Ja fa alguns anys que el rei negre a Vic és un negre de veritat. Un dels molts que viuen i treballen a la ciutat dels Sants. Enrere queden els anys que el gran Andreu G. donava vida al rei negre pintat. Avantatges de tenir un 25% d'immigració a la ciutat. Però ahir mentre mirava la cavalcada -cada any més gran- vaig adonar-me que els portadors de torxes de Baltasar també eren tots negres de veritat. Crec que l'any passat encara eren blancs pintats de negre. Els d'ahir eren els més alegres i festius de tota la cavalcada i també els més grans. Vull dir que els portadors de torxes de Melció i Gaspar són canalla més jove. I el que es veu a la fotogràfia a primer terme, molt trempat, anava dient: adéu siau, adéu siau...

Potser si Marc Torra hagués marcat el penalty, l'empat hauria animat el Club Patí Vic i el resultat final hagués canviat. Però Torra, amb Adroher a la banqueta, ha errat el tret (moment que recull la foto) i les esperances d'un millor resultat s'han esvaït quasi completament. Ja fa alguns partits que el Vic, almenys al Pavellò Olímpic, té la pòlvora mullada. Costa molt marcar un gol: els equips que venen es tanquen o molt bé o molt i molt bé i els atacs, i els atacants, vigatans tenen problemes d'encert, rapidesa, punteria i també de mala sort. Sobretot avui, amb un tret al pal a la segona part minuts abans del primer gol dels reusencs. Els Reus per la seva banda hi ha posat ofici, jugadors curtits en mil batalles i, tot s'ha de dir, han gaudit d'una certa complicitat arbitral. Just a l'inici de la segona volta de la Lliga el Club Patí Vic ha de superar aquest petita crisi i sobretot no perdre la confiança en les seves possibilitats. Ja ho veure'm.

Una agradable sorpresa és l'espectacle ofert pel Circ Ozó a la carpa instal·lada a Vic aquestes festes de Nadal. "L'Estrena Universal" del circ, tal i com s'anuncia en el programa de mà, va més enllà d'un simple entreteniment o d'una succesió de números. Ícari, el nom de l'espectacle dirigit per Jordi Borrell, Ricard Panadès i Enrico Tomba, està molt ben conduït per Ton Muntané que està magnífic en tot moment i sensacional en el número del globus vermell. L'espectacle està ben acompanyat músicalment en directe per la banda Cel de Gel. Les actuacions dels artistes són en general satisfactòries i quasi sempre troben l'equilibri entre l'expressió artística i la complexitat tècnica. Silvia Marron molt elegant en la corda llisa i més fluixa en el trapezi de balanç. Tongué i Lee amb nota a la perxa oscil·lant. Destaquen els tres acròbates de Zahir Circo que fan diversos números sempre amb alguns elements còmics.  Yordan Pudev, el millor dels tres components, és un antic membre de la selecció de Gimnàstica Artística de Bulgària. El Trio Cindare  -se'ls nota l'ofici- posa el punt i final amb un espectacular número en el quadrant coreà. En fi, un espectacle molt recomanable que val la pena no deixar-se perdre.  

(foto: Ton Muntané saludant al públic)

Sisè dia d'activitats militars a Gaza. Avui la notícia és la mort d'un dels terroristes més sanguinaris de Hamàs Sheikh Nizar Rayan destacat dirigent del nord de Gaza.
Per altra banda cal fer notar que Hamàs fa servir algunes mesquites de Gaza de magatzem de material bel·lic. La IAF (Israel Air Force) s'ha vist amb l'obligació de bombardejar-ne alguna per destruïr la capacitat militar dels terroristes. Aquests segueixen enviant coets contra la població civil d'Israel. L'atac de Hamàs, no ho oblidem, és el que ha propiciat aquesta ofensiva d'Israel que alguns troben desproporcionada.  
Finalment la IDF (Israel Defense Forces) està a l'espera d'entrar a Gaza i acabar amb el vesper terrorista que s'hi aplega. En la foto uns soldats netejant el canó d'un tanc preparat per actuar.

La selecció catalana ha jugat avui el seu partidet anual. Lluny queden les bones entrades de fa alguns anys amb rivals de més entitat. És el final d'una etapa que va iniciar-se el desembre de 1997.
En conjunt ha estat bé: hi ha hagut molt públic quan el rival ha set important, la implicació dels jugadors ha estat notable i la il·lusió despertada entre una part de la societat catalana també ha estat notable. Però som el que som: una autonomia espanyola. Una nació reduïda a una autonomia espanyola, no pas una nació amb un estat. Els estats tenen seleccions oficials, no pas les nacions sense estat o amb un estat en contra com és el cas (si, si, ja sé que hi ha excepcions, però són això, excepcions). I això no permet gaire alegries. Per tant haurem d'esperar, amb moderat entusiasme, que serà i com es concretarà el Torneig de les Nacions. És obvi que això no és el que desitgem una part de la societat catalana que voldríem una selecció oficial. Però, de moment -i em sembla que per molts i molts anys- és el que hi haurà. O això, o res.

La casa d'apostes bwin oferia 16 cèntims per euro apostat a favor del triomf del Club Patí Vic abans d'iniciar-se el matx. A priori una victòria casolana previsible i fàcil. La realitat ha estat una altra. El plantejament gasiu del tècnic vigatà, la falta d'encert dels davanters i la bona defensa dels vilanovins han estat a punt de capgirar el pronòstic. Però quan un equip petit perdona acaba perdent. I això és el què ha passat avui a l'Olímpic de Vic. El Vilanova Ull Blau ha tingut ocasions clares que no ha sabut convertir en gol. Molt bé en defensa, liderats per l'ex-vigatà Marçal Casadevall, s'han anat animant en adonar-se de l'apatia vigatana. Esteu adormits, he sentit cridar a la grada. Al final Titi Roca ha marcat quan els visitants ja es feien pagues de marxar amb un punt. Una agresió de Roger Rocasalbas sobre Marc Torra ha provocat un inici de tangana entre els jugadors i incidents lamentables a la grada entre seguidors vilanovins i vigatans amb implicació de la banqueta visitant. La mampara de la banqueta n'ha sortit malparada.

(foto: els jugadors vigatans agenollats celebrant el gol de Titi Roca i demanant perdó al públic per l'espectacle ofert)

Cada dia de cada dia hi ha una embussada de cotxes davant del col·legi Pare Coll de Vic. Alguns pares i mares que van a buscar els nens i les nenes aparquen el cotxe al mig del carrer, impedint el pas per un dels dos carrils de la Ronda Camprodon. Tenen la complicitat del policia municipal que diligent ordena la fila de cotxes mal aparcats i fa parar el trànsit quan aquests desaparquen. Bé, el cas és que jo estava encallat amb el cotxe, cansat després de jugar una partida de tennis i escoltant en Sisa, quan distret veig el conductor del cotxe del costat que es fa un tip de riure. Està sol al cotxe i penso, de què riu? I immediatament em passa pel cap que per RAC1 a aquesta hora hi ha els Guasch i Guasch. Retiro en Sisa i premo el botó 1 de la ràdio. Efectivament el primer que sento és en Tomàs Guasch discutint-se exageradament amb el senyor Marcel·li sobre la poca importància de l'Olímpic de Lió, el proper rival del Barça a la Champions. Ara ja som dos que davant del col·legi Pare Coll riem sols al cotxe.

(Foto: Sant Petersburg, Rússia)

Com que tenia gana i era l'hora de dinar entro en un bar de confiança de C. Demano què hi ha per dinar i quan he fet la tria -amanida i galta de porc- busco lloc per asseure'm i un diari per llegir. Quan ja he trobat una taula lliure i m'hi acosto reconec a E.C. dinant i llegint El Mundo Deportivo a la taula del costat. Em convida a dinar amb ell i m'assec. La setmana que ve serem els últims però a partir d'aquí remuntarem, m'assegura seriòs. M'ensenya la informació del diari on hi el proper calendari de partits de l'Espanyol. Després de jugar contra l'Atlético -que perderem- en els següents cinc partits hem de fer un mínim de 10 punts, sinó estrenarem el camp a segona! Ho afirma categòric mentre tanca el diari i es mira la cambrera polonesa que em serveix l'amanida.  

Això era que ahir a la tarda passejava amb la família per la Fira de Santa Llúcia de Barcelona. Admirava, més aviat atent, les parades i paradetes amb els pessebres, els pastors, els caganers, el nen Jesús, els xais, els porcs i els garrins, i més enllà els arbres de Nadal (els fan expressament per Nadal, comentava un home a una dona que dubtava de comprar-ne un potser per consciència ecolomayol) i la molsa (una parella, en català, es preguntava com es diu en català musgo?). La passejada era entretinguda -amb la mà a la butxaca no fos cas que em robessin la cartera com a una parenta fa uns dies- quan vaig anar parant atenció a la banda sonora de la Fira: Villancico, rera Villancico i ni una Nadala durant l'estona -uns tres quarts d'hora- que vaig voltar per allà. Com a Cambrils, com m'explicava fa uns dies E.  

(foto: Denver, Colorado, EE.UU.)

S'havien jugat encara no quatre minuts de la segona part i Quim Pujadas ha rebut la segona targeta groga. Als àrbitres els hi ha costat adonar-se que era la segona groga però finalment li han tret la targeta blava i el jugador després de parlar-ho amb un d'ells -moment que recull la fotografia- ha marxat a la banqueta. En aquell moment el CP Tenerife guanyava per un gol a zero. El gol dels canaris l'havia marcat Josama Alen quan faltaven tretze segons per acabar la primera part. Quim Pujadas -nou temporades a l'equip vigatà- no ha celebrat el gol tal i com ja anunciava en l'entrevista que Sagi Raurell publicava dijous a Osona Comarca. El gol visitant ha vingut després d'una badada de la defensa vigatana. Amb Pujadas fora de la pista, el Vic amb més voluntat i ganes que encert ha remuntat el partit. Primer Adroher -per sota del què s'espera d'ell- i després Torra quan faltaven quatre minuts per acabar el partit han capgirat el marcador d'un matx gris i amb poc públic. El Vic ha recuperat el liderat a l'espera del resultat del Liceo i el Barça.

Exhibició gallega al Pavelló Olímpic. Partit entre el primer i el segon classificat de l'OK Lliga. Des del principi el Liceo ha dominat, ha jugat millor i ha marcat més. En aquestes circumstàncies la derrota del Patí Vic ha estat inevitable. Els locals sempre han anat per darrere el marcador i no han semblat mai capaços de poder-lo capgirar. El Vic ha marcat un dels tres penals llançats i no ha encertat tampoc una falta directa. Els atacs en general han estat imprecisos si bé hi ha hagut un parell de pals a la segona part.  El Liceo, per la seva banda,  ha jugat sempre a un ritme més alt, més ràpid, amb més encert i matant les timides reaccions locals d'acostar-se al marcador. Bargalló (9) ha fet un gran partit. La foto d'aquest post correspon a l'inici de la jugada del tercer gol dels gallecs. D'un possible empat a dos a un costerut 1 a 3. I així fins al final. El Roncato Patí Vic cedeix el liderat a l'equip gallec.   

Parlo amb en Joan G. Li tremolen les mans. Té prop de 80 anys i la dona, clara de cap, prostrada al llit des de fa un parell de mesos. No es recuperarà. Quan van veure venir aquest panorama van llogar una dona russa perquè els cuidés. La Ludmila té quaranta-set anys -o potser trenta-set, dubta en Joan G. quan m'ho explica- que viu a casa seva i fa festa els diumenges. Cobra nou-cents euros nets al mes, a més del menjar i l'habitació. "És molt neta però cuina poc i el sopar no el vol fer" comenta en Joan resignadament. "Ens vol fer menjar un iogurt i res més. Diu que ja n'hi ha prou." En Joan vol menjar el mateix que li preparava la dona: verdura, peix, sopa, amanida... però la russa no ho vol fer. Per dinar mengen més però el què cuina la Ludmila no és gaire bó. Es recuperen els diumenges quan és fora -"va a Barcelona a veure un home"- i els visiten els fills que solen portar un tortell o unes lioneses. Els vespres se li fan eterns. "Ara ni puc veure les notícies de TV3: la russa s'enfada perquè no enten el català"

(foto: Sant Petersburg, Rússia)

El Patí Vic ha aconseguit aquest vespre una meritòria victòria al Palau Blaugrana. Partit corresponent a la segona jornada de la Lliga Europea d'hoquei sobre patins. No he vist el partit i per tant no en puc fer la crònica, que es pot trobar al web del FC Barcelona. El marcador, però, ha anat així: el primer dels gols vigatans l'ha marcat Jordi Carbó quan faltaven quatre segons per acabar la primera part (l'he escoltat en directe per Catalunya Ràdio). Amb aquest gol el Vic empatava el partit. A la segona part Marc Torra avançava l'equip de la Plana quan s'havien jugat dotze minuts. Després ha empatat el Barça i finalment Adroher, amb un golàs excepcional, quan faltaven set minuts per acabar ha marcat el tercer. El Vic ja és líder en solitari. 

(Al diari AVUI, d'avui, hi ha una carta, Només Barça?, de l'ex-diputat vigatà de Convergència i Unió, Josep Maria Casals i Guiu, queixant-se del "caràcter parcial i arxibarcelonístic de la informació" que el diari publicà diumenge passat sobre la Lliga d'Hoquei. Cal dir, però, que l'AVUI publica cada setmana una pàgina dedicada a l'Hoquei: ahir amb Adroher de protagonista)  

Aquesta nit al pavelló Olímpic de Vic hem vist com Luís Gil el porter del Noia Freixenet irat pel tercer gol del Vic -el primer marcat de jugada- agredia a un dels àrbitres amb un cop de cap. Gil, que fins aleshores havia tingut una actuació excel·lent, abandonava la pista immediatament camí dels vestidors. Ha estat un partit trabat, dur, dominat per les defenses i l'encert dels porters. El Patí Vic només ha pogut marcar els dos primers gols de penalty dubtós (1 a 0 a la primera part) i de falta directa quan s'havia iniciat la segona part. Ambdós gols d'Adroher. Amb el tercer gol -Titi Roca després d'un contraatac vigatà precedit d'una falta local no assenyalada- la banqueta del Noia, molt nerviosa per l'arbitratge, ha esclatat i Gil ha perdut els papers. Quan faltaven set segons per acabar el partit amb el Noia tocat i enfonsat un altre contraatac local ha permès marcar el quart gol a Adroher (el tercer del seu compte particular) que juntament amb el porter Fernández -que ho ha parat tot- han set els millors vigatans del partit. 

M'estava mirant un partit de futbol femení benjamí a Vic. Al costat hi tenia un altre pare i anàvem comentant les jugades. "Venga niñas que sois las mejores" animava una mare de l'equip de Vilassar de Mar. "Árbitro, joder" cridava una altra mare mentre l'àrbitre passava per alt unes mans d'una jugadora de Vic. "Venga, venga, niñas a por ellas!" tornava a cridar la primera. I el meu veí que em diu "en quedem quatre. A tot arreu és igual. Amb el nano anem sovint a jugar al Bages i és com si anessim a Cornellà o a Terrassa. Els castellans han criat més que nosaltres. En quedem quatre, ja t'ho pots ben creure" I el partit es va acabar amb la victòria de les vigatanes per 5 gols a 2. Un bon partit.

(foto: Millennium Bridge, Londres)

Ahir es va poder escoltar en Puyal per TV3 i amb TDT en el partit de futbol entre el Barça i l'Almeria. Ara es pot triar entre la lamentable transmissió de Pere Escobar i la seva colla i la locució radiofònica de Puyal. Les dues locucions, molt diferents, tenen un punt en comú: la xerrameca. En el cas d'en Puyal és normal ja que es tracta d'una locució feta per la ràdio i per oients que cal suposar no veuen la televisió. Però el futbol per televisió no cal que ens l'expliquin: ja el veiem! Algunes televisions d'Europa ofereixen la possibilitat de poder seguir un partit de futbol sense cap comentarista, només amb el so ambient del camp de futbol. Aquest és l'exemple que TV3 hauria de seguir.

El diari de Perpinyà L'indépendent publica avui que el Tour arribarà a la capital del Rosselló el proper 8 de juliol. La Grande Boucle pour trois jours en Catalogne diu en portada referint-se a les etapes de Perpinyà, Girona i Barcelona. Una visió global de Catalunya. Llegeixo a l'Avui, també d'avui, que el Tour comptarà amb dues etapes en territori català. El diari en català de Barcelona s'oblida de Perpinyà i escapça Catalunya. Com tota la premsa barcelonina. En canvi el diari en francès de Perpinyà no s'oblida ni de Girona ni de Barcelona. Tota una lliçó (clic a la portada per veure-la millor)

El jugador de sabadell Oleguer Presses va marcar ahir diumenge el gol que va donar la victòria a l'Ajax en el partit que va jugar contra el Groningen. També va jugar Gabri, l'altre jugador català de l'equip. El gol té especial transcendència atès que va ser l'únic del partit (marcat al 35 de la primera part) i el va fer contra el lider de la Lliga Holandesa. Al web de l'Ajax hi ha una versió en anglès de la crònica del partit. En destaco un fragment:
"With a healthy Gabri and Rasmus Lindgren in midfield and Oleguer as a rock-solid central defender, Ajax were more in balance than in the matches against FK Borac and sc Heerenveen"

Partit de la Lliga europea d'Hoquei al Pavelló Olímpic de Vic. L'equip vigatà ha guanyat 3 a 2 a l'equip italià de Valdagno. Partit distret, amb domini i iniciativa local, una mica dur a la segona part, amb algunes bones jugades de contraatac i un arbitratge portuguès correcte, més aviat tirant a casolà. El Vic ha marcat un gol de penalty i els italians n'han fallat un. Llàstima del soroll de tambors i de la música a tot volum de la megafonia. El cas és que avui ha debutat una nova penya de seguidors del club vigatà: els estudiants universitaris de l'alberg de Vic. Una bona colla situats darrere el gol nord. Però destacaven a la mateixa graderia tres solitaris seguidors de l'equip italià. Un quart d'hora abans d'iniciar-se el partit han col·locat la pancarta i la bandera de la foto, s'han assegut i han seguit plàcidament el partit. Al final els jugadors del Valdagno els han saludat des de la pista i ells han correspòs a la salutació.

L'espanyol diari Expansión dedica avui bona part de la portada a les lletres del tresor. Diuen a Expansión que l'inversor compra lletres del tresor, que serveixen de refugi pels seus diners. L'inversor de l'Expansión no es fia de la solvència de caixes d'estalvi i bancs i en canvi es fia de la solvència de l'estat. L'estat no farà fallida, deu pensar. Les lletres del tresor financen els deutes de l'estat espanyol a bon preu: el 3.32%.