici a qualsevol lloc, NO passa res, ningú els hi diu res, i molt menys la guàrdia urbana (que no n'hi ha, no l'hem vist, no sé). Cultura.
Moltes vegades el carril bici està a tocar la via dels cotxes, però segregat per l'alçada. Totes les pujades i baixades són molts suaus, és una de les coses que més ens van sobtar, doncs MAI no notes el típic sotrac de BCN.
També tenen una espècie de Bicing, amb bicicletes de rodes sense radis on hi posen publicitat. Ho pot fer servir tothom, autòcton o turista, doncs funciona amb una moneda de 20 DKK (2,68 euros) com el carro del súper, sense carnets ni res de res. Val a dir que costa de trobar-ne lliures.
A la ciutat, quant no hi ha carril bici, és perquè no hi ha pràcticament circulació i no en cal. Cap problema.
Els cotxes respecten molt al ciclistes, segurament perquè ells també van amb bicicleta.
Ens va sobtar molt, moltes noies amb minifaldilla, cames llargues, talons alts, súper-elegants, amb bicicleta, escoltant música o parlant amb el mòbil, cap problema. Preciós. A BCN ja comencem a veure coses semblants, ja era hora...
Tenen editat un plànol amb tots el carrils bici de la ciutat molt complert, de fet, em cau la bava... Un 10.
Trobem per tota la ciutat i per tot el País moltes botigues de bicicletes de molta qualitat.
Al nens els hi ensenyen a reparar punxades a l'escola. Cultura.
Respecta a Dinamarca, està plena de carreteres amb carril bici, i carrils bici que van per lliure, no sempre paral·les a la carretera, asfaltades o no. Pots anar per tot el País amb la bici sense problemes. Totes les rutes de bicicleta importants estan senyalitzades i numerades. Val a dir que no hi ha molta gent que faci cicloturisme, encara que tot el País es molt pla.
Vam veure unes 5 Bromptons, totes a prop de port (potser de la gent dels vaixells). En una botiga en venien. Totes les Brompton les vam veure a Copenhagen, a la resta de Dinamarca, ni una. En aquest País potser no cal una bici per pujar-la al despatx. Gairebé tothom té el mateix model urbà de bici, no es veien moltes BTT. També vam veure la nova moda del "fixie", bicis de pista, sense frens, un plat, un pinyó lliure (o no). Quasi tots eren missatgers. Una moda que no entenc...
Oslo, la capital de Noruega, la cosa és diferent.
Els tres dies que hi vam circular plovia a estones i el terra estava mullat. Hi ha moltes pujades, doncs la ciutat està envoltada de muntanyes. La ciutat està plagada de tramvies, i molts carrers importants tenen el rails perillosos. Vam demanar un plànol de carril bici, però ens van dir que l'estaven imprimint, no sé.. Tenen un Bicing amb la mateixa bicicleta exacta que a BCN, i ho gestiona la mateixa empresa, Clear Chanel em sembla. Els turistes tenen accés a les bicis, comprant un ticket a les oficines d'informació turístiques. Quant plou hi ha moltes de lliures. Aquí es veuen moltes bicicletes BTT, doncs les pujades i la natura és important. La gent respecta molt més les bicis que a BCN. En tres dies vam veure 1 Brompton...
Bé, hem deixat una mica de temps per veure el que feia el nou responsable municipal de la bicicleta de Barcelona, el regidor Narváez del P$C.
L'Ajuntament de Barcelona diu que fara nous quilòmetres de carril bici. La realitat, però, és que en els darrers anys s'han eliminat conscientment molts trams de carril bici. A cada any que passa, perdem quilòmetres.
L'altra dia mirant pel Flickr vaig veure una foto sospitosa sobre el carril bici de Meridiana. Els darres mesos no he pogut anar gaire en bici, i a més he canviat la ruta, per la qual cosa bona part del carril bici de Meridiana (de baixada) no el faig servir.
Total, que avui he decidit fer íntegrament el carril bici de Meridiana de baixada. Un cop passat el tram de carril eliminat fa 2-3 anys arran de les obres de la Sagrera, m'he trobat amb això:
Fa uns mesos em van entrevistar a l'Avui sobre les parades de bus plantades fa anys al bell mig del carril de pujada a l'alçada de l'Hipercor. Fa cosa d'una dècada ja. Els responsables municipals van dir:
Conscient d'aquesta ocupació, el districte de Sant Andreu avança que la Guàrdia Urbana està preparant una proposta perquè el carril bici sigui continu. L'informe final s'adreçarà al departament de Mobilitat de l'Ajuntament.
Però quina barra!. És nomeś que són mentiders? O incompetents? Ineptes potser? mediocres? passotes? bah-és-igual? irresponsables? altius? volen fer-se només la foto? (per no utilitzar altres paraules malsonants).
Sóc un ciutadà que creu en la democracia i en la transparència. Vull saber el nom i cognoms de la persona que ha pensat, tramat i autoritzat això. Els ciutadans tenim tot el dret a saber-ho.
Avui he anat a l'IEC i no m'han deixat entrar. Tema bici. Encara flipo, i ben emprenyat.
En termes TIC l'IEC està ancorat al segle XX. Que és com dir que no existeix. Darrerament m'ha arribat de primera mà certs moviments que està fent per, finalment, entrar de forma significativa al segle XXI. He mirat d'assessorar indirectament, exposant el meu parer, com a membre de Softcatalà. Mirant d'ajudar el màxim possible, ja que és cabdal que l'IEC sigui present en el món TIC. I encara haurem de fer-hi molta feina.
Paral·lelament a això, avui havia una conferència sobre l'Apertium a l'IEC, impartida per en Mikel L. Forcada, el seu màxim responsable. Amb el Mikel només he parlat per telèfon, tot i que per les Jornades sobre el català a les noves tecnologies sempre havia vingut algun membre del seu equip de recerca. A Softcatalà fem servir l'Internostrum, i estem analitzant la possibilitat d'incorporar-hi l'Apertium. Així que volia trobar-me en persona amb el Mikel, agrair-li tot el que fa, comentar-li unes quantes coses tècniques, i això de l'IEC. Aprofitaria també per mirar de parlar amb algú de l'IEC per començar a establir ponts amb Softcatalà.
I a més justament aquest matí he estat parlant amb un destacat investigador en termes SIG sobre l'IEC i cartografia digital, després d'haver ofert la meva ajuda a un membre de la xarxa Cruscat en tema mapes fa uns dies.
Tot plegat amb un enfocament de voluntariat, res a veure amb la feina.
Total, que surto de la feina amb la Brompton, enfilo el carril bici, em barallo per esquivar turistes al carrer Ferran i la Rambla i arribo a la porta de l'IEC, al carrer del Carme. Plego la bici, de manera que ocupa gairebé el mateix que la bossa que porto a l'altra mà. No més que una maleta.
Recepcionista: Amb bici no es pot entrar (a l'IEC)
Bromptaire: Està plegada i ocupa igual que una maleta
Recepcionista: ja, però no es pot entrar amb bicis
Bromptaire: ja, però no és una bici, és una maleta
Recepcionista: no es pot entrar amb bicis
Home, puc entendre que es no es deixi entrar una bici no-plegable, o si som 20 volent entrar amb una bici plegable. L'opció que em dona és que la lligui al carrer (com si no pogués jo pensar-ho). Està de broma? Deixar una bici de 1.200 euros al mig del Raval? Aquest matí he anat a la conferència del SIGPesca a la Casa del Mar, i he entrat amb la Brompton plegada sense cap mena de problema. Com a altres conferències, assemblees, bars, restaurants, edificis, vaixells i altres llocs.
Dos reconeguts investigadors han intentant intercedir per mi, fins i tot parlant amb un membre de l'IEC, i entrant per mirar de consultar a més gent. Amb el Toni Hermoso al costat al·lucinant. Res, tothom diu que a l'IEC no es pot entrar amb una bici plegada. Fins i tot la gramàtica de la llengua catalana és més flexible!.
Espero que siguin coherents i tampoc deixin entrar criatures en cotxets, ni gent amb maletes. Perquè òbviament el problema ha de ser el volum. I ja posats, que no deixin entrar a ningú a l'IEC. Total...
Per flipar. Em sembla que per mirar de fer avançar el català a les noves tecnologies haurem d'anar a altres llocs diferents a l'IEC a parlar. He hagut de desplegar la Brompton i marxar pedalant mentre la resta de gent assistia a la conferència.
Divendres passat tornava jo tranquil·lament del gimnàs de la Barceloneta amb la Brompton cap a la feina, pel passeig marítim mirant de no atropellar a cap turista despistat. En aquesta zona:
Enfilava per agafar el carril bici quan de sobte un fort sotrac, gairebé caic a terra i sento que la roda del darrera ha reventat. Merda!!! I quan veig el moti, em surt en veu alta Merda de ciutat dels collons!!!.
El motiu: al Passeig Marítim de la Barceloneta hi ha un terra molt maco de roca metamòrfica tipus pissarra (diria jo, que sóc geòleg). Làmines rectangulars primes (foto al flickr). El problema d'aquestes roques d'hàbit laminar és que són fràgils. Aguanten el pes d'una persona o una bicicleta, clar. La fragilitat augmenta si el ciment de la base no fa de base de tota la làmina, i deixa espais buits a les vores.
Ara bé el problema: sobre aquest paviment fràgil, circulent normalment cotxes de serveis, ben inclosa la policia. Al Google Maps es poden observar 3 cotxes aparcats. I aquests cotxes trenquen sempre el paviment. De fa anys. Un paviment que a més és car. De fet, alguns forats han estat reblerts de ciment, de manera completament antiestètica.
Què em va passar?. Dons al passar la roda del davant per una làmina trencada però en posició, la roda va succionar un tros, es va aixecar , el va treure de lloc i la roda del darrera va impactar contra el tros esmolat, trinxant el pneumàtic i la càmara.
Cost de pneumàtic i càmara nova: 30-35 euros.
I tot per:
1.- No posar un paviment adient per a l'ús, considerant que hi passen tota sèrie de vehicles municipals.
2.- Si els vehicles no hi poden passar, però el personal municipal i nacional s'ho passa pels dallonsis, que algú comenci a posar-los multes. Perquè la ganduleria surt cara a l'erari públic i a la meva butxaca.
I com reclamo ara jo els meus 35 euros?
No sé si al final és que sóc un extraterrestre o què. Però és de calaix. Si ets un responsable municipal i saps que el ferm del passeig marítim sistemàticament està malmès, primer esbrines per què, després te n'adones que és pels propis serveis municipals, i després, si veritablement ets responsable (i no un perfecte incompetent) poses solució. És de calaix!.
L'atropellament d'una ciclista membre de l'associació Amics de la Bici ha entelat la Setmana de la Bicicleta, que té lloc aquests dies. L'accident va tenir lloc dimarts al matí, a la cantonada dels carrers Consell de Cent i Bruc. La ciclista, que precisament participava molt activament en l'organització dels actes que la seva entitat tenia programats per aquests dies, circulava per aquesta cruïlla quan un camió que girava la va envestir i li va provocar greus ferides i trencament de nombrosos ossos. De fet, la ciclista va passar dimarts quinze hores d'intervencions quirúrgiques, i ahir encara era a la unitat de cures intensives en estat greu.
He tingut diversos ensurts en aquests carrils, molts d'ells derivats de l'ocupació del carril bici. Fa anys que els ciclistes de la ciutat ens queixem del lamentable estat (i diseny) dels carrils bici de Barcelona. Fins i tot al carril bici de Consell de Cent s'han arribat a fer manifestacions de protesta. Ara una persona més n'haurà de pagar les conseqüències la resta de la seva vida.
Cal posar noms i cognoms: PSC, ERC, Julian, Portabella i Narváez. Sou els culpables.
El servei el proporciona ClearChannel de forma idèntica a Barcelona. Vilaweb no esmenta un fet important: el servei està disponible en català. De fet, el web és un clon del Bicing de Barcelona. Compareu:
Fins i tot a la versió en català del BIP! sobta Carril bici diu Consulta la xarxa de carril bici a Barcelona i la seva connectivitat, com s'observa a la captura de dalt (més gran). A la versió en francès diu Perpignan. A més ja no és només que el català sigui present com a opció més o menys amagada, sinó que en entrar a l'adreça web principal has de triar clarament francès o català, gairebé en igualtat de condicions. Tota la part visible del web és en català, incloses les notícies. Només falta en català el nom de les estacions i el mapa dels carrils bici.
El servei
L'aposta de l'Ajuntament de Perpinyà és molt tímida. 150 bicicletes disponibles en 15 aparcaments des del 27 de febrer. A diferència de Barcelona, el servei sí que és de 24 hores (com deia el plec de condicions del concurs barceloní). L'abonament anual té el mateix preu (incloses la fracció i penalitzacions) però a més inclou una tarifa setmanal, encara no disponible, sota el nom de Dia de la Llibertat. Sembla ser que a Perpinyà no tenen empreses de lloguer de bicicletes aplegades sota el nom de Bicitours que aconsegueixin prohibir els abonaments setmanals...
Una cosa més que ens agermana amb Perpinyà, la catalana. Sembla ser que de tant en tant prenen el sud com a model. Ara esperem que millorin la mala gestió del servei barceloní. Molt difícil no ho tenen.
Curiositat: la taxonomia del web (les adreces) és en espanyol (!), tant en la versió en català com la versió en francès:
Trobem un petit reportatge al YouTube sobre l'altra cara del Bicing:
No diu si el reportatge és una iniciativa personal, una pràctica d'estudi o d'una cadena local. Això de ser un partit d'esquerres a Barcelona és realment estrany.
Des del darrer apunt al bloc, hi ha hagut la inauguració de 25 noves estacions. Els meus comptes donen 143 estacions, tot i que el darrer butlletí del Bicing d'avui mateix diu que n'hi ha 141. No sabem la xifra exacta ni de bicis ni d'usuaris. Però com sempre, havent-hi una mitjana general de 15 bicis per estació, amb 143 estacions tenim 2.145 bicis. Se superen àmpliament les 2.000 bicis. Mantenint els 92.000 abonats, això toca a 43 abonats per bici.
(a la imatge es pot observar com l'arquitectura del web és en espanyol)
Bicing continua sense llums
Avui mateix continuen pràcticament totes les bicis del Bicing sense llum. I aquí no passa res. Si es fa una ordenança que no es pensa aplicar (o que s'aplica a uns sí i a uns altres no), que la deroguin. Si no, semblarà que som un país de pandereta. Si fóssim un país seriós, el servei de Bicing se suprimiria, d'igual manera que un cotxe una moto també han de circular obligatòriament amb llums i no hi ha excepcions. I el tema de les llums jo diria que és de llei de trànsit.
Paul DeMaio, autor del Bike-Sharing Blog i propietari de la consultora MetroBike LLC, ha fet un mapa al Google Maps del sistema de bicicletes públiques que hi ha al món. Segurament no hi són tots, però n'ha trobat 61 a Europa i 1 a la Xina.
Com el sistema de blocs de MésVilaweb encara no permet la incrustració del Google Maps (no admet iframes), podeu veure el mapa directament al Google Maps.
Si al Google Maps cliqueu on posa KML (part superior dreta) visualitzareu el mapa al Google Earth, molt més còmode.
Molt interessant. Tanmateix, seria molt més interessant si es fes durant la setmana, quant s'hi fa el màxim ús amb els patrons d'anar a la feina i tornar.
S'observen diverses coses. La primera és el propi disseny del carril bici en aquest lloc. Es comparteix lloc amb els vianants, i s'ha de fer una ziza-zaga per tornar al carril bici. Aquesta ziza-zaga és freqüentment obstaculitzada per motos, per la qual cosa molts ciclistes opten per seguir recte per la vorera i incorporar-se al carril bici passat el semàfor on és el cotxe dels Mossos.
La segona, les obres, que gairebé impossibiliten la reincorporació al carril bici. Hi hem hagut de passar a velocitat mínima, de caminant lent. Quan es fan obres no es tenen en compte els carrils bici, i l'opció és busca't la vida. La qual cosa contribueix a la crispació entre vianants i ciclistes.
La tercera, els vianants tot i tenir el seu espai darrera les tanques, passen de tot i opten pel camí més curt. No només això, sinó que veuen venir perfectament dos ciclistes i passen absolutament de tot. La noia gairebé s'ha d'aturar, i jo perquè faig expressament la sensació de no frenar, i aleshores s'aparten finalment. Estan caminant pel mig del carril bici incomplint completament l'ordenança.
Quarta, per si faltava alguna cosa, els Mossos decideixen aparcar el cotxe al pas de vianants i tapant mig carril bici. Cal dir que els vianants en hora punta freqüentment esperen enmig del carril bici mentre el seu semàfor és en vermell i provoca cada matí, a tots els passos de vianants, males cares quan els ciclistes fem anar el timbre (la majoria opten per abandonar el carril bici). Tot pel disseny incorrecte del carril bici, contribuint al desencontre de ciclistes i vianants, posant de dolent al ciclista. Quan la culpa és tota de l'Ajuntament.
Els darrers segons del vídeo mostren un altre cop què passa quan es dissenya malament un carril bici. Com el carril bici no continua recte a l'arribar al carreró i obliga a fer dues ziga-zagues tancades (les enèsimes del carril bici de Meridiana), la majoria, per no dir tots, els ciclistes opten a abandonar el carril bici a l'alçada del semàfor (com he dit, freqüentment ocupat per vianants), tal com fa la noia. En creuar el carreró, esquiven la segona ziza-zaga i continuen un tros per la vorera. Cal dir que la noia anava a baixa velocitat, uns 10-15 km/h, quan bona part dels ciclistes passen entre 20 i 30 km/h.
Tot en 38 segons de vídeo... Se m'oblidava, també hi ha el contenidor de vidres ja comentat al bloc mal posat, i una moto aparcada/abandonada ocupant també el carril bici, afegint als contenidors que estant just a tocar i que són un problema quan no es posen bé o per alguna raó estan mal posats, o brossa que es posa malament, amb especial perillositat de pals i sobresortints diversos.
Ahir va ser, amb el canvi d'horari, el primer dia de tornada de la feina a les fosques. És a dir, activant les llums a la Brompton. Pel que fa a les bicis que em vaig creuar, que van ser moltes, qualitativament parlant jo diria que el 75% d'elles no duia cap mena d'enllumenat. El 100% de les del Bicing, entre d'altres. Del 25% restant, les que duien només llum al darrera eren la majoria.
Com a conductor de cotxe a diari durant uns quants anys, cal dir que estic d'acord amb l'obligatorietat del timbre i les llums a Barcelona. Els conductors no són robots, i han de tenir en comptes moltes variables, i a vegades no es fàcil veure en la foscor algú. No estic d'acord que la llum sigui fixa. Al fer pampallugues els vehicles poden identificar així que estem anant a molt baixa velocitat, i no que som una moto.
La meva experiència de circular en bici em diu que hi ha una notable diferència en circular amb llums o sense. Especialment amb la llum del davant, que molts consideren innecessària. Amb la llum del davant els vianants et veuen ràpidament, augmentant la seguretat tant per ells com per nosaltres. El mateix passa amb el timbre. Tot i que sempre hi ha els vianants que es passen tot pels dallonsis.
Amics de la bici ja està fent campanya sobre les llums. L'administració pública hauria de fer una gran campanya al respecte. Ahir van ser moltes les bicis que eren una autèntic perill: ja no és que no duguessin llums, ni tant sols cap catadiòptric (reflectant). La Guàrdia Urbana hauria de fer controls informatius, i en els casos més clamorosos immobilitzar les bicis fins que no s'hi posin llums i reflectants. En 6 mesos passaria a posar multes, com ja faria directament amb els que es passen els semàfors de vehicles en vermell. Pel que fa al Bicing, suspendria el servei fins que no es posi un enllumenat correcte. Bé, si fos per mi, tornaria a repetir el concurs d'adjudicació. Aquest Bicing no serveix.
Era la primera meitat dels 90. 92-93-94 o una cosa així. Havia estat el primer del grup a comprar-se una bici de muntanya, una Otero Feroce. Ràpidament un parell d'amics se'n van comprar una. I després 4 o 5 més. I vam començar a sortir per la Collserola post-olímpica, amb pistes noves i gairebé buides (avui és una altra cosa). Paral·lelament sortia tots els caps de setmana a la muntanya, bàsicament a escalar. I per això de l'escalada era un seguidor puntual del programa de TVE Al filo de lo imposible. Quan un dia van fer aquest documental:
Va ser com una revolució entre el grup. Vam flipar. Tinc la sensació que amb les bicis sense suspensió les coses eren més fàcils. Menys manteniment, menys complicació. Amb una doble suspensió vas més còmode i pots baixar més a sac, però s'han perdut les sensacions. Ja no pots fer salts (la suspensions ho impedeixen). Abans movies el cos per contrarestar els sots. Avui es mouen les suspensions. Abans a començament de temporada acabaves amb els canells fets pols la primera sortida. Ara com a molt els notes cansats. I com demostra el vídeo, es poden fer moltes virgueries sense suspensions.
Ara bé, vaig acabar doblegant la forquilla del davant per baixar massa animat, i gairebé em foto una nata d'antologia al quedar-me sense frens (no vull ni pensar-hi). Això amb les suspensions no passa.
